Dones invisibles, bruixes i guaridores: xerrada al Guinardó

Xerrada sobre DONES INVISIBLES, BRUIXES I GUARIDORES

—Barri del Guinardó, a la Llibreria Cooperativa Rocaguinarda, 9 de març de 2017. 

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, la Cooperativa Cultural Rocaguinarda em va convidar a fer una xerrada sobre els meus llibres DE SUSQUEDA A TÜBINGEN i DONES INVISIBLES. Al seu local, a més de llibres hi pots trobar productes de consum responsable com aliments, joguines i cosmètics ecològics. 

Encara que vaig fer referències a algunes dones invisibles, com la guaridora JACOBA FÉLICIÉ, que el 1322 va ser jutjada a París per practicar la medicina il·legalment, vaig centrar la presentació en la cacera de bruixes i, entre altres, vaig parlar del CONCEPTE ACUMULATIU DE LA BRUIXERIA. A partir del segle XV, l’acumulació de tradicions anteriors relacionades amb els maleficis, la persecució de l’heretgia (càtars, valdesos…), la identificació de criatures mitològiques com sàtirs i faunes amb diables, i la creença en diversos esperits nocturns que poden entrar a les cases i fer mal, va portar a creure que existia un nou crim, el de la bruixeria. 

Sàtir i nimfa, gravat de la col·lecció eròtica Lascivie, d’Agostino Carracci (c. 1590 – 1595) Sant Agustí (IV-V) havia afirmat que només Déu tenia poder sobre la Terra. Sant Tomàs (XIII), en canvi, va admetre que el diable també hi podia actuar i mantenir relacions sexuals amb els humans. Això va donar la base perquè la inofensiva fetillera medieval es convertís en la bruixa maligna que, confabulada amb el diable, conspirava contra la cristiandat. 

La primera gran onada repressiva de la cacera de bruixes va tenir lloc a la segona meitat del segle XV, però ja s’havien produït alguns processos a les regions alpines de França i Suïssa en les dècades de 1420 i 1430. A Catalunya hi va haver una actuació molt primerenca contra la bruixeria: el 1424 els prohoms de la Vall d’Àneu van fer un document civil en què és el primer delicte que s’hi regula. Són les ordinacions de les valls d’Àneu i s’hi condemnen «els crims comesos per homes i dones que anaven de nit amb les bruxes al boc de Biterna, jurant-li homenatge i renegant el nom de Déu, assassinant infants i provocant la malaltia i la mort dels seus veïns per mitjà de maleficis i metzines». Es tracta de la primera legislació contra la bruixeria documentada a Europa. 

El primer document civil a Europa que va legislar i condemnar el nou crim de la bruixeria es va forjar el 1424 a la Vall d’Àneu.

El nou concepte de la bruixeria va ser expressat en tractats que van tenir molta difusió gràcies a la impremta. Les seves descripcions detallades dels sàbats i de les pràctiques de les bruixes hi van donar veracitat. Com també les il·lustracions, com es pot veure en aquesta miniatura del Tractat contra la secta valdesa (c. 1460), del teòleg Jean Taincture: 

Però el manual que resultaria més letal va ser el Malleus Maleficarum (martell de bruixes). Els autors, els dominicans alemanys Krämer i Sprenger, havien actuat d’inquisidors perseguint les bruixes a diferents regions de l’Imperi alemany. Les descripcions dels nombrosos casos, explicats en primera persona, que van fer en aquest llibre, publicat per primer cop el 1486, van contribuir a donar-hi credibilitat. Fins al 1520 se n’han identificat 30 reimpressions. Tot i així, la seva actuació va generar moltes resistències entre les autoritats locals, tant civils com eclesiàstiques, i a partir del 1520, coincidint amb una disminució de les publicacions i reimpressions d’aquests tractats, la cacera es va moderar a tot Europa i es va mantenir amb molt baixa intensitat fins al 1580. 

A la dècada del 1580 es va iniciar un segona onada repressiva que fins a l’any 1650 va ser molt cruenta i encara es va allargar fins al 1750. Es calcula que unes cent deu mil persones van ser processades a Europa i unes seixanta mil executades, la majoria dones. Aquesta segona onada va coincidir amb la reedició dels tractats sobre bruixes i la publicació d’obres noves. Com l’obra Disquisitionum Magicarum (1593), del jesuïta Martín Delrío: 

Fins aquí només ha estat un extracte de tota la xerrada. A les entrades de Capellades, Vic i Subirats hi comento altres aspectes del terrible fenomen repressiu que va ser la cacera de bruixes de l’edat moderna. 

Maria Lluïsa Latorre, 30 de març de 2017

El cor de les llavors: club de lectura a Taradell

—CLUB DE LECTURA sobre el llibre El cor de les llavors a Taradell, Biblioteca Antoni Pladevall i Font, 9 de febrer de 2017

Per tercera vegada vaig tenir la satisfacció de conduir un club de lectura d’un meu llibre davant unes quinze persones, totes dones, i compartir-hi molts dels seus continguts.

Després que la directora Eva Leucó fes la presentació vaig referir-me al model d’agricultura intensiva que les llavors transgèniques perpetuen, així com al model de societat que condicionen atès que el mercat està en mans dels sis gegants agronòmics: Monsanto, Syngenta, Bayer, DuPont, BASF i Dow-Chemical.

Monocultiu de soja transgènica resistent a l’herbicida glifosat 

Cal dir que aquestes corporacions biotecnològiques també dominen el mercat de les llavors convencionals i els productes agroquímics i que amb les seves estratègies afavoreixen la pèrdua d’agrobiodiversitat, cosa que no solament fa més vulnerables els cultius, sinó que a la llarga també n’afecta la rendibilitat. A sobre, per si no estaven prou concentrades, Dow i Dupont es van unir a finals del 2015 i Bayer va comprar Monsanto el setembre del 2016. Per ara, les seves fusions estan subjectes a l’aprovació de les entitats reguladores de la Unió Europea, però s’espera que a finals del 2017 es concretin els processos de compra. Val a dir que aquestes propostes de megafusions són el resultat de la pressió dels inversos financers que no volen renunciar als seus alts rendiments.

Totes vam tenir clar que si el lobby transgènic acapara encara més poder el panorama per a l’agricultura i el futur del planeta s’enfosquirà. Per fer front a aquest escenari incert ens haurem de mobilitzar i defensar la nostra sobirania alimentària. 

Interior de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font

Diverses intervencions van coincidir a veure l’agricultura ecològica com l’alternativa més adient per equilibrar el mercat, protegir els drets dels consumidors, així com els dels petits i mitjans agricultors, i preservar el medi ambient. 

També vam parlar de l’idil·li entre la protagonista, la doctora en biologia Laura Alemany, i el president de l’OHBE, Richard Osborn, i de com es pot gaudir de la conversa, d’un bon sopar i del sexe a la maduresa.

Per últim, va ser un plaer retrobar-hi la poeta Rosa Codina.

Maria Lluïsa Latorre, 11 de març de 2017