El cor de les llavors: escenaris

Escenaris i context de la novel·la

Coincidint amb l’estada de la doctora Laura Alemany a Boston per impartir el curs sobre organismes transgènics, sorgeix un assumpte relacionat amb l’operació MKULTRA, un programa de recerca sobre tècniques de control mental que efectuava la CIA i que es va destapar a finals del 1974. El cas gira a l’entorn del manuscrit d’un agent de la CIA, datat del 1959, sobre un projecte anomenat Alcestis i una jove psicòloga, que posa el Club Verne sobre la pista d’un centre psiquiàtric on s’experimentava amb els interns, el Meyer Psychiatric Institute. A finals dels cinquanta, un dels cotxes més utilitzats per la CIA era el Ford Fordor de color negre.

Ford_Fordor_CIA

El Club Verne té la seu social a la casa de l’Eithne Osborn, una bonica brownstone del carrer Clarendon, a Back Bay. Segons l’acta fundacional, l’objectiu del club és «investigar i revelar els abusos que els poders —governs, institucions o corporacions— han fet i fan, des de l’ombra, contra la ciutadania, amb premeditació i traïdoria».

ClarendonAl barri de Back Bay, les elegants brownstones de finals del segle XIX, disposades en carrers quadriculats i bulevards, comparteixen protagonisme amb els edificis emblemàtics que s’alcen al voltant de la plaça Copley, com l’esplèndida Trinity Church, que forma part de la diòcesi episcopal de Massachusetts, de confessió anglicana. 

Trinity_Church_5

Si es tira pel carrer Newbury en direcció est, s’arriba al Public Garden per la porta del carrer Arlington. Un dels seus atractius és el Lagoon Bridge, que il·luminat de nit és encisador.  

Lagoon_bridge

L’Alice Evans, secretària del president i CEO de l’OHBE, decideix allotjar la doctora Laura Alemany al Langham Hotel perquè és molt a prop de l’edifici de la companyia.

Langham_hotelEl primer dia del curs, una pintura barroca del segle XVII es projecta a la pantalla de la sala de juntes de l’OHBE: 

parada_mercat

A la parada del mercat, Louise Moillon (c. 1630)

La doctora Laura Alemany explica al seu auditori que la fam no és un problema de carència de menjar, sinó de pobresa extrema: en el món, una de cada tres persones ha de destinar entre el cinquanta i el vuitanta per cent dels seus ingressos a comprar menjar. Per tant, cada vegada que augmenten els preus dels aliments les condemnem a passar fam i privacions. Actualment, la producció mundial d’aliments és suficient per alimentar tothom, però la mala distribució i l’escalada de preus dels productes agrícoles fan que gairebé mil milions de persones no hi puguin accedir i pateixin desnutrició crònica. 

fam

La Laura Alemany visita la Boston Public Library amb l’Eithne Osborn. Quan el 1895 es va inaugurar el nou edifici es va anunciar que era un «palau per al poble». A la foto es pot apreciar com l’arquitecte valencià Rafael Guastavino va aplicar la tècnica de la volta catalana al vestíbul de la biblioteca:

Guastavino

La inscripció FREE-TO-ALL sobre l’entrada principal de la Boston Public Library posa de manifest que es va construir amb la voluntat de posar el coneixement a l’abast del poble. 

Free

Quan a mitjan anys noranta es van introduir els cultius d’organismes modificats genèticament la indústria biotecnològica va assegurar que no es podien produir fuites de material transgènic a camp obert, però, l’any 2001, el doctor Ignacio Chapela i el seu col·laborador David Quist van publicar a la revista Nature que havien detectat la presència de transgens en varietats locals de blat de moro a Mèxic, a la serra d’Oaxaca. La reacció no es va fer esperar i Chapela i Quist van ser víctimes d’una virulenta campanya de desprestigi. Un microbiòleg favorable als OMG els va tractar de «fervents activistes contra l’enginyeria genètica». La polèmica es va allargar fins al 2008, moment en què un equip que liderava la doctora Elena Álvarez-Buylla va confirmar que els transgens havien arribat a moltes varietats de blat de moro de Mèxic. Ara bé, el 2001 hi havia una moratòria que no permetia cultivar OMG a Mèxic, aleshores, ¿com s’havia produït la contaminació? 

D’altra banda, el flux de gens mitjançant el pol·len no és l’única via de contaminació. Per a la recollida, transport i emmagatzematge del gra els agricultors arrenden les mateixes maquines recol·lectores, contenidors i camions. Si l’amo de la maquinària la fa servir indistintament en camps transgènics i no transgènics, sense fer-ne una neteja exhaustiva, la contaminació és inevitable.

recol·lectora_2

La Laura recorre els carrers de Beacon Hill sota la llum vaporosa dels fanals de gas, guiada per l’Eithne Osborn i la Pat Sheehan. Quan encara està sota l’encís de les cases de maó vermell i adorns de ferro forjat, desemboquen a la Massachusetts State House. La Laura observa, emocionada, l’emblemàtica cúpula sobre la façana il·luminada del capitoli mentre li expliquen que el quatre de juliol de 1795, dinou anys després de la Declaració d’Independència, se’n va col·locar la primera pedra.

