De Susqueda a Tübingen: presentació a Tordera

PRESENTACIÓ A TORDERA DEL LLIBRE: 

Paula_2

—TORDERA, a la Sala d’Actes de la Biblioteca de Tordera, 18 de juny de 2010 

La presentació al públic de Tordera no va ser gens decebedora, hi vaig retrobar gent que feia temps que no havia vist i també hi vaig conèixer gent nova i interessada pel tema, tot plegat molt engrescador. A continuació el cartell que anunciava l’acte:    

presenta_Tordera

La primera a intervenir va ser la directora de la biblioteca, Sílvia Anfrons, que molt amablement va explicar algunes meves dades biogràfiques i va donar pas a la Montserrat Saborit, l’editora, que es va referir a la sinopsi del llibre. Seguidament vaig fer la meva exposició, en la qual també vaig parlar del viatge a la ciutat de Tübingen per documentar l’escenari on té lloc la segona part de la novel·la. 

Maig del 2008, la Maria Lluïsa a prop de l’Stiftskirche de Tübingen, a sota en Xavier fent el pallasso

Maig del 2008, la Maria Lluïsa a prop de l’Stiftskirche de Tübingen. A sota en Xavier fent el pallasso. 

TubingXavi

Durant tota la xerrada em vaig sentir molt ben acollida. La resposta va ser tan bona que es van acabar tots els exemplars que havíem previst per a la presentació i molts es van quedar sense. Es pot demanar més?

Maria Lluïsa Latorre, 28 de juny de 2010

De Susqueda a Tübingen: presentació a Vic

ANUNCI DE LA PRESENTACIÓ

El proper dissabte 5 de juny tindrà lloc la presentació de la meva segona novel·la, DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA, al Temple Romà de Vic. La idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa. He volgut presentar-la al Temple Romà perquè moltes de les acusades per bruixeria d’Osona van ser turmentades a les presons del palau dels Montcada. Les restes es troben just al costat del Temple Romà —de fet les parets del temple configuraven el pati interior del palau—. Serà un petit homenatge a les víctimes de la cacera de bruixes a Osona. 

cartell susqueda

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ

En un escenari sobri però alhora imponent i elegant com és el Temple Romà de Vic, emmarcat per l’exquisida i suggerent exposició de poesia i pintura de Gerard Sala que aquests dies s’hi pot admirar, amb l’al·licient que una part de la novel·la transcorre al palau dels Montcada, només puc dir que va ser tot un privilegi tenir-hi l’oportunitat de parlar de la història de la Paula Krüger a una vuitantena de persones. 

D’esquerra a dreta Montserrat Saborit, Maria Lluïsa Latorre i Antoni Ylla-Català

D’esquerra a dreta Montserrat Saborit, Maria Lluïsa Latorre i Antoni Ylla-Català

En primer lloc, el president del Patronat d’Estudis Osonencs, Antoni Ylla-Català, va dirigir unes paraules a l’audiència i va fer referència al paral·lelisme de la seva vida amb la de la Paula: ell viu a Sau, que és molt a prop de Susqueda, i va estudiar a Reutlingen, una ciutat veïna a Tübingen. Això i els seus comentaris positius sobre la novel·la, que ja s’havia llegit, van ser la segona grata sorpresa de la nit. A continuació l’editora, Montserrat Saborit, va elogiar la història i va explicar perquè s’havia decidit a publicar-la.

Durant la meva intervenció vaig situar el públic en el context de la cacera de bruixes de l’edat moderna i vaig donar unes pinzellades sobre unes quantes dones acusades i executades per bruixes per oferir-ne un retrat més humà i entranyable. Com el cas de Felipa Gallifa, de quaranta-sis anys i vídua, que va confiar els seus temors a la seva filla Anna Gallifa: «Seria tant, Anna, que a mi me vinguessin a cercar per anarhi aquexa gent, per causa que feyan fama de bruxa a ma sogra.» Un seu fill, Jaume Gallifa, va demanar la seva llibertat mitjançant un suplicatori que consta en el procés. 

