Dones invisibles: Erzsébet Báthory (capítol revisat)

Capítol 20– Erzsébet Báthory (Nyírbátor, Hongria, 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614)

Capítol revisat molt després de la publicació del llibre Dones invisibles i de treballar durant quatre anys en la vida d’Erzsébet Báthory.

50invisibles

Segur que la majoria heu sentit a parlar de la comtessa sagnant, una aristòcrata hongaresa que va passar a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles. Segons es diu, obsessionada per la pèrdua de la seva bellesa a causa del pas dels anys, va torturar i matar centenars de noies per banyar-se amb la seva sang, basant-se en la creença —que ja existia a l’edat mitjana— que beure sang o banyar-s’hi feia rejovenir. Un cop descoberts els crims, va ser empresonada en una habitació del seu castell de per vida. A Internet hi ha nombroses entrades que en parlen, però són plenes de falsedats i inexactituds, i, encara que és una tasca difícil, m’he proposat rehabilitar Erzsébet Báthory. 

Erzsébet va néixer el 1560¹ a Nyírbátor, al Regne d’Hongria (la part d’Hongria sota l’imperi dels Habsburg), en el si d’una família molt rica i poderosa. Tot i que la mare, Anna Báthory, era germana d’Istvan Báthory, rei de Polònia i gran duc de Lituània del 1576 al 1586, i catòlic practicant, ella i el marit eren de confessió calvinista. Erzsébet va passar la infància al castell d’Ecsed. Alguns autors afirmen que quan tenia quatre o cinc anys va patir uns atacs que podien haver estat crisis d’epilèpsia, però no hi ha cap document que ho acrediti. 

Segons alguns biògrafs, va rebre una educació excepcional i podia llegir i escriure en hongarès, grec, llatí i alemany, però segurament es van confondre amb una cosina², Griseldis Báthory, si bé hi ha bones raons per pensar que Erzsébet també va rebre una educació molt completa. També s’ha dit que li agradava comportar-se i jugar com un nen, i que va aprendre esgrima i equitació, però tot i que és probable que sigui així, tampoc no se’n té confirmació. 

El febrer del 1570, els pares d’Erzsébet van estipular amb la mare de Ferenc Nádasdy, Orsolya Kanizsai, un acord formal de compromís entre els seus fills. Erzsébet no va poder tenir una mala relació amb la seva futura sogra, tal com molts autors afirmen, perquè és fals que el 1571 hagués anat a viure al castell de Sárvár, la seu familiar dels Nádasdy. El 1573, quan la parella es va comprometre solemnement a Varannó (a l’actual Eslovàquia), ho va fer sense la presència dels pares perquè tots tres havien mort. Es van casar el 8 de maig del 1575, també a Varannó, i hi van assistir uns 4.500 convidats. Erzsébet tenia uns catorze o quinze anys i Ferenc dinou.

El regal de noces que Erzsébet va rebre de Ferenc va ser el castell de Čachtice (també a l’actual Eslovàquia), situat a prop dels Petits Carpats. Després de l’enllaç van establir la seva llar a Sárvár. El 1578 Ferenc va començar a fortificar les finques familiars, va reunir el seu propi exèrcit i, a causa de les contínues ràtzies amb els turcs, havia de passar molt temps fora de casa. Vol dir que, amb divuit anys, Erzsébet va haver d’exercir de senyora i fer-se càrrec de tots els afers relacionats amb les seves propietats, i entre ella i Ferenc havien reunit un patrimoni immens. Això incloïa proveir els pagesos hongaresos i eslovacs fins i tot d’atenció mèdica. Com a senyora també era la responsable de mantenir la llei i l’ordre en els seus dominis i aplicar els càstigs previstos per als diversos delictes tipificats. 

Retrat pòstum d’Erzsébet Báthory, Benjamin von Block (c. 1656)

No va ser fins a l’any 1585, deu anys després del casament, que va néixer la primera filla d’Erzsébet i Ferenc, que es va dir Anna. Després van venir Orsolya (Orsika), Katalin (Kata), András, que va morir el 1603, i l’any 1598 va néixer el més petit, Pál. A continuació us transcric una carta d’Erzsébet a Ferenc amb data de 24 de maig del 1596: «Puc escriure a vostra gràcia sobre les nostres filles que l’Anna i l’Orsika estan bé de salut. La Kata, en canvi, té la boca malament. Té un queixal corcat i la infecció se li ha escampat per tota la mandíbula. El barber li ha furgat el queixal amb un ferro. Diu que estarà de molta sort si no perd cap dent. No sé com el Senyor voldrà posar fi a tot això, però ara mateix està patint molt. Respecte a mi, us puc dir que les coses em van millor que fa uns dies».

El gener del 1604 Ferenc va morir al castell de Sárvár i Erzsébet va quedar com la senyora feudal d’uns dominis molt cobejats. És a partir d’aquest moment que se suposa que va començar l’escalada d’assassinats de donzelles i, sis anys després, la nit del 29 de desembre del 1610, el palatí d’Hongria, György Thurzó, va entrar a la casa senyorial de Čachtice, on feia poc que Erzsébet s’havia establert, acompanyat d’una escorta armada i van trobar els cossos de les víctimes escampats pertot arreu… 

Com que no m’és possible resumir-vos el context polític d’aquella època i el interessos contraposats que hi havia, assenyalaré, cronològicament, unes quantes dades: 

● L’any 1605 Erzsébet va casar la filla gran, Anna, amb el comte Miklós Zrínyi, un cosí del comte György Thurzó.

● L’any 1607 Thurzó va convidar Erzsébet a la festa de compromís de la seva filla Judit.

● Un nebot d’Erzsébet, Gábor Báthory, ambicionava ser el príncep de Transsilvània i ho va aconseguir el març del 1608. 

● L’arxiduc d’Àustria, Maties d’Habsburg, es va convertir en el rei d’Hongria el novembre del 1608 i Erzsébet va assistir a la cerimònia de coronació. Les friccions entre el rei Maties II i el príncep Gábor Báthory no van trigar a començar.

● Al llarg del 1609 van arribar a György Thurzó, de manera reiterada, rumors sobre pràctiques sinistres a les propietats d’Erzsébet.

● El desembre del 1609 György Thurzó va ser nomenat palatí d’Hongria.

● El palatí Thurzó va ordenar dur a terme unes investigacions contra Erzsébet el 5 de març del 1610.

El 2012 va començar la restauració del castell de Čachtice

Reprenent la versió oficial, el desembre del 1610 Thurzó va entrar a la casa senyorial de Čachtice acompanyat dels dos gendres d’Erzsébet, el comte Miklós Zrínyi i el senyor György Drugeth de Homonna³. A més dels cadàvers, van trobar algunes noies moribundes, malferides i algunes d’empresonades. Erzsébet va quedar sota arrest domiciliari. Pel que fa als suposats còmplices, eren tres ancianes, Ilona Jó, Dorottya Szentes i Katalin Beniczky, i un noi que anomenaven Fickó. Després de patir terribles turments, van reconèixer els assassinats i tots van dir que Anna Darvulia, una antiga «sòcia» que aleshores ja havia mort, els havia ensenyat a torturar i matar les joves i en van responsabilitzar la seva mestressa. Fixeu-vos que la temible banda criminal al servei d’Erzsébet estava formada per quatre ancianes i un jove! 

La xifra de sis-centes joves assassinades no s’aguanta per enlloc: sota tortura, Fickó va admetre la mort de trenta-set noies i Dorottya Szentes, àlies Dorkó, de trenta-sis. Els tres-cents testimonis que van declarar en les diverses investigacions es van caracteritzar per la seva poca concreció: rumors, xafarderies i informacions de tercera mà. I Erzsébet… mai no es va poder defensar. 

També s’explica que la llei impedia que Erzsébet fos processada perquè era noble i que per això es va escapar de la pena de mort, com si fos un privilegi, però això tampoc no és cert. Quan el palatí Thurzó va ordenar empresonar-la al castell de Čachtice a perpetuïtat, privant-la del dret a un judici, es va saltar la llei i la va deixar en una total indefensió. Thurzó també va posar en marxa un seguit de maniobres per esquivar les peticions reiterades del rei Maties II per portar Erzsébet a judici.

Els banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta hongarès László Thuróczi i publicada l’any 1729. Va quedar desmentida quan al segle XIX es van conèixer els relats dels acusats i dels testimonis, i no en feien cap menció. 