Cúpula_capitoli

Massachusetts State House

La Laura passeja pel Financial District acompanyada per en Richard Osborn, que li mostra l’Old South Meeting House, una església puritana preciosa amb una agulla octogonal molt alta que va ser l’escenari de reunions multitudinàries per protestar contra les imposicions de la Corona britànica. 

Al davant: «…a la cantonada del carrer Washington amb el carrer School, les escultures en memòria de la Gran Fam que va assolar Irlanda entre els anys 1845 i 1849 havien commogut la Laura. En Richard li havia explicat que hi van morir més d’un milió de persones i que van haver d’anar-se’n un milió més, entre les quals un seu rebesavi que va emigrar a Massachusetts».  

Irish_famineLa Laura visita la casa museu de l’heroi independentista Paul Revere, el protagonista de la famosa cavalcada nocturna fins a Lexington per avisar de l’arribada imminent dels britànics, una gesta que, el 1861, Henry Wadsworth Longfellow immortalitzaria en un poema. 

Les reminiscències medievals de l’entramat de fusta i de les finestres amb peces de vidres romboïdals, característiques de les primeres cases colonials, fan que la Laura la relacioni amb la ciutat de Salem i els terribles temps de la cacera de bruixes. 

paul-revere-house

La casa museu de Paul Revere 

Durant el curs, per parlar de la seguretat dels aliments transgènics, la Laura explica l’estudi fet per l’equip del doctor Arpad Pusztai a Aberdeen, al Rowett Institute, entre els anys 1995 a 1998. Van alimentar quatre grups de rates des del deslletament fins a cent deu dies d’edat, que en humans equivaldria a uns deu anys. Quan les van sacrificar van detectar danys en les rates que menjaven patates transgèniques que no mostraven els altres grups: una proliferació de cèl·lules a l’estómac i a l’intestí; alteracions en òrgans relacionats amb el sistema immunitari com el tim i la melsa; menys desenvolupament d’òrgans com el fetge i el ronyó…

L’equip estava segur que no era el transgèn, perquè el grup que alimentaven amb patates naturals arrebossades amb el transgèn estava perfectament, sinó la tècnica d’inserció, fet que volia dir que la manipulació genètica no era una tècnica neutra ni precisa. 

En una entrevista a la televisió, l’agost del 1998, a la pregunta de si menjaria patates transgèniques el doctor Pusztai va contestar que no, almenys fins que no tingués més resultats experimentals, i va afegir que no haurien d’utilitzar els conciutadans com a cobais. Dos dies després el seu superior, Philip James, el va destituir, va dissoldre l’equip, va aturar la investigació, va confiscar tot el material escrit i els va prohibir parlar dels experiments en públic. La campanya difamatòria que es va desencadenar contra el doctor Pusztai va ser monumental. Dos grups d’experts, suposadament independents, van manifestar que els nombrosos defectes de l’estudi invalidaven les conclusions del doctor Pusztai, sense aclarir que s’havien basat en una barreja d’informes de laboratori i dades estadístiques en brut i no en un document preparat adequadament per fer-se públic. Mentrestant, Arpad Pusztai no es podia defensar. No va ser fins a l’octubre del 1999, després de superar moltes pressions, que va poder publicar alguns resultats a The Lancet: els canvis observats a l’intestí prim de les rates alimentades amb patates transgèniques. 

Intestí_estòmac_rates

Ara bé, malgrat tot el que s’ha publicat posteriorment per aclarir els fets i rehabilitar la reputació del doctor Arpad Pusztai, en un article de David H. Freedman titulat «Cultivos transgénicos: sigue el debate», publicat a la revista Investigación y Ciencia el novembre del 2013, encara s’hi pot llegir: «…va trobar que les rates alimentades amb certa patata transgènica patien retards en el creixement i canvis relacionats amb el sistema immunitari […]. El Rowet Institute va considerar l’experiment de Pusztai tan poc esmerat que va acusar el científic de mala pràctica». 

Després del curs, la Laura coneix el desenllaç del cas misteriós que investiga el Club Verne a la casa dels Osborn a la ciutat de Weston.

weston_cartell

El cor de les llavors: bibliografia I

Els documents consultats per al llibre El cor de les llavors figuren en ordre cronològic invers i classificats en quatre grups: llibres, revistes, documents electrònics i documents audiovisuals. Els he dividit en dues parts perquè tanta informació no cap en sola una entrada. La majoria són per sustentar, amb estudis rigorosos, els arguments per rebutjar els OMG que es posen de manifest al llarg de tot el relat. Per descomptat, també hi he inclòs uns quants autors que són favorables als OMG, malgrat que no comparteixo el seu punt de vista. Ara bé, he optat per excloure’n alguns, d’entre els partidaris, a causa del seu to prepotent, demagògic i ofensiu.

