Dones invisibles: entrevistada per Mar Frías

50invisibles

ENTREVISTADA per Mar Frías i Ester Tossar, estudiants de quart d’ESO, novembre del 2011 

Ets consideres feminista? Per què? Sí, d’ençà que vaig saber que existia el moviment feminista i vaig entendre què volia dir, quan era una adolescent. De molt petita no era conscient que moltes coses estaven vedades a les dones, la meva inclinació natural era aspirar a fer les mateixes coses que els nens, i estava convençuda que això era possible a tot el món. Més tard vaig saber que no, que des de temps immemorials les dones havien estat relegades a la llar i que molt poques se n’havien escapat, que no podien optar al mateix ventall de possibilitats que els homes, que no es podien preparar ni podien estudiar el mateix que els homes, que no feia gaire que podien votar i que existia un moviment que lluitava per aconseguir la igualtat amb els homes, el feminisme. Per mi era una qüestió de justícia. Després vaig descobrir que no volia ser igual als homes, desitjava igualtat de tracte i de drets, però des del meu ésser dona. 

Ets de la banda de Clara Campoamor o de Victoria Kent? Per què? Sóc de la banda de totes dues. Per mi no va ser un veritable enfrontament, tal com la història ens ho presenta. Tant Clara Campoamor com Victoria Kent compartien, des de feia anys, que la dona havia d’aconseguir el dret a votar. Però davant la possibilitat que el vot flamant de les dones donés la victòria a les dretes, unes dretes reaccionaries que paralitzarien moltes reformes progressistes i que podien posar en perill la República, una postura, la de Victoria Kent, es va decantar per posposar el dret al vot de les dones per més endavant. En canvi, Clara Campoamor va posar per damunt de tot el dret de les dones a votar, fos quin fos el sentit del seu vot. Fos quin fos el resultat a curt termini, Clara Campoamor estava convençuda que a la llarga seria el millor, la seva posició va ser la més valenta, la més lloable, i la que comparteixo, però puc entendre el partit que va prendre Victoria Kent. Vivien una època molt difícil. 

»Quan les dones van votar per primera vegada a les eleccions del 1934, va guanyar la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). Els partits d’esquerre en van culpar Clara Campoamor i va haver d’entomar moltes crítiques. Però el 1936 va guanyar el front popular que aglutinava les esquerres i també havien votat les dones. Per tant, del triomf de la dreta l’any 1934 no se’n pot culpar el vot femení. 

The Munition Girls, Stanhope Alexander Forbes (1918)

The Munition Girls, Stanhope Alexander Forbes (1918)

Com creus que està afectant la crisi a les dones? Hi ha més acomiadaments de dones o d’homes? A Espanya, en un principi hi va haver més acomiadaments d’homes perquè l’esclat de la bombolla immobiliària va deixar molts treballadors de la construcció sense feina, i la gran majoria, si no tots, són homes. Però encara que de rebot, les crisis sempre afecten més les dones. Les dones que viuen en entorns on encara es perpetuen els models masclistes, que són molts, es troben que encara que estigui a l’atur, l’home no comparteix les feines domèstiques i sovint mata l’estona al bar. Vol dir que ens trobem amb un perfil de dona que segueix treballant a fora, que ha de portar la casa i els fills, i que ha de renunciar a algunes despeses perquè entren menys diners a casa; és ella la que se sacrifica per tots.

»Les dones ja partim d’una desigualtat prèvia, per tant, quan hi ha crisi l’accés al mercat laboral encara és més difícil. Les dones que perden la feina tenen menys i pitjors prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de jubilació. Les que la mantenen sovint s’han d’enfrontar a condicions laborals més dures, és a dir, pateixen més precarietat laboral. La crisi porta més dones a la prostitució. També es complica la situació per a les dones que pateixen violència domèstica. 

»Una cosa importantíssima per a les dones com és la conciliació laboral i familiar es deixa de banda quan hi ha crisi, passa a ser una cosa no prioritària. 