Temple3

Vaig tenir una molt bona acollida al Temple Romà de Vic, com posa de manifest la llarga cua que es va fer mentre signava exemplars de la novel·la. (fotos de Marta Ollich) 

També vaig tenir el gust de conèixer en persona l’historiador Rafel Ginebra, vicepresident del patronat, els escrits del qual m’han sigut molt útils per documentar la història. Per últim, comprovar que havia suscitat l’interès dels assistents mentre els dedicava el llibre em va fer molt feliç i va arrodonir una nit que per mi ja serà inesborrable. Moltíssimes gràcies a tots els que la van fer possible! 

Maria Lluïsa Latorre, 12 de juny de 2010

De Susqueda a Tübingen: El 9 Nou d’Osona

Paula_2

—Juny del 2010, El 9 NOU d’Osona i el Ripollès. Transcripció de la crònica de Jordi Vilarrodà: 

UNA METGESSA DEL SEGLE XVI. Maria Lluïsa Latorre relata a «De Susqueda a Tübingen», la seva segona novel·la, la història d’una guaridora acusada falsament de bruixeria.

Mitjans de l’any 1618. Paula Krüger, una dona guaridora de Susqueda, és traslladada a les masmorres del castell dels Montcada de Vic —l’actual Temple Romà— on la Inquisició la vol torturar per obligar-la a confessar que practica la bruixeria. Al mateix escenari, es presentava dissabte De Susqueda a Tübingen, la segona novel·la que ha escrit Maria Lluïsa Latorre, que té com a protagonista aquesta dona singular. 

temple1

Amb aquest relat, que ha publicat Osedi Serveis Editorials, amb seu a Manlleu, l’autora ha volgut recordar uns personatges femenins que no tenien res de bruixes, i sí de «precursores de les actuals metgesses, i també psicòlogues, llevadores…». Al capdavall, precedents «de les dones independents que treballem», afirma Latorre, que és metgessa de professió. 

La novel·la té tres parts, a través de les quals el lector pot resseguir la trajectòria vital de Paula Krüger, una dona de Susqueda, filla i néta de remeieres que li han transmès els seus coneixements. Del pare, un alemany erudit, n’hereta una elevada instrucció cultural, que la porta a la ciutat de Tübingen a estudiar la medicina oficial. De tornada a Catalunya, es dedicarà a la seva professió fins que serà acusada de bruixeria, en un procés que acaba amb la seva condemna a la forca. Al lector, però, se li reserva la sorpresa d’un inesperat final. El conjunt de la trama és fruit de la imaginació de l’autora, i els personatges principals no van existir, però es barregen amb altres que sí eren històrics, com Antoni Vila i de Savassona, el governador general de Rupit. El rigor en la documentació també dóna versemblança a un relat que «és de ficció, però podia haver estat real», explica Montse Saborit, de l’editorial Osedi. 

L’autora constata que les dones remeieres tenien autoritat moral, la gent hi confiava, i per això despertaven les suspicàcies de les autoritats, que amb les acusacions de bruixeria intentaven «treure-se-les de sobre». Al contrari del tòpic, no les veu com unes pobres ancianes analfabetes: «No eren marginades, sinó integrades al teixit social de la seva època.» El problema de fons, ben actual encara, era la consideració de la dona, en general, com a «ésser dolent per naturalesa».

temple2

Retall de l’article de Jordi Vilarodà al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès 

SEGONA NOVEL·LA. Maria Lluïsa Latorre (Esquirol, 1961) va ser teclista del grup de pop Duble Buble entre els anys 1979 i 1989. Després de la dissolució del grup, va deixar la música i l’any 2006 va reaparèixer com a escriptora amb l’extensa novel·la policíaca Els peons de l’assassí (Emboscall Editorial).