Maria Lluïsa Latorre

LLIBRES

—Jorge Riechmann (2011). Qué son los transgénicos. Bioingeniería y manipulación de los alimentos. Barcelona: RBA Integral (primera edició 2002). 

—Jérôme Goust (2010). El placer de obtener tus semillas. Traduït per Yago Mellado López. Navarra: La Fertilidad de la Tierra Ediciones. 

cultius_ecològics

—Josep Bosch; Joan Santacana (2009). Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. 

—Pere Puigdomènech (2009). Las plantas que comemos. Madrid: CSIC / Los libros de la Catarata. 

—Ramon Pascual (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Valls: Cossetània Edicions. 

—Helen Groome (2009). La agricultura y la alimentación transgènica en Euskal Herria. Bilbao: Manu Robles-Arangiz Institutua. 

—Jack Weinberg (2009). Guía para las ONG sobre los Contaminantes Orgánicos Persistentes. Traduït per Graciela Carboneto. Texcoco, Mèxic: IPEN. 

—Mertxe de Renobales Scheifler (2009). Alimentos más sostenibles:  Las semillas transgénicas en la agricultura ecológica. Premi SIBI 2009. Gijon: edita Junta General del Principado de Asturias & Sociedad Internacional de Bioética (SIBI). 

Plàntula transgènica en una placa de Petri

Plàntula transgènica en una placa de Petri

—Diversos autors (2008). Guías Visuales, Boston. Traduït per María del Mar López Gil. Madrid: El País – Aguilar (primera edició 2002).

—David Talbot (2008). La conspiración. La historia secreta de John y Robert Kennedy. Traduït per Rosa Maria Salleras Puig. Barcelona: Editorial Crítica.

REVISTES 

—David H. Freedman. «Cultivos transgénicos: sigue el debate». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 446, novembre del 2013 (p. 72). 

—Joan Romanyà. «Gestión ecológica de los suelos agrícolas». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 433, octubre del 2012 (p. 30). 

—Jonathan A. Foley«Alimentación sostenible». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 424, gener del 2012 (p. 54). 

—Jerry Adler. «Malas hierbas resistentes». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 418, juliol del 2011 (p. 78). 

ambrosia_2

L’ambròsia, que es considera una mala herba, ja s’ha fet resistent al glifosat en moltes zones dels Estats Units i el Canadà. 

—José L. Domingo; Jordi Giné Bordonada (2011). «A literature review on the safety assessment of genetically modified plants». Revista Environment International, vol. 37, núm 4 (p. 734 – 742). 

—Manuela Malatesta [et al.] (2008). «A long-term study on female mice fed on a genetically modified soybean: effects on liver ageing». Revista Histochemistry and Cell Biology, vol. 130, núm. 5 (p. 967 – 977).

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

—Palagummi Sainath (2014). «Have India’s farm suicides really declined?». BBC News, India [consultat el juliol del 2014]. Article disponible en línia a: http://www.bbc.com/news/world-asia-india-28205741 

família_indi_suïcidi

Els partidaris dels OMG neguen que la irrupció del cotó transgènic a l’Índia, l’any 2002, hagi provocat un augment de suïcidis entre els agricultors del país, però l’anàlisi de les dades en profunditat diuen una altra cosa.

—Myrto Pispini (2014). ¿Quién se beneficia con los cultivos transgénicos? Una industria fundada en mitos. Sobirania alimentària, resum executiu d’abril del 2014. Amics de la Terra Internacional [consultat el juliol del 2014]. Informe disponible en línia en castellà a: 

http://www.foeeurope.org/sites/default/files/publications/foei_who_benefits_exec_summ_esp.pdf  

—Jonathan Kennedy; Lawrence King (2014). «The Political economy of farmers’ suicides in India: indebted cash-crop farmers with marginal landholdings explain state-level variation in suicide rates». Globalization and Health [consultat el juliol del 2014]. Article disponible en línia a: 

http://www.globalizationandhealth.com/content/10/1/16

—«150 científicos de todo el mundo condenan la retirada del estudio de Séralini sobre el maíz transgénico» (2014). GMOSeralini (Sustainable Pulse) [consultat el juliol del 2014]. Notícia disponible en línia a: 

http://www.gmoseralini.org/150-cientificos-de-todo-el-mundo-condenan-la-retirada-del-estudio-de-seralini-sobre-el-maiz-transgenico/ 

