Uclés, escolta!, és el títol de l’homenatge que es va fer al pintor i escultor Josep Uclés Cifuentes el 29 de novembre de 2023 a la sala d’exposicions que porta el seu nom al Centre Cultural El Carme, a Badalona, en el desè aniversari de la seva mort.
Quan el 21 d’octubre passat l’organitzador de tot això, Josep Duran, va contactar amb nosaltres, els membres del grup Duble Buble, per proposar-nos fer una actuació per cloure l’acte que dedicarien a Josep Uclés, de seguida ens vam organitzar amb entusiasme per poder-hi col·laborar. Personalment em vaig sentir transportada al 1986, a la màgica, fantasiosa i excel·lent portada del nostre segon disc, Clava’t, obra de Josep Uclés:
Els dies previs a la celebració van ser una mica accidentats. El saxofonista Pep Poblet va patir una caiguda en bicicleta l’endemà de l’assaig que vam fer a l’Esquirol el 21 de novembre, fet que li comportarà estar dos mesos de baixa. El canvi de data de la commemoració a 29 de novembre va fer impossible venir la vocalista que havíem contactat i a correcuita vam trobar l’Elisabet Molet, que després d’un sol assaig, el 25 de novembre, va fer una actuació immillorable.
L’homenatge va començar amb una taula rodona moderada per Josep Duran, amic del pintor i exregidor de cultura de l’Ajuntament de Badalona, en què van participar Isona Passola, productora, guionista i presidenta de l’Ateneu Barcelònes, Vicenç Altaió, poeta, escriptor, crític i comissari d’art, Fiona Morrison, artista plàstica i visual, Joan Mayné, museòleg, antropòleg i exdirector del Museu de Badalona, i Josep Botey, galerista de Josep Uclés. S’hi van aplegar més d’una ciquantena de persones, entre les quals familiars i amics de l’artista. Com era previsible, les intervencions es van allargar molt i finalment, amb força retard, va tenir lloc la nostra actuació, que va ser seguida amb molt d’interès, tot i que només vam poder oferir tres temes, «Cristina», «Clava’t» i «Pecats». Els comentaris fets a la taula rodona van deixar ben clar que, a més de ser un artista universal, Josep Uclés era una gran persona. En conjunt va ser un acte molt edificant i entranyable.
Actuació de Duble Buble a l’acte en record del pintor Josep Uclés. D’esquerra a dreta en Quico, en Met, l’Eli, que tapa en Fonsu, en Ramon, la Maria Lluïsa i finalment en Marc, el tècnic de so.
Pel que fa a l’homenatjat, Josep Uclés, va néixer a Badalona el 1952. Malgrat que als 13 anys va perdre la mà dreta mentre feia d’aprenent de carnisser, va ser capaç de formar-se en arts plàstiques i el 1972 va fer la seva primera exposició al Museu de Badalona. Dels seus primers anys com a artista destaca la seva participació a l’exposició col·lectiva «Seny i Rauxa. 11 artistes catalans» al Centre Georges Pompidou a París l’any 1978. Josep Uclés s’hi va revelar com un dels artistes més genuïnament representatiu de la neofiguració europea, motiu pel qual el galerista Hans-Jürgen Müller el va seleccionar per participar a la històrica exposició «Europa 79» celebrada a Stuttgart, que també va comptar amb artistes alemanys com Merz i Günther Förg, britànics com Stephan Mckenma, John Murphy i Tony Cragg, i italians com Enzo Cucchi, Nicola De Maria, Mimmo Paladino i Francesco Clemente. Aquesta exposició va ser considerada l’inici de la transavantguarda italiana i el neoexpressionisme alemany i per a Josep Uclés va representar la seva incursió en l’art internacional amb exposicions a Itàlia, França, Bélgica, Espanya, els Estats Units i Alemanya, entre altres països. Vegeu, a sota, el seu estudi a Berlín:
Josep Uclés va gaudir del reconeixement de la crítica i del públic i, actualment, la seva obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades. Del seu treball es diu; «La singularitat plàstica i estètica de les seves creacions, afegida al seu caràcter crític i independent, va produir una marca inconfusible que manté l’artista al marge dels estils temporals i del mercat artístic efímer. La seva pintura, en un principi fosca, misteriosa i amb una incisiva crítica social, va evolucionar envers una subtil ironia, més acolorida i poètica, on la figura humana va continuar essent el punt principal». La trajectòria de Josep Uclés també va tenir una vessant política i ja de ben jove es va vincular als moviments independentistes i d’esquerres. Per desgràcia va morir a causa d’una leucèmia el 12 de setembre de 2013, just l’endemà de la Via Catalana, només amb 61 anys.
Maria Lluïsa Latorre, 8 de desembre de 2023