Dones invisibles: opinions

50invisibles

DONES INVISIBLES. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui

COMENTARIS DE LECTORES I LECTORS. Per respectar-ne l’anonimat només apareixen les inicials del nom i cognoms, el sexe i l’edat: 

—TVM ♀ (62): El seu llibre Dones invisibles m’ha semblat molt interessant i li’n vull donar les gràcies. Espero veure-la en persona perquè me’l pugui dedicar. (juliol del 2012) 

—RCC ♀ (62): Aquí, al meu costat dret, tinc el teu llibre, i, em fa molt de respecte i admiració. No és un llibre comú, dins dels de bona qualitat literària; és un treball diferent i engrescador, per llegir-lo, si es volgués, tot seguit sense cansar. Em vaig qüestionar la manera de com el llegiria jo. Ho vaig fer de manera esglaonada, per així, assimilar-les bé i poder guardar a la memòria aquestes «dones invisibles», que, varen tenir la valentia de pretendre «fer-se visibles» i en pagaren les conseqüències. Trobo que és un llibre escrit d’una manera franca i segura; portes el timó de la síntesi de les seves històries i aconsegueixes fer-les sentir reals. Llegir història, pot cansar, fins i tot col·lapsar, a qui no està interessat a aprofundir en ella; en canvi, aquest teu treball, a part d’enaltir (la dona) aquestes dones, també fa entrar en el temps social i històric on va transcorre la seva existència. Hi has hagut de dedicar moltes hores de treball. Et felicito per tot. (febrer del 2012) 

—MMV ♂ (83): Llegir el seu llibre ha estat com un passeig per la història de la mà d’unes dones molt interessants i que fins ara desconeixia. Cadascuna m’ha submergit en un capítol diferent de la història de la humanitat, però amb una mirada ben diferent de la que acostumàvem a estudiar, i, com diu vostè, més enriquidora. És una lectura molt recomanable. (febrer del 2012) 

escriu1

—Misha_usa ♀: No es que me haya parecido una lectura maravillosa, se siente… a mi parecer hay en él personajes realmente relevantes y que merece la pena conocer, pero también otros que se quedan más bien flojos y parecen estar citados únicamente para satisfacer los impulsos feministas de la autora. A ratos es un poco demasiado «… ¡pero mirad lo que nos dicen!», algo que tristemente todas conocemos en mayor o menor medida… y se echa en falta un poco más de rigurosidad en el texto, algo menos de opinión personal por su parte, pero de todos modos me parece una lectura muy recomendable para todos aquellos a quienes les apetezca abrir la mente durante unos diez minutos al día, leer un capítulo y sentirse un poco más sabio y tolerante. En definitiva, es una buena lectura que guardo con cariño en mi pequeña biblioteca y que puedo afirmar haber usado como tomo de consulta y citado en más de una ocasión. (gener del 2012) 

—CRD ♀ (50): El motiu d’adreçar-me a tu és per una urgència personal i ideològica que em va portar, curiosament, a llegir el teu llibre «Dones invisibles» amb avidesa un bon dia, després d’haver-lo tingut durant uns quants mesos exposat a la llibreria que tenim i no haver tingut temps d’abordar-lo. I t’escric perquè entenc, pel que dius a la presentació del llibre, que el fet de fer-nos descobrir dones oblidades i presentar-les, no només planerament sinó com a personatges no reconeguts/des, i el fet de ser una publicació fruit de la teva recerca i la teva voluntat de donar-les a conèixer per Internet a tots els teus coneguts, entenc, repeteixo, que no es tracta d’un treball tancat, sinó d’un interès viu personal i permanent […]. Aprofito l’avinentesa per manifestar-te que m’agradaria poder contactar amb tu a veure si podem fer alguna col·laboració. (octubre del 2011) 

EFR ♀ (49): Apreciada M. Lluïsa, cada lectura de les teves dones invisibles m’emociona molt profundament, tant per l’interès en si de les vides d’aquestes dones, com la forma en què tu ens ho expliques. També t’he de dir que l’estiu que he passat amb la Paula i les seves aventures ha estat deliciós. Sàpigues que valoro molt l’esforç creatiu que fas i també com ets (sempre que llegeixo com escrius penso… quina dona més completa aquesta Lluïsa!). Que siguis molt feliç i no t’oblidis de nosaltres perquè ens has fet addictes. No et tornis una dona invisible per sempre. (setembre del 2011) 

—FJH ♂ (82): Per Sant Jordi, la meva esposa comprà el seu llibre «Dones invisibles – 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui», publicat per Viena edicions, el març d’enguany. La meva esposa n’està molt satisfeta i manifesta la seva admiració per les interessants històries d’aquestes heroïnes anònimes silenciades per la història oficial, dominada pel masclisme multisecular que ha governat el món. Evidentment, són moltes més les dones que han forjat la història, i vostè prou que ho sap. Hi ha una frase, possiblement masclista, que diu que «darrere de cada gran home, hi ha una gran dona». Un servidor creu que no és pas al darrere, sinó al costat i, en molts casos, al davant. Em permeto felicitar-la ben cordialment per la seva idea d’escriure aquest treball, tot desitjant-li que segueixi aquesta noble tasca de posar les dones al lloc que els correspon, que és on haurien d’haver estat sempre. Un servidor ja fa anys que dic i escric que el segle XXI serà el de les dones, i ja s’està demostrant. (juliol del 2011)

—JCS ♀ (75): És un llibre ple de dades interessants i molt desconegudes, amb l’avantatge que si estàs uns dies sense poder-lo agafar, no perds el fil perquè cada dona es tracta en un sol capítol. M’agrada que et refereixis a les protagonistes pel seu nom, fa que les sentis molt properes i que brillin amb naturalitat malgrat haver estat invisibles fins ara. La lectura d’aquests cinquanta retrats femenins és molt edificant i alhora és una manera molt efectiva de mostrar fins a quin punt hem estat silenciades totes les dones fins al dia d’avui. (juny del 2011)

—SAC ♀ (72): El teu és un recull interessantíssim de vides poc conegudes principalment perquè són dones. Crec que coincidim en moltes apreciacions i m’ha agradat llegir el teu llibre. Et felicito sobretot pels coneixements que demostres i la gràcia amb què descrius les vides d’aquestes dones. Totes elles són persones molt interessants que demostren una intel·ligència destacada. Has fet un bon treball de recerca. (maig del 2011) 