—Gilles-Eric Séralini [et al.] (2014). «Republished study: long-term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize». Environmental Sciences Europe [consultat el juliol del 2014]. Estudi disponible en línia a:

http://www.enveurope.com/content/26/1/14 

—Jack A. Heinemann [et al.] (2014). «Sustainability and innovation in staple crop production in the US Midwest». International Journal of Agricultural Sustainability, vol. 12, núm. 1 [consultat l’octubre del 2013: publicat online el juny del 2013]. Estudi disponible en línia a: 

http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/14735903.2013.806408 

El futuro de la agricultura (2013). Documentos de debate de Oxfam [consultat l’agost del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/dp-future-of-agriculture-synthesis-300713-es_1.pdf 

—Marco Antonio Moreno (2013). «Las diez empresas que más ganan con las guerras». El Blog Salmón [consultat el gener del 2014]. Entrada disponible en línia a: 

http://www.elblogsalmon.com/economia/las-diez-empresas-que-reciben-mas-beneficios-con-las-guerras 

—Eva Sirinathsinghji (2013). Comparación entre los rendimientos de los cultivos en Estados Unidos y Europa. Traduït per «Noticias de abajo». Red Universitaria de Ambiente y Salud / Red de Médicos de Pueblos Fumigados [consultat el novembre del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2013/07/14/comparacion-entre-los-rendimientos-de-los-cultivos-de-estados-unidos-y-europa/ 

—Renzo d’Alessandro; Samuel Mayo (2013). «La resistencia al maíz transgénico crece entre las milpas». Emeequis [consultat el febrer del 2014]. Article disponible en línia a:

http://www.biodiversidadla.org/Portada_Principal/Recomendamos/La_resistencia_al_maiz_transgenico_crece_entre_las_milpas 

El declive de las abejas. Peligros para los polinizadores y la agricultura de Europa (2013). Nota tècnica de la Unitat Científica de Greenpeace [consultat el maig del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/Agricultura-ecologica/el_declive_de_las_abejas.pdf 

abella_polinitza

Un factor clarament relacionat amb la disminució de les abelles és l’exposició a còctels de plaguicides en zones d’agricultura intensiva. 

—«Por una agricultura y una alimentación libre de transgénicos» (2013). Soberanía Alimentaria. Biodiversidad y Culturas, núm. 13 [consultat el juliol del 2014]. Monografia disponible en línia a: 

http://www.plataformarural.org/pdf/revista/N_13.pdf 

—Ted Greiner (2013). Vitamin A: Moving the Food-Based Approach Forward. FAO and WHO [consultat el juny del 2014]. Document disponible en línia a:

http://www.fao.org/fileadmin/user_upload/agn/pdf/Greiner_VITAMIN_A_Final.pdf 

Una perspectiva multidisciplinaria respecto a la liberación de maíz transgénico resistente a lepidópteros o tolerante a los herbicidas glifosato y glufosinato de amonio (2013). Institut d’Ecologia UNAM [consultat el juny del 2014]. Treball multidisciplinari disponible en línia en castellà a: 

http://genok.no/wp-content/uploads/2013/08/OpinionesIE_MaizGM_agosto2013.pdf

—Elena Arriaga; Jorge E. Linares (2013). «La evaluación del riesgo de las plantas transgénicas: de la regulación a la bioética». Revista de Bioética y Derecho, núm. 27 [consultat l’abril del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://www.ub.edu/fildt/revista/pdf/rbyd27_art-arriaga&linares.pdf 

—Ferric Fang; R. Grant Steen; Arturo Casadevall (2012). «Misconduct accounts for the majority of retracted scientific publications». PNAS, vol. 110, núm. 3 [consultat l’agost del 2013]. Article (corregit) disponible en línia a: 

http://www.pnas.org/content/early/2012/09/27/1212247109.full.pdf+html 

—Michael Antoniou; Claire Robinson; John Fagan (2012). Transgénicos. Mitos y Verdades. Un examen —basado en evidencias— de las afirmaciones sobre seguridad y eficacia de los cultivos modificados genéticamente. Earth Open Source. Traduït al castellà per Lucía Sepúlveda [consultat l’abril del 2013]. Treball disponible en línia a: 

http://www.rap-al.org/articulos_files/OGM_MITOS_%20Y_%20VERDADES.pdf

—Brian J. Henderson; Neil D. Pearson; Li Wang (2012). The Price Impact of Large Hedging Trades. [consultat el setembre del 2013]. Còpia electrònica disponible a: 

http://ssrn.com/abstract=1572000 

—Tanya E. Cheeke; Todd N. Rosenstiel; Mitchell B. Cruzan (2012). «Evidence of reduced arbuscular mycorrhizal fungal colonization in multiple lines of Bt maize». American Journal of Botany, vol. 99, núm. 4 [consultat el març del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://www.amjbot.org/content/99/4/700.full.pdf+html

State of the Science of Endocrine Disrupting Chemicals (2012). World Health Organization & UNEP (United Nations Environment Programme) [consultat el juny del 2013]. Informe disponible en línia a: 

http://unep.org/pdf/9789241505031_eng.pdf 

—José Antonio Serratos (2012). El origen y la diversidad del maíz en el continente americano. Greenpeace Mèxic [consultat el gener del 2013]. Document disponible en línia a:

http://www.greenpeace.org/mexico/Global/mexico/report/2012/9/GPORIGENMAIZ%20final%20web.pdf 

blat_M

—Ana de Ita (2012). «La defensa internacional del maíz contra la contaminación transgénica en su centro de origen». El Cotidiano, núm. 173 [consultat el gener del 2013]. Article disponible en línia a:

http://www.elcotidianoenlinea.com.mx/pdf/17307.pdf 

—Angelika Hilbeck [et al.] (2012). «A controversy re-visited: Is the coccinellid Adalia bipunctata adversely affected by Bt toxins?». Environmental Sciences Europe [consultat el juliol del 2013]. Estudi disponible en línia a: 

http://www.enveurope.com/content/24/1/1 

Adalia_bipunctata

Adalia bipunctata, nom científic de la marieta de dos punts

—Dolores Romano (2012). Disruptores endocrinos: Nuevas respuestas para nuevos retos. ISTAS [consultat el juny del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.istas.ccoo.es/descargas/disruptores_endocrinos_final.pdf 

—José Luís Yela (2011). Agrotransgénicos, intensivismo e insostenibilidad: la misma cara de la moneda. Blog de l’autor [consultat el desembre del 2012]. Article disponible en línia a: 

http://joseluisyela.wordpress.com/2011/12/04/agrotransgenicos-intensivismo-e-insostenibilidad-la-misma-cara-de-la-moneda/ 

—Antonio Turrent [et al.] (2011). «Diferencias entre el mejoramiento genético clásico del maíz y el mejoramiento por ingeniería genética». Revista mexicana de Ciencias Agrícolas (vol. 2 núm. 6, novembre – desembre) [consultat el febrer del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=263121473012 

—Pete Riley; Janet Cotter; Marco Contiero; Meriel Watts (2011). Tolerancia a herbicidas y cultivos transgénicos. Por qué el mundo debería estar preparado para abandonar el glifosato. Greenpeace International, Greenpeace Research Laboratories y GM Freeze [consultat l’abril del 2013]. Document disponible en línia a

http://www.greenpeace.org/argentina/Global/argentina/report/2011/bosques/informe-glifosato-espa%C3%B1ol-v2.pdf 

—Catherine Tucker (2011). Patent Trolls and Technology Diffusion. MIT & Management Science (MS) [consultat l’agost del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://ebusiness.mit.edu/research/papers/2011.12_Tucker_Patent%20trolls%20and%20Techonology%20Diffusion_305.pdf 

«Éticamente imposible»: Investigación sobre las STD en Guatemala desde 1946 hasta 1948 (2011). Presidential Commission for the Study of Bioethical Issues. Informe tècnic, Washington DC [consultat el setembre del 2012]. Document disponible en línia a: 

http://bioethics.gov/sites/default/files/EticamenteImposible_Spanish_Translation.pdf 

—Elena Álvarez-Buylla; Araceli Carreón; Adelita San Vicente (2011). Haciendo milpa. La protección de las semillas y la agricultura campesina. UNAM [consultat el febrer del 2013]. Llibre disponible en línia a: 

http://www.semillasdevida.org.mx/pdfs/LIBRO_MILPA_WEB.pdf 

—Arpad Pusztai; Susan Bardocz (2011). «Potential Health Effects of Foods Derived from Genetically Modified Plants: What Are the Issues?». Third World Network: TWN Biotechnology & Biosafety series, 14 [consultat el maig del 2013]. Article disponible en format PDF a: bio14  

—Lincoln P. Brower [et al.] (2011). «Decline of monarch butterflies overwintering in Mexico: is the migratory phenomenon at risk?». Insect Conservation and Diversity, vol. 5, núm. 2 [consultat l’agost del 2013]. Article disponible en línia a:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1752-4598.2011.00142.x/pdf 

—Cecilia Ruiloba Quecedo (2011). «La ciudad de la salud. Los sanatorios antituberculosos». Ciudades: Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid, núm. 14 [consultat el març del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3720422 

—Edward Hammond (2010). «Un “desliz” genéticamente modificado: El impacto de Amaranthus palmeri resistente al glifosato en la agricultura de los Estados Unidos». Third World Network: TWN Biotechnology & Biosafety series, 12 [consultat l’abril del 2013]. Article disponible en format PDF a: bio12-spanish  

—Jósean Larrión (2010). «La resistencia a las razones de Pusztai». Política y Sociedad, vol. 47, núm. 1 [consultat el maig del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3344629 

—Olivier de Schutter (2010). Especulación con alimentos básicos y crisis de los precios de los alimentos. Nota informativa 02 [consultat el setembre del 2013]. Informe disponible en línia a: 

http://www.ohchr.org/Documents/Issues/Food/BN2_SRRTF_Speculation_SPANISH.pdf 

Última revisió dels enllaços: 19 de juny de 2016

El cor de les llavors: bibliografia II

DOCUMENTS AUDIOVISUALS (continua) 

—Palagummi Sainath (2009). «Neo-Liberal Terrorism in India: The Largest Wave of Suicides in History». Counterpunch [consultat l’agost del 2013]. Article disponible en línia: 

http://www.counterpunch.org/2009/02/12/the-largest-wave-of-suicides-in-history 

—María Carmen Jaizme (2009). «Las micorrizas, una simbiosis de interés en agricultura». E. Beltrán Tejera, J. Afonso-Carrillo, A. García Gallo & O. Rodríguez Delgado (Eds.): Homenaje al Profesor Dr. Wolfredo Wildpret de la Torre. Instituto de Estudios Canarios. La Laguna (Tenerife) [consultat el març del 2013]. Capítol disponible en format PDF a: 

micorrizas_mari_carmen_jaizme_vega  

Les micorizes són unes associacions simbiòtiques entre les arrels de les plantes i uns fongs del terra, els FONGS FORMADORS DE MICORIZES, que es remunten a 400.000 milions d'anys i que han esdevingut essencials per a la fertilitat del sòl i el creixement de les plantes

Les MICORIZES són unes associacions simbiòtiques entre les arrels de les plantes i uns fongs del terra, els FONGS FORMADORS DE MICORIZES, que es remunten a 400.000 milions d’anys i que han esdevingut essencials per a la fertilitat del sòl i el creixement de les plantes.

—Elena Álvarez-Buylla [et al.] (2009). «Resolution of the Mexican transgene detection controversy: error sources and scientific practice in commercial and ecological contexts». Molecular Ecology, vol. 18, núm. 20 [consultat el desembre del 2012]. Article disponible en línia a: 

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-294X.2009.04369.x/pdf 

La doctora Elena Álvarez-Buylla, investigadora de l'Institut d'Ecologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, és una científica contrària als OMG

La doctora Elena Álvarez-Buylla, investigadora de l’Institut d’Ecologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, és una científica crítica amb els organismes transgènics.

—Allison Snow (2009). «Unwanted Transgenes Re-Discovered in Oaxacan Maize». Molecular Ecology, vol. 18, núm. 4 [consultat el desembre del 2012]. Article disponible en format PDF a: 

snow_2009

—Doug Gurian-Sherman (2009). Failure to Yield. Evaluating the Performance of Genetically Engineered Crops. Union of Concerned Scientists [consultat l’abril del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.ucsusa.org/assets/documents/food_and_agriculture/failure-to-yield.pdf 

—Alejandro Chaparro-Giraldo (2009). «La selección natural y los cultivos transgénicos: ¿un hiato darwinista?». Acta Biológica Colombiana, vol. 14 S [consultat el gener del 2013]. Article disponible en Format PDF a: v14n4a23 

—Miquel Porta [et al.] (2009). Distribució de les concentracions sèriques de COP en una mostra representativa de la població de Catalunya. Informe per al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya [consultat el juny del 2013]. Estudi disponible en línia a: 

http://www.imim.es/media/upload/arxius/porta/COPs%2004.pdf 

—Terje Traavik; Jack Heinemann (2009). «Genetic Engineering and Omitted Health Research: Still No Answers to Ageing Questions». Third World Network: TWN Biotechnology & Biosafety series, 7 [consultat el novembre del 2012]. Article disponible en línia a:

http://www.biosafety-info.net/file_dir/315324885a5d6ca2f5.pdf 

Transgènics a Catalunya. Anàlisi dels principals conflictes derivats del cultiu de blat de moro MON-810 (2008). No hi consta el nom de l’autor [consultat el juny del 2013]. Treball de recerca disponible en línia a: 

http://entusiasmesospitos.files.wordpress.com/2009/05/transgenics-a-catalunya-conflictes-derivats-del-cultiu-de-blat-de-moro-mon-810.pdf 

—Juan Felipe Carrasco (2008). Transgénicos, la coexistencia sigue siendo imposible. Testimonios de la contaminación. Greenpeace [consultat el març del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.ciencias-marinas.uvigo.es/bibliografia_ambiental/outros/Transgenicos.pdf 

Risk Underestimated. Interviews with nine scientists on the subject of genetically modified plants (2007). Greenpeace Internacional [consultat l’octubre del 2012]. Document disponible en línia a: 

http://stopogm.net/sites/stopogm.net/files/RiskUnderestimated.pdf 

De la producción agraria convencional a la ecológica (2006). COAG (COORDINADORA DE ORGANIZACIONES DE AGRICULTORES Y GANADEROS) [consultat l’agost del 2013]. Llibre disponible en línia a: 

http://www.coag.org/rep_ficheros_web/a43d2ae5f36685c5ddb47d2ef6143dfd.pdf 

Impacto de los cultivos genéticamente modificados en la agrobiodiversidad: el caso vasco en el contexto internacional (2005). EHNE (Unión de Ganaderos y Agricultores Vascos) [consultat el març del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://www.ingurumena.ejgv.euskadi.net/r49-435/eu/contenidos/informe_estudio/agrobiodiversidad/eu_doc/adjuntos/memoria.pdf 

—Rebecca Lemov (2005). The Birth of Soft Torture. CIA interrogation techniques—a history. [consultat el setembre del 2012]. Article disponible en línia a: 

http://www.slate.com/articles/health_and_science/science/2005/11/the_birth_of_soft_torture.html 

—Gisela Peñas Civit (2005). Estratègies de co-transformació per eliminar els gens de selecció i avaluació del flux de gens en plantes transgèniques d’arròs. UAB [consultat el gener del 2013]. Tesi doctoral disponible en línia a: 

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/3675/gpc1de1.pdf?sequence=1 

—John Ochsendorf (2005). «Los Guastavino y la bóveda tabicada en Norteamérica». Informes de la Construcción (vol. 56 núm. 496, març – abril) [consultat el febrer del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/viewFile/494/568 

—Manuela Malatesta [et al.] (2005). «Reversibility of hepatocyte nuclear modifications in mice fed on genetically modified soybean». European Journal of Histochemistry, vol. 49, núm. 3 [consultat l’octubre del 2012]. Estudi disponible en línia cercant: Malatesta et al, 2005, Eur J Histopdf 

—Carlos M. Correa (2005). Alcances jurídicos de las exigencias de divulgación de origen en el sistema de patentes y derechos de obtentor. Documentos de investigación, Iniciativa Andino Amazónica de Prevención de la Biopiratería de la SPDA [consultat l’agost del 2013]. Actualment no disponible en línia. 

—Lorella Vecchio [et al.] (2004). «Ultrastructural analysis of testes from mice fed on genetically modified soybean». European Journal of Histochemistry, vol. 48, núm. 4 [consultat l’octubre del 2012]. Estudi disponible en línia a: 

http://www.ejh.it/index.php/ejh/article/view/920/1038 

Alejandro Nadal; Timothy A. Wise (2004). «Los costos ambientales de la liberalización agrícola». Del llibre Globalización y Medio Ambiente: Lecciones desde las Américas. GDAE [consultat el gener del 2013]. Capítol disponible en línia a: 

http://ase.tufts.edu/gdae/Pubs/rp/wg/NadalyWise.pdf

—«Maíz transgénico en México: el informe incómodo» (2004). Este país. Tendencias y opiniones, núm. 165 [consultat el febrer del 2013]. Article disponible en línia a: 

http://www.estepais.com/inicio/historicos/165/11_medio%20ambiente_maiz_greenpeace.pdf 

—Lisa J. Mroszczyk (2004). Rafael Guastavino and the Boston Public Library. MIT Architecture [consultat el febrer del 2013]. Tesi disponible en línia cercant: Mroszczyk Guastavino 2004 

—Laura C. H. Jesse; John J. Obrycki (2004). «Survival of Experimental Cohorts of Monarch Larvae following Exposure to Transgenic Bt Corn Pollen and Anthers». MonarchLab, University of Minnesota [consultat el juny del 2013]. Estudi disponible en línia cercant: Jesse Obrycki 2004 MonarchNet 

Paren de jugar con el hambre (2003). Informe d’Amics de la Terra Internacional [consultat el gener del 2013]. Document disponible en línia a: 

http://members.foei.org/es/resources/link/gmo/22.html 

—«With David Quist – The Mexican Maize scandal» (2003). Grain [consultat el desembre del 2012]. Entrevista disponible en línia a: 

http://www.grain.org/article/entries/367-with-david-quist-the-mexican-maize-scandal 

—Manuela Malatesta [et al.] (2002). «Ultrastructural Morphometrical and Immunocytochemical Analyses of Hepatocyte Nuclei from Mice Fed on Genetically Modified Soybean». Cell structure and function, vol. 27 [consultat l’octubre del 2012]. Article disponible en línia cercant: Malatesta 2002 Hepatocyte Mice  

—David Quist; Ignacio Chapela (2001). «Transgenic DNA introgressed into traditional maize landraces in Oaxaca, Mexico». Nature, vol. 414 [consultat el desembre del 2012]. Article només disponible en pay per view cercant: Quist and Chapela 2001 

—Karlos Pérez de Armiño (2000). «Ayuda alimentaria: concepto, evolución y controversias». Diccionario de Acción Humanitaria y Cooperación al Desarrollo (diccionari online). Icaria / Hegoa [consultat el gener del 2013]. Capítol disponible en línia a: 

http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/17 

—Arpad Pusztai; Stanley W B Ewen (1999). «Effect of diets containing genetically modified potatoes expressing Galanthus nivalis lectin on rat small intestine». The Lancet, vol. 354 [consultat l’abril del 2013]. Estudi disponible en línia a: 

http://stopogm.net/files/Ewen.pdf 

—John E. Losey [et al.] (1999). «Transgenic pollen harms monarch larvae». Nature, vol. 399 [consultat el juny del 2013]. Estudi disponible en línia a: 

http://www.nature.com/scitable/content/Transgenic-pollen-harms-monarch-larvae-97961

Danaus Pelxippus, nom científic de la papallona monarca

Danaus Plexippus, nom científic de la papallona monarca

DOCUMENTS AUDIOVISUALS 

GMO OMG (2013). [Documental cinematogràfic] Jeremy Seifert (dir). Estats Units (90 min).

Dirty Wars (2013). [Documental cinematogràfic] Rick Rowley (dir) i Jeremy Scahill (guionista, productor i narrador). Estats Units: Big Noise Films / Civic Bakery (87 min).

Las cosechas del futuro (2012). Marie-Monique Robin (dir). França / Bèlgica (95 min). Documental disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=NUysB9BpXVo 

¿OMG, el momento de la verdad? (2012). Presentació de l’estudi de Séralini et al. (12 min). Curtmetratge en francès subtitulat al castellà disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=ty4BTLuK5L0 

—«Alimentos del futuro». Tres14 (2012). La 2 de RTVE. 11 de març de 2012. Programa disponible en línia a: 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-20120311-2035-169/1346292/ 

¿Cómo véncer un troll de patentes? (2012). Drew Curtis. TED Talks (7 min). Miniconferència disponible en línia a:

https://www.ted.com/talks/drew_curtis_how_i_beat_a_patent_troll 

Nuestro veneno cotidiano (2011). Marie-Monique Robin (dir). França (112 min). Documental disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=DjoN2cCqrBY 

Microorganismos benéficos del suelo y plantas transgénicas (2011). Conferència de María Carmen Jaizme disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=G3XSM-Qz67k

—«Semillas esclavas». Crónicas (2010). La 2 de RTVE. 20 de juny de 2010. Programa disponible en línia a:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-transgenicos/805894 

Homo Toxicus (2008). Carole Poliquin (dir). Canadà (90 min). Documental disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=rrFhfu3U_VM 

El mundo según Monsanto (2008). Marie-Monique Robin (dir). França / Alemanya / Canadà (109 min). Documental disponible en línia cercant: El mundo según Monsanto

La periodista d'investigació Marie-Monique Robin és l'autora de tres reconeguts documentals sobre agricultura i sobirania alimentària

La periodista d’investigació Marie-Monique Robin és l’autora de tres reconeguts documentals sobre agricultura i sobirania alimentària. 

Campesinas, semillas de cambio (2008). Joaquín Zuñiga (dir). Nicaragua / Guatemala / República Dominicana: Alba Films (24 min). Documental disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=WPA2-OGRg6Y 

—«Sembrando dudas, transgénicos, maíz, contaminación». Línea 900 (2007). La 2 de RTVE. 25 de febrer de 2007. Programa disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=vKhqKKyy8cI 

Le sacre de l’homme (2007). Jacques Malaterre (dir). França (105 min). Documental disponible en línia cercant: El amanecer del hombre

—«Mind Control: America’s Secret War». History’s Mysteries (2006). The History Channel (40 min). Documental doblat al castellà disponible en línia a:

https://www.youtube.com/watch?v=XdQkLucB5qs 

—«OGM: L’étude qui accuse». 90 Minutes (2005). Canal Plus France. Novembre del 2005 (23 min).

Hambre de soja (2004). Marcelo Viñas (dir). Argentina: Icaro Producciones (51 min). Documental disponible en línia a: 

https://www.youtube.com/watch?v=gsEiZkcZksU 

El futuro de la comida (2004). Deborah Koons (dir). Estats Units: Lily Films (56 min). 

CIA: Guerras Secretas (2003). William Karel (dir). França: Arte France / Roche productions. Sèrie de 3 capítols: 1 – Operaciones clandestinas (53 min); 2 – El fin de las ilusiones (52 min); 3 – De una guerra a otra (50 min). Sèrie disponible en línia a: 

http://www.laverdadoculta.com.ar/2013/04/cia-guerras-secretas-documental.html 

Última revisió dels enllaços: 20 de juny de 2016