Transgressores i fascinants: Cleòpatra i Lívia

CICLE TRANSGRESSORES I FASCINANTS 

—Conferència Les AMBICIOSES, de Cleòpatra a Lívia Drusil·la. Biblioteca Francesca Bonnemaison, 12 de març de 2018

El març passat vaig tenir l’honor de participar al cicle TRANSGRESSORES I FASCINANTS, coordinat per M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere. Es tractava de presentar «Dones rebels que han volgut guiar el seu destí allunyades de l’ortodòxia. Dones lliures i emancipades que conviden a trencar motlles i contagien ànsies de llibertat». I vaig fer la meva petita contribució mostrant una cara diferent de dues dones famoses però molt desconegudes, CLEÒPATRA i LÍVIA.

Formaven part del mateix cicle:

  • Les PECADORES, d’Anaïs Nin a Édith Piaf, presentades per Àngels Dalmau.
  • Les INTRÈPIDES, d’Alexandra David-Néel a Amelia Earhart, per Thais Morales. 
  • Les HETERODOXES, de Claude Cahun a Jane Bowles, per M. Àngels Cabré.
  • Les MISTERIOSES, de Lizzie Doten a Valentine Penrose, per Elisabet Riera.
  • Les AGOSARADES, de Radclyffe Hall a Patricia Highsmith, Eulàlia Lledó.
  • Les INDEPENDENTS, d’Hildegarda de Bingen a Maria Llopis, per Bel Olid.
  • Les LÈSBIQUES, de Natalie Barney a Djuna Barnes, per Isabel Franc.

Primer vaig assenyalar que la reina Cleòpatra VII i l’emperadriu Lívia Drusil·la van ser contemporànies i que, malgrat estar en bàndols enfrontats, comparteixen la imatge de dones malvades, ambicioses i intrigants. També vaig fer notar com la ciència i la filosofia han proporcionat arguments per justificar i consolidar els prejudicis imposats per la religió i l’organització social presentant la dona com un ésser dèbil i inferior a l’home i legitimant que no és apta per exercir el poder.

Bust de Cleòpatra VII, Altes Museum de Berlín 

Sobre CLEÒPATRA vaig explicar, ajudada d’imatges que rememoren l’època, part de la informació que es pot consultar a la següent entrada del meu webloc: 

http://www.lluisalatorre.com/mon-en-femeni-la-reina-cleopatra-vii/ 

A més, vaig fer cinc cèntims sobre la seva gestió econòmica. Havia heretat un país molt endeutat i, en els primers anys del seu regnat, la situació es va complicar encara més quan va haver de fer front a la fam dels anys 50 i 49: el nivell del Nil estava molt baix i hi havia poca quantitat de cereals. Cleòpatra va elaborar un edicte en virtut del qual prohibia portar cereals riu Nil amunt, cap al sud, on els preus podrien ser més alts i donar més beneficis. Els cereals havien de ser enviats a Alexandria per alimentar la gent de les ciutats sense accés al menjar. Va ser una mesura molt revolucionària per a l’època. Més endavant, quan va tornar a Egipte després de l’assassinat de Juli César, va instaurar mesures per afavorir les exportacions i va negociar tractats comercials que van omplir les arques del tresor. L’economia es va recuperar i Egipte va tornar a ser un país ric i estable. 

Bust de Lívia, Musée Saint-Raymond (Tolosa)

Pel que fa a LÍVIA DRUSIL·LA, no podia deixar de referir-me a la magnífica interpretació que va fer l’actriu Siân Phillips d’una Lívia perversa i intrigant a la sèrie Jo, Claudi. En el meu imaginari, Lívia va quedar com el prototip per excel·lència de la dona malvada, freda i calculadora. Però és un retrat molt injust amb la Lívia històrica, tot i que que resulta igualment fascinant. Per no repetir-me, part de la xerrada es pot llegir en una altra entrada del meu webloc: 

http://www.lluisalatorre.com/mon-en-femeni-livia-drusilla-emperadriu-de-roma/

A la conferència vaig remarcar que la biografia de Lívia, fins que es casa amb Octavi el 38 a.n.e., ens revela una jove d’una gran fortalesa que obeeix el que disposen els homes de la seva família: tot i que la van casar amb un home que podia ser el seu pare i amb qui va passar molts perills, el va seguir i mai no es va queixar. Després, li agradés o no, va haver d’unir-se a un home que havia estat enemic de la seva família i separar-se dels fills. Després del casament, Lívia es va mantenir en un segon pla mentre Octàvia, la germana del seu espòs, assumia el paper de primera dama. 

L’any 35 Octavi va concedir tant a Lívia com a Octàvia una sèrie de privilegis: alliberar-les de la tutela masculina i poder gestionar els seus béns, la sacrosanctitas —ofendre-les es podia penar amb la mort— i l’honor d’erigir-los estàtues. Aleshores Marc Antoni ja havia abandonat Octàvia per unir-se a Cleòpatra i Octavi volia preservar el patrimoni de la seva germana. 

Obra del pintor Stefan Bakalowicz (1857 – 1947)

Des de Roma, Octavi va construir un relat en què contraposava els valors d’Orient, que identificava amb Cleòpatra —el poder monàrquic, els excessos, la luxúria, l’ambició—, amb els valors romans —la República, la moderació, la família, la lleialtat—, que ell pretenia defensar. Però les fonts egípcies presenten Cleòpatra com una reina heroica i una gran patriota, una governant que es va preocupar per portar benestar al seu poble. Per contra, l’estiu del 29, quan Octavi va tornar a Roma victoriós després d’haver derrotat Cleòpatra i Marc Antoni, en aparença va restablir les estructures republicanes, però va mantenir el poder i l’any 27 es va convertir en l’emperador César August. En vida va fomentar el culte a l’emperador i, després de la seva mort, el Senat el va divinitzar. 

Lívia es mostrava al públic com una matrona exemplar i fidel consellera d’August, situada en un discret segon pla, però tenia accés a l’enorme xarxa d’informació que Octavi havia construït per governar l’Imperi i també rebia despatxos, informes i peticions d’instruccions dels governadors de les províncies. No ho podia fer obertament perquè una dona prenent decisions en assumptes de govern de gran complexitat, amb la mateixa dedicació que un home, hauria estat una transgressió insuportable per a l’ordre social estable. 

Després de cinquanta-dos anys de matrimoni ben avingut, l’any 14 de la n.e. August va morir. Lívia es va retirar a la seva vil·la de Prima Porta, una casa luxosa que va ser lloc de descans de la família imperial. L’any 20 hi faria col·locar una còpia de marbre d’una estàtua de bronze d’August. Tiberi es va convertir en el nou emperador, però era esquerp i tímid i no va saber manejar el Senat com ho havia fet August. Tampoc no va tenir bones relacions amb el seu nebot Germànic, casat amb Agripina, néta d’August, que gaudia de més popularitat entre la ciutadania. 

L’audiència de l’acròbata, Capri, Henryk Siemiradzki (1898)

Un dels episodis més foscos dels primers anys del mandat de Tiberi va ser la mort inesperada de Germànic l’octubre del 19, a Dafne (a prop d’Antioquia), en circumstàncies misterioses, fet que va fomentar el rumor que havia estat enverinat a instàncies de Tiberi i Lívia. La vídua de Germànic, Agripina, es va enemistar amb Tiberi. El prefecte de la guàrdia pretoriana, Luci Eli Sejà, que era el braç executor de Tiberi, va dur a terme una forta repressió contra l’entorn d’amics i partidaris d’Agripina. L’any 26 Tiberi es va establir a l’illa de Capri, des d’on va seguir organitzant les províncies, mentre que Sejà va acumular molt de poder a Roma.