—SLL ♀ (60): El llibre ha quedat preciós. El tinc al costat del llit i cada nit  llegeixo una «dona invisible». Ens va fer molta il·lusió venir a la presentació.  Els teus pares, encantadors, i la resta de la família molt entusiasmats. Segurament l’esforç  és gran, però veure el resultat, suposo que compensa. Felicitats de tot cor i… a l’espera del proper. (abril del 2011) 

Dones invisibles: presentacions I

PRESENTACIONS I NOTÍCIES del llibre:

50invisibles

Han passat uns setze mesos d’ençà que el llibre va sortir a la llum i durant aquest període he tingut l’oportunitat de fer-ne presentacions, xerrades i entrevistes per mitjà de les quals he pogut conèixer moltes persones interessants, amb projectes de vida apassionants, i que m’han aportat moltíssim. Ha estat un privilegi i, profundament agraïda, en deixo el testimoni al llarg de tres entrades. L’ordre va de l’esdeveniment més recent al més antic, és per això que la tercera entrada acaba amb la primera presentació, la que va tenir lloc a Barcelona el 8 d’abril de 2011, al Corte Inglés del Portal de l’Àngel.

Maria Lluïsa Latorre, 19 de juliol de 2012

Maria Lluïsa Latorre a l’ambulatori de Tordera. Foto de Jordi Ribot / ICONNA (25 / 5 / 2012)

Maria Lluïsa Latorre a l’ambulatori de Tordera. Foto de Jordi Ribot / ICONNA (25 / 5 / 2012)

—26 de juny de 2012, Cadena SER a les comarques de Girona, programa Hora LSi voleu sentir l’entrevista que em va fer Màxim Castillo sobre pràctiques mèdiques femenines a la Selva i conèixer alguns remeis estrafolaris que ell va qualificar de gore, a continuació podeu clicar el link: 

https://www.mixcloud.com/HoraL/per-treure-la-febra-alta-escorxaven-un-conill-i-posaven-la-pell-damunt-el-pit-del-malalt/ 

—25 de juny de 2012, «Metgesses invisibles a la Selva», article de Nuri Forns al diari El Punt Avui. La periodista Nuri Forns em va entrevistar arran de la conferència a Santa Coloma de Farners i en va sorgir un article que podeu llegir al següent enllaç: 

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/553796-metgesses-invisibles-a-la-selva.html?cks_mnu_id=553 

―18 de maig de 2012, conferència a la Biblioteca Joan Vinyoli, Santa Coloma de Farners: PRÀCTIQUES MÈDIQUES EN ÈPOQUES PASSADES A SUSQUEDA   

Un any després que sortís a la llum la meva novel·la DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA, i en plena promoció del DONES INVISIBLES, vaig tenir l’oportunitat de conèixer unes quantes persones que havien viscut en aquesta zona rural i isolada de les Guilleries durant el segle passat. La idea central de la novel·la és la vida d’una guaridora de Susqueda, a l’entorn del 1600, que serà acusada de bruixa. Per al personatge de la protagonista, Paula Krüger, vaig haver de buscar informació fidedigna sobre les pràctiques sanitàries de les dones en el passat. Si en vaig trobar, va ser gràcies a les metgesses i historiadores que fa un segle van començar a investigar la història de la pràctica mèdica femenina, fins aleshores invisible. Però no tenia cap dada sobre l’existència de guaridores a Susqueda. 

La infermera atenta, Jean-Siméon Chardin (c. 1738)

La infermera atenta, Jean-Siméon Chardin (c. 1738)

Recentment, gràcies al testimoni de quinze persones originàries de Susqueda, Sant Martí Sacalm, Querós i Osor, vaig tenir el privilegi de descobrir que a finals del segle XIX i fins gairebé a la segona meitat del XX van viure en aquest territori dones que practicaven una medicina paral·lela a l’oficial. Dones analfabetes, però molt espavilades, i amb una autèntica vocació per assistir i tenir cura dels seus veïns. Per estructurar una mica la informació recollida, i presentar-la en aquesta xerrada, com que vaig poder reunir unes quantes dades sobre tres guaridores d’una certa entitat,  la Rita Masachs Corominas (c. 845 – 1923) de Montdois, la Paula Vinyoles Puig (c. 1876 – c. 1948) de Susqueda i la Mercè Colomer Expòsit (c. 1893 – 1979) de Sant Martí Sacalm, l’exposició gira al seu voltant. Per accedir a la conferència: 

Guaridores Susqueda  

Guari_1      Guari_3

En Joan Baptista Ferrà va presentar l’acte en representació de l’agrupació que va organitzar la conferència, el Centre Excursionista Farners. Gairebé unes quaranta persones van seguir amb interès el que vaig poder reconstruir de la vida d’aquestes tres guaridores, unes experiències vitals de dones que entronquen de ple amb les de les cinquanta dones que explico al llibre DONES INVISIBLES.

Maria Lluïsa Latorre, 25 de maig de 2012 

—18 d’abril de 2012, jornada literària al Centre Cívic El Sortidor, Poble Sec. A les sis de la tarda va començar la desena jornada literària que organitza l’ACDS (Associació Catalana de Dones Separades) mentre al costat una colla de joves seguia un curs de cuina. Va ser molt bonic dirigir-me a una trentena de dones que fa molts anys, al principi de la democràcia, van haver de passar per la dolorosa experiència duna ruptura matrimonial, que actualment està del tot superada. Primer, la Maria Dolors Camps em va fer algunes preguntes sobre com vaig arribar a laventura de lescriptura i després, com es pot veure a les fotos, totes van escoltar amb atenció el tema de la invisibilitat de les dones al llarg de la història. 

ADSC_2—23 d’abril de 2012, Sant Jordi a Barcelona. El meu segon Sant Jordi a Barcelona, a la parada de Viena Edicions (Rambla Catalunya, 48), va tornar a ser una jornada de molt contacte amb la gent, de parlar de les dones del llibre i de signar-lo a les persones que es van animar a comprar-lo. Després d’anys gaudint com a lectora i compradora de llibres, desitjant ser al cantó dels autors i autores, va ser un somni fet realitat com l’any anterior. 

