De Susqueda a Tübingen: escenaris

ESCENARIS I CONTEXT DE LA NOVEL·LA 

Paula_2

La història transcorre a Susqueda, entre els paisatges del Collsacabra i les Guilleries, i a Tübingen, ciutat del ducat de Württemberg que actualment forma part de l’Estat federal de Baden-Württemberg. 

FOTOS DE SUSQUEDA I RUPIT

cinglera_far1

La majestuosa cinglera del Far 

agullola

Com un misteri insondable, avui dia l’antic poble de Susqueda resta sota les aigües del pantà. 

Rupit1

A l’entorn del 1600 Rupit era la població més important del Collsacabra i Susqueda pertanyia al seu terme municipal. 

agullola2L’Agullola de Rupit (foto de Jaume Pagès), una de les imatges més emblemàtiques de la regió, també apareix a la història: «Es va girar un moment per observar en Gustau. La imatge d’aquell home alt i fort etzibant cops de destral amb l’Agullola de Rupit de fons, una immensa roca separada de la cinglera com si un gegant hi hagués clavat un cop de destral, era un bon argument per no ficar-se amb ell.» 

FOTOS DE LA CIUTAT DE TÜBINGEN 

neckar2

Maria Lluïsa observa la preciosa ciutat on transcorre la segona part de la novel·la. 

kornhaus

Als pisos superiors del Kornhaus hi actuaven còmics ambulants i s’hi celebraven festes i balls: «No ens inquietem, dissabte que ve hi haurà ball al Kornhaus —va recordar l’Eduard—, totes les donzelles de Tübingen hi assistiran i tindrem l’oportunitat de capturar-ne alguna. —Amb l’arribada del fred els balls se celebraven al segon pis de l’edifici del Kornhaus, que es trobava just al davant de la Glückhaus.» 

paronama

 alteaula

La Paula Krüger rep les classes del doctor Lorenz Hartmann a l’antiga Universitat de Tübingen. 

Nonnenhaus1

Nonnenhaus, el metge i botànic Leonhard Fuchs es va instal·lar en aquesta bonica casa l’any 1535 per fer de professor de medicina a la Universitat de Tübingen. El nom de Nonnenhaus li ve perquè al segle XV hi van viure beguines. 

neckar1

Maria Lluïsa al costat del riu Neckar mentre consulta els plànols de la ciutat de Tübingen. 

apotheke

La Paula també aprèn de l’Andreas Weber, un apotecari de Tübingen: «Feia tres setmanes que residia a la ciutat i per fer amistat amb l’Andreas Weber li havia mostrat el seu exemplar del Neu Kreüterbuch, l’herbari de Leonhard Fuchs. Ell, complagut, li havia ensenyat tot el que tenia a la botiga.

Maria Lluïsa Latorre (8 de març de 2010)

De Susqueda a Tübingen: bibliografia

Paula_2

BIBLIOGRAFIA consultada per al llibre DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA.

Llibres, tesis i articles s’han classificat seguint l’ordre alfabètic del títol: 

LLIBRES

Brujas y procesos por brujería, Kurt Baschwitz (1968) 

Bruixes a la Catalunya interior, Jordi Torres i Sociats (2010)

Caça de bruixes al Vallès, Raimundo Garcia Carrera (1987) 

Cavallers i bandolers: Nyerros i cadells a la ciutat i vegueria de Vic (1580-1615), Xavier Torres i Sans (2007) 

Condemnades per bruixes: Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII, Rafael Ginebra i Agustí Alcoberro (2007) 

Examination of a Witch, Thompkins H. Matteson (1853)

Examination of a Witch, Thompkins H. Matteson (1853)

El comerç internacional de Barcelona i el mar del Nord (Bruges) al final del segle XIV, Dolors Pifarré Torres (2002) 

El Lluçanès màgic, Pere Mestre, Daniel Montañà i Josep Albert Planes (1998) 

El plet de l’escó, Benet Oliva i Ricós (2005)

El segle de les bruixes, Agustí Alcoberro i Pericay (1992) 

En busca de la eterna juventud, Pedro Pablo Ayuso Arroyo (1992) 

Evangelios de las ruecas, presentats per Jacques Lacarrière (2000). Traducció de Les Evangiles de quenouilles (Els Evangelis de les filoses). És una obra anònima procedent de la regió de la Picardia, França, publicada a Bruixes l’any 1480.  

evangeli_filoses

Historia de la farmacia, David L. Cowen i William H. Helfand (1992)

Historia de la pintura, Wendy Beckett (1995) 

Història de les dones a la Catalunya medieval, Teresa Vinyoles Vidal (2005)

La farmacia verde, Jörg Grünwald i Christof Jänicke (2006) 

Les bruixes segrestades, Lluís Orriols i Montset (1994) 

Les herbes remeieres, Volum I, Ramon Gausachs i Calvet (2007) 

Les herbes remeieres, Volum II, Ramon Gausachs i Calvet (2008) 

Miasmes i Retrovirus, Antonio Carreras Panchón (1991) 

Obra negra, Marguerite Yourcenar (1985). Traduït de l’edició original en francès publicada el 1968. 

