El cor de les llavors: article de Jordi Vilarrodà

—LLETRES CONTRA LA MANIPULACIÓ GENÈTICA

Transcripció de l’article de Jordi Vilarrodà publicat al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, 31 de juliol de 2015: 

JV_9Nou_Llavors

L’acció es barreja amb la informació, la literatura és al servei d’una causa

Maria Lluïsa Latorre, de l’Esquirol, publica la novel·la El cor de les llavors (Vic) J. V. 

La darrera novel·la de la metgessa i escriptora Maria Lluïsa Latorre, El cor de les llavors (Emboscall Editorial), parteix d’una presa de posició personal: «Estic en contra de la modificació genètica de les llavors», diu l’autora. I es posa al servei d’aquesta idea per construir un relat on l’acció es barreja amb informació que el lector rep sobre una qüestió controvertida i fonamental. 

Amb els seus coneixements professionals, Latorre ja desconfiava dels defensors del que hem anomenat transgènics, però la documentació que ha recollit en l’elaboració de la novel·la l’ha convençuda encara més. «Vaig haver d’aprendre moltes coses que no sabia perquè també toca l’economia i altres àmbits, és una qüestió en què hi ha de dir la seva molta gent, no només els biòlegs». Ha escollit com a protagonista la Laura Alemany, una jove doctora catalana que viatja a Boston per assessorar els possibles compradors d’una empresa de transgènics. Les conferències que imparteix guien el relat per qüestions com els riscos de consumir transgènics, l’afectació de la natura, el model d’agricultura intensiva o el poder de les grans multinacionals del sector. 

Paral·lelament es desenvolupa una trama sobre un grup que investiga operacions encobertes del poder i, en concret, un projecte de control mental de la CIA. 

«És una acció que serveix per donar un respir al lector», explica Latorre, que admet que la novel·la demana «una certa concentració». Situar l’acció a Boston —la ciutat on va néixer el moviment per la independència dels Estats Units— li permet relacionar-ho amb el moment actual que viu Catalunya.

L’autora no amaga que la novel·la és, en aquest cas, l’instrument per comunicar un missatge: «Dono una visió crítica a través d’una història de ficció». La novel·la es va presentar fa uns dies al Casino de Vic. 

Maria Lluïsa Latorre, exteclista del grup Duble Buble, va debutar en la literatura amb una novel·la d’intriga, Els peons de l’assassí (2006) i va continuar amb De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (2010). El seu tercer llibre va ser un assaig, Dones invisibles (2011), amb la voluntat de donar a conèixer personatges femenins que han canviat el curs de la història i que, malgrat això, han quedat oblidats.

Article de Jordi Vilarrodà publicat al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, 31 de juliol de 2015 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.