Erzsébet ja havia fet testament el 3 de setembre del 1610, però el 31 de juliol del 1614, durant el seu captiveri al castell de Čachtice, va rebre dos sacerdots catòlics de l’arxidiòcesi d’Esztergom perquè certifiquessin que la seva voluntat era que la propietat de Szécskeresztúr fos dividida a parts iguales entre els seus tres fills, Anna, Kata i Pál. Tres setmanes després, el 21 d’agost del 1614, de bon matí la van trobar morta a l’habitació on era confinada. A la carta en què se’n va informar Thurzó es diu que durant la nit van sentir «que pregava i suplicava, i que lloava Déu amb uns cants preciosos». 

Com a conclusió, descartades del tot les més de sis-centes suposades morts, l’única xifra que tenim és la de trenta-sis o trenta-set noies assassinades, però arrencada a dos acusats mentre eren turmentats. Les declaracions dels testimonis es basen sempre en rumors. Seria interessant conèixer la declaració de les víctimes que van sobreviure, però n’hi va haver? Estudis recents apunten com a molt probable que Thurzó i el seus homes no van atrapar Erzsébet in fraganti al castell de Čachtice, ell ho va argüir per poder-la tancar i evitar el judici a tota costa. Els còmplices d’Erzsébet van ser jutjats sense cap garantia, però ella no va tenir ni el dret a ser jutjada. 

No puc aportar proves que demostrin la innocència d’Erzsébet, però sí que hi ha un dubte racional respecte a la culpabilitat de l’acusada, un dubte raonable. Aleshores, no tocaria un veredicte de no culpable? 

Maria Lluïsa Latorre (escrit el 19 de novembre de 2009 i refet el 30 de gener del 2021)

¹ Lengyel Tünde. Báthory Gábor és kora (2009), pàgina 54. La majoria d’autors indiquen que Erzsébet va néixer el 7 d’agost del 1560, però, per ara, aquesta data no s’ha pogut confirmar amb cap document.

² Lengyel Tünde & Várkonyi Gábor. Báthory Erzsébet Egy asszony élete (2010), pàgina 45. De Griseldis, que va néixer a principis de la dècada del 1570, se sap amb certesa que va rebre una educació excel·lent.

³ Lengyel Tünde & Várkonyi Gábor. Báthory Erzsébet Egy asszony élete (2010), pàgina 193. En realitat els gendres d’Erzsébet no van formar part de l’expedició al castell de Čachtice.

Eleccions del 14 de febrer

El dia 1 d’octubre del 2017 la ciutadania catalana, amb una participació del 43% malgrat el tancament d’uns 400 col·legis electorals i la violència de les actuacions policials, vam exercir el nostre dret d’autodeterminació i va guanyar el sí a la independència de Catalunya. Des d’aleshores ens hem hagut d’enfrontar al poder formidable d’un estat, l’Estat espanyol, només amb la força de la gent i de la democràcia, i el balanç és de més de 2.850 persones perseguides o condemnades. Només fa 3 dies el TSJC va inhabilitar durant un any el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, per haver participat en l’organització de l’1-O a Agramunt. Per tota aquesta repressió de l’Estat espanyol contra Catalunya em sumo al lema d’Òmnium: AMNISTIA, FEM-NOS LLIURES.

Mentrestant, immersos en aquesta ofensiva de l’aparell estatal contra el moviment independentista, per si no fos prou el febrer del 2020 va irrompre a les nostres vides la pandèmia de la covid-19, una crisi sanitària que després de gairebé un any ha provocat més de 480.000 persones infectades al nostre país, de les quals 18.577 han mort. Una pandèmia que encara no sabem quan acabarà, que està fent estralls en la nostra economia i que està minant la nostra moral.

Davant daquest panorama tan nefast, en què l’atenció primària està desbordada i van augmentant les persones ingressades als hospitals i a les UCI, tot sembla apuntar que el 14 de febrer del 2021 ens veurem abocats a fer eleccions perquè així ho decidirà el TSJC. Per això, per demostrar que malgrat la repressió seguim reclamant, tossuts, el nostre dret d’autodeterminació, desitjo que sortim a votar i que els partits independentistes guanyin per una gran majoria.

Maria Lluïsa Latorre, 24 de gener del 2021