Per bruixa i metzinera, Museu d’Història de Catalunya, autors dels textos: Agustí Alcoberro, Joan Bada, Mariano Barriendos, Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Pladevall, Jaume de Puig, Josefina Roma, Ramon Sarobe, Eva Serra i Teresa Vinyoles (2007) 

Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII, Antoni Pladevall (1974) 

Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Jordi Torres i Sociats (2003) 

Procés d’un bruixot, Nolasc del Molar (1968) 

Sanadoras, matronas y médicas en Europa, Montserrat Cabré i Teresa Ortiz (2001) 

Tübingen – Ein Stadtführer: Auf alten Wegen Neues entdecken, Wilfried Setzler (2005) 

Witch Hunting in Southwestern Germany, 1562-1684, H. C. Erik Midelfort (1972)

TESIS 

Decus Arnaldi: Estudis entorn dels escrits de medicina pràctica, l’ocultisme i la pervivència del corpus atribuït a Arnau de Vilanova, Sebastià Giralt Soler. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona (2002)

Estudi de les complicacions per intubació prolongada i traqueotomia en malalts sotmesos a ventilació mecànica, capítol 3.1, Eduard Esteller Moré. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona (2002)

La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Xavier Solà Colomer. Tesi doctoral. Universitat de Girona (2006) 

La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Antonio Fernández Luzón. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona (2005) 

La vila de Berga a l’edat mitjana, M. Dolors Santandreu i Soler. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona (2006) 

Las pioneras de la medicina en Gran Bretaña, capítols 1, 2 i 6, Pilar Iglesias Aparicio. Tesi doctoral. Universitat de Màlaga (2003)

The Lady of Shalott, John William Waterhouse (1888)

The Lady of Shalott, John William Waterhouse (1888)

ARTICLES 

«El Gran Catharro de 1580 ¿gripe o pertussis?», Ramón Camaño Puig, Mariano Barriendos Vallvé i Francisco Faus Gabandé. Article publicat a la revista Asclepio, vol. LVII, núm. 2 (2005) 

«La mujer venenosa en la época medieval», José Luis Canet Vallés. Article publicat a Revista de Literatura Española Medieval i del Renacimiento, núm. 1 (1996-1997) 

«Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues», Toni Donada Madiroles. Article publicat a la revista Ausa, vol. 22, núm. 158 (2006) 

Diversos articles de la revista Els Cingles de Collsacabra

  • «Altissimus creavit de terra medicamenta», Xavier Bansell, núm. 53, juliol del 2005 
  • «Els ponts del Ter a les Guilleries», Antoni Pladevall, núm. 27, Desembre del 1991 
  • «Notícies sobre bruixes i persecució de bruixes a Tavertet en un procés fins ara desconegut», Rafael Ginebra, núm. 57, Juliol del 2007 
  • «Un judici de bruixes de l’Esquirol (1619 – 1621)», Jaume Crosas, núm. 55, Juliol del 2006 
  • «L’antiga xarxa de camins de les Guilleries», Josep Tarrés, núm. 55, juliol del 2006 

AGRAÏMENTS. Des d’aquí vull manifestar el meu agraïment per l’entrevista que em va concedir Agustí Alcoberro i Pericay i la que vaig mantenir amb Jordi Torres i Sociats, totes dues molt reveladores i inspiradores. A Teresa Vinyoles Vidal perquè amb els seus llibres i escrits he après a valorar l’experiència vital de les dones en totes les èpoques. Als autors de les tesis doctorals que he descobert a la xarxa i que són veritables tresors de dades valuoses i fiables —a vegades insospitades—. Per últim, a la revista Els Cingles de Collsacabra per la seva inestimable labor de donar a conèixer el Collsacabra i pels excel·lents articles que hi he trobat. 

Maria Lluïsa Latorre (8 de març de 2010)