En ple segle XXI, amb els avenços tecnològics, creus que les dones tenen les mateixes condicions i els mateixos drets que els homes? No. Primer perquè a moltes parts del planeta no els tenen a l’abast. Pel que fa a les societats més desenvolupades, els avenços tecnològics són instruments per facilitar la circulació d’informació, però són les ments pensants les que han de fer que aquests instruments serveixin a la igualtat de dones i homes. Els avenços tecnològics tenen dues cares, depèn de l’ús que en fem poden ser molt positius o poden ser nefastos. Si es propaga informació impregnada de prejudicis i d’idees misògines, no es generaran les condicions perquè les dones tinguin els mateixos drets i oportunitats que els homes, al contrari

Quines mesures proposaries per eliminar la discriminació de gènere a la nostra societat? Com a primera mesura començaria a fer rectificar els llibres de text i incloure-hi les dones que per mèrits i trajectòria els correspon figurar-hi. Em refereixo a tots els llibres de text que s’estudien tant a la primària com a la secundària i els que es consulten a les carreres universitàries. Això es podria a fer a través d’un comitè de persones expertes (formats per homes i dones) a cada nivell i matèria. No pot ser que quan demanis a qualsevol persona que ha rebut una educació tres noms de científiques, pintores o pensadores la majoria es quedi en blanc o només surti Marie Curie en el cas de les científiques. 

»I molt important, és necessari que hi hagi referents femenins en els diferents àmbits dels sabers. S’ha de tornar a explicar la història del món tenint en compte a participació de les dones. Són aquestes dones reals les que neutralitzaran tots els prejudicis que pesen sobre la dona com a col·lectiu.

»També falta la dona com a matèria d’estudi en la mateixa intensitat que l’home. Ho explicaré amb exemples: la filosofia és de les matèries que més ignora les dones en el sentit de donar respostes a per què la dóna ha estat marginada i relegada al llarg de mil·lennis. Una ciència que pretén donar una explicació de tots els coneixements possibles, que busca el perquè de moltes coses i del lloc que ocupa l’home en la naturalesa, encara no s’ha preguntat per què s’ha prescindit de la dona. Em sembla escandalós. En medicina passa el mateix. No fa gaires anys que les dones que treballem en salut hem pres consciència que tant la investigació mèdica com l’assistència sanitària han mirat les dones com si fossin homes perquè se segueix el principi que els cos masculí és igual al femení, però tots els estudis i investigacions s’han fet en el cos dels homes i els resultats s’han extrapolat a les dones. Aleshores no s’ha estudiat com els problemes i malalties afecten les dones ni la seva manera de manifestar-les i patir-les. La salut de les dones només s’ha estudiat i valorat com a salut reproductiva, però no s’ha fet un enfocament integral. 

»Com que estic a favor de la llibertat d’expressió no prohibiria els programes i anuncis que ofereixen imatges estereotipades de dones que viuen en funció dels homes: dones que volen estar boniques per a ells, dones que es fan la punyeta entre elles per aconseguir un home, dones que enfronten els homes i els manipulen, i més bajanades. Però sí que fomentaria l’esperit crític de l’audiència per saber discernir que els mitjans de comunicació no ens mostren una imatge real del món, sinó una versió del mateix amb l’objectiu de vendre’ns el seu producte.

»La conciliació de la vida laboral i familiar és un tema cabdal perquè la igualtat de drets sigui un fet. Mentre no sigui així sempre seran les dones les més perjudicades i les que hauran de renunciar a alguna cosa. Estem molt lluny d’aconseguir-la i ara, amb la crisi, encara s’allunya més.

Com a feminista, creus que has contribuït en algun àmbit per millorar aquest problema discriminatori? Sí, crec que he fet la meva petita contribució. Primer en el meu dia a dia. Treballo en salut i també s’ha de fer una gran labor a l’hora de no discriminar les dones en aquest àmbit, tal com he explicat abans. També vaig fent la meva petita contribució en les converses i relacions entre coneguts i amics, fent prendre consciència de molts prejudicis que encara impregnen la societat sense que la gent se n’adoni. En els tres llibres que he escrit, els dos primer de ficció, he donat protagonisme a les dones per situar-les en el lloc que els pertoca i per mostrar les dificultats afegides que han de superar només pel fet de ser dones. Però, sobretot, he volgut mostrar referents femenins que es contraposin als estereotips dels mitjans de comunicació i que ens facin estar orgulloses de ser dones. 

El teu últim llibre és Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui, què et va inspirar a escriure sobre les dones? Quan em documentava per escriure el meu llibre anterior, De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa, i buscava informació sobre les pràctiques sanitàries de les dones en el passat, vaig descobrir dones excepcionals, però no només en la salut, sinó en tots els àmbits. Dones intel·ligents, solidàries, justes, abnegades, perseverants, inconformistes, dones que contradeien radicalment els tòpics que sovint sentia en converses entre coneguts: que les dones són més intrigants, complicades, malicioses, rebuscades, deslleials… Vaig adonar-me que aquesta visió negativa de la dona era fruit d’un adoctrinament de segles i segles i em vaig dir que hi havia de fer alguna cosa. 

»La resposta al silenci i al menyspreu a la dona va ser oferir exemples de dones reals de tots els temps, molt ben documentades, que estaven molt lluny dels estereotips que sovint hem de suportar. El que he dit abans, mostrar referents femenins en els diferents àmbits dels sabers. 

Dones invisibles: intervenció de Sílvia Amigó

50invisibles

PRESENTACIÓ A VILAFRANCA DEL PENEDÈS, 3 de novembre de 2011. Transcripció de la intervenció de Sílvia Amigó: 

Aquesta collita de dones que ens ofereix la Maria Lluïsa no seré jo qui us digui com va néixer però sí que us puc explicar com van començar a arribar-me a mi, fruit a fruit, cada setmana. 

Una de les «dones invisibles» que hi surten ressenyades en aquesta, diguem-ne antologia de dones excepcionals però gairebé desconegudes i ignorades en els llibres d’història, és tieta meva i és una poeta extraordinària. En la seva llarga vida ha estat de tot: infermera, llevadora, viatgera, lectora, reconeixedora del seu entorn, cuidadora de la seva mare… com moltes dones i també com molts homes, però el que la fa ser aquí és la seva silenciosa i constant dedicació i necessitat a la poesia. Fa uns tres anys vaig rebre un correu electrònic d’una tal Maria Lluïsa Latorre demanant-me de manllevar un poema de la Rosa Bonet, la meva tieta, per encapçalar un dels articles que cada dijous enviava als seus contactes. Naturalment, vaig dir-li que endavant i a partir d’aquí també jo vaig ser inclosa en aquesta llista de lectores i lectors que cada setmana rebíem notícies d’alguna dona que la història ha ignorat i la tasca o la vida de les quals ens són exemple de com aquells que han escrit la història, sigui del pensament, de la ciència, de l’art o, en menys mesura, de la literatura, han decidit d’ignorar. Aquests articles setmanals són el que avui, en forma de llibre, s’apleguen en aquest volum anomenat Dones invisibles.

Es tracta d’una obra coral en molts sentits. No hi trobarem una sola protagonista ni cap que sobresurti sobre les altres. Cadascuna té la seva veu i cadascuna ha deixat una petjada pròpia i també imprescindible per caminar i avançar en això que anomenem progrés de la humanitat. Una petjada, però, esborrada pel temps, l’oblit i la volguda indiferència d’aquells que escullen qui és qui dins la història. 

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa Latorre i Sílvia Amigó. Al fons, la compositora i cantatrice Barbara Strozzi

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa Latorre i Sílvia Amigó. Al fons, la compositora i cantatrice Barbara Strozzi 

Malauradament encara avui, i ho dic amb coneixement de causa perquè n’he fe la prova, si preguntem a qualsevol persona del nostre entorn que ens digui el nom de tres pintores, de tres pensadores, de tres científiques… ens adonarem com triguen el doble de temps a respondre de quan la pregunta és digues-me el nom de tres pintors, tres pensadors, tres científics…, això si és que poden respondre! Us asseguro que, sobretot en el camp científic, no he trobat a ningú que hagi anat més enllà de Marie Curie. En la prova he inclòs les meves filles que ja van o estan a punt d’anar a la universitat, al meu company que és metge, amigues llicenciades, amigues que treballen justament en temes d’igualtat de gènere, a amics cultíssims i grans lectors… és a dir, a persones que han rebut una formació acadèmica important i que se suposa que estan constantment informades, però, com es fa evident, de manera molt incompleta. Jo mateixa sóc en aquesta llista i si me n’he salvat és gràcies a la Maria Lluïsa. La desproporció és tan gran i tan injusta que és per aquest motiu que l’obra de la Maria Lluïsa ens és avui necessària. En el promig de les 4 o 5 pàgines que dedica a cada dona, no hi trobarem una biografia completa però sí la suficient informació per saber de la seva existència i de la seva tasca, per conèixer els principals trets de la seva vida que, en conèixer-los, ens obriran la ment, ens eixamplaran el saber, ens engrandiran la consciència del que ja sabem: que la història de la humanitat en totes les seves vessants del coneixement i de l’experiència, seria molt més rica i completa si s’hagués comptat amb la manera de ser, de fer, d’expressar de les dones que, des de l’antiguitat fins als nostres dies han dedicat la vida a comprendre el món, a descobrir-ne noves maneres de viure’l, d’interpretar-lo, a aprofundir en les relacions, a endinsar-se, examinar i estudiar les ciències, les formes literàries, artístiques i també les relacions socials i polítiques, les formes de govern i tantes altres manifestacions de la condició humana. L’exclusió gairebé total de les dones del món acadèmic, dels cercles artístics, dels claustres científics fins ben entrat el segle XX, atorga una heroïcitat afegida a cadascuna de les fites aconseguida per elles. Ara només ens cal conèixer-les i reconèixer-les. 

Com que són tantes i tan diferents entre elles, el que  he intentat de fer per aquesta presentació és trobar un eix comú que li dóna al llibre un sentit unitari més enllà del gènere de les seves protagonistes. I en totes elles hi he trobat dues condicions, o millor dit, dues posicions davant la vida imprescindibles: per una banda la voluntat i per l’altra la llibertat. La voluntat ferma que no és sinònim de dominant, sinó la irrenunciable i justa mesura de seguir el seu camí, la seva vocació, el seu propi sentit de viure, i en totes, en un moment o altre d’aquest camí, els han aparegut traves duríssimes pel fet de ser dones, traves que els han dificultat el seguir caminant. Pedres a les sabates que han convertit el que hauria de ser natural en un suplici, el que hauria de ser plàcid en un perpetu enfrontament, el que hauria de ser digne d’admiració en una tergiversació dels fets per tal de ser jutjades, condemnades, fins i tot ridiculitzades per esdevenir finalment oblidades i excloses del relat de la història. Així, sense voler-ho, les dones que han aconseguit superar aquestes traves i han continuat, han esdevingut dones excepcionals i també dones exemplars, exemplars per a tots, per a homes i dones. També he anomenat la llibertat perquè sense aquest instint humà tan innat i necessari cap d’elles hauria pogut desenvolupar les seves facultats. Amb tot vull remarcar que primer han hagut de tenir molta voluntat per tal de conquerir la llibertat. O potser el camí ha estat paral·lel. Sempre el doble esforç, les mil renúncies, la paciència, l’adaptar-se contínuament a les condicions de l’entorn i condicions masculines, el combinar amb equilibris de funàmbules la realització conscient dels seus impulsos més meditats amb la contenció o a vegades la renúncia d’aquests impulsos. També, tristament, sense el recolzament o el reconeixement d’un home, sense el seu aval, sense el seu protectorat, moltes dones que han  treballat, sobretot en l’àmbit de la ciència i de l’art, no haurien pogut fer-ho. 

Des de ser considerades una espècie inferior pels més eminents pensadors grecs, a no poder participar de cap decisió a la vida pública a Roma, a ser cremades a mitja Europa durant l’edat mitjana, a aconseguir una independència i una igualtat de gènere que sembla ja inqüestionable al segle XX, hi ha hagut un llarguíssim camí, un camí impossible de comprendre si no coneixem la meitat de les seves protagonistes. El llegat del seu silenci, de la seva invisibilitat, és tan gran que ens costarà molts anys d’incorporar-lo dins la consciència, però treballs com els de la Maria Lluïsa ens hi poden ajudar molt. No es tracta de fer comparacions, no es tracta d’establir competències absurdes, es tracta de sumar capacitats, il·lusions i somnis sense prejudicis, d’oblidar-nos que si una dona vol governar no és perquè sigui ambiciosa i dominant, atributs que les mateixes dones atorguem sense adonar-nos perquè, com diu la Maria Lluïsa en el seu pròleg, l’adoctrinament insidiós practicat al llarg de moltes generacions fa que les mateixes dones siguin sovint les grans detractores de les conductes més lliures i menys acomodatícies. Es tracta ara d’acceptar les diferències necessàries per arribar a les igualtats més justes. Cada dona ha de prendre i reprendre constantment el seu propi camí. La maternitat suposa sovint un entrebanc i una aturada en les seves tasques i ambicions, i personalment penso que hauria de suposar tot el contrari, un enriquiment per a ella i per a tots els que viuen amb ella. 

Quan els noms de les cinquanta dones que la Maria Lluïsa ha escollit figurin amb tota naturalitat als llibres d’història, quan fer la pregunta amb què he iniciat aquesta presentació sigui ociosa perquè la resposta sigui igual d’immediata tant si preguntem per homes com per dones, s’haurà arrodonit una fita comuna, la gran fita de la igualtat en el reconeixement dels uns i de les altres. Es tracta ara d’escurçar el temps de la resposta. Com que anem molt endarrerits haurem de córrer una mica per posar-nos al dia. A la cultura occidental, en aquestes darreres dècades sembla que la qüestió de gènere està ja superada a la pràctica, pel que fa a les igualtats en oportunitats, i pot semblar ociós insistir-hi, però ens cal encara superar tantes opinions estereotipades i inoculades patriarcalment al llarg dels segles! Ens cal encara restaurar la memòria i el llegat de les dones, que per molt que se’n parli encara se’n parlarà poc.

La lectura de Dones invisibles ha tingut un efecte doble i contrari en mi: per una banda l’orgull de pertànyer a un gènere de natural lluitador i coratjós, per l’altra, la ferida encara oberta de constatar les desigualtats i les injustícies que, de manera hereditària i congènita, s’han anat succeint a través dels segles. 

I per acabar un desig que formulo ara en veu alta: que aquest volum de la Maria Lluïsa algun dia sigui refós i tot ell contingut dins els manuals d’història quan es parli d’història del pensament, de l’art, de la ciència… Aleshores, quan cadascun dels noms d’aquestes dones aparegui amb tota naturalitat on els correspon, podrem dir que coneixem amb més exactitud i plenitud els fets de la història i ja no tindrem cap excusa quan ens costi de respondre la pregunta digues-me el nom de tres científiques… 

Sílvia Amigó Cuscó, 3 de novembre de 2011 

Dones invisibles: 1 a 16

50invisiblesCOMTESSA DUODA (segle IX)

Dona lúcida i dextraordinària cultura que va ser comtessa de Barcelona durant uns divuit anys. Li va tocar viure un període molt complicat del segle IX a causa de les baralles constants entre els descendents de Carlemany, fins al punt que es va veure apartada dels seus dos estimats fills. Des de la distància, la comtessa Duoda els va escriure un manual deducació que avui dia es considera un veritable tresor literari.

JACOBA FÉLICIÉ (segle XIV) 

Lany 1322 va tenir lloc a París el judici promogut pel degà i els mestres de la Facultat de Medicina contra Jacoba Félicié, una metgessa sense títol. Però no se la va jutjar per cap negligència, sinó per practicar la medicina il·legalment.

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA (Alexandria, c. 355 – 415) 

D’ençà que a la tardor del 2009 es va estrenar la pel·lícula Àgora, d’Alejandro Amenábar, Hipàtia d’Alexandria va deixar de ser una dona invisible; tanmateix, tractant-se d’una dona tan polifacètica, encara queden molts aspectes de la seva biografia per descobrir.

L’actriu Rachel Weisz interpreta Hipàtia al film Àgora (2009), del director Alejandro Amenábar

L’actriu Rachel Weisz interpreta Hipàtia a la pel·lícula Àgora (2009), del director Alejandro Amenábar 

LOUISE MICHEL (Vroncourt-la-Côte, 1830 – Marsella, 1905) 

Coneguda com la «verge roja» va participar activament en la Comuna de París (període revolucionari que va durar del 18 de març al 28 de maig de lany 1871). Va ser una dona compromesa, gran oradora i avançada al seu temps. La seva gesta de dona rebel va ser cantada per Víctor Hugo i Paul Verlaine. 

