Cacera de bruixes: xerrada a l’Institut La Plana

Xerrada sobre la cacera de bruixes a l’Institut La Plana

—VIC, a l’Institut La Plana, 2 de març de 2017

A tercer d’ESO toca estudiar l’edat moderna, que és l’època en què va tenir lloc el fenomen repressiu de la cacera de bruixes, per això la professora Júlia Pamos em va convidar a impartir una conferència sobre aquest tema als seus estudiants. I he de dir que va ser tot un privilegi dirigir-me a un alumnat de procedència tan diversa.

Comunitat educativa de l’Institut La Plana (foto del 2014)

La majoria es van sorprendre força quan vaig llegir algunes cites misògines dels pares de l’Església, com ara aquesta de Sant Odó, abat de Cluny (segle X): «La bellesa física de les dones només és aparent i no va més enllà de la pell. Si els homes poguessin veure què amaguen a sota, així com es diu que el linx de Beòcia pot veure l’interior, amb la visió de les dones se’ls regiraria l’estómac. Si no ens possible tocar amb la punta del dit un gargall o un excrement, ¿com podem arribar a desitjar abraçar aquest sac de fems?»

Un alumne desconcertat em preguntava: «¿Però qui els va escriure, aquests llibres?» Va ser una mica difícil explicar-li que la paraula escrita no equival a la veritat i que sempre cal fer una mirada crítica de les nostres lectures.

Miniatura que representa Sant Odó

Per mitjà de les moltes preguntes vaig tenir l’oportunitat d’aclarir que la persecució la van protagonitzar principalment les autoritats civils i no la Inquisició espanyola, una creença errònia que moltes pel·lícules han contribuït a estendre. Ben al contrari, gràcies a la investigació exhaustiva de l’inquisidor Alonso de Salazar Frías sobre les acusacions de bruixeria a Zugarramurdi i Urdax, el 29 d’agost de 1614 la Suprema Inquisició va prohibir la persecució de la bruixeria.

Bruixes anant al sàbat, Luis Ricardo Falero (1878) Les pintures amb persones nues que apareixien al llarg de l’exposició van provocar el somriure de gran part de l’auditori. 

Institut La Plana (foto del 2018)

També van sorgir preguntes sobre els meus llibres, en els quals la dona hi és molt protagonista, i els vaig confirmar que, com ja suposaven, sóc feminista i sense complexos. L’altre aspecte que es va posar de manifest és que fenòmens que considerem nous com la postveritat i les Fake news (notícies falses) existeixen de molt abans.

Els temes que vaig anar desgranant al llarg de la xerrada estan explicats en altres entrades sobre la cacera de bruixes i aquí no els repetiré. Només vull afegir que va ser una experiència molt gratificant passar un matí en un institut de secundària i dirigir-me i contestar les preguntes d’un grup inquiet de nois i noies d’entre 14 i 15 anys.

Maria Lluïsa Latorre, 2 d’abril de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *