Els peons de l’assassí: entrevista a Diguem-ho tot!

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Entrevista per al butlletí informatiu de l’Agrupació Socialista de Tordera, núm. 13, febrer del 2007: DIGUEM-HO TOT! (feta el 25 de novembre de 2006) 

La Maria Lluïsa Latorre acaba de publicar la seva primera novel·la, una història d’intriga, i el proper divendres dia 1 de desembre de 2006 se’n farà la presentació a Tordera, a càrrec de Ferran Mascarell. Avui hem tingut l’oportunitat de fer-li unes quantes preguntes: 

Quan i per què vas començar a escriure aquesta novel·la? Va ser a l’any 1993, a Vic. Llavors jo vivia al carrer Jacint Verdaguer i vaig posar aquest nom a la protagonista, la Clara Verdaguer. Vaig fer-la metgessa forense perquè, tractant-se d’una història que seria d’assassinats per resoldre, la meva condició de metgessa em permetria escriure d’aquests temes amb propietat. En aquells temps la sèrie CSI encara no havia envaït les nostres llars. 

»La vaig començar com una diversió, després em va servir de refugi. De l’any 1994 al 2003 els metges que treballem a la sanitat pública hem patit una situació sostinguda de manca de planificació i inversió, i escriure aquest relat em permetia evadir-me d’aquesta realitat frustrant que no em deixava gaudir d’una professió que en el meus cas és vocacional: la medicina general. 

Per què et vas decidir a publicar-la? Quan vaig acabar el primer esborrany, l’any 2004, la vaig donar a llegir a uns quants amics i aquests em van animar a intentar-ho. Llavors vaig començar una dura peregrinació per moltes editorials de Catalunya, i quan ja desistia d’aconseguir-ho, gairebé per casualitat, vaig trobar l’editorial que me l’ha publicat, Emboscall. El seu cap, en Jesús Aumatell, ha fet més que d’editor, la seva aportació ha sigut molt valuosa i tota aquesta experiència, encara que ha requerit molt d’esforç i sacrifici, ha sigut molt gratificant. 

lluibust

Per tant, et sents satisfeta del teu llibre i de com ha quedat? Del tot, mai no m’hagués imaginat que em faria tanta il·lusió veure el meu llibre publicat. Ara estic com en un núvol, suposo que aviat tornaré a tocar de peus a terra, però, mentrestant, gaudeixo d’aquest moment dolç que la vida m’ha proporcionat. 

Tens intenció d’escriure més llibres? Tinc algunes idees al cap, però tardaré un temps a posar-me a escriure un altre llibre, si és que em decideixo a fer-ho. I si és aquest el cas, segur que no serà tan extens com aquest! 

Des de l’Agrupació del PSC de Tordera desitgem a la Maria Lluïsa molta sort i molts èxits amb el seu llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ (febrer del 2007). 

Els peons de l’assassí: presentació a Rubí

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Rubí, 3 de febrer de 2007, al local El Barn d’en Greg 

Dissabte, poc després de les sis de la tarda, començava la presentació del llibre Els peons de l’assassí davant d’unes quaranta persones. Rosa Piracés, una bona amiga i veïna de Rubí, va explicar que encara que va trigar bastant a llegir l’esborrany que li vaig passar per veure què n’opinava, el relat li va suscitar moltes reflexions i emocions, la va fer plorar i també riure, i el va recomanar a tots els presents. Per la meva part, em vaig mostrar molt agraïda de la bona acollida, tenint en compte que no coneixia la major part dels assistents, i vaig remarcar que havia pensat en la Rosa per llegir l’esborrany del llibre perquè sabia que seria sincera, i vaig afegir que sabia apreciar molt bé el valor d’una amistat així. També em vaig referir al suport que la Rosa em va donar en tot el procés d’intentar buscar una editorial per publicar la història. 

Rubí1

Durant la meva exposició, vaig parlar de les tres grans humiliacions que hem patit els humans al llarg dels últims segles, la primera quan Copèrnic ens va treure del centre de l’Univers, la segona quan Darwin ens va treure del centre de la Creació, i la tercera quan Freud ens va treure de la nostra pròpia casa amb el seu concepte del subconscient i les pulsions que sovint fan que no siguem amos de les nostres accions. «Justament ens trobem aquí reunides unes quantes generacions que hem assumit aquestes tres teories més properes a la realitat sense complexos i compartim un interès tant per l’exterior, saber més d’aquest Univers tan immens i desconegut, com pel nostre interior, sovint tan enigmàtic i desconcertant.» 

Rubí2

Finalment, vaig dedicar l’acte al mes de la pau, adherint-me a les activitats del mes de febrer que estan fent la Xarxa de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, entre elles la de Rubí. Després de dedicar el llibre a molts dels convidats, hi vaig poder intercanviar impressions durant el pica-pica que va cloure l’acte. A les fotos es pot apreciar el bon feeling amb el públic de Rubí. 

Rubí3

Maria Lluïsa Latorre, 4 de febrer de 2007

Els peons de l’assassí: presentació a Barcelona

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Barcelona, 18 de gener de 2007, a La Central del Raval

«Una presentació molt amena», és com la van qualificar alguns dels que van anar a la cripta de La Central del Raval per escoltar-nos parlar de la meva primera novel·la Els peons de l’assassí. Per cloure l’exposició, Maria Martínez, cantant del grup Duble Buble —del qual també vaig formar part com a teclista— i Rob Gill, a la guitarra elèctrica, van interpretar un tema propi que té per nom La força. Amb aquest bon regust final, les gairebé quaranta persones que van participar en l’acte es van quedar una bona estona per conversar i saludar-me. 

Pb3 

Com que aquí no puc reproduir la magistral i vibrant actuació de Maria i Rob, a continuació la transcripció de la lletra de la cançó amb què van obsequiar el públic: 

La força, blues per dones. No et dónes cap oportunitat sempre tan decidida a no intentar-ho, a no ser una dona diferent, a ser… el que han volgut que siguis. T’agrada escriure, t’agrada veure la teva mà sobre el paper blanc, i amb tinta negra toques les tecles i fas permanent un pensament. La força del costum et fa sentir tan satisfeta de les coses de cada dia… La força del costum et fa creure que no podràs tornar a començar, un altre dia. 

Pb5 

Maria Lluïsa dedica Els peons de l’assassí a una convidada mentre, al seu costat, Ferran Mascarell li dedica el seu llibre La cultura en l’era de la incertesa

Maria Lluïsa dedica Els peons de l’assassí a una convidada mentre, al seu costat, Ferran Mascarell li dedica el seu llibre La cultura en l’era de la incertesa. A sota Maria Lluïsa i l’actor Ferran Rañé. 

      Maria Lluïsa i l’actor Ferran Rañé

Al final tothom es mostrava satisfet d’haver compartit aquesta jornada vespertina i haver contribuït a fer-ne un dia especial per a mi.

Maria Lluïsa Latorre, 21 de gener de 2007 

Els peons de l’assassí: presentació a Girona

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Girona, 21 de desembre de 2006, a La Llibreria      

Gironapre

Encara que només es van congregar una vintena de persones per a la presentació de la meva primera novel·la, Els peons de l’assassí, i malgrat ser la primera nit d’aquest hivern, gèlida i una mica desavinent, la reunió va ser càlida i entranyable i va satisfer a tothom. 

Després de la introducció de l’editor, Jesús Aumatell, em vaig dirigir al públic i vaig explicar el perquè del títol: «sovint les persones malvades poden perjudicar els altres perquè hi ha individus mediocres que els segueixen el joc i amplifiquen la seva capacitat per fer mal; actuen com els seus peons». Tot seguit, Ramon Trias, un conegut músic d’Olot, va delectar els assistents amb una estimulant peça de jazz a la guitarra elèctrica. Finalment, tots vam conversar amicalment mentre degustaven un suculent pica-pica.

Maria Lluïsa Latorre, 22 de desembre de 2006

Els peons de l’assassí: presentació a Tordera

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Crònica de la presentació a Tordera, 1 de desembre de 2006, a la Biblioteca Municipal 

peollib3

Unes cent persones van assistir a la presentació de la meva primera novel·la. Entre el públic hi havia torderencs internacionals com el músic Diego Cortés, polítics de diferents partits amb representació a l’Ajuntament, la Paquita de can Nassos, a qui, mentre li dedicava Els peons de l’assassí, li vaig manifestar la meva enveja sana perquè, des de fa mesos, el seu últim llibre de cuina és present a totes les llibreries de Vic. 

En primer lloc va parlar la Conxita Rodríguez i va excusar l’absència de Ferran Mascarell, la va seguir en Jesús Aumatell, l’editor del llibre, i em va passar la paraula a mi. Per començar vaig referir a la concurrència que exerceixo de metgessa de capçalera al CAP de Tordera des de fa dotze anys i que vaig iniciar el llibre en fa tretze. Després els vaig explicar que la trama principal tracta de la resolució d’unes morts misterioses i que vaig fer la protagonista metgessa forense perquè la meva condició de metgessa em permetria parlar-ne amb propietat. 

puntllibre

Entre altres, vaig reconèixer influències de la sèrie de culte Expedient X: «Em fascinava la visió més científica i realista, encarnada per l’agent Scully, i la més inexplicable i irracional, representada per Mulder. Al llibre plantejo aquesta doble visió i m’atreveixo a formular algunes hipòtesis.» Per últim, vaig assenyalar que hi havia predomini dels personatges femenins, però sense detriment dels masculins. 

Després hi va haver un refrigeri amb pastes i cava mentre firmava dedicatòries als assistents que van comprar el llibre; es van vendre tots els que hi havia. Al final em trobava cansada però exultant i agraïda d’haver tingut tan bona resposta. 

Ara el meu principal desig és que el llibre aporti moments gratificants i reflexions d’interès als seus futurs lectors mentre preparo, junt amb l’editor, les properes presentacions a Barcelona, el dia 18 de gener de 2007, i la de Girona, que encara no té data. 

Maria Lluïsa Latorre, 2 de desembre de 2006 

—Nota de premsa al Diari de Girona, divendres, 1 de desembre de 2006. Edició digital n. 2529: 

L’exconseller de Cultura Ferran Mascarell presentarà avui a les vuit del vespre a la Biblioteca Municipal de Tordera la primera novel·la d’una de les metgesses de l’ambulatori torderenc, Maria Lluïsa Latorre (l’Esquirol, 1961), segons informa Ràdio Tordera. 

L’antic responsable de l’àmbit de Cultura de la Generalitat es farà càrrec de la presentació d’Els peons de l’assassí, la primera obra de ficció de Latorre, que va ser teclista d’un dels primers grups que va fer pop-rock en català, Duble Buble. 

La trama d’Els peons de l’assassí relata en clau d’intriga una història farcida de referents i tributs a l’imaginari col·lectiu de la generació de l’escriptora, que va protagonitzar els efervescents anys 80. Es tracta d’una obra íntegrament de ficció que narra la història d’una metgessa forense, la doctora Clara Verdaguer, que es veu involucrada en un seguit de circumstàncies insòlites que afectaran la seva plàcida vida a Nova York. 

Redactada originàriament en català i editada per Emboscall, la novel·la està dirigida a un públic molt ampli, es tracta d’un relat d’intriga que serveix d’excusa a Latorre per escriure sobre els nombrosos interrogants i misteris que la vida planteja.  