Sant Jordi_2012

Sant Jordi 2012 a Barcelona, la màgia del contacte amb el públic

Sant Jordi 2012 a Barcelona, la màgia del contacte amb el públic

—10 de març de 2012, presentació a l’Esquirol. La forma rodona de la bonica sala de plens de l’Esquirol la fa un lloc original, agradable i idoni per presentar un llibre; et connecta molt bé amb la concurrència, unes vint-i-cinc persones el passat dissabte. En primer lloc, la Marisol Cabral va fer una interessant introducció sobre la celebració del dia de la dona treballadora. Seguidament, el regidor de cultura, Xavier Pàmies, va explicar algunes dades de la meva biografia i la meva vinculació amb l’Esquirol, poble on vaig néixer el 28 de febrer de 1961. Aprofito per deixar constància que em vaig sentir molt honrada de poder compartir taula amb un traductor de reconegut prestigi com és Xavier Pàmies, que ha traduït autors com Karen Blixen, Charles Dickens, Philip Roth, Jane Austen, Irène Némirovsky, J K Rowling, José Saramago i Salman Rushdie, entre molts altres.

EsquirolMarisol Cabral, Xavier Pàmies i Maria Lluïsa Latorre a la sala de plens de l’Ajuntament de l’Esquirol durant l’acte per celebrar el dia de la dona treballadora. 

A continuació vaig fer la meva exposició i vaig poder posar de manifest que era la primera vegada que em convidaven a presentar un meu llibre al poble on vaig néixer, que em feia una especial il·lusió i que volia transmetre el meu agraïment a les persones que ho havien fet possible. També va ser molt emotiu retrobar persones que feia temps que no veia i compartir-hi les meves idees sobre la situació actual de les dones, marcada encara per la desigualtat de drets del passat.

—9 de març de 2012, presentació a Quart. Va ser un plaer parlar del DONES INVISIBLES a la sala de lectura Miquel Pairolí del Local Social de Quart. Organitzat per l’associació de dones de Quart, Amb ulls de Dona, va haver-hi un intercanvi d’opinions molt fluid i enriquidor, amb moltes intervencions de les assistents, i vaig passar-hi una estona molt agradable.

―8 de març de 2012, presentació a la Cafeteria – Llibreria Tastalletres, Cervera. La visita a Cervera va suposar la meva primera presentació en terres de Lleida. Ubicada en una zona molt cèntrica, molt a prop de la Universitat, la Cafeteria Llibreria Tastalletres (carrer General Güell, 25) és un local encisador. L’acte, organitzat conjuntament amb l’Associació per a la Igualtat de Cervera, va començar a les set de la tarda amb una lectura teatralitzada de Gàbia, obra d’Itziar Pascual, a càrrec del grup de teatre La Segarrenca. Després d’una petita pausa, la llibretera Ramona Boladeres va donar pas a la meva intervenció.

Cervera_8Maria Lluïsa a la Cafeteria – Llibreria Tastalletres de Cervera, d’esquena a la càmera i parlant amb entusiasme. Era la seva primera presentació en terres de Lleida. 

Davant d’unes trenta-cinc persones, totes assegudes en taules i envoltades de llibres, una imatge molt bonica i encoratjadora, vaig tornar a explicar que, per la meva part, «la resposta al silenci i el menyspreu que les dones hem patit al llarg de la història ha sigut oferir exemples de dones reals de tots els temps —sempre molt ben documentades perquè si no se’ns qüestiona— per mostrar les dificultats afegides que van haver de superar només pel fet de ser dones, però, sobretot, per mostrar referents femenins en tots els àmbits que es contraposin als estereotips que sovint ens ofereixen els mitjans de comunicació. Són aquestes dones reals les que poden neutralitzar tots els prejudicis que pesen sobre la dona com a col·lectiu, perquè per desgràcia encara són moltes les idees misògines que impregnen la nostra societat, sovint duna manera inconscient, i si no arriben a la consciència es van perpetuant». El públic va seguir la meva xerrada amb molt interès i va fer aportacions molt enriquidores. L’amfitriona em va mostrar la seva satisfacció per la meva exposició i em va felicitar pel DONES INVISIBLES i, posteriorment, vam poder intercanviar les nostres inquietuds i impressions en un agradable sopar. 

—2 de març de 2012, presentació a la llibreria A peu de pàgina, Sarrià. Aterrar al barri de Sarrià un divendres a la tarda, després de superar el trànsit frenètic de Barcelona, i respirar el seu ambient de poble, tranquil i reconfortant, va ser molt agradable. A més, era la vigília de Sant Medir i, de sobte, el carrer Major de Sarrià es va convertir en una festa de caramels. A continuació, descobrir la llibreria A peu de pàgina, bonica, autèntica i entranyable —com si fos una projecció de la seva mestressa, Gemma Barrufet—, va ser molt estimulant. I les bones expectatives es van complir de sobres quan van arribar puntualment unes vint-i-cinc persones que ens van escoltar interessades i amatents, i van fer moltes aportacions. Entre el públic hi havia la pintora Elisenda Ortega. Em va dir que ja havia llegit el llibre i que li havia agradat molt. Us deixo un enllaç al seu blog: 

http://elisendaortega.blogspot.com.es/

Tot plegat va ser una experiència molt feliç.

dones_peu_pagina

D’esquerra a dreta Maria Lluïsa Latorre, l’editora Isabel Monsó i la llibretera Gemma Barrufet a la llibreria A peu de pàgina. 

—17 de desembre de 2011, presentació a Tarragona amb tretze artistes plàstiques. Envoltada de les obres de tretze dones artistes que del 16 al 23 de desembre oferien una exposició col·lectiva, Creadores 2011, als porxos de la Catedral (carrer Merceria, 4), vaig gaudir d’un escenari excepcional i privilegiat per parlar en una taula rodona que vaig compartir amb la periodista Ruth Troyano, la tècnica de l’ajuntament Estela Piñol i una de les artistes, Dolors Aldama. 

