Entrevistada per Bernat Serra

ABRIL DEL 2015, ENTREVISTA DE BERNAT SERRA A MARIA LLUÏSA LATORRE 

¿Com et coordines durant el dia per fer de metgessa i escriptora?

El meu horari al Centre d’Atenció Primària de Tordera, on treballo de metgessa de família, és de 8 a 15 hores de dilluns a divendres i molts dies puc dedicar part de la tarda a l’escriptura. Ara bé, exercir la medicina obliga a fer formació continuada per actualitzar els coneixements, per tant, sovint he de repartir el temps de la tarda entre l’estudi i l’escriptura. D’altra banda, la meva formació mèdica també em serveix per documentar els meus llibres. També he de dir que, per conciliar les dues feines, fa uns deu anys que vaig haver de renunciar a fer guàrdies, encara que també es va reduir el meu sou. I que cada estiu agafo un mes de permís sense sou que junt amb les vacances em permet concentrar-me molt més, i sense interferències, en el procés d’escriure. 

¿Com t’inspires mentre escrius un llibre?

La primera inspiració sorgeix abans d’escriure el llibre i, en el meu cas, sol anar lligada a temes que, a més d’entretenir, tinguin un interès social i humà. Quan començo a escriure ja parteixo d’un guió i d’unes idees prèvies que vull plasmar. Ara bé, a mesura que escric i em documento, sigui per reforçar una idea, o per desmentir-ne una altra, o per comprovar uns fets, sorgeixen dades que ofereixen noves possibilitats i associacions que fan evolucionar el relat fins a un punt que al principi no m’hauria imaginat, i això ho fa apassionant.

Jordi_Bernat
En Bernat quan era molt petit

—¿Quin ofici t’agrada més, la medicina o l’escriptura?

Vaig estudiar medicina de manera vocacional i per mi és un privilegi exercir-la, i encara més quan aprens que tots els avenços científics i tecnològics serveixen de ben poc si no van acompanyats de la seva vessant més humana. Però, és clar, és un ofici que sovint et porta a estar al costat de les persones quan no passen pels millors moments de la seva vida i això, a vegades, desgasta molt. En canvi, per mitjà de l’escriptura m’endinso en històries en què tot depèn de mi perquè en sóc la creadora i senyora, cosa que dóna una sensació de llibertat incomparable. És per això que encara m’agrada més l’escriptura que la medicina.

—¿Quins llibres has escrit durant la carrera d’escriptora?

Els peons de l’assassí, una novel·la d’intriga que té lloc entre Nova York i Barcelona, que s’explica en 840 pàgines i que es va publicar el 2006.

De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa, en què el tema central és la vida d’una guaridora en el context de la cacera de bruixes que hi va haver durant l’edat moderna; va sortir publicat el 2010.

Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui, tal com explica el títol, no és un llibre de ficció perquè són 50 biografies de dones reals i es va publicar el 2011.

Pràctiques mèdiques femenines en èpoques passades a Susqueda, un petit opuscle que es va presentar el 2012 i que va sorgir arran d’una sèrie d’entrevistes molt entranyables que vaig fer a quinze persones originàries de Susqueda, Sant Martí Sacalm, Querós i Osor.

El cor de les llavors. Per una planeta lliure de transgènics, una història que gira al voltant dels organismes transgènics, està en fase de correcció i encara no ha sortit a la llum. Per mitjà d’una biòloga de Barcelona que imparteix un curs als directius d’una companyia de Boston pretén situar el lector/a en un lloc privilegiat per entendre les claus d’un tema tan complex i polèmic.

—¿Tu escrius, mentre estàs a la consulta?

Ui, no, a la consulta només puc dedicar-me als pacients, a tota la feina que se’n deriva i als objectius que se’ns exigeixen. Si bé he de reconèixer que hi he viscut anècdotes que m’han servit d’inspiració per als meus llibres.

—¿Ja pensaves ser escriptora i metgessa quan eres petita? ¿Si no, què volies ser?

De petita sempre vaig dir que volia ser metgessa i ho vaig mantenir fins que ho vaig aconseguir. L’aventura d’escriure va sorgir quan ja tenia poc més de trenta anys, abans no m’ho havia ni plantejat perquè em semblava inabastable. I, de fet, quan vaig començar em costava moltíssim confegir les frases, i enllaçar quatre paràgrafs semblava una odissea, però a mesura que practicava n’anava aprenent i, de sobte, em vaig adonar que ja era al meu abast. A banda de molta pràctica, opino que l’altre requisit per escriure és llegir moltíssim. 

—¿Quins són els escriptors que t’han anat inspirant la carrera?

En són tants que aquí només en destacaré uns quants: Virginia Woolf, Marguerite Yourcenar, Sylvia Plath, Lev Tolstoi, Fiodor Dostoievski, Marcel Proust, J.R.R. Tolkien, Robert Graves, Noah Gordon, Gustave Flaubert, Charles Dickens, H. P. Lovecraft, Isak Dinesen, Mercè Rodoreda i Gabriel García Márquez. Vull aclarir que més que inspiració m’han fet estimar i respectar la literatura, que m’ha proporcionat estímuls continus per al meu creixement personal. Pel que fa a inspiració, crec que me l’han donat, sobretot, a l’hora de transmetre una atmosfera especial en algun moment de la història.

He de fer menció a part del psicoanalista Carl Gustav Jung i de la historiadora Teresa Vinyoles, perquè els seus llibres han il·luminat la meva ment. Per últim, em considero deutora de la sèrie Expedient X per al meu primer llibre Els peons de l’assassí. La doble visió dels fenòmens inexplicables que plantejava —la més realista i científica de l’agent Dana Scully i la més irracional i sobrenatural de l’agent Fox Mulder— sempre em va fascinar i la vaig traslladar a la meva història.

Scully_Mulder

—¿Quin llibre t’ha costat més, d’escriure?

El cor de les llavors, que és l’últim que he fet i que és previst que es presenti al públic el proper maig. Pensa que estudiar tots els aspectes dels organismes transgènics i documentar-me bé per defensar la meva postura, que n’és contrària, ha estat una tasca ingent: a més d’actualitzar els meus coneixements sobre enginyeria genètica he hagut d’estudiar temes d’agronomia, ecologia, biologia, alimentació, comerç, agroquímics, epidemiologia, economia i models socials, entre altres, perquè la irrupció dels organismes transgènics afecta tots els aspectes de la vida. D’altra banda, també ha estat summament difícil ordenar tota aquesta informació d’una manera amena i comprensible per presentar-la a futurs lectors/es.