Els peons de l’assassí: reportatge d’El 9 Nou

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Reportatge de Jordi Vilarrodà, El 9 NOU d’Osona i el Ripollès, 27 de novembre de 2006:

A la dècada dels vuitanta, Maria Lluïsa Latorre (L’Esquirol, 1961) va ser coneguda com la noia dels teclats dels Duble Buble. Ara ha canviat la música per la literatura: divendres va presentar a Vic, a la cafeteria L’Occità, la seva primera novel·la. Els peons de l’assassí (Emboscall Editorial) és una trama policíaca explicada al llarg de… 840 pàgines

Nou9color

Un debut contundent és l’encapçalament del reportatge que va fer Jordi Vilarrodà després que mantinguéssim una entrevista a L’Occità, minuts abans de la presentació de la novel·la Els peons de l’assassí. Heus aquí la transcripció: 

No s’hi ha posat per poc. El debut literari de Maria Lluïsa Latorre té 840 pàgines, en mida de foli, i no és fàcil de llegir estirat al llit. Però l’exteclista de Duble Buble està plenament convençuda que «hi ha un públic a qui li agraden els llibres extensos». Un públic que «se sentirà atrapat, a mesura que llegeixi». 

Oc9Nou

Al costat del reportatge un escrit titulat: «El respecte de l’editor a l’autor», posa de manifest la filosofia de Jesús Aumatell, l’editor, i la seva defensa de la llibertat absoluta de l’autor a l’hora d’escriure la seva obra.

Ella mateixa també ha quedat atrapada en la trama d’Els peons de l’assassí. El llibre que divendres presentava a la petita cafeteria-llibreria L’Occità, de Vic, el va començar a escriure —ho recorda clarament— el juliol del 1993. «En aquell moment ja tenia clar el guió i els personatges principals», diu l’autora. La protagonista és la Clara, una metgessa forense, que viu a Nova York. L’assassinat d’una actriu, a qui ella ha de fer l’autòpsia, la posa en contacte amb un jove inspector de policia i li permet entrar en el món, sempre fascinant, del cinema. Fins aquí, tot senzill. La trama comença a créixer quan apareixen altres històries i personatges, i Latorre sent la necessitat d’explicar-los amb més detall, «perquè siguin coherents». Aquests personatges estan relacionats amb les mil circumstàncies que la protagonista viu durant la seva investigació, i que la porten a entrar en contacte amb el món dels fenòmens paranormals, o també a rastrejar el seu passat, a Catalunya. D’aquesta manera, els escenaris del país —Des de Barcelona a Vic— s’incorporen al relat. 

La novel·la deixa entreveure, al marge de la trama policíaca, les inquietuds de l’autora per «temes polítics i socials que crec que preocupen». La dictadura argentina o la mateixa dictadura franquista es fan presents en l’argument d’Els peons de l’assassí. La complexa construcció d’aquest relat ha servit a Maria Lluïsa Latorre, durant anys, com a «refugi» de les tensions que es viuen a la feina. Igual que la protagonista, l’autora també és metgessa i exerceix a Tordera (Maresme): «Rebem molta pressió, perquè no tenim recursos», explica. Així, en el temps que la feina li deixava lliure, ha anat creixent aquest llibre, que es va acabar fa dos anys. Encara era més extens, i es va retallar fins arribar al format actual. Maria Lluïsa Latorre no creu, però, que l’extensió el faci complicat: «Jo sabia com havia d’acabar, sabia on anava, i crec que el lector també ho sabrà».

Després d’aquest debut, la metgessa i escriptora (la música, ara només la practica a casa) té «un parell d’idees per a altres novel·les», però no s’ha posat encara a escriure. Li agradaria parlar, per exemple, «de la Guerra Civil al meu poble, L’Esquirol». Això sí, en tantes pàgines com convingui.

Reportatge de Jordi Vilarrodà publicat al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès el 27 de novembre de 2006

Els peons de l’assassí: presentació a Vic

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Vic, 24 de novembre de 2006, al cafè-llibreria L’Occità 

cartellVic

TRANSCRIPCIÓ DE LA PRESENTACIÓ DE L’EDITOR JESÚS AUMATELL: 

Els peons de l’assassí és una obra excepcional en molts sentits, cosa que fa difícil, ara mateix, precisar-ne la transcendència. Crec que caldran mots lectors, i força més temps, per situar aquesta obra en el lloc que li correspongui dins la història de la literatura. 

En principi, es tracta d’una novel·la que es podria catalogar dins el gènere d’intriga policial. Hi ha crims, i, sobretot, un misteri per resoldre. Amb tot, però, hi ha una idea subjacent diàfana —clara, com és el nom de la protagonista—, la qual ens permetria dir que es tracta d’una novel·la de tesi: el propòsit últim seria exposar a través de la ficció novel·lesca un seguit de plantejaments científics que es resumirien en (o es derivarien de) el pes del bagatge genètic en els comportaments humans. 

Alhora, el desenvolupament dels personatges, la forma en què aquests evolucionen al llarg de les més de 800 pàgines d’aquest llibre, ens permetria dir que es tracta d’una novel·la psicològica. Però, a mesura que avancem pàgines, es prefigura un vast univers imaginari que, lògicament, escapa a cap mena d’etiqueta. I també percebem, de forma no del tot racional, sinó més aviat intuïtiva, que allò característic d’aquesta obra —o sia, allò que la singularitza— no està tant en els continguts com en la forma en què aquests apareixen i s’oculten, s’ordenen i es confonen. El seu mecanisme es construeix i es mou per mitjà de la relació especular que s’estableix en tots els ordres de la novel·la: en l’àmbit de l’espai, del temps, de la trama i dels personatges. Es tracta d’un conjunt de miralls que no estan posats al llarg del camí (com proposava Stendhal), sinó que, disposats en un fragment d’aquest camí (del món, de la realitat), giren al seu voltant, creant un joc de relacions especulars, en una estratègia singular que vol donar compte d’una realitat molt més vasta que no pas aquella que reflectiria un mirall immòbil. 

Hi ha, en definitiva, un plantejament dual, de contraposició dels oposats. Una contraposició que no és necessàriament conflictiva, ans sovint esdevé complementària: racional i irracional, bé i mal són les parelles estel·lars d’aquesta dansa de contraris, seguides d’altres com femení i masculí, bellesa i lletjor, vida i mort, llum i ombra… De vegades, les parelles s’intercanvien entre si, o es fan grups, i fins i tot algú, durant un temps, dansa sol.

Al final, però, tot torna a ocupar el lloc que li pertoca, no perquè es resolgui el misteri del món, sinó perquè aquest singular joc de miralls ha acomplert l’objectiu que se li demanava: donar-nos una imatge quadridimensional de la realitat.

Com he dit al principi, Els peons de l’assassí és una obra tan excepcional que em veig incapaç de precisar-ne l’abast. Però més enllà de quin pugui ser el seu destí en el marc de la literatura, sí que li vull reconèixer a la seva autora, des d’ara, una capacitat excepcional per dur a bon terme una empresa tan gran. Un projecte d’aquestes dimensions només podia produir-se (per molt que a algú pugui semblar-li el contrari) al marge de les modes literàries, i de les capelletes que pretenen dictar-les. D’aquí també la dificultat que ha trobat l’obra en obrir-se camí al públic. Personalment només puc felicitar-me de contribuir-hi, tant pel valor literari intrínsec, com per la generositat i l’entusiasme de Maria Lluïsa Latorre, que n’és l’autora. 

Lluïsa_peons

A continuació vaig dirigir unes paraules a una munió d’amics, familiars i coneguts. Era la primera vegada que presentava un llibre i va ser extraordinari. Per últim, Pep Poblet ens va oferir, amb el saxo soprano, una deliciosa interpretació del tema Clavat, un dels més emblemàtics de Duble Buble. La podeu veure a: 

https://www.youtube.com/watch?v=BerEXjznm1E&mode=related&search= 

Els peons de l’assassí: escenaris

rosae

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Escenaris de la meva primera novel·la. Publicada el 2006, es tracta d’una història d’intriga que té lloc a Nova York i Barcelona. 