L’any 29, després de la mort de Lívia, el règim de terror de Sejà i Tiberi es va desbocar. Agripina i el seu fill Neró van ser desterrats, acusats de traïció. Sejà va iniciar una sèrie de judicis amanyats contra senadors i altres membres de la classe dirigent per desfer-se de rivals i confiscar-los els béns. Més endavant ell també cauria en desgràcia. Malgrat tot, com que això no va afectar les classes populars, es pot dir que Tiberi va ser un bon administrador de l’Imperi. De tarannà auster, en lloc d’organitzar noves campanyes a l’estranger va fer ús de la diplomàcia per mantenir la pau i va fortificar les fronteres. En morir va deixar les arques del tresor amb 3.000 milions de sestercis i un imperi més fort i consolidat. 

Lívia va morir a l’edat de vuitanta-sis anys. Havia aconseguit el respecte i l’admiració en tot l’Imperi. Seria recordada com una emperadriu poderosa i virtuosa. El seu nét Claudi la va fer divinitzar l’any 42 per reforçar el seu paper d’emperador. Per últim, vull subratllar que Lívia va saber aprofitar amb molta habilitat l’oportunitat que li va brindar August d’intervenir en activitats polítiques. 

Maria Lluïsa Latorre, 15 de maig de 2018

Duble Buble: Cantem amb Sant Tomàs

Duble Buble participa al concert solidari CANTEM AMB SANT TOMÀS per celebrar els 40 anys del periòdic El 9 Nou 

—VIC, al Teatre Atlàntida, 10 de març de 2018

Un dels actes per commemorar el quarantè aniversari d’El 9 Nou va ser un festival benèfic molt emotiu i entranyable en què hi van participar músics osonencs i alumnes de Sant Tomàs. 

Moment de la interpretació de «Perduts enmig de l’espai» en què en Jaume, el cantant de Duble Buble, dirigeix l’Ivan, en Sergi i en Jordi de Sant Tomàs

El director artístic del concert, Jordi Sunyer, es va encarregar d’aparellar els nois i noies de Sant Tomàs amb els músics, grups o cantautors que actuaven al concert. Pel que fa a Duble Buble vam comptar amb les veus d’Ivan Expósito, Sergi Bustillo i Jordi Comes per interpretar el tema «Perduts enmig de l’espai». Jordi Sunyer també va destacar la bona predisposició dels músics professionals a participar en un projecte «sense precedents» i quan, dies abans, va sostenir que «l’experiment és molt agosarat, però el resultat crec que serà excepcional», els fets li van donar la raó perquè sí, va ser una nit excepcional, tant per als que assistien al concert com per als que el miraven des de les seves cases gràcies a la retransmissió en directe feta per El 9 TV. Com també per als mateixos participants, que vam poder presenciar les actuacions entre bambolines i gaudir, riure i emocionar-nos alhora. 

L’acte va ser presentat per la periodista d’El 9 Nou Natàlia Peix, amb la col·laboració de Joel Leon, Miguel Talavera i Sergi Ibáñez. Entre el públic hi havia el president del Parlament, Roger Torrent, que va pujar a l’escenari per fer un dels discursos de la nit, just abans de la nostra actuació. El van precedir els parlaments del director general d’El 9 Nou, Jordi Molet, del president de Sant Tomàs, Antoni Ramírez, i del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany. 

El fi de festa el va posar en Joan Crosas amb la cançó «Torna, torna Serrallonga». Amb tots els artistes dalt de l’escenari, Crosas va fer cantar el públic, que es va aixecar i va aplaudir una bona estona. Les entrades costaven 15 euros i els diners que es van recaptar, més de 9.000 euros, es destinaran íntegrament a equipar l’obrador de xocolata del centre ocupacional de Riudeperes.

Va ser una nit de solidaritat, inclusió, comunió i innovació. Una nit rodona que no oblidarem. Per això vull dedicar un agraïment molt especial a l’artífex de tot, el periodista musical Jordi Sunyer.

Maria Lluïsa Latorre, 1 de maig de 2018