Els peons de l’assassí: entrevista a Diguem-ho tot!

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Entrevista per al butlletí informatiu de l’Agrupació Socialista de Tordera, núm. 13, febrer del 2007: DIGUEM-HO TOT! (feta el 25 de novembre de 2006) 

La Maria Lluïsa Latorre acaba de publicar la seva primera novel·la, una història d’intriga, i el proper divendres dia 1 de desembre de 2006 se’n farà la presentació a Tordera, a càrrec de Ferran Mascarell. Avui hem tingut l’oportunitat de fer-li unes quantes preguntes: 

Quan i per què vas començar a escriure aquesta novel·la? Va ser a l’any 1993, a Vic. Llavors jo vivia al carrer Jacint Verdaguer i vaig posar aquest nom a la protagonista, la Clara Verdaguer. Vaig fer-la metgessa forense perquè, tractant-se d’una història que seria d’assassinats per resoldre, la meva condició de metgessa em permetria escriure d’aquests temes amb propietat. En aquells temps la sèrie CSI encara no havia envaït les nostres llars. 

»La vaig començar com una diversió, després em va servir de refugi. De l’any 1994 al 2003 els metges que treballem a la sanitat pública hem patit una situació sostinguda de manca de planificació i inversió, i escriure aquest relat em permetia evadir-me d’aquesta realitat frustrant que no em deixava gaudir d’una professió que en el meus cas és vocacional: la medicina general. 

Per què et vas decidir a publicar-la? Quan vaig acabar el primer esborrany, l’any 2004, la vaig donar a llegir a uns quants amics i aquests em van animar a intentar-ho. Llavors vaig començar una dura peregrinació per moltes editorials de Catalunya, i quan ja desistia d’aconseguir-ho, gairebé per casualitat, vaig trobar l’editorial que me l’ha publicat, Emboscall. El seu cap, en Jesús Aumatell, ha fet més que d’editor, la seva aportació ha sigut molt valuosa i tota aquesta experiència, encara que ha requerit molt d’esforç i sacrifici, ha sigut molt gratificant. 

lluibust

Per tant, et sents satisfeta del teu llibre i de com ha quedat? Del tot, mai no m’hagués imaginat que em faria tanta il·lusió veure el meu llibre publicat. Ara estic com en un núvol, suposo que aviat tornaré a tocar de peus a terra, però, mentrestant, gaudeixo d’aquest moment dolç que la vida m’ha proporcionat. 

Tens intenció d’escriure més llibres? Tinc algunes idees al cap, però tardaré un temps a posar-me a escriure un altre llibre, si és que em decideixo a fer-ho. I si és aquest el cas, segur que no serà tan extens com aquest! 

Des de l’Agrupació del PSC de Tordera desitgem a la Maria Lluïsa molta sort i molts èxits amb el seu llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ (febrer del 2007). 

Els peons de l’assassí: presentació a Rubí

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Rubí, 3 de febrer de 2007, al local El Barn d’en Greg 

Dissabte, poc després de les sis de la tarda, començava la presentació del llibre Els peons de l’assassí davant d’unes quaranta persones. Rosa Piracés, una bona amiga i veïna de Rubí, va explicar que encara que va trigar bastant a llegir l’esborrany que li vaig passar per veure què n’opinava, el relat li va suscitar moltes reflexions i emocions, la va fer plorar i també riure, i el va recomanar a tots els presents. Per la meva part, em vaig mostrar molt agraïda de la bona acollida, tenint en compte que no coneixia la major part dels assistents, i vaig remarcar que havia pensat en la Rosa per llegir l’esborrany del llibre perquè sabia que seria sincera, i vaig afegir que sabia apreciar molt bé el valor d’una amistat així. També em vaig referir al suport que la Rosa em va donar en tot el procés d’intentar buscar una editorial per publicar la història. 

Durant la meva exposició, vaig parlar de les tres grans humiliacions que hem patit els humans al llarg dels últims segles, la primera quan Copèrnic ens va treure del centre de l’Univers, la segona quan Darwin ens va treure del centre de la Creació, i la tercera quan Freud ens va treure de la nostra pròpia casa amb el seu concepte del subconscient i les pulsions que sovint fan que no siguem amos de les nostres accions. «Justament ens trobem aquí reunides unes quantes generacions que hem assumit aquestes tres teories més properes a la realitat sense complexos i compartim un interès tant per l’exterior, saber més d’aquest Univers tan immens i desconegut, com pel nostre interior, sovint tan enigmàtic i desconcertant.» 

Finalment, vaig dedicar l’acte al mes de la pau, adherint-me a les activitats del mes de febrer que estan fent la Xarxa de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, entre elles la de Rubí. Després de dedicar el llibre a molts dels convidats, hi vaig poder intercanviar impressions durant el pica-pica que va cloure l’acte. A les fotos es pot apreciar el bon feeling amb el públic de Rubí. 

Maria Lluïsa Latorre, 4 de febrer de 2007