Dones invisibles: Erzsébet Báthory

Capítol 20– Erzsébet Báthory (Nyírbátor, Hongria 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614) 

50invisibles

Segur que la majoria heu sentit a parlar de la comtessa sagnant, una aristòcrata hongaresa que va passar a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles. Segons es diu, obsessionada per la pèrdua de la seva bellesa pel pas dels anys, va torturar i matar centenars de noies joves per banyar-se en la seva sang, basant-se en la creença —que ja existia a l’edat mitjana— que beure sang o banyar-s’hi feia rejovenir. Un cop descoberts els crims, va ser empresonada en una habitació del seu castell de per vida. A Internet hi ha nombroses entrades que en parlen, però són plenes de falsedats i inexactituds, i, encara que és una tasca difícil, m’he proposat rehabilitar la comtessa Erzsébet Báthory. 

Erzsébet va néixer a Nyírbátor el 7 d’agost de 1560, en el si d’una família molt rica i poderosa del Regne d’Hongria (la part d’Hongria sota l’imperi dels Habsburg). Tot i que la mare, Anna Báthory, era germana d’Istvan Báthory, rei de Polònia i gran duc de Lituània del 1576 al 1586, i catòlic practicant, ella i el marit eren de confessió calvinista. Erzsébet va passar la infància al castell d’Ecsed. Quan tenia quatre o cinc anys va patir uns atacs que s’ha especulat si eren d’epilèpsia, però que van remetre quan encara era petita. Va rebre una educació excepcional i podia llegir i escriure en hongarès, grec, llatí i alemany —quan molts nobles hongaresos eren pràcticament analfabets—. Li agradava comportar-se i jugar com un nen, i va aprendre esgrima i equitació. 

La van prometre al comte Ferenc Nádasdy l’any 1571 —ella tenia onze anys, i ell, setze, però a tot arreu trobareu que ell li doblava l’edat— i un any després va anar a viure al castell dels Nádasdy, a Sárvár, sota la tutela de la seva futura sogra —és fals que entre elles hi hagués una mala relació tal com també s’explica—. Mentrestant, el jove Ferenc va anar a servir a l’exèrcit. Es van casar el 8 de maig de 1575 al petit palau de Varannó (a l’actual Eslovàquia) i hi van assistir uns 4.500 convidats. Ferenc va adoptar el cognom Báthory de la seva esposa, perquè era més il·lustre que el seu. 

Després van anar a viure al castell de Čachtice (també a l’actual Eslovàquia), situat a prop dels Petits Carpats; va ser el regal de noces de la família Nádasdy. L’any 1578 Ferenc es va convertir en el comandant en cap de les tropes d’Hongria i, a causa de les contínues guerres contra els turcs, havia de passar molt temps fora de casa. Vol dir que, amb divuit anys, Erzsébet va haver d’exercir de senyora i fer-se càrrec de tots els afers relacionats amb les seves hisendes, i entre ella i Ferenc havien reunit un immens patrimoni. Això incloïa proveir els pagesos hongaresos i eslovacs fins i tot de l’atenció mèdica. Com a senyora també era la responsable de mantenir la llei i l’ordre en els seus dominis i aplicar els càstigs previstos per als diversos delictes tipificats. Hi ha documentat un intercanvi epistolar entre la parella on parlen de les maneres més adequades de castigar els servents, una pràctica considerada normal en aquell temps. 

Erzsébet Báthory, c. 1585

Erzsébet Báthory, c. 1585

L’amenaça de saqueig per part dels turcs sempre era present i Erzsébet també s’havia d’encarregar de la defensa dels béns del seu marit a Sárvár, població situada a prop de la frontera que dividia el Regne d’Hongria amb la part d’Hongria sota l’Imperi otomà. D’aquesta època, hi ha escrits que mostren com Erzsébet va intercedir a favor de dones que havien quedat en la indigència perquè el marit havia estat capturat pels turcs. 

Erzsébet i Ferenc van estar tantes temporades separats que fins a l’any 1585, deu anys després del casament, no va néixer la seva primera filla, Anna. Després van venir Orsolya (Orsika), Katalin (Kata), András, que va morir el 1603, i l’any 1598 va néixer el més petit, Pál. A continuació us transcric una carta d’Erzsébet a Ferenc amb data de 24 de maig de 1596: «Pel que fa als nens, puc informar que Anna i Orsika estan sanes. Pel que fa a Kata, però, hi ha un problema a la boca, això és, la podridura és tan enorme que la infecció s’ha estès cap a la mandíbula. El barber la va treure de la dent amb un ferro; ell diu que va ser un cop de sort que no caigués ni una sola dent. […] Quant a mi mateixa, puc escriure que les coses estan anant molt millor que en els darrers dies…». 

El gener del 1604 Ferenc va morir al castell de Sárvár i Erzsébet va quedar com la senyora feudal d’uns dominis molt cobejats. És a partir d’aquest moment que se suposa que va començar l’escalada d’assassinats de donzelles i, sis anys després, la nit del 29 de desembre de 1610, el comte palatí d’Hongria, György Thurzó, seguint ordres del rei Matthias II d’investigar els rumors que arribaven de Čachtice, va entrar al castell acompanyat d’una escorta armada i van trobar els cossos de les víctimes escampats pertot arreu… 

Com que no m’és possible resumir-vos el context polític d’aquella època i el interessos contraposats que hi havia, assenyalaré, cronològicament, unes quantes dades ben documentades: 

● Un cop vídua, amb excepció de les visites de rutina que feia a les diferents propietats i les vacances d’hivern que passava a Sárvár, Erzsébet vivia la major part de l’any al castell de Čachtice.