Després de la nostres intervencions es va generar un debat molt animat, que es va allargar més del previst. Durant el deliciós pica-pica algunes assistents ens van fer saber que els havien interessat molt les dades que vam aportar a la xerrada. Dies més tard, Dolors Aldama ens va escriure: «Sóc responsable de fer-vos arribar felicitacions de part de molta gent, encara que suposo que algunes d’elles ja ho van fer personalment». 

D’esquerra a dreta Ruth Troyano, Estela Piñol, Maria Lluisa Latorre i Dolors Aldama

D’esquerra a dreta Ruth Troyano, Estela Piñol, Maria Lluïsa Latorre i Dolors Aldama 

Les tretze artistes plàstiques que hi participaven són Berta Baixeras (ceràmica), Cristina Juncosa (fotografia), Dolors Aldama (pintura), Dolors Barberán (aquarel·la), Elia Bonmati (pintura), Gemma Molero (ceràmica), Marsal i Carles (escultura), Marta Balañá (pintura), Mercè Ferrer-Argote (gravat), Montse Aiguadé (ceràmica), Rosa Figueres (esmalt i gravat), Verònica Risalde (fotografia) i Rosa Ciurana (gravat i pintura). Des daquí els vull agrair que hagin posat a labast de tothom unes obres tan suggestives, belles, evocadores i fascinants —dignes de lindret on sexposaven—, i que en sorgís aquest escenari únic per presentar les DONES INVISIBLES. 

Maria Lluïsa Latorre, 27 de desembre de 2011 

Porxos gòtics del carrer Merceria (Tarragona)

Porxos gòtics del carrer Merceria (Tarragona) 

Més de 500 visitants al II Oppening d’art contemporani de la Part Alta. Notícia publicada el 23 / 12 / 2011 a les 12:59 per Redacció Tarragona Ràdio: 

Més de 500 persones han visitat les obres exposades a la Part Alta en el marc del II Oppening dart contemporani. Aquest divendres al vespre, la iniciativa arriba al seu punt i final després duna setmana dintensa activitat, que sha concentrat al taller del número 4 del carrer Merceria. Durant aquests dies, sha pogut contemplar la feina realitzada per tretze dones artistes del nucli antic de Tarragona. Ha estat la segona edició daquesta proposta, que va néixer ara fa dos anys de la mà de lAssociació Tallers 03, amb el suport del Pla Integral del barri. Entre les activitats més participatives, cal destacar la presentació del llibre de Maria Lluïsa Latorre DONES INVISIBLES i la taula rodona sobre la presència de la dona al món laboral. 

Des de Tallers 03 valoren molt positivament linterès dels ciutadans per la cultura i en particular per les arts plàstiques. Pensen que iniciatives daquest tipus han de ser permanents per posar de relleu lart de Tarragona i que els ciutadans puguin gaudir-ne com una activitat cultural i familiar més. 

—Dilluns, 28 de novembre de 2011, La nit lletrada – Dones invisibles. Recomanacions de la Biblioteca Delta de l’Ebre

http://lanitlletrada.blogspot.com.es/2011/11/avui-parlem-de-dones-invisibles.html 

Club de lectura de la Biblioteca Delta de lEbre

Dones invisibles: Presentacions II

—26 de novembre de 2011, presentació a Llegim…? Llibreria, Igualada. La presentació a Llegim…? Llibreria es va escaure en dissabte a les set de la tarda. La ubicació d’aquesta botiga coquetona i acollidora en un carreró encisador d’aire medieval —en ple nucli antic de la ciutat d’Igualada—, i la col·laboració de la música i compositora Concepció Ramió i Diumenge per parlar del llibre a la gent d’Igualada que s’hi va apropar, van afavorir que la reunió es convertís en un petit esdeveniment, una vetllada entranyable que no oblidaré. 

Llegim...? Llibreria, passatge Capità Galí, 2 (Igualada)

Igualada_2Llegim…? Llibreria, passatge Capità Galí, 2 (Igualada)

―Divendres, 25 de novembre de 2011, Els lectors que sí estimen els llibres – 134 – Dones invisibles. Article de J. M. Solé – «Vols llegir?» – Ràdio Nova – Igualada:  

https://volsllegir.blogspot.com/2011/11/els-lectors-que-si-estimen-els-llibres_25.html 

—17 de novembre de 2011, Ràdio Ona (Torelló), Entrevista en temps de nit. Era un vespre una mica fred quan vaig dirigir-me a Torelló per compartir amb Montserrat Font el seu programa de 8 a 9 del vespre als estudis de Ràdio Ona. Va ser una hora intensa, que va passar sense adonar-nos-en, durant la qual vaig gaudir moltíssim. Llàstima que l’entrevista no va quedar ben gravada i no es pot reproduir!

—3 de novembre de 2011, presentació a Vilafranca. La biblioteca Torras i Bages (plaça de l’Oli, 20) va tornar a ser l’escenari de la presentació d’un llibre meu en un mateix any. Flanquejada per Ramona Suriol, regidora de Benestar Social i Família, Sílvia Amigó, poeta i rapsoda, i amb la presència estel·lar d’una dona invisible, Rosa Bonet (capítol XXX, memòria històrica i viva), va resultar una reunió memorable. Totes les intervencions van pagar la pena, tant les del públic com de les que presentàvem l’acte, però vull remarcar la brillant presentació de Sílvia Amigó, la podeu llegir clicant a continuació:

INTERVENCIÓ DE SÍLVIA AMIGÓ 

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa Latorre i Sílvia Amigó

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa i Sílvia Amigó 

Maria Lluïsa Latorre signant el llibre Dones invisibles

Maria Lluïsa Latorre signant el Dones invisibles

—21 d’octubre de 2011, presentació a Mataró. La vocalia de Dones de Vista Alegre (carrer d’Almeria s/n) va organitzar un acte de presentació impecable i alhora entranyable. El local feia molt de goig, el micròfon, el canó i el portàtil van funcionar amb total perfecció. La intervenció de les psicòlogues Montse Damont i Patrícia Alba va ser molt escaient i en sintonia amb el missatge que el Dones invisibles vol transmetre i em vaig sentir molt a gust al seu costat. El públic va ser molt participatiu i va fer moltes aportacions interessants, i el pica-pica amb Cervesa del Montseny va ser boníssim. Crec que no es pot demanar més. Totes les dones de l’associació es van esforçar molt perquè tot anés tan bé i des d’aquí vull elogiar la tasca que duen a terme des de fa temps per situar la dona en el lloc que li pertoca. 

Maria Lluïsa Latorre acompanyada de Montse Damon i Patrícia Alba al local de la vocalia de Dones de Vista Alegre, Mataró

Maria Lluïsa Latorre acompanyada de Montse Damon i Patrícia Alba al local de la vocalia de Dones de Vista Alegre, Mataró. 

—20 d’octubre de 2011, Dones invisibles: La vida de 50 dones que van fer història. Article de Cristina Salad a Mataró Ràdio:  

http://mataroradio.cat/mataronoticies/cultura/noticia/dones-invisibles-la-vida-de-50-dones-que-van-fer-historia

—20 d’octubre de 2011, Mataró Ràdio, programa Viu la vida dia a dia. Maria Lluïsa Aranaz, directora i presentadora del Viu la vida dia a dia, em va fer una entrevista molt càlida i ben conduïda —malgrat que va haver de ser a través del telèfon— i m’hi vaig sentir molt a gust. La podeu seguir al següent enllaç: 

http://www.ivoox.com/2011-10-20-viu-vida-dia-a-dia-2a-audios-mp3_rf_852891_1.html

—7 d’octubre de 2011, presentació a Arenys de Munt. La presentació a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori organitzada per lentitat Donaviva – Associació de dones dArenys de Munt va resultar molt agradable. La participació del públic al final de la meva exposició va generar una tertúlia ben animada. Crec que tots i totes en vam sortir molt satisfets/es. A sota una foto de l’acte: 

Arenys_2

—Dilluns, 26 de setembre de 2011, Dones en xarxa. Secció Llibres Recomanats: 

http://www.donesenxarxa.cat/dones-invisibles?lang=ca 

—Setembre de 2011, Setmana del Llibre en Català. Dels dies 9 al 18 de setembre es va celebrar la Setmana del Llibre en Català al parc de la Ciutadella. El matí de la Diada vaig tenir el privilegi de signar llibres al costat del dibuixant Fer a lestand de Viena Edicions: 

El conseller de Cultura Ferran Mascarell, el dibuixant Fer, d’esquena, i la Maria Lluïsa al parc de la Ciutadella (11 de setembre de 2011)

El conseller de Cultura Ferran Mascarell, el dibuixant Fer, d’esquena, i la Maria Lluïsa al parc de la Ciutadella (11 de setembre de 2011)  

SLlC_2

Les dedicatòries acolorides d’en Fer són fantàstiques i vaig ser-hi present quan dedicava el seu llibre al conseller Ferran Mascarell. Lendemà es comentava al diari El País: «Entre los visitantes ayer, el consejero de Cultura Ferran Mascarell (con Més de cent raons per ser culé bajo el brazo, dedicado por Fer), que se mostraba muy satisfecho de la feria.» 

—7 de setembre de 2011, COMRàdio, programa Tots x tots. Eva Corbacho va parlar del Dones invisibles a la secció «Recomanacions en Femení». Actualment ja no disponible el podcast.

—17 de juliol de 2011, el Periódico Mediterráneo, escrit de Josep Palomero a la secció COMENTARIS LITERARIS. 

«L’autora Maria Lluïsa Latorre Casellas és una metgessa que, preocupada per la poca atenció que han merescut les dones dedicades al camp de la salut, va investigar per què les ignoraven els llibres d’història de la medicina. Quan va començar la recerca va entropessar amb un munt de texts misògins que, dissortadament, tenen continuïtat amb els habituals comentaris maliciosos que, a propòsit de les dones, s’escolten a vegades en determinats cercles masculins. Tot plegat, el mes de juny del 2009 va prendre la decisió d’escriure cada setmana un article biogràfic sobre dones singulars ignorades. Amb la finalitat de divulgar la seua vida i obra, va enviar aquests articles als seus contactes i els va penjar en el seu web. 

»Aquest llibre n’és el resultat. S’hi recuperen cinquanta petites biografies de dones excepcionals per una o altra raó, editades amb la mateixa seqüència que es van publicar en internet. N’hi ha de totes les èpoques, d’arreu el món i de diverses activitats i professions, des de l’astrònoma, filòsofa i matemàtica Hipàtia d’Alexandria, fins a l’epidemiòloga anglesa Alice Stewart o la periodista congolesa Caddy Adzuba.» JP

JPmediterrani—10 de juliol de 2011, article de Toni Mata i Riu al Regió 7. Reivindicació en clau femenina. Recull de mig centenar de breus ressenyes biogràfiques que donen testimoni del pes de les dones en la història del coneixement. TONI MATA I RIU, Manresa. Transcripció de l’article: 

La doctora Maria Lluïsa Latorre (l’Esquirol, Osona, 1961) es va indignar. Tot recercant referents històrics de la pràctica sanitària protagonitzada per dones, es va trobar que el relat mèdic està escrit pensant només a destacar l’aportació masculina. No tan sols això, «també vaig topar amb alguns textos molt misògins que em van deixar estupefacta». Decidida a posar-hi remei d’alguna manera, va posar el seu granet de sorra a la necessària reivindicació del treball fet per les dones començant a escriure esbossos biogràfics de figures que, al llarg de la història, han demostrat que la naturalesa femenina no té res a veure amb febleses ni perversions. Els articles tenien com a destinataris les persones les adreces de les quals Latorre —els aficionats a la música la reconeixeran com a teclista de Duble Buble als anys 80— conservava al seu correu electrònic, una relació que va pujar de 80 a 275 en una clara demostració de la simpatia que va despertar la seva iniciativa. Fa unes setmanes, Viena edicions va posar aquest treball en paper en un llibre que aplega mig centenar de retrats.

L’índex mostra la volguda heterogeneïtat amb què Latorre va emprendre el repte: hi ha figures medievals i altres del segle XXI, dones amb trajectòries professionals brillants i altres que han viscut experiències vitals intenses. En el recull hi trobem des de la cèlebre erudita Hipàtia d’Alexandria, símbol de les víctimes de la intolerància i el fanatisme religiós masclista, fins a Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau del 1991, que viu reclosa a casa seva per la por que genera la seva popularitat entre les autoritats del règim militar birmà. 

La principal virtut d’aquest aplec és la voluntat de donar llum a la vida d’unes dones que, malgrat els seus assoliments, han sofert l’estigma de la invisibilitat. El cas més paradigmàtic és el d’Elisabet Martina, de qui se sap que va néixer a Viladrau en una data desconeguda i va morir a Seva el 1620, víctima del furor amb què es va emprendre la cacera de bruixes a la Catalunya del segle XVII. Latorre exposa amb detall els mètodes de tortura a què va ser sotmesa aquesta dona d’extracció social humil, un horror que, malgrat tot, no va fer l’efecte que els seus botxins esperaven i no va delatar ningú. Un fet trist, esfereïdor i, malgrat tot, excepcional que l’autora inclou a la llista per retre un emotiu homenatge a tantes i tantes dones que han estat víctimes de l’oblit i la injustícia al llarg de la història. 

DI_Regio_7

—28 de juny de 2011, Televisió i Ràdio l’Hospitalet, programa Tots els matins. Va ser un dia molt calorós de final de juny, el de la meva visita als mitjans de comunicació de l’Hospitalet, però va pagar la pena per la bona rebuda del productor, Jordi Caixàs, i l’entrevista que em va fer la presentadora Elisabeth Pavón al seu magazín matinal. La podeu trobar seguint el següent enllaç: 

http://lhdigital.cat/c/journal/view_article_content?groupId=10911&articleId=3802946 

—19 de juny de 2011, «Dones sorgides de l’oblit», escrit de Raphel Pherrer al Diari de Balears. 

«PALMA. Dones invisibles es troba en el primer lloc de classificació quant a novetats de la llibreria Lluna…», podeu seguir llegint el text de Raphel Pherrer a: 

http://www.vienaeditorial.com/fitxers/Dones%20invisibles%20-Diari%20de%20Balears%2020110619.pdf 

—13 de juny de 2011, reportatge de Jordi Vilarrodà a El 9 Nou d’Osona i el Ripollès. L’escriptora de l’Esquirol reivindica l’aportació femenina amagada en la història. Transcripció de l’article: 

LLUÏSA LATORRE RECULL EN UN LLIBRE LA TRAJECTÒRIA DE 50 DONES «INVISIBLES». Han fet aportacions al progrés de la humanitat, han estat importants en la història, heroiques en les seves accions o pioneres en diversos camps… però són poc conegudes, perquè són dones. L’escriptora i metgessa Maria Lluïsa Latorre (l’Esquirol, 1961) treu de la foscor 50 personatges femenins de tots els temps a Dones invisibles (Viena Edicions), al seu tercer llibre i primer d’assaig. Publicat l’abril passat, es va presentar divendres a VicDones, en el darrer acte presidit per la regidora Gràcia Ferrer.

L’origen del llibre es troba en una recerca que duia a terme Lluïsa Latorre sobre les pràctiques sanitàries de les dones. La recerca d’informació la va portar «a trobar dones, en aquest i en tots els àmbits» que, tot i els seus mèrits, no figuraven en lloc destacat en les enciclopèdies. «A més d’invisibles, moltes vegades la imatge tòpica de les dones és de dolenteria, perversitat…». Una reacció visceral —«ja n’hi ha prou!»— la va portar a escriure fa dos anys el primer retrat, el de Duoda, comtessa de Barcelona al segle IX, una dona valenta que en veure’s separada dels seus fills els va escriure «un manual d’educació» modèlic per a l’època. «El vaig enviar a tots els meus contactes de correu i vaig rebre molt bona resposta», explica Latorre. Els comentaris la van animar a continuar escrivint retrats, una cada setmana, fins arribar a mig centenar. Les reaccions que rebia pel correu electrònic, amb una llista de contactes que s’anava ampliant, «van ser un estímul potent per seguir escrivint». La cadena va arribar fins a Viena Edicions, que al veure els textos es va interessar per publicar el llibre.

Les dones que afloren gràcies al llibre són científiques com Rita Levi-Montalcini, premi Nobel de Medicina, Ada Lovelace, pionera de la informàtica, o Rosalind Franklin, investigadora de l’ADN; són artistes com Berthe Morisot, fundadora de l’impressionisme, o Barbara Strozzi, compositora barroca; són lluitadores com Louise Michel, a la Comuna de París, Caddy Adzuba, veu de les dones congoleses víctimes de la guerra. «Tota la història de la humanitat es pot explicar a través de les dones», constata Lluïsa Latorre. Cada retrat està contextualitzat a la seva època i proporciona al lector «una visió més equànime» de la trajectòria de la humanitat. Des de les dones caçadores representades amb arcs i fletxes a les pintures prehistòriques, fins a la metgessa [en realitat sexòloga] Shere Hite, descobridora dels secrets de l’orgasme femení. Sense oblidar, per exemple, que ni tan sols va ser un home el que va conduir per primer cop un cotxe, activitat tan paradigmàticament masculina: l’honor correspon a Bertha Benz, la dona de Karl Benz, que l’any 1888 va recórrer els 104 quilòmetres que separen Mannheim de Pforzheim a Alemanya.

Latorre9Nou_4

Dones invisibles: presentacions III

—10 de juny de 2011, El 9 TV, programa 7 dies. El mateix dia de la presentació del llibre Dones invisibles a Vic, vaig ser convidada als estudis del canal de televisió El 9 TV, a la plaça de la Catedral, per sortir en el programa de l’actualitat política, econòmica, cultural i esportiva del país que dirigeix i presenta Jordi Molet. Tant l’acollida com l’entrevista van ser insuperables. Des d’aquí un petonàs a tot l’equip. Disponible a:  

http://canalte.xiptv.cat/7-dies/capitol/ramon-espadaler-xavier-verdaguer-ferran-latorre-lluisa-latorre 

—10 de juny de 2011, presentació a Vic. La presentació al local de VicDones a càrrec de la regidora Gràcia Ferrer, i que va acabar amb un pica-pica amb Cervesa del Montseny, va anar estupendament. Considero que aquest èxit de públic i participació va ser fruit de la col·laboració de Núria Muñoz i Glòria Cunill, tècniques d’igualtat, de la mateixa Gràcia Ferrer, de la llibreria Mots i de Viena edicions, i totes ens en podem felicitar.

Dones Invisibles - VIC

Vicdones-1

Al local de VicDones es van habilitar dues sales que confluïen al punt de la xerrada per donar cabuda a tota la concurrència

Al local de VicDones es van habilitar dues sales que confluïen al punt de la xerrada per donar cabuda a tota la concurrència. 

—31 de maig de 2011, «Femelles amb caràcter», escrit per Mª Àngels Cabré a La independent. (transcrit del seu web, actualment no disponible a internet). Sobre el llibre Dones invisibles, de Maria Lluïsa Latorre (Viena Edicions): 

«L’odi més llarg de la història, més mil·lenari encara i més planetari que el del jueu és l’odi a les dones». És una afirmació d’André Glucksmann que explica la llarga tradició misògina i les seves múltiples injustícies. Afortunadament aquest 2011 es compleixen cent anys des que es va començar a celebrar el Dia Internacional de la Dona, una realitat que tanmateix no impedeix que la igualtat dels sexes sigui una fita encara llunyana, encara que els avenços hagin estat notables (més en uns llocs que en altres, més en uns camps que en altres). 

El que no està tan clar és que, constatada aquesta flagrant desigualtat i vista la necessitat d’esmenar-la, encara no s’hagin posat els mitjans perquè les dones que van participar en els canvis històrics d’una manera rellevant, que són unes quantes, recuperin el lloc que els pertoca i apareguin als seus corresponents vademècums. I és que una cosa és que en el dia a dia encara pesi l’androcentrisme i, una altra de conseqüències molt més devastadores que la història, que se segueixi escrivint només en clau masculina. Tot i que als països democràtics les constitucions instiguen als poders públics a promoure les condicions perquè la igualtat sigui efectiva, la realitat és ben bé una altra i gens afalagadora per a les dones: es vulgui veure o no, la discriminació en els salaris és només la punta d’un iceberg molt més voluminós i perillós si segueix com fins ara a la deriva. 

Feta aquesta reflexió, totes les iniciatives són poques en el procés de reescriptura del passat, i molt més si es tracta del passat més recent. Amb Dones invisibles, Maria Lluïsa Latorre posa un granet de sorra en aquest necessari acte de justícia que és treure les dones importants de l’ombra i exposar-les a la llum pública. El seu ventall és ampli i variat, fruit d’interessos en camps i èpoques diverses, amb especial incidència en les dones de l’edat mitjana i les dones relacionades amb la medicina (la seva branca professional), de manera que ofereix una visió de conjunt que té com a resultat una impressió global esperançadora. 

Des d’Hipàtia d’Alexandria (la filòsofa neoplatònica que protagonitza la pel·lícula Àgora), fins a la Premi Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi (que tot i ser reclosa a casa seva per les forces dictatorials segueix lluitant per la llibertat del seu poble), totes les dones la vida de les quals es glosa en aquest volum són enormement valuoses. Hi ha dones a aquestes alçades ja conegudes com l’escriptora Murasaki Shikibu, la mística Hildegard von Bingen, la comtessa pacifista Duoda, les pintores Berthe Morisot I Remedios Varo, la científica Rita Levi-Montalcini o la sexòloga Shere Hite. Però la veritable vàlua d’aquest recull —per cer escrit amb habilitat comunicadora i gran solvència— és donar-nos a conèixer l’existència de dones molt més ignorades: des de la francesa Herminie Cadolle (inventora dels sostenidors, presentats a París l’any que es va acabar la Torre Eiffel) a la nord-americana Anna Keichline (arquitecta i inventora entre d’altres estris de la llar d’una aigüera amb safareig). 

No totes les grans dones que aquí apareixen són estrangeres. Tenim a la veritable artífex del descobriment de les pintades de les coves d’Altamira (que les va veure per primer cop a l’edat de vuit anys), a una víctima de la cacera de bruixes nascuda a Viladrau, a la fundadora del monestir de Sant Joan de les Abadesses… Són, sens dubte, les dones que van desafiar el seu destí de filles, amants o mares per ser alguna cosa més, d’aquí que moltes d’elles romanguessin solteres per poder dedicar-se en cos i ànima a la seva professió. 

Actualment les coses han avançat força i àmbits professionals com la salut i la judicatura són ara plens de dones vocacionals i eficients que contribueixen a una societat no ja equilibrada sinó normalitzada. Però els càrrecs més alts encara porten nom d’home, i són ells els que sortiran als llibres com ja surten majoritàriament als diaris. Seguirem vigilant el procés de les dones cap a la normalització professional i que algun dia llibres com aquest, tan necessaris i il·luminadors, no ho siguin tant. 

Benvinguda sigui a dia d’avui aquesta feina de Maria Lluïsa, que va néixer com un amistós regal epistolar per capítols a través del correu electrònic. 

—29 de maig de 2011, Catalunya Ràdio, programa El suplement. Un dia magnífic per mantenir una entrevista —l’endemà que el Barça guanyés la seva quarta Champions— tot i que amb Tatiana Sisquella qualsevol dia pot ser magnífic. 

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Les-dones-invisibles-de-la-hist%C3%B2ria-amb-Maria-Llu%C3%AFsa-Latorre/audio/538807/ 

—17 de maig de 2011, Catalunya Ràdio, programa El cafè de la República. Mercè Folch i Joan Barril van iniciar la seva entranyable entrevista amb el conte La remeiera. Si la voleu escoltar només heu de clicar sobre el següent link: 

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Maria-Lluisa-Latorre/audio/535721/ 

Vaig passar-hi una estona meravellosa i mai no oblidaré les paraules que em va dedicar Joan Barril al final de l’entrevista: «…amb aquesta música tenim l’honor d’acomiadar una veritable humanista, Maria Lluïsa Latorre, una persona que no únicament canta, toca el piano, escriu…, a més ens guareix a tots plegats…», per mi no hi ha millors elogis. 

In memoriam: el maig del 2011 vaig tenir el privilegi de ser entrevistada per aquests dos grans periodistes, Tatiana Sisquella, que va morir el 6 de febrer de 2014 a trenta-cinc anys, i Joan Barril, que ens deixava el 13 de desembre de 2014 a l’edat de seixanta dos anys. Recordo com si fos ara la calidesa i consideració amb què em van tractar als seus respectius programes. Vaig sentir moltíssim la seva mort i mai no els oblidaré (maig del 2015). 

—29 d’abril de 2011, «Per fer passar la ressaca», escrit al web de la ciutat de Barcelona. Les dones que els homes ens han amagat: 

De l’intimisme passem a la reivindicació de la memòria, amb Viena Edicions i Maria Lluïsa Latorre, que han publicat Dones invisibles. Cinquanta retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. Latorre es pregunta com pot ser que ens hagin escamotejat un 50% de la història, una història oficial que diu que, en el transcurs dels segles, no hi va haver dones rellevants en el món de la ciència, l’art, els invents, la filosofia i la política. Les excepcions eren tractades com a dones malicioses o bé esposes de grans homes, però Latorre ens mostra que no va ser així.

—25 d’abril de 2011, escrit de Teresa Costa-Gramunt a l’Eix Diari (diari independent del Garraf, Alt i Baix Penedès):  

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/31467/dones-invisibles.html

—23 d’abril de 2011, Diada de Sant Jordi a Barcelona. Viure la diada de Sant Jordi a la parada de Viena Edicions (Rambla Catalunya cantonada Provença) va ser una experiència fantàstica. Com es pot apreciar a les fotos, van ser moltes les persones que es van aturar a mirar el Dones invisibles i es van animar a fer-me preguntes, i van ser força les que es van decidir a comprar-lo. Per descomptat que els el vaig signar amb molta il·lusió. Com que no sóc una autora coneguda, prèviament mhavia imaginat un escenari amb la gent passant de llarg i, de tant en tant, alguna persona que s’aturava. Però va ser un escenari immillorable: un continu de persones fluint davant meu i el contacte amb dones i homes que no coneixia de res i que adquirien el llibre amb la confiança que els agradaria. 

Una lectora interessada pel tema comenta el Dones invisibles amb Maria Lluïsa

Una lectora interessada pel tema comenta el Dones invisibles amb la Maria Lluïsa

S.Jordi 6

No paraven de passar riuades de gent

No paraven de passar riuades de gent

També em vull referir al bon criteri de Viena Edicions de col·locar-me a la seva parada. Si hagués estat al costat dels autors més coneguts o mediàtics, per mi hauria sigut una mica violent veure les seves cues inacabables de gent per signar el llibre i jo, un tros més enllà, ben poc sol·licitada. En canvi, tal com es va organitzar va anar perfecte. Cap a les tres de la tarda dinava satisfeta, en companyia del meu marit, al restaurant Matamala; va ser un dia magnífic. 

Maria Lluïsa Latorre, 1 de maig del 2011 

—21 d’abril de 2011, retall del periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès. 

9nou_inv-1

—16 d’abril de 2011, retall del especial Sant Jordi publicat a el Periódico. 

Periodic_retall_dones_inv

—13 d’abril de 2011, presentació a la Biblioteca de Tordera. El dimecres 13 dabril es va fer la presentació a Tordera, el poble on visc i on exerceixo de metgessa. Lacte va començar poc abans de les vuit del vespre i el vam presentar entre la directora de la biblioteca, Sílvia Anfrons, leditora de Viena Edicions, Isabel Monsó, i jo mateixa. Aquest nou contacte amb el públic va ser molt gratificant, com també conèixer alguna seguidora entusiasta com l’Annabel (si llegeixes aquest tros, des daquí un petó). Després tots vam conversar mentre gaudíem del pica-pica acompanyat de Cervesa del Montseny. 

—8 d’abril de 2011, presentació a Barcelona, al Corte Inglés del Portal de l’Àngel. 

La historiadora Teresa Vinyoles, Maria Lluïsa Latorre i Isabel Monsó, editora de Viena Edicions, durant la presentació del Dones invisibles al Corte Inglés

La historiadora Teresa Vinyoles, Maria Lluïsa Latorre i Isabel Monsó, editora de Viena Edicions, durant la presentació del llibre Dones invisibles al Corte Inglés. 

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ. Després dunes quantes dificultats amb el powerpoint, i  una mica més tard de lhora prevista, leditora Isabel Monsó,de Viena Edicions, va començar la presentació del llibre Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui davant duna setantena de persones. Tot i que em va dedicar paraules molt elogioses, estava tan pendent de posar en marxa el powerpoint junt amb la Teresa Vinyoles, que gairebé no les vaig poder gaudir, però aprofito a dir que, per la meva part, he trobat en la Isabel una editora de primera classe. Ha estat un privilegi treballar amb ella a lhora dadaptar les dones invisibles a format de llibre: escoltar els seus suggeriments, latenta lectura que va fer de les dones invisibles no se li escapava res, com em va esperonar per ampliar algunes parts, canviar frases que potser no sentenien prou bé, o que es podien explicar millor, el nivell dexigència que hem compartit… El resultat del nostre treball en equip ha donat un text de gran qualitat i les futures lectores i lectors ho podran comprovar, a més, presentat en una edició molt bonica i ben acabada. 

Corte I_1

La historiadora Teresa Vinyoles, que mha prologat el llibre, va explicar a lauditori que fa sis-cents anys, Christine de Pizan ja es feia les mateixes preguntes que em faig al llibre: «…quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants dhomes, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits […]». La Teresa va dir que quan hem volgut fer història de les dones, hem partir de dues evidències: «En primer lloc la desigualtat de drets i de tracte que hem rebut i rebem les dones, que es manifesten en textos i actituds misògines que menyspreaven i violentaven les dones en el passat i ho fan avui. Laltra evidència és el silenci, lampli silenci…». I per Christine, la mateixa Teresa, jo i altres dones, la resposta al silenci i a la misogínia és la història de les dones. En la meva intervenció vaig insistir en això, que a totes ens vincula la voluntat doferir una visió documentada de la presència femenina per acabar amb els prejudicis que encara impregnen la nostra societat. 

Seguidament, es va fer una llarga cua de persones perquè els dediqués el llibre, entre elles hi havia amics i amigues, familiars, companyes i companys de la feina, però també persones que mai no havia vist i que em van felicitar. Tot plegat va ser molt emocionant. En fi, una tarda per recordar.

Maria Lluïsa Latorre 10 d’abril de 2011