De Susqueda a Tübingen: xerrada a Vic

Xerrada sobre LA CACERA DE BRUIXES a la ciutat de Vic   

—VIC, a l’Escola d’Art, 17 de novembre de 2016.

Organitzat pel Col·lectiu Feminista Adona’t per commemorar el 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

adonat_bruixesLa presentació de l’Asun i la bona assistència de públic van ser un bon estímul per encetar la xerrada sobre el fenomen repressiu de la cacera de bruixes. Entre altres qüestions vaig parlar de la visió del cos de la dona a l’edat mitjana, en què es considerava l’úter una mena de fera que feia les dones més vulnerables. Aquesta visió es va mantenir fins al segle XVII.  

 

Noia davant el mirall, Tiziano (c. 1515) 

Com a la Grècia clàssica, a l’úter se’l seguia culpant de les malalties de les dones. La menstruació va passar a ser matèria enverinada, la dona era un ésser acostumat a viure amb el seu propi verí que expulsava regularment. A la menopausa li contaminava tot el cos i podia provocar mal d’ull. La dona embogida pel seu úter incontrolat s’assimilaria a la bruixa arrossegada per la seva debilitat a mantenir relacions amb el diable.

John Dee fent un experiment davant la reina Elizabeth I, John Gillard Glindoni (1913). Tant a l’edat mitjana com a l’edat moderna la creença en la màgia no entrava en contradicció amb la ciència. John Dee va ser un cèlebre mag anglès que també era matemàtic, astrònom, astròleg i alquimista

John Dee fent un experiment davant la reina Elizabeth I, John Gillard Glindoni (1913) 

Un altre punt important era explicar que tant a l’edat mitjana com a l’edat moderna la màgia no entrava en contradicció amb la ciència, sovint se superposaven perquè els límits eren molt tènues. Es distingia entre la màgia superior (astrologia, nigromància i màgia natural) i la màgia inferior, que era la fetilleria. Toledo era considerat com un dels grans centres de la màgia superior. John Dee (1527 – c. 1608) va ser un cèlebre mag anglès que també era matemàtic, astrònom, astròleg i alquimista.

Pel que fa a les fetilleres, se les acusava —per tant se les creia amb poder— de trobar objectes perduts o robats, de fer maleficis, filtres d’amor, lligadures que portaven a la impotència (segons el testimoni de les acusades, però, l’encanteri dels nusos o lligadures més aviat es feia servir perquè un home se sentís irresistiblement atret per una dona), sortilegis per tenir fills, metzines, herbes abortives, amulets… En tot cas, a l’edat mitjana rebien càstigs lleus (dejunis i penitències) i no se les creia amb poder per fer mal. 

Mentre em documentava per escriure De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa, anava prenent força la idea que, en plena cacera de bruixes, les fetilleres que es dedicaven exclusivament a les pràctiques màgiques gairebé no havien estat perseguides. Kurt Baschwitz, autor del llibre Bruixes i processos per bruixeria, explica que aquestes ancianes, a qui s’atribuïen coneixements i facultats sobrenaturals, no van ser víctimes dels perseguidors de bruixes. Com que tot el que se’n sap es basa en l’imaginari popular i en els documents medievals dels judicis vaig fer un petit treball de recerca per oferir-ne un perfil coherent: 

  • Eren dones de classe humil i analfabetes. 
  • Havien nascut amb el seu poder, heretat de la mare i l’àvia, i el seu coneixement no accessible a tothom els havia estat transmès de manera oral. 
  • Les seves creences eren en una esfera privada i secreta, el seu sistema de valors no seguia el de la moral dominant, no el contravenia, sinó que en prescindia; creien en tot i no creien en res, es pot dir que eren amorals.  
  • Admetien una lògica quotidiana i una altra d’un altre món: vivien entre el món quotidià i un món paral·lel invisible per als altres, amb el qual es podien connectar. 
  • Per a elles la màgia era un art pràctic encaminat a un objectiu directe i definit.
  • Malgrat que estaven convençudes dels poders naturals de la seva ànima, recorrien a forces ocultes per aconseguir el seu propòsit. 
  • Per assolir l’èxit podien invocar el poder de Déu, encara que fos per fer un malefici.
  • Un cop a l’any havien de renovar els seus poders. 

El cercle màgic, John William Waterhouse (1881) 

Entre les dones encausades per bruixes trobem moltes ancianes i vídues, guaridores, llevadores, serventes, pageses, cuineres i mainaderes. Les culpaven de participar en els sàbats, adorar i copular amb el diable, provocar tempestes, males collites, plagues, malalties, accidents, impotència en els homes, esterilitat en les dones, matar bestiar, sacrificar nens per oferir-los al diable… 

Instantània del públic assistent a la xerrada

Les acusades per bruixeria també van tenir defensors. L’any 1565 l’humanista Fuglino de Basilea denunciava: «¡A quines aberracions ha arribat la nostra època! Estem tan depravats com per tremolar davant les ancianes treballadores, miserables i humils amb les seves escombres, pots i parracs vells, per no dir una altra cosa. ¡Ai, ai de la sanguinària vergonya! Els mags i els que elaboren verins, els deliberadament aliats del diable són en llibertat, mentre que les miserables velles, anomenades bruixes… van a parar a la foguera.» 

Aquesta entrada es complementa amb la Xerrada a Capellades 

Maria Lluïsa Latorre, 21 de novembre de 2016

Duble Buble: concert 25 anys del rock català

Duble Buble al concert d’homenatge als 25 anys del rock català (6 d’octubre de 2016)

Els sis membres de Duble Buble —Maria J. Martínez, Ramon Ferrer, Lluïsa Latorre, Leonci Coromina, Jaume Coromina i Francesc Latorre— vam tenir el gust de retrobar-nos i acudir com a públic a l’Auditori de Barcelona per commemorar el concert que Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït van oferir al Palau Sant Jordi el 1991. L’acte, però, va anar més enllà i va ser un reconeixement al rock català que es va fer entre el 1985 i el 2000, el llegat d’una generació de grups que vam aconseguir normalitzar el català en la música pop-rock. 

joana_serrat_clava

Joana Serrat va encetar el concert amb un «Clava’t» delicat i encisador 

Organitza’t per la revista ENDERROCK i l’AUDITORI, el concert va començar amb Joana Serrat, que va interpretar una versió del tema «Clava’t» que, a més de captivar-nos, ens va fer molta il·lusió. Vam seguir amb interès i emoció les composicions de fa tants anys que ara ens oferien una catorzena d’artistes que aleshores eren adolescents o nens —Roger Mas, Joan Dausà, Arnau Tordera (Obesses), Núria Graham, Mazoni, Joana Serrat, Ernest Crusats (La Iaia), Joan Colomo, Vidal Soler (Copa Lotus), Josep Montero (Oques Grasses), Núria Bòtia i Jordi Bastida (Trau), Adrià Salas (La Pegatina) i Sanjosex—. La banda musical, dirigida pel guitarrista i productor David Soler, va fer unes adaptacions tan sòlides i de qualitat que ens van fer aixecar, saltar i ballar. En alguns moments, els vídeos que apareixien a la pantalla gegant de fons ens van fer sentir transportats a aquells temps, com si haguéssim viatjat per un forat de cuc. Encara que el públic no se’n va adonar, al llarg de la nit va sonar moltes vegades el «Buli», un tema instrumental que forma part del nostre tercer elapé VIDES EXEMPLARS. 

25-anys-de-rock-catala

Al final del concert, els músics dels grups que estàvem entre el públic vam ser convidats a pujar a l’escenari. Nosaltres vam anar de dret a felicitar i abraçar la també vigatana Joana Serrat. Us deixo amb un reportatge del concert de BTV: 

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/10/07/musics-contemporanis-celebren-25-anys-de-rock-catala-a-lauditori/

Maria Lluïsa Latorre, novembre del 2016