Autor: Maria Lluïsa Latorre

Manifest de Sant Jordi 2021

Transcripció del Manifest de Sant Jordi 2021:

Bon vespre a tothom,

El dia 1 d’octubre del 2017 una part majoritària de la ciutadania de Catalunya vam quedar en estat de xoc. Poc després, començava una ofensiva de l’Estat espanyol contra el moviment independentista sense precedents. Per si no fos prou, mentre encara estàvem immersos en aquest cicle repressiu, el febrer del 2020 va irrompre a les nostres vides la pandèmia de la covid-19, una crisi sanitària que encara no sabem quan acabarà, que està fent estralls en la nostra economia i que està minant la nostra moral.

Però avui, tot i que el panorama és desolador, hem tornat a treure el millor de nosaltres per celebrar la diada de Sant Jordi. A les parades a l’aire lliure, hi hem hagut d’afegir la distància de seguretat, les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i el fluir de la gent sense aglomeracions. Tot per fer possible que l’amor i la cultura tornessin a inundar els nostres carrers en forma de roses i d’aquestes càrregues de profunditat contra el pensament únic que són els llibres. Llibres, però, que només reflecteixen una part de la diversitat de llengües que hi ha al món. 

Una diversitat que també és present a Catalunya perquè, no només s’hi parla català i castellà. Naturalment s’hi parla l’aranès, que és la llengua pròpia de la Vall d’Aran, però també l’amazig, el ruandès, el quítxua, el bengalí, el portuguès, el basc, l’asturià, el panjabi, l’àrab, el romanès, l’armeni, l’anglès, el rus… i podria seguir fins a més de 300 llengües, que es parlen a Catalunya! Això representa un ric patrimoni cultural que, si sabem gestionar bé, redundarà en molts beneficis per a la nostra societat. I el català és el punt de trobada d’aquesta diversitat social, ètnica i cultural. Ara, la immersió lingüística en català té més sentit que mai. Vull recordar que es va fer perquè, els nens que no tenien el català com a llengua familiar, el coneguessin oralment abans d’aprendre’l a llegir i a escriure.

I alguns em podrien dir per què el català i no el castellà? Doncs perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya. El català va néixer a Catalunya, n’és la llengua autòctona. I estareu d’acord amb mi que el castellà no es va originar a Catalunya. Contràriament al que alguns ens han volgut fer creure, el castellà no és una llengua amenaçada a Catalunya, és la llengua majoritària en cinemes, plataformes digitals com Netflix, videojocs, còmics, publicacions periòdiques digitals i en paper, cadenes de televisió i de ràdio, naturalment en els tribunals de justícia, i un llarg etcètera.

Per això vull demanar als torderencs i torderenques que no acostumeu a parlar en català, que us atreviu a fer-ho, com també a llegir en català. I als que teniu com a llengua materna el català, que no canvieu al castellà si el vostre interlocutor no parla en català, no doneu per fet que no us entendrà! I no li esteu fent cap favor! Molts estudis han demostrat que conèixer i fer servir dues llengües beneficia el funcionament del cervell. Com a catalans, a tots ens incumbeix promoure l’ús del català per assegurar-ne la pervivència. Cada vegada que desapareix una llengua mor la manera de pensar i el saber d’un poble. Expressar-nos en català no ens ho pot impedir ni una pandèmia, només és una qüestió de voluntat. I com va dir el president Lluís Companys: «Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres».

Encara que la situació actual de pandèmia pesa com una llosa, la jornada d’avui ha sigut com un raig de llum. El ritme de vacunacions s’ha accelerat en les últimes setmanes i, tot plegat, fa augurar un canvi cap a un futur esperançador. Haurem de fer un esforç col·lectiu immens per superar aquest temps infaust que ens ha tocat viure, però confio en la capacitat de sacrifici i esforç de la societat catalana. Gràcies al poble de Tordera, gràcies a La Peixera i espero que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi.

Maria Lluïsa Latorre, 23 d’abril del 2021 

 

Dones invisibles: Erzsébet Báthory (capítol revisat)

Capítol 20– Erzsébet Báthory (Nyírbátor, Hongria, 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614)

Capítol revisat molt després de la publicació del llibre Dones invisibles i de treballar durant quatre anys en la vida d’Erzsébet Báthory.

50invisibles

Segur que la majoria heu sentit a parlar de la comtessa sagnant, una aristòcrata hongaresa que va passar a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles. Segons es diu, obsessionada per la pèrdua de la seva bellesa a causa del pas dels anys, va torturar i matar centenars de noies per banyar-se en la seva sang, basant-se en la creença —que ja existia a l’edat mitjana— que beure sang o banyar-s’hi feia rejovenir. Un cop descoberts els crims, va ser empresonada en una habitació del seu castell de per vida. A Internet hi ha nombroses entrades que en parlen, però són plenes de falsedats i inexactituds, i, encara que és una tasca difícil, m’he proposat rehabilitar Erzsébet Báthory. 

Erzsébet va néixer el 1560¹ a Nyírbátor en el si d’una família molt rica i poderosa del Regne d’Hongria (la part d’Hongria sota l’imperi dels Habsburg). Tot i que la mare, Anna Báthory, era germana d’Istvan Báthory, rei de Polònia i gran duc de Lituània del 1576 al 1586, i catòlic practicant, ella i el marit eren de confessió calvinista. Erzsébet va passar la infància al castell d’Ecsed. Alguns autors afirmen que quan tenia quatre o cinc anys va patir uns atacs que podien haver estat crisis d’epilèpsia, però no hi ha cap document que ho acrediti. 

Segons alguns biògrafs, va rebre una educació excepcional i podia llegir i escriure en hongarès, grec, llatí i alemany, però segurament es van confondre amb una cosina², Griseldis Báthory, si bé hi ha bones raons per pensar que Erzsébet també va rebre una educació molt completa. També s’ha dit que li agradava comportar-se i jugar com un nen, i que va aprendre esgrima i equitació, però tot i que és probable que sigui així, tampoc no se’n té confirmació. 

El febrer del 1570, els pares d’Erzsébet van estipular amb la mare de Ferenc Nádasdy, Orsolya Kanizsai, un acord formal de compromís entre els seus fills. Erzsébet no va poder tenir una mala relació amb la seva futura sogra, tal com molts autors afirmen, perquè és fals que el 1571 hagués anat a viure al castell de Sárvár, la seu familiar dels Nádasdy. El 1573, quan la parella es va comprometre solemnement a Varannó (a l’actual Eslovàquia), ho va fer sense la presència dels pares perquè tots tres havien mort. Es van casar el 8 de maig del 1575 a Varannó i hi van assistir uns 4.500 convidats. Erzsébet tenia uns catorze o quinze anys i Ferenc dinou.

El regal de noces que Erzsébet va rebre de Ferenc va ser el castell de Čachtice (també a l’actual Eslovàquia), situat a prop dels Petits Carpats. Després de l’enllaç van establir la seva llar a Sárvár. El 1578 Ferenc va començar a fortificar les finques familiars, va reunir el seu propi exèrcit i, a causa de les contínues ràtzies amb els turcs, havia de passar molt temps fora de casa. Vol dir que, amb divuit anys, Erzsébet va haver d’exercir de senyora i fer-se càrrec de tots els afers relacionats amb les seves hisendes, i entre ella i Ferenc havien reunit un immens patrimoni. Això incloïa proveir els pagesos hongaresos i eslovacs fins i tot d’atenció mèdica. Com a senyora també era la responsable de mantenir la llei i l’ordre en els seus dominis i aplicar els càstigs previstos per als diversos delictes tipificats. 

Retrat pòstum d’Erzsébet Báthory, Benjamin von Block (c. 1656)

Erzsébet i Ferenc van estar tantes temporades separats que fins a l’any 1585, deu anys després del casament, no va néixer la seva primera filla, Anna. Després van venir Orsolya (Orsika), Katalin (Kata), András, que va morir el 1603, i l’any 1598 va néixer el més petit, Pál. A continuació us transcric una carta d’Erzsébet a Ferenc amb data de 24 de maig del 1596: «Puc escriure a vostra gràcia sobre les nostres filles que l’Anna i l’Orsika estan bé de salut. La Kata, en canvi, té la boca malament. Té un queixal corcat i la infecció se li ha escampat per tota la mandíbula. El barber li ha furgat el queixal amb un ferro. Diu que estarà de molta sort si no perd cap dent. […] Quant a mi mateixa, puc escriure que les coses estan anant molt millor que en els darrers dies…»

El gener del 1604 Ferenc va morir al castell de Sárvár i Erzsébet va quedar com la senyora feudal d’uns dominis molt cobejats. És a partir d’aquest moment que se suposa que va començar l’escalada d’assassinats de donzelles i, sis anys després, la nit del 29 de desembre del 1610, el palatí d’Hongria, György Thurzó, va entrar al castell de Čachtice, on feia poc que Erzsébet s’havia establert, acompanyat d’una escorta armada i van trobar els cossos de les víctimes escampats pertot arreu… 

Com que no m’és possible resumir-vos el context polític d’aquella època i el interessos contraposats que hi havia, assenyalaré, cronològicament, unes quantes dades: 

● L’any 1605 Erzsébet va casar la filla gran, Anna, amb el comte Miklós Zrínyi, un cosí del comte György Thurzó.

● L’any 1607 Thurzó va convidar Erzsébet a la festa de compromís de la seva filla Judit.

● Un nebot d’Erzsébet, Gábor Báthory, ambicionava ser el príncep de Transsilvània i ho va aconseguir el març del 1608. 

● L’arxiduc d’Àustria, Maties d’Habsburg, es va convertir en el rei d’Hongria el novembre del 1608 i Erzsébet va assistir a la cerimònia de coronació. Les friccions entre el rei Maties II i el príncep Gábor Báthory no van trigar a començar.

● Al llarg del 1609 van arribar a György Thurzó, de manera reiterada, rumors sobre pràctiques sinistres a les propietats d’Erzsébet.

● El desembre del 1609 György Thurzó va ser nomenat palatí d’Hongria.

● El palatí Thurzó va ordenar dur a terme unes investigacions contra Erzsébet el 5 de març del 1610.

Recreació del castell de Čachtice per a la pel·lícula Bathory (2008)

Recreació del castell de Čachtice per al film Bathory (2008), del director eslovac Juraj Jakubisko

Reprenent la versió oficial, el desembre del 1610 Thurzó va entrar al castell de Čachtice acompanyat dels dos gendres d’Erzsébet, el comte Miklós Zrínyi i el senyor György Drugeth de Homonna³. A més dels cadàvers, van trobar algunes noies moribundes, malferides i algunes d’empresonades. Erzsébet va quedar sota arrest domiciliari. Pel que fa als suposats còmplices, eren tres ancianes, Ilona Jó, Dorottya Szentes i Katalin Beneczky, i un noi geperut que anomenaven Fickó. Després de patir terribles turments, van reconèixer els assassinats i tots van dir que Anna Darvulia, una antiga «sòcia» que aleshores ja havia mort, els havia ensenyat a torturar i matar les joves i en van responsabilitzar la seva mestressa. Fixeu-vos que la temible banda criminal al servei d’Erzsébet estava formada per quatre ancianes i un jove! 

La xifra de sis-centes joves assassinades no s’aguanta per enlloc: sota tortura, Fickó va admetre la mort de trenta-set noies, i Dorottya Szentes, àlies Dorkó, de trenta-sis. Els tres-cents testimonis que van declarar en les diverses investigacions es van caracteritzar per la seva poca concreció: rumors, xafarderies i informacions de tercera mà. I Erzsébet… mai no es va poder defensar. 

També s’explica que la llei impedia que Erzsébet fos processada perquè era noble i que per això es va escapar de la pena de mort, com si fos un privilegi, però això tampoc no és cert. Quan el palatí Thurzó va ordenar empresonar-la al castell de Čachtice a perpetuïtat, privant-la del dret a un judici, es va saltar la llei i la va deixar en una total indefensió. Thurzó també va posar en marxa un seguit de maniobres per esquivar les peticions reiterades del rei Maties II de portar Erzsébet a judici.

Els banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta hongarès László Thuróczi i publicada l’any 1729. Va quedar desmentida quan al segle XIX es van conèixer els relats dels acusats i dels testimonis, i no en feien cap menció. 

Erzsébet ja havia fet testament el 3 de setembre del 1610, però el 31 de juliol del 1614, durant el seu captiveri al castell de Čachtice, va rebre dos sacerdots catòlics de l’arxidiòcesi d’Esztergom perquè certifiquessin que la seva voluntat era que la propietat de Szécskeresztúr fos dividida a parts iguales entre els seus tres fills, Anna, Kata i Pál, com la resta de propietats. Tres setmanes després, el 21 d’agost del 1614, de bon matí la van trobar morta a l’habitació on era confinada. A la carta en què se’n va informar Thurzó es diu que durant la nit van sentir «que pregava i suplicava, i que lloava Déu amb uns cants preciosos». 

Com a conclusió, descartades del tot les més de sis-centes suposades morts, l’única xifra que tenim és la de trenta-sis o trenta-set noies assassinades, però arrencada a dos acusats mentre eren turmentats. Les declaracions dels testimonis es basen sempre en rumors. Seria interessant conèixer la declaració de les víctimes que van sobreviure, però n’hi va haver? Estudis recents apunten com a molt probable que Thurzó i el seus homes no van atrapar Erzsébet in fraganti al castell de Čachtice, ell ho va argüir per poder-la tancar i evitar el judici a tota costa. Els còmplices d’Erzsébet van ser jutjats sense cap garantia, però ella no va tenir ni el dret a ser jutjada. 

No puc aportar proves que demostrin la innocència d’Erzsébet, però sí que hi ha un dubte racional respecte a la culpabilitat de l’acusada, un dubte raonable. Aleshores, no tocaria un veredicte de no culpable? 

Maria Lluïsa Latorre (escrit el 19 de novembre de 2009 i refet el 30 de gener del 2021)

¹ Lengyel Tünde. Báthory Gábor és kora (2009), pàgina 54. La majoria d’autors indiquen que Erzsébet va néixer el 7 d’agost del 1560, però, per ara, aquesta data no s’ha pogut confirmar amb cap document.

² Lengyel Tünde & Várkonyi Gábor. Báthory Erzsébet Egy asszony élete (2010), pàgina 45. De Griseldis, que va néixer a principis de la dècada del 1570, se sap amb certesa que va rebre una educació excel·lent.

³ Lengyel Tünde & Várkonyi Gábor. Báthory Erzsébet Egy asszony élete (2010), pàgina 193. En realitat els gendres d’Erzsébet no van formar part de l’expedició al castell de Čachtice.

Eleccions del 14 de febrer

El dia 1 d’octubre del 2017 la ciutadania catalana, amb una participació del 43% malgrat el tancament d’uns 400 col·legis electorals i la violència de les actuacions policials, vam exercir el nostre dret d’autodeterminació i va guanyar el sí a la independència de Catalunya. Des d’aleshores ens hem hagut d’enfrontar al poder formidable d’un estat, l’Estat espanyol, només amb la força de la gent i de la democràcia, i el balanç és de més de 2.850 persones perseguides o condemnades. Només fa 3 dies el TSJC va inhabilitar durant un any el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, per haver participat en l’organització de l’1-O a Agramunt. Per tota aquesta repressió de l’Estat espanyol contra Catalunya em sumo al lema d’Òmnium: AMNISTIA, FEM-NOS LLIURES.

Mentrestant, immersos en aquesta ofensiva de l’aparell estatal contra el moviment independentista, per si no fos prou el febrer del 2020 va irrompre a les nostres vides la pandèmia de la covid-19, una crisi sanitària que després de gairebé un any ha provocat més de 480.000 persones infectades al nostre país, de les quals 18.577 han mort. Una pandèmia que encara no sabem quan acabarà, que està fent estralls en la nostra economia i que està minant la nostra moral.

Davant d’aquest panorama tan nefast, en què l’atenció primària està desbordada i van augmentant les persones ingressades als hospitals i a les UCI, tot sembla apuntar que el 14 de febrer del 2021 ens veurem abocats a fer eleccions perquè així ho decidirà el TSJC. Per això, per demostrar que malgrat la repressió seguim reclamant, tossuts, el nostre dret d’autodeterminació, desitjo que sortim a votar i que els partits independentistes guanyin per una gran majoria.

Maria Lluïsa Latorre, 24 de gener del 2021 

Duble Buble: el retorn dels dinosaures

Plaça Fra Bernadí, Manlleu: Concert inaugural del retorn als escenaris de Duble Buble (15 d’agost de 2018)

El 6 de desembre de 2016, en un sopar de retrobament dels components de Duble Buble, es va començar a gestar la idea de tornar als escenaris, però no d’una manera esporàdica com en els últims anys, sinó amb una continuïtat. La vetllada va ser molt divertida, vam riure molt i fins i tot vam immortalitzar el moment col·locant-nos com a la foto de promoció del primer disc Urbi et Orbi:

 

La idea de tornar als escenaris va començar la nit del 6 de desembre de 2016

Però els mesos passaven i, tret d’en Fonsu Coromina, que sí que va practicar la bateria de manera regular, fins que no va sorgir l’actuació a l’Adoberies Fest el 15 de setembre de 2017 no ens vam despertar. Per bé que en aquest moment la vocalista Maria Martínez havia abandonat la formació per emprendre altres projectes. A partir d’aquí, en Fonsu i en Jaume Coromina, en Ramon Ferrer i en Francesc Latorre van començar a assajar a l’Esquirol amb un bon ritme, un ritme que jo no podia seguir des de Tordera i així els ho vaig fer saber perquè busquessin un altre teclista. 

Encara vaig tenir la satisfacció d’actuar amb Duble Buble el 10 de març de 2018, a l’entranyable concert celebrat a L’Atlàntida, CANTEM AMB SANT TOMÀS, perquè era un esdeveniment puntual.

Poc després ja van buscar músics per completar el grup i van fitxar la Laura Domènech i la Laura Segarra com a vocalistes i en Jordi Gas com a teclista. Durant els següents mesos van treballar de valent i ja es va poder veure un preludi del seu bon fer el 28 de juliol passat, al concert EL TEU LLOC ÉS AQUÍ que l’ANC va organitzar a Palafrugell en homenatge a Jordi Sánchez. Va ser una experiència nova per a mi escoltar els Duble Buble des del públic, i va ser molt gratificant. Vaig poder gaudir d’un grup ben compenetrat i molt professional que em va entusiasmar.

Cartell de promoció del concert a Manlleu

Mentrestant, els preparatius per al concert de Manlleu havien començat unes setmanes abans. Com ara la participació estel·lar del músic i actor Joan Crosas amb els temes dels Esquirols «Et cobriran de blasmes», «Arrels» i «Torna, torna, Serrallonga». La del músic i cantant Arnau Tordera, líder d’Obeses, que va mostrar el seu ampli registre de veu i el seu talent en el tema «Clava’t». O també la idea de fer un assaig general el 12 d’agost al teatre L’Atlàntida de Vic, on se’ns veu a la foto següent:

I tot va culminar el 15 d’agost a la plaça Fra Bernadí quan, després de començar el tema «Urbi et Orbi» amb les veus a cappella, s’hi van afegir els instruments amb contundència i el concert va continuar tota la nit amb un so vibrant i potent. Presenciar-ho entre el públic va ser memorable. No sé que més puc afegir al que ja s’ha dit en els mitjans de comunicació: 

Toni Carrasco, Osona.com Nació.Digital: «El vaixell insígnia i pioner del pop rock en català […] van donar un exemple actualitzat de la seva bona forma, aquest 2018, a dalt de l’escenari». «Un públic adult, lliurat, sincer i agraït, com no podia ser d’una altra manera amb el retorn del seu grup de pop, de tan sols fa 38 anys». «Durant més de dues hores de concert, en una plaça plena i agraïda, amb una temperatura agradable, els Duble Buble van aconseguir la màgia del retorn més històric que es recorda a la nostra comarca».

Jordi Vilarrodà, El 9 Nou. «La banda compleix amb solvència, musicalment, i alguns dels seus components, com el guitarrista Ramon Ferrer, evidencia que no ha deixat de tocar durant aquest temps, encara que no l’hàgim vist als escenaris com al saxofonista Pep Poblet. Francesc Latorre (baix) i Leonci Coromina (bateria) són els altres dos components fundacionals del grup, a més de l’enèrgic Jaume Coromina Met a la veu. Jordi Gas s’incorporava als teclats, substituint Lluïsa Latorre, que tot i això va fer una aparició esporàdica. Les dues incorporacions femenines (i joves) a les veus es complementen perfectament: una Laura Segarra que llueix en el to més íntim i una Laura Domènech que evidencia la seva formació teatral i aporta —a més de la veu— una potència escènica inqüestionable». 

El 9 Nou. Foto i titular: Duble Buble, «dinosaures» molt vius

Em va fer molta il·lusió que la foto que apareix al periòdic El 9 Nou mostrés la recta final del concert, quan vaig pujar a l’escenari per tocar els teclats en el «Perduts enmig de l’espai». 

Canal Taronja: «El concert de Duble Buble a la Festa major de Manlleu va fer realitat el somni dels fans de la mítica banda. Es va fer un repàs a tots els temes dels àlbums que a la dècada dels 80 va liderar aquesta banda nascuda a l’Esquirol, les dues noves veus femenines, la Laura Domènech i Laura Segarra, van demostrar moltes taules i la cirereta del pastís la van posar dos convidats de luxe, en Joan Crosas dels Esquirols i l’Arnau Tordera d’Obeses». Més avall continua: «No hi ha dubte que Duble Buble va marcar una època en el panorama musical Català. Ha estat la banda tecno pop roquera que va crear un estil ballable i de qualitat a finals dels 80 i que va sonar moltíssim a les emissores públiques, municipals i comercials». 

Només em queda dir que la resposta del públic va ser fantàstica, la nit meravellosa, i anunciar la propera aparició del grup, que serà amb un concert acústic, al Casino de Vic, el 8 de setembre. 

Maria Lluïsa Latorre, 30 d’agost de 2018 

Transgressores i fascinants: Cleòpatra i Lívia

CICLE TRANSGRESSORES I FASCINANTS 

—Conferència Les AMBICIOSES, de Cleòpatra a Lívia Drusil·la. Biblioteca Francesca Bonnemaison, 12 de març de 2018

El març passat vaig tenir l’honor de participar al cicle TRANSGRESSORES I FASCINANTS, coordinat per M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere. Es tractava de presentar «Dones rebels que han volgut guiar el seu destí allunyades de l’ortodòxia. Dones lliures i emancipades que conviden a trencar motlles i contagien ànsies de llibertat». I vaig fer la meva petita contribució mostrant una cara diferent de dues dones famoses però molt desconegudes, CLEÒPATRA i LÍVIA.

Formaven part del mateix cicle:

  • Les PECADORES, d’Anaïs Nin a Édith Piaf, presentades per Àngels Dalmau.
  • Les INTRÈPIDES, d’Alexandra David-Néel a Amelia Earhart, per Thais Morales. 
  • Les HETERODOXES, de Claude Cahun a Jane Bowles, per M. Àngels Cabré.
  • Les MISTERIOSES, de Lizzie Doten a Valentine Penrose, per Elisabet Riera.
  • Les AGOSARADES, de Radclyffe Hall a Patricia Highsmith, Eulàlia Lledó.
  • Les INDEPENDENTS, d’Hildegarda de Bingen a Maria Llopis, per Bel Olid.
  • Les LÈSBIQUES, de Natalie Barney a Djuna Barnes, per Isabel Franc.

Primer vaig assenyalar que la reina Cleòpatra VII i l’emperadriu Lívia Drusil·la van ser contemporànies i que, malgrat estar en bàndols enfrontats, comparteixen la imatge de dones malvades, ambicioses i intrigants. També vaig fer notar com la ciència i la filosofia han proporcionat arguments per justificar i consolidar els prejudicis imposats per la religió i l’organització social presentant la dona com un ésser dèbil i inferior a l’home i legitimant que no és apta per exercir el poder.

Bust de Cleòpatra VII, Altes Museum de Berlín 

Sobre CLEÒPATRA vaig explicar, ajudada d’imatges que rememoren l’època, part de la informació que es pot consultar a la següent entrada del meu webloc: 

http://www.lluisalatorre.com/mon-en-femeni-la-reina-cleopatra-vii/ 

A més, vaig fer cinc cèntims sobre la seva gestió econòmica. Havia heretat un país molt endeutat i, en els primers anys del seu regnat, la situació es va complicar encara més quan va haver de fer front a la fam dels anys 50 i 49: el nivell del Nil estava molt baix i hi havia poca quantitat de cereals. Cleòpatra va elaborar un edicte en virtut del qual prohibia portar cereals riu Nil amunt, cap al sud, on els preus podrien ser més alts i donar més beneficis. Els cereals havien de ser enviats a Alexandria per alimentar la gent de les ciutats sense accés al menjar. Va ser una mesura molt revolucionària per a l’època. Més endavant, quan va tornar a Egipte després de l’assassinat de Juli César, va instaurar mesures per afavorir les exportacions i va negociar tractats comercials que van omplir les arques del tresor. L’economia es va recuperar i Egipte va tornar a ser un país ric i estable. 

Bust de Lívia, Musée Saint-Raymond (Tolosa)

Pel que fa a LÍVIA DRUSIL·LA, no podia deixar de referir-me a la magnífica interpretació que va fer l’actriu Siân Phillips d’una Lívia perversa i intrigant a la sèrie Jo, Claudi. En el meu imaginari, Lívia va quedar com el prototip per excel·lència de la dona malvada, freda i calculadora. Però és un retrat molt injust amb la Lívia històrica, tot i que que resulta igualment fascinant. Per no repetir-me, part de la xerrada es pot llegir en una altra entrada del meu webloc: 

http://www.lluisalatorre.com/mon-en-femeni-livia-drusilla-emperadriu-de-roma/

A la conferència vaig remarcar que la biografia de Lívia, fins que es casa amb Octavi el 38 a.n.e., ens revela una jove d’una gran fortalesa que obeeix el que disposen els homes de la seva família: tot i que la van casar amb un home que podia ser el seu pare i amb qui va passar molts perills, el va seguir i mai no es va queixar. Després, li agradés o no, va haver d’unir-se a un home que havia estat enemic de la seva família i separar-se dels fills. Després del casament, Lívia es va mantenir en un segon pla mentre Octàvia, la germana del seu espòs, assumia el paper de primera dama. 

L’any 35 Octavi va concedir tant a Lívia com a Octàvia una sèrie de privilegis: alliberar-les de la tutela masculina i poder gestionar els seus béns, la sacrosanctitas —ofendre-les es podia penar amb la mort— i l’honor d’erigir-los estàtues. Aleshores Marc Antoni ja havia abandonat Octàvia per unir-se a Cleòpatra i Octavi volia preservar el patrimoni de la seva germana. 

Obra del pintor Stefan Bakalowicz (1857 – 1947)

Des de Roma, Octavi va construir un relat en què contraposava els valors d’Orient, que identificava amb Cleòpatra —el poder monàrquic, els excessos, la luxúria, l’ambició—, amb els valors romans —la República, la moderació, la família, la lleialtat—, que ell pretenia defensar. Però les fonts egípcies presenten Cleòpatra com una reina heroica i una gran patriota, que es preocupava molt pel seu país. Per contra, l’estiu del 29, quan Octavi va tornar a Roma victoriós després d’haver derrotat Cleòpatra i Marc Antoni, en aparença va restablir les estructures republicanes, però va mantenir el poder i l’any 27 es va convertir en l’emperador César August. En vida va fomentar el culte a l’emperador i, després de la seva mort, el Senat el va divinitzar. 

Lívia es mostrava al públic com una matrona exemplar i fidel consellera d’August, situada en un discret segon pla, però tenia accés a l’enorme xarxa d’informació que Octavi havia construït per governar l’Imperi i també rebia despatxos, informes i peticions d’instruccions dels governadors de les províncies. No ho podia fer obertament perquè una dona prenent decisions en assumptes de govern de gran complexitat, amb la mateixa dedicació que un home, hauria estat una transgressió insuportable per a l’ordre social estable. 

Després de cinquanta-dos anys de matrimoni ben avingut, l’any 14 de la n.e. August va morir. Lívia es va retirar a la seva vil·la de Prima Porta, una casa luxosa que va ser lloc de descans de la família imperial. L’any 20 hi faria col·locar una còpia de marbre d’una estàtua de bronze d’August. Tiberi es va convertir en el nou emperador, però era esquerp i tímid i no va saber manejar el Senat com ho havia fet August. Tampoc no va tenir bones relacions amb el seu nebot Germànic, casat amb Agripina, néta d’August, que gaudia de més popularitat entre la ciutadania. 

L’audiència de l’acròbata, Capri, Henryk Siemiradzki (1898)

Un dels episodis més foscos dels primers anys del mandat de Tiberi va ser la mort inesperada de Germànic l’octubre del 19, a Dafne (a prop d’Antioquia), en circumstàncies misterioses, fet que va fomentar el rumor que havia estat enverinat a instàncies de Tiberi i Lívia. La vídua de Germànic, Agripina, es va enemistar amb Tiberi. El prefecte de la guàrdia pretoriana, Luci Eli Sejà, que era el braç executor de Tiberi, va dur a terme una forta repressió contra l’entorn d’amics i partidaris d’Agripina. L’any 26 Tiberi es va establir a l’illa de Capri, des d’on va seguir organitzant les províncies, mentre que Sejà va acumular molt de poder a Roma.

L’any 29, després de la mort de Lívia, el règim de terror de Sejà i Tiberi es va desbocar. Agripina i el seu fill Neró van ser desterrats, acusats de traïció. Sejà va iniciar una sèrie de judicis amanyats contra senadors i altres membres de la classe dirigent per desfer-se de rivals i confiscar-los els béns. Més endavant ell també cauria en desgràcia. Malgrat tot, com que això no va afectar les classes populars, es pot dir que Tiberi va ser un bon administrador de l’Imperi. De tarannà auster, en lloc d’organitzar noves campanyes a l’estranger va fer ús de la diplomàcia per mantenir la pau i va fortificar les  fronteres. En morir va deixar les arques del tresor amb 3.000 milions de sestercis i un imperi més fort i consolidat. 

Lívia va morir a l’edat de vuitanta-sis anys. Havia aconseguit el respecte i l’admiració en tot l’Imperi. Seria recordada com una emperadriu poderosa i virtuosa. El seu nét Claudi la va fer divinitzar l’any 42 per reforçar el seu paper d’emperador. Per últim, vull subratllar que Lívia va saber aprofitar amb molta habilitat l’oportunitat que li va brindar August d’intervenir en activitats polítiques. 

Maria Lluïsa Latorre, 15 de maig de 2018

Duble Buble: Cantem amb Sant Tomàs

Duble Buble participa al concert solidari CANTEM AMB SANT TOMÀS per celebrar els 40 anys del periòdic El 9 nou 

—VIC, al Teatre Atlàntida, 10 de març de 2018

Un dels actes per commemorar el quarantè aniversari d’El 9 nou va ser un festival benèfic molt emotiu i entranyable en què hi van participar músics osonencs i alumnes de Sant Tomàs. 

Moment de la interpretació de «Perduts enmig de l’espai» en què en Jaume, el cantant de Duble Buble, dirigeix l’Ivan, en Sergi i en Jordi de Sant Tomàs

El director artístic del concert, Jordi Sunyer, es va encarregar d’aparellar els nois i noies de Sant Tomàs amb els músics, grups o cantautors que actuaven al concert. Pel que fa a Duble Buble vam comptar amb les veus d’Ivan Expósito, Sergi Bustillo i Jordi Comes per interpretar el tema «Perduts enmig de l’espai». Jordi Sunyer també va destacar la bona predisposició dels músics professionals a participar en un projecte «sense precedents» i quan, dies abans, va sostenir que «l’experiment és molt agosarat, però el resultat crec que serà excepcional», els fets li van donar la raó perquè sí, va ser una nit excepcional, tant per als que assistien al concert com per als que el miraven des de les seves cases gràcies a la retransmissió en directe feta per El 9 TV. Com també per als mateixos participants, que vam poder presenciar les actuacions entre bambolines i gaudir, riure i emocionar-nos alhora. 

L’acte va ser presentat per la periodista d’El 9 Nou Natàlia Peix, amb la col·laboració de Joel Leon, Miguel Talavera i Sergi Ibáñez. Entre el públic hi havia el president del Parlament, Roger Torrent, que va pujar a l’escenari per fer un dels discursos de la nit, just abans de la nostra actuació. El van precedir els parlaments del director general d’El 9 Nou, Jordi Molet, del president de Sant Tomàs, Antoni Ramírez, i del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany. 

El fi de festa el va posar en Joan Crosas amb la cançó «Torna, torna Serrallonga». Amb tots els artistes dalt de l’escenari, Crosas va fer cantar el públic, que es va aixecar i va aplaudir una bona estona. Les entrades costaven 15 euros i els diners que es van recaptar, més de 9.000 euros, es destinaran íntegrament a equipar l’obrador de xocolata del centre ocupacional de Riudeperes.

Va ser una nit de solidaritat, inclusió, comunió i innovació. Una nit rodona que no oblidarem. Per això vull dedicar un agraïment molt especial a l’artífex de tot, el periodista musical Jordi Sunyer.

Maria Lluïsa Latorre, 1 de maig de 2018

Duble Buble: exposició de fotografia a Manlleu

Sessió de fotos de Duble Buble per al Grup Fotogràfic Cabrerès, l’Esquirol (4 de març de 2018)

Era un matí de diumenge assolellat quan ens vam trobar al carrer del Pont perquè ens fessin unes fotos per a l’exposició que el Grup Fotogràfic Cabrerès va inaugurar a Manlleu el 6 d’abril de 2018 a la sala d’exposicions de Can Puget amb el títol EL CABRERÈS, RETRATS MUSICALS. 

D’esquerra a dreta Josep Creus, Maria Martínez i Cure Vilaregut. Leonci Coromina darrere la Mag Farigola. Ramon Ferrer, Jaume Coromina i al seu davant, ajupit, Enric Santiañez. Finalment Francesc i Lluïsa Latorre. 

Els fotògrafs per als quals vam posar eren cinc, la Mag Farigola, l’Enric Santiañez, en Jordi Vilaregut (Cure), en Jose Pecci i en Josep Creus. Ens van fer col·locar de maneres diferents mentre aguantàvem el sol de cara, però va ser molt divertit i al final vam fer una foto de tots plegats per immortalitzar el moment.

En aquesta mostra els visitants podran gaudir d’una trentena d’imatges en blanc i negre de persones vinculades amb la música i amb el Cabrerès. És un dels primers projectes del Grup Fotogràfic Cabrerès, que es va formar la passada tardor amb la intenció de canalitzar i potenciar l’afició a la fotografia d’un seguit de fotògrafs de la zona. Els seus membres han volgut plasmar el lligam entre compositors, intèrprets, cobles, corals, grups, cantautors i mestres amb un espai natural d’alt valor ecològic i cultural en què destaquen les siluetes de la muntanya de Cabrera i el pla d’Aiats. 

Per últim, recordar que l’exhibició es podrà visitar fins al 29 d’abril, de dijous a divendres de les sis a les vuit del vespre.

Maria Lluïsa Latorre, a 14 d’abril de 2018

 

Cacera de bruixes: xerrada a l’Institut La Plana

Xerrada sobre la cacera de bruixes a l’Institut La Plana

—VIC, a l’Institut La Plana, 2 de març de 2017

A tercer d’ESO toca estudiar l’edat moderna, que és l’època en què va tenir lloc el fenomen repressiu de la cacera de bruixes, per això la professora Júlia Pamos em va convidar a impartir una conferència sobre aquest tema als seus estudiants. I he de dir que va ser tot un privilegi dirigir-me a un alumnat de procedència tan diversa.

Comunitat educativa de l’Institut La Plana (foto del 2014)

La majoria es van sorprendre força quan vaig llegir algunes cites misògines dels pares de l’Església, com ara aquesta de Sant Odó, abat de Cluny (segle X): «La bellesa física de les dones només és aparent i no va més enllà de la pell. Si els homes poguessin veure què amaguen a sota, així com es diu que el linx de Beòcia pot veure l’interior, amb la visió de les dones se’ls regiraria l’estómac. Si no ens possible tocar amb la punta del dit un gargall o un excrement, ¿com podem arribar a desitjar abraçar aquest sac de fems?»

Un alumne desconcertat em preguntava: «¿Però qui els va escriure, aquests llibres?» Va ser una mica difícil explicar-li que la paraula escrita no equival a la veritat i que sempre cal fer una mirada crítica de les nostres lectures.

Miniatura que representa Sant Odó

Per mitjà de les moltes preguntes vaig tenir l’oportunitat d’aclarir que la persecució la van protagonitzar principalment les autoritats civils i no la Inquisició espanyola, una creença errònia que moltes pel·lícules han contribuït a estendre. Ben al contrari, gràcies a la investigació exhaustiva de l’inquisidor Alonso de Salazar Frías sobre les acusacions de bruixeria a Zugarramurdi i Urdax, el 29 d’agost de 1614 la Suprema Inquisició va prohibir la persecució de la bruixeria.

Bruixes anant al sàbat, Luis Ricardo Falero (1878) Les pintures amb persones nues que apareixien al llarg de l’exposició van provocar el somriure de gran part de l’auditori. 

Institut La Plana (foto del 2018)

També van sorgir preguntes sobre els meus llibres, en els quals la dona hi és molt protagonista, i els vaig confirmar que, com ja suposaven, sóc feminista i sense complexos. L’altre aspecte que es va posar de manifest és que fenòmens que considerem nous com la postveritat i les Fake news (notícies falses) existeixen de molt abans.

Els temes que vaig anar desgranant al llarg de la xerrada estan explicats en altres entrades sobre la cacera de bruixes i aquí no els repetiré. Només vull afegir que va ser una experiència molt gratificant passar un matí en un institut de secundària i dirigir-me i contestar les preguntes d’un grup inquiet de nois i noies d’entre 14 i 15 anys.

Maria Lluïsa Latorre, 2 d’abril de 2018

Dones invisibles: tertúlia al magazín televisiu Ben Trobats

TERTÚLIA SOBRE DONES INVISIBLES

—Magazín matinal Ben Trobats, La Xarxa Televisions, 27 de setembre de 2017

La Clara Tena presenta i dirigeix el programa Ben Trobats que s’emet de dilluns a divendres a La Xarxa de televisions locals. Els dimecres hi té lloc la tertúlia de dones, un espai en què es reivindica la igualtat i que modera la Clara Armengol, periodista de VOTV (Vallès Oriental Televisió). De nou vaig tenir el plaer de participar-hi, en aquesta ocasió per parlar de dones inspirant-nos en el meu llibre DONES INVISIBLES. 50 RETRATS DE DONES QUE HAN CANVIAT LA HISTÒRIA SENSE QUE LA HISTÒRIA HO RECONEGUI. 

D’esquerra a dreta Sònia Casas, Carme Lluveras, Clara Armengol, Clara Tena, Maria Lluïsa Latorre i Maria Àngels Cabré.

A més de les presentadores Clara Armengol i Clara Tena, i la seva col·laboradora habitual Carme Lluveras, vam intervenir-hi la Sònia Casas, cap de redacció de la revista Sàpiens, una servidora, Maria Lluïsa Latorre, i l’escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Maria Àngels Cabré. Sobretot vam parlar de dones que són poc o gens conegudes, però que han aconseguit fites importants. Són les dones que la història ha silenciat. Podeu seguir la tertúlia al següent enllaç:

http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/dones-invisibles

La Sònia Casas es va referir al fet que a vegades les dones són eclipsades per altres dones. Per exemple tothom coneix la gran comtessa Ermessenda i, en canvi, una dona tan notable com Arsenda d’Àger és molt desconeguda. Com va dir la Clara Armengol és allò que «en destaquem una i ja pensem que el greuge històric està reparat i no ens fixem en la resta de dones de la mateixa època». La Maria Àngels Cabré va matissar que és la trampa del patriarcat, són els homes que només destaquen una dona perquè només deixen un petit espai per a les dones.

Precisament el capítol vint-i-sis del meu llibre el dedico a Arsenda d’Àger, una dona de la petita noblesa que va governar al costat del seu espòs, Arnau Mir de Tost, en terres de frontera. El dia 23 de maig de l’any 1068 va dictar un testament que avui dia valorem com un document excepcional. Al seu marit li va deixar els escacs, unes boniques peces de cristall de roca d’origen àrab que identifica com a «nostres». Actualment es conserven al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Al testament, per amor prega i demana a Arnau, per Déu i per la caritat i l’amor que Déu ha posat entre l’home i la dona, que per la seva ànima es compleixi tot el que ella ha demanat en el testament. ¿No us sembla bonic que al segle XI una esposa demani al seu marit que compleixi les seves últimes voluntats en nom de l’amor? 

Maria Lluïsa Latorre, 14 d’octubre de 2017

Duble Buble: actuació a l’Adoberies Fest

Actuació de Duble Buble a la segona edició de l′Adoberies Fest, Vic (15 de setembre de 2017)

Tres anys després d’actuar amb motiu de la celebració de la Marató a l’Esquirol, els components de Duble Buble ens vam animar a reunir-nos de nou per assajar unes quantes peces i participar a la segona edició de l’Adoberies Fest. Ens feia una especial il·lusió perquè, després de molts anys, podríem comptar amb el bateria del grup original, Fonsu Coromina, i amb la contribució estel·lar del saxofonista Pep Poblet. 

En primer pla, el saxofonista Pep Poblet. Al fons, Francesc Latorre al baix i Fonsu Coromina a la Bateria 

Per contra, durant els assajos es va haver de retirar la cantant Maria Martínez per problemes personals. Malgrat les dificultats, vam aconseguir la col·laboració de la cantant Laura Cruells per interpretar els temes «Clava’t» i «Pecats».

L’Adoberies Fest va començar l’any passat. Aleshores un dels organitzadors, Marcel Pujols, en va dir: «L’Adoberies Fest s’estrena a una zona declarada Bé d’Interès Nacional però que, precisament per això, ningú gosa tocar. Un dels solars abandonats i plens de runa del barri s’ha habilitat per fer-hi concerts des de la tarda fins a la mitja nit. Els il·luminats que han adobat el terreny no volen (o “no volem”, perquè estic escrivint això i sóc un d’aquests il·luminats per la llum divina) que la festa sigui flor d’un dia. La intenció és que el lloc que s’ha arreglat es faci servir més vegades per activitats culturals de tota mena abans que el barri caigui a trossos o que un pla urbanístic de l’Ajuntament ordeni l’enderroc dels edificis. Veurem com surt la primera prova, us haig de dir que pinta bé». 

Ramon Ferrer a la guitarra, Laura Cruells i Jaume Coromina als micròfons i de la teclista, una servidora, només se n’albira la partitura

Doncs bé, en aquest solar recuperat, l’espai col·lectiu La Clota hi va organitzar una programació alternativa al Mercat de Música Viva de Vic els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2017. Així ho anunciaven al seu web: «Segon any de concerts al barri amb més encant i escorpins per metre quadrat de Vic. Aquest any ens movem a l’Espai Col·lectiu La Clota (si aneu al racó de l’any passat sentireu les guitarres a l’altra banda del carrer i ho trobareu fàcil) i ens liem a fer-ho també dijous. Més de 20 grups —un bon pollo— i menjar vegetarià».

A pesar que la pluja va fer retardar les actuacions i va portar un ambient una mica feixuc, el recinte es va anar emplenant de gent i, per a sorpresa nostra, estava replet quan, passades les onze, vam començar amb un contundent «Urbi et Orbi». Vam continuar amb «Perduts enmig de l’espai», «Beirut», «Clava’t», «La meva nòvia era equilibrista», «Pecats» i «Cristina». L’interès del públic, que va ballar, cantar i aplaudir cada cançó, va ser la constant durant tot el concert. No esperàvem una resposta tan entusiasta ni la repercussió mediàtica que vam tenir als mitjans de comunicació i les xarxes:

Instagram  http://shashinshu.net/tags/dublebuble

Canal taronja Osona i Moianès  http://www.canaltaronja.cat/osona/mmvv-amb-accent-osonenc/ 

Duble Buble reapareixen a la programació alternativa al Mercat (revista Enderrock). El públic més veterà va trobar un espai de reunió per a reviure els 80 a la programació alternativa al Mercat: la segona edició de l’Adoberies Fest, a l’espai col·lectiu La Clota, va portar el llegendari grup osonenc Duble Buble.

He trigat a fer aquesta entrada a causa dels esdeveniments excepcionals que estem vivint al nostre país. Des d’aquí expresso el meu desig profund que tot l’esforç i sacrifici de la ciutadania i dels nostres representants polítics ens portin a la independència de Catalunya.  

Maria Lluïsa Latorre, 9 d’octubre de 2017