El cor de les llavors, ressenya de Santiago Gorgas
—L’AUTOR I EL SEU LLIBRE. Ressenya de Santiago Gorgas publicada a la revista Foc Nou, núm. 473, març / maig del 2016. Transcripció de l’escrit:
La junta directiva de la companyia Osborn Human Body Explorer, una important empresa americana de tecnologia de la imatge mèdica, es reuneix per valorar una interessant oferta per adquirir una empresa que treballa en l’àmbit dels cultius transgènics. Davant les divergències entre els diferents membres de la junta, es decideix contractar una especialista per conèixer a fons el tema abans de prendre decisions. Aleshores, es posen en contacte amb la Laura Alemany, una coneguda doctora barcelonina que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i li demanen impartir un curs de dues setmanes sobres els organismes modificats genèticament (OMG). Abans d’acceptar el requeriment, la Laura els adverteix que, tot i no estar en contra de les innovacions de l’enginyeria genètica, s’oposa rotundament a com s’aplica en alguns àmbits, sobretot l’agricultura.
El viatge de la Laura Alemany a Boston és el punt de partida a través del qual Maria Lluïsa Latorre, autora d’aquest llibre, ens submergeix en el món dels transgènics. A partir de les conferències de la protagonista de la història, el lector s’assabenta què s’amaga darrere dels cultius transgènics: els riscos potencials de consumir-los, les conseqüències de l’ús intensiu de l’herbicida glifosat, els possibles danys sobre insectes beneficiosos per a l’ecosistema o la contaminació dels camps de cultius convencionals per fuites de material transgènic. Les dissertacions de la Laura serveixen per articular un discurs contundent i acurat en relació amb els transgènics. Però la gran virtut de la novel·la rau en la capacitat d’enllaçar aquesta informació amb una intriga vinculada amb uns experiments abominables fets en un centre psiquiàtric de Wisconsin els anys 70, en relació amb un programa de la CIA que investigava tècniques de control mental. La narració combina equilibradament informació objectiva —conseqüència d’una acurada investigació— i els elements característics d’un thriller que sap mantenir viva la intriga fins a l’última pàgina.
El cor de les llavors comença amb una reflexió sobre les creences derrotistes que ens inciten a pensar que la humanitat està sentenciada a forces que no podem controlar. En contraposició a aquesta tendència, la protagonista és una dona coratjosa, perseverant i compromesa que lluita contra la visió reduccionista que el sistema intenta imposar. Evidentment, aquest personatge té reminiscències de l’anterior llibre de Maria Lluïsa Latorre —Dones invisibles—, un recull de cinquanta relats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. La combativitat d’una dona que, des de les seves possibilitats, planta cara al destí i procura viure amb plenitud dins d’aquest món ple de contradiccions.
La protagonista afirma que la població general s’exposa a un còctel de concentracions baixes de centenars de substàncies químiques amb la capacitat de disrupció endocrina, una mena de microenverinament que afecta molta gent sense que se n’adoni. Això posa en evidència els problemes ètics als quals ens enfrontem davant de qüestions mèdiques, ambientals, transgèniques, i amb relació a la lluita de poders, pròpies del sistema en el qual vivim. La lluita per a defugir d’aquestes imposicions són el veritable rerefons d’aquesta narració.
Article de Santiago Gorgas publicat a la revista Foc Nou, núm. 473, març / maig del 2016