● L’any 1605 va casar la filla gran, Anna, amb el comte Miklós Zrínyi, un cosí del comte György Thurzó. L’any 1607 Thurzó va convidar Erzsébet a un casament. 

● Un cosí d’Erzsébet, Gábor Báthory, ambicionava ser el príncep de Transsilvània i ho va aconseguir el març del 1608. Les seves maniobres polítiques contra els Habsburg posaven en perill els interessos de nobles hongaresos com el comte György Thurzó, i Erzsébet li va deixar clar, en més d’una ocasió, que donaria suport al seu cosí contra el rei.

● L’arxiduc d’Àustria, Matthias d’Habsburg, es va convertir en el rei d’Hongria l’any 1608 i Erzsébet va assistir a la cerimònia de coronació. Anys abans, Ferenc havia prestat una fortuna al rei d’Hongria per finançar les contínues guerres contra els turcs i Matthias II va heretar aquest deute.

● El març del 1609, els rumors sobre pràctiques sinistres al castell de Čachtice van arribar a György Thurzó i al rei Matthias. 

● El desembre del 1609 György Thurzó va ser nomenat comte palatí d’Hongria. 

Recreació del castell de Čachtice per a la pel·lícula Bathory (2008)

Recreació del castell de Čachtice per al film Bathory (2008), del director eslovac Juraj Jakubisko

Reprenent la versió oficial, el desembre del 1610 Thurzó va entrar al castell de Čachtice acompanyat dels dos gendres d’Erzsébet, els comtes Drugeth d’Homonnay i Miklós Zrínyi. A més dels cadàvers, van trobar algunes noies moribundes, malferides i algunes d’empresonades. Van detenir la comtessa, que va quedar sota arrest domiciliari. Pel que fa als suposats còmplices, eren tres ancianes, Ilona Jó Nagy, Dorottya Szent i Katalin Beneczky, i un noi geperut que anomenaven Ficzkó. Després de patir terribles turments, van reconèixer els assassinats i tots van dir que Anna Darvolya, una antiga «sòcia» que aleshores ja havia mort, els havia ensenyat a torturar i matar les joves i en van responsabilitzar la seva mestressa. Fixeu-vos que la temible banda criminal al servei de la comtessa estava formada per quatre ancianes i un jove! 

La xifra de sis-centes joves assassinades no s’aguanta per enlloc: sota tortura, Ficzkó va admetre la mort de trenta-set noies d’entre onze i vint-i-set anys, i Dorottya Szent, de trenta-sis. Els tres-cents testimonis que van declarar durant el judici es van referir a rumors de tercers, xafarderies i segones intencions. I Erzsébet… mai no es va poder defensar. 

També s’explica que la llei impedia que la comtessa fos processada perquè era noble i que per això es va escapar de la pena de mort, com si fos un privilegi, però això tampoc no és cert. Erzsébet va demanar per testificar reiteradament, però Thurzó no li va permetre que comparegués. Va ser ell qui va negociar amb el rei que, en vista de les proves, es recomanés la cadena perpètua en lloc de la pena de mort; volia evitar el judici perquè representaria la confiscació dels béns de la comtessa i els volia preservar per als gendres d’Erzsébet. A canvi, el deute del rei va quedar saldat. Una resolució del Parlament va decretar que el nom d’Erzsébet Báthory no es pronunciaria mai més en tot el país. 

Els banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta László Turóczi i publicada l’any 1729. Va quedar desmentida quan al segle XIX es van conèixer els relats dels acusats, que van declarar sota tortura i no en van fer cap menció. 

El 31 de juliol de 1614, en un esforç per aturar la confiscació dels seus béns, Erzsébet va dictar les seves últimes voluntats a dos sacerdots. Va demanar que les possessions familiars fossin dividides entre els seus tres fills: Anna, Kata i Pál. Va morir el 21 d’agost de 1614 a l’habitació del castell de Čachtice on era confinada. 

Com a conclusió, descartades del tot les més de sis-centes suposades morts, l’única xifra que tenim és la de trenta-sis o trenta-set noies assassinades, però arrencada a dos acusats mentre eren turmentats. Les declaracions dels testimonis es basen sempre en rumors. Seria interessant conèixer la declaració de les víctimes que van sobreviure, però n’hi va haver? Estudis recents apunten com a molt probable que Thurzó i el seus homes no van atrapar Erzsébet in fraganti al castell de Čachtice, ell ho va argüir per poder-la tancar i evitar el judici a tota costa. Els còmplices d’Erzsébet van ser jutjats sense cap garantia, però ella no va tenir ni el dret a ser jutjada. 

No puc aportar proves que demostrin la innocència d’Erzsébet, però sí que hi ha un dubte racional respecte a la culpabilitat de l’acusada, un dubte raonable. Aleshores, no tocaria un veredicte de no culpable? 

Maria Lluïsa Latorre (19 de novembre de 2009, revisat el juny del 2011)