NOVA YORK 

jones_beach2

Un cadàver a la platja. La història comença amb el descobriment del cadàver duna actriu, la Jenny Scott, a la població de Jones Beach.

brooklynHeights

Brooklyn Heights. La protagonista, la doctora Clara Verdaguer, viu en una Brownstone a Brooklyn Heights amb el seu pare i un amic de la família.  

forest1

Una urbanització exclusiva. Linspector John Calthrop i el subinspector Phil Abbott entrevisten la Jacqueline Selwyn, la cap de la Stanboard Enterprise Films (SEF), a la seva casa de Forest Hills, al districte de Queens.

Church

The Little Church Around the Corner. La doctora Clara Verdaguer acompanya les seves veïnes octogenàries, la Clàudia Davis i la Charlotte Robbins, a la celebració dels funerals per lactriu assassinada. 

Soho. Lactriu Marta Carrington protagonitza la pel·lícula que rodava la Jenny Scott abans de ser assassinada. Viu en un loft situat al Soho. 

aeroportjfk

Aeroport John F. Kennedy. Durant la investigació arriben a Nova York uns amics de la Clara, leminent físic Wolfgang Leinberger i la seva esposa Marjorie, procedents de Viena, i la coneguda escriptora Mariel Curtis.

Zoo_BronxParc Zoològic del Bronx. En Joan Verdaguer, el pare de la Clara, i la Marjorie Leinberger parlen de la mort mentre, al seu voltant, els animals salvatges fan vida als hàbitats simulats del zoo. 

dakota_building

Dakota Building. L’actriu Emily Butler viu a ledifici Dakota, famós perquè hi van viure John Lennon i Yoko Ono i perquè Roman Polanski hi va filmar la pel·lícula Rosemarys Baby amb Mia Farrow de protagonista. 

BARCELONA 

Epinos

Carrer Elisenda Pinós. Loncle Ricard Pujol, el que va ser tutor de les germanes Margenet, acull la Clara Verdaguer al seu domicili, situat en aquest carrer proper als consolats del Canadà i dels EUA, perquè pugui fer la seva investigació. 

bruc_gran via

Cantonada carrer Bruc amb Gran Via. Mentre tem per la Brígida Daufí, la Clara pateix una forta empenta i cau a la calçada; un cotxe frena just a temps. 

plaça_vic

Plaça Major de Vic. Les investigacions porten la Clara a viatjar a la ciutat de Vic per entrevistar-se amb la Carme Clos. 

Rambles

Les Rambles. La Clara es passeja pels carrers de Barcelona i visita diferents punts de Catalunya acompanyada de lEulàlia Font i la Núria Soler. 

Batlloescala

Casa Batlló, Antoni Gaudí. La Clara deixa Barcelona i torna a Nova York amb una nebulosa de dubtes i sospites. La seva confusió augmenta quan s’esdevenen més assassinats, però, a poc a poc, anirà destriant el gra de la palla i descobrirà la veritat. 

Maria Lluïsa Latorre (octubre del 2006) 

Els peons de l’assassí: bibliografia

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Novel·la d’intriga publicada el novembre del 2006. BIBLIOGRAFIA classificada seguint l’ordre alfabètic del títol: 

Cómo dar las malas noticias en medicina, Marcos Gómez Sancho (1998) 

Cosmos, Carl Sagan (1982) 

De la paradoxa a la realitat, Els nostres conceptes bàsics del món físic, Fritz Rohrlich (1997)

Diccionario del Cosmos, John Gribbin (1997) 

El Bosco (Hieronymus Bosch), Stefano Peccatori i Stefano Zuffi (1998) 

El hombre y sus símbolos (sisena edició), Carl G. Jung i col·laboradors (1997)

cartjordi2cartjordi

CARTELL DE PROMOCIÓ SANT JORDI 2007 

Formaciones de lo inconsciente, Carl G. Jung (1992) 

Historia de la psiquiatría, Ana Martos Rubio (2000) 

Historia del psicoanálisis después de Freud, J. B. Fages (1979) 

Informe Lugano, Susan George (2001) 

Introducción al psicoanálisis, Pierre Daco (1980) 

La materia-espacio-tiempo, Gilles Cohen-Tannoudji i Michel Spiro (1988) 

Medicina Legal y Toxicología (quarta edició), J. A. Gisbert Calabuig (1991) 

New York City, John Gatusso (1992) 

New York State, Hans Hoefer i Louisa Campbell (1992) 

Origen i evolució de l’Univers, Santiago Riera i Tuèbols (1996) 

Planeta humà, Eudald Carbonell i Robert Sala (2000) 

Scully_Mulder

Expediente X, sèrie de televisió amb nou temporades creada per Chris Carter (1993 – 2002) 

Misterios del mundo, sèrie de televisió presentada per Arthur C. Clarke (1980)

—Revista KARMA 7, enigmas y misterios del mundo, núm. 292, Juny del 1998 

—Revista JANO, Medicina y Humanidades, Març del 2002 

—Sumario del crimen. Viaje a lo más profundo del delito, cent fascicles, 1991

—Diversos articles de la revista Investigación y Cienciaedició espanyola de Scientific American: 

  • «Arrels de la violència», Roy F. Baumeister, núm. 297, juny del 2001 
  • «El temps en psicologia», Giovanni Bruno Vicario, núm. 253, octubre del 1997
  • «Jules Verne», Arthur B. Evans i Ron Miller, núm. 251, agost del 1997
  • «El problema de la consciència», David J. Chalmers, núm. 233, febrer del 1996
  • «¿Com calcula el nostre cervell?», Stanislas Dehaene, núm. 253, octubre del 1997
  • «El temps mental», Antonio R. Damasio, núm. 314, novembre del 2002
  • «El temps cultural», Carol Ezzell, núm. 314, novembre del 2002
  • «El poder dels mems», Susan Blackmore, núm. 291, desembre del 2000
  • «Hipnosi», Michael R. Nash, núm. 300, setembre del 2001 
  • «Prehistòria del canibalisme», Tim D. White, núm. 301, octubre del 2001
  • «Trets genials», Darold A. Treffert i Gregory L. Wallace, núm. 311, agost del 2002
  • «Dos cervells en un», Michael S. Gazzaniga, núm. 264, setembre del 1998 

Duble Buble: Tornen els vuitanta

Concert Tornen els vuitanta, Sala Bikini (4 de març de 2006) 

A principis del 2006 els Duble Buble es van tornar a reunir per participar en el concert Tornen els vuitanta que va organitzar la revista Enderrock a la Sala Bikini.

bikini6

Duble Buble va actuar en tercer lloc i els seus components van gaudir molt d’aquest nou contacte amb el públic. L’últim concert del grup havia tingut lloc al castell de Montesquiu, cinc anys abans. 

bikini1

Un dels moments àlgids de l’actuació de Duble Buble. A sota, per compensar que a l’escenari sempre estic en un racó i no se’m veu, una servidora.   

bikini02

Una de les anècdotes d’aquest dia la va protagonitzar el saxo de Pep Poblet. Aquest valuós instrument va caure accidentalment al camerino, poc abans de sortir a l’escenari. Va quedar danyat amb algunes notes desafinades o que no sonaven. En Pep va haver de fer l’actuació amb aquest handicap, però ningú no se’n va donar compte i un cop més va demostrar la seva gran destresa i professionalitat. 

bikini3

Pep Poblet inspecciona el seu saxo. 

bkncors2

Aquesta nit els Duble Buble van comptar amb la col·laboració de Núria, Laura i Joana [Joana Serrat], tres veus excel·lents. 

El públic de la Sala Bikini va seguir Duble Buble amb entusiasme.  

bikini5

I al final salutacions al públic.

bikini4

Podeu veure un reportatge del concert a: 

https://www.youtube.com/watch?v=vrgJmceQCVc 

Maria Lluïsa Latorre, 23 de març de 2006