La detenció de Louise Michel, Jules Girardet (1871)

La detenció de Louise Michel, Jules Girardet (1871) 

ANI CHOYING DROLMA (Katmandú, 1971) 

L’escola Arya Tara és el projecte emblemàtic de la monja budista Ani Choying i la Nuns Welfare Foundation of Nepal (NWF) que ella mateixa va crear lany 1998. Les nenes hi aprenen literatura, matemàtiques, ciències, medicina i filosofia budista, entre altres matèries. Podeu seguir-ne les activitats al web: 

http://choying.com/

AryaTara

LES BEGUINES (segles XII al XV)

Durant més de dos segles unes dones laiques van viure la seva religiositat en llibertat alhora que exercien una gran activitat social envers els més desvalguts. Després de repetits intents de posar fi al moviment, l’Església les va obligar a la vida de clausura a mitjan segle XV.

RITA LEVI-MONTALCINI (Torí, 1909 – Roma 2012) 

rita_levi

«El cos se m’arruga, és inevitable, però no el cervell!», són paraules d’aquesta neurobiòloga centenària que enamora i que va ser guardonada amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1986. 

VANDANA SHIVA (Dehradun, Uttarakhand, Índia, 1952)

Vandana«Tu no pots monopolitzar allò que és necessari per a l’existència», reclama la doctora Vandana Shiva per denunciar els acords comercials internacionals que permeten a les grans corporacions patentar plantes, llavors i altres recursos que abans mai no s’havien considerat propietat de ningú. Com és possible que la diversitat de la natura i la innovació col·lectiva de milions de grangers de tot el món puguin passar a ser monopoli d’una corporació? En el següent vídeo d’uns vuit minuts de duració podeu veure com ho explica la mateixa Vandana Shiva: 

https://www.youtube.com/watch?v=3Beqdeao-ZE 

Si hi voleu aprofundir podeu trobar més informació a: 

http://www.vandanashiva.org/  

OLYMPE DE GOUGES (Montalban, 1748 – París, 1793) 

    olympe-de-gouges

«La dona neix lliure i roman igual a lhome en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna». Aquest és el primer article de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania, redactada lany 1791 per Olympe de Gouges. En plena Revolució Francesa va escriure el primer document que postula la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes. 

TROTA DE SALERN (Salern, entre els segles XI i XII) 

Metgessa autora de la Practica secundum Trota (la medicina pràctica segons Trota). Durant molts anys es va discutir si també va ser l’autora de l’obra De passionibus mulierum, també coneguda com a Tròtula, un tractat sobre la salut de les dones.

La fetillera, John William Waterhouse (c. 1911)

La fetillera, John William waterhouse (c. 1911)

COMTESSA DE DIA 

Durant molt temps, les trobairitz van estar considerades com una figura ociosa i intrusa en l’àmbit de l’amor cortès que només esgotava les fórmules i tòpics dels trobadors. En aquest capítol descobrireu el valor de la poesia amorosa i sensual de les trobairitz. La comtessa de Dia és l’autora de l’única canso que ha arribat als nostres dies amb la música intacta, «A chantar m’er de so qu’ieu non volria». És una exquisida joia de l’edat mitjana. La podeu escoltar a: 

https://www.youtube.com/watch?v=BizT7CyZ2jo

ELISABET MARTINA (Viladrau, ? – Seva, 1620) 

Aquesta dona tan invisible va ser una víctima més de la cacera de bruixes que hi va haver a tot Europa del 1450 al 1750. L’any 1620 va ser acusada de bruixa per les autoritats civils de Seva, declarada culpable i condemnada a ser turmentada i després penjada a la forca. 

HEDY LAMARR (Viena, 1913 – Orlando, 2000) 

Hedy

Molts us preguntareu què hi fa entre les Dones invisibles una glamurosa estrella de Hollywood dels anys quaranta i cinquanta. 

BERTHE MORISOT (Bourges, 1841 – París, 1895)

Berthe Morisot, 1875

Berthe Morisot, 1875

Com a pintora, tot i tenir un cert reconeixement en vida, Berthe va ser infravalorada durant més d’un segle i són molts els que ignoren que va ser una de les fundadores del moviment impressionista. Camille Pissarro s’hi va referir com «una gran dona d’extraordinari talent que va honrar el nostre grup impressionista».

 A l’herba, 1874

A l’herba, 1874

AUNG SAN SUU KYI (Rangun, Birmània, 1945) 

aung_san_suu_kyi

Alliberada del seu llarg arrest domiciliari el 13 de novembre de 2010, la Dama de Rangun va haver d’afrontar el difícil repte de construir la democràcia des de l’oposició. A les eleccions del novembre del 2015, el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), va aconseguir una aclaparadora majoria absoluta (390 de 491 escons en joc, el 80%). Ara bé, com que la Constitució birmana, heretada de la Junta Militar, li prohibeix ser presidenta perquè té fills amb passaport estranger, des del març del 2016 Suu Kyi ostenta els càrrecs de ministra d’Exteriors i consellera d’Estat (actualitzat el juny del 2016). 

Suu Kyi amb el seu marit Michael Aris (foto de l’any 1973)

Suu Kyi amb el seu marit Michael Aris (foto de l’any 1973)

ALMODIS DE LA MARCA (c. 1020 – Barcelona, 1071) 

Com a comtessa de Barcelona, Almodis es va saber guanyar la confiança de Ramon Berenguer I i va  governar al seu costat. Això, en part, va ser possible gràcies a la llei visigoda, que era molt favorable per a la dona. Tanmateix, al llarg del segle XII, el ressorgiment del dret romà i el dot femení van anar desplaçant la llei goda i el dot marital, i les dones van retrocedir en presència i drets.

Dones invisibles: 17 a 33

50invisibles

ROSALIND FRANKLIN (Londres, 1920 – 1958) 

«La nostra obscura dama ens deixa la setmana que ve», va escriure Maurice Wilkins a James Watson i Francis Crick referint-se a aquesta científica de primera línia que, tot i que no se li va reconèixer, va fer una contribució fonamental en la resolució del misteri de l’ADN.    

    rosalind

ALICE STEWART (Sheffield, 1906 – Oxford, 2002)

Pionera en el camp de l’epidemiologia, gràcies a la seva aportació avui dia s’accepta sense discussió que fins i tot l’exposició a dosis baixes de radiacions ionitzants suposa un risc per a la salut. Per això, qualsevol exploració radiogràfica només s’ha de fer quan és estrictament necessària. 

alice_stewart MARIA SANZ DE SAUTUOLA (c. 1871 1946) 

Maria-Sanz-Sautuola

Encara era una nena quan el seu pare es va veure desacreditat per la comunitat científica de l’època. Una nena amb els cabells curts com un vailet que el seu pare semportava amb ell, sense discriminar-la per no ser un nen, i que, empesa per la curiositat, va descobrir una obra artística meravellosa. Per això, ella millor que ningú sabia que el seu pare no anava errat. 

Altamira_cova

ERZSÉBET BÁTHORY (Nyírbátor, Hongria, 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614) 

El propòsit del capítol 20 és rehabilitar aquesta comtessa hongaresa que tothom presenta com lassassina de més de sis-centes donzelles. Els suposats banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta László Turóczi i publicada lany 1729. En el llibre, al final del capítol explico que Erzsébet va llegar les seves possessions als seus quatre fills, però Orsika ja havia mort i només eren tres, Anna, Kata i Pál. 

IRENA SENDLER (Otwock, Polònia, 1910 – Varsòvia, 2008) 

irena anciana

Lany 1942, a Varsòvia, una treballadora social va crear i dirigir una conspiració de dones que, disfressades d’infermeres, van salvar la vida de molts nens i nenes. 

      irena-sendler

BIRUTÉ GALDIKAS (Wiesbaden, Alemanya, 1946) 

Fa més de quatre dècades que aquesta científica estudia els orangutans en el seu hàbitat natural i treballa incansablement per evitar-ne l’extinció. Podeu consultar el seu web a: 

https://orangutan.org/about/

Biruté Galdikas als anys setanta

Biruté Galdikas als anys setanta

ADA LOVELACE (Londres, 1815 1852) 

Una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica. 

MINA AHADI (Abhar, Iran, 1956) 

Mina Ahadi

Activista contra la pena de mort —és portaveu del Comitè Internacional contra la Lapidació— i fundadora del Consell Central dels Exmusulmans a Alemanya, fa temps que reclama el dret a la laïcitat. Una posició que no és gens fàcil i per la qual ha rebut amenaces de mort. 

MURASAKI SHIKIBU (entre els segles X i XI) 

Una escriptora japonesa va recrear l’esplendor de la cort imperial Heian en una obra que es considera la primera gran novel·la de la literatura universal, Genji monogatari (El relat de Genji). 

genji

ARSENDA D’ÀGER (segle XI) 

Dona de la petita noblesa que va governar al costat del seu espòs, Arnau Mir de Tost, en terres de frontera. El dia 23 de maig de l’any 1068 va dictar un testament que avui dia valorem com un document excepcional. Al seu marit li va deixar els escacs, unes boniques peces de cristall de roca d’origen àrab que identifica com a «nostres». Actualment es conserven al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Al testament, per amor prega i demana a Arnau, per Déu i per la caritat i l’amor que Déu ha posat entre l’home i la dona, que per la seva ànima es compleixi tot el que ella ha demanat en el testament. No us sembla bonic que al segle XI una esposa demani al seu marit que compleixi les seves últimes voluntats en nom de l’amor? 

       Escacs_Arsenda

SHERE HITE (St. Joseph, Missouri, 1942) 

Shere_H

La investigadora i sexòloga que va fer trontollar la societat nord-americana de l’any 1976 amb el seu Informe Hite sobre sexualitat femeninava aportar moltes dades sobre la sexualitat, però el cinema gairebé sempre escenifica el sexe amb un coit. Per sort hi ha excepcions, una d’elles és la pel·lícula Coming Home, de l’any 1978. John Voight hi interpreta un veterà del Vietnam afectat de paràlisi a la meitat inferior del cos que, en una escena sensual, excitant i tendra alhora, fa estremir de plaer una guapíssima Jane Fonda. Penso que resumeix molt bé, en imatges, el que Shere explica incansablement des de fa més de tres dècades. A continuació el seu web oficial: 

http://www.hiteresearchfoundation.org/home.aspx 

ROSA PARKS (Tuskegee, Alabama, 1913 – Detroit, 2005) 

L’any 1955, als estats del sud dels EUA, seguien vigents les polítiques de segregació racial en escoles, autobusos, banys, restaurants… fins que un dia, una dona negra i desconeguda va desencadenar grans canvis amb un petit acte de coratge i dignitat. 

        rosa_parks        rosa_parks3

BERTHA BENZ (Pforzheim, 1849 – Ladenburg, 1944) 

Bertha Benz (foto del 1871)

Bertha Benz (foto del 1871)

El 29 de gener de 1886, l’enginyer Karl Benz va aconseguir la seva primera patent pel Benz Motorwagen, el primer vehicle automotor de la història. Però qui va donar l’empenta definitiva perquè l’invent tirés endavant va ser la seva decidida i intrèpida esposa Bertha. 

Reproducció idèntica del Benz Motorwagen feta l’any 1986

Reproducció idèntica del Benz Motorwagen feta l’any 1986

ROSA BONET (Sant Cugat Sesgarrigues, 1918) 

Una dona inquieta que es va avançar al seu temps i que vaig conèixer personalment el desembre del 2009. Després de sentir-li explicar la seva biografia no em vaig poder resistir a incloure-la en aquest recull. 

LOU ANDREAS SALOMÉ (Sant Petersburg, 1861 – Göttingen, 1937) 

Lou_Salome

El gener del 2011 em va sorprendre descobrir-la en un llibre al costat d’altres suposades dones perverses un llibre que és l’antítesi del Dones invisiblesperquè «va posar en escac emocional alguns dels més destacats intel·lectuals i artistes del seu temps, com Nietzsche, Rilke o Freud»Deixant de banda que això no és pervers, res més lluny de la veritat i en aquest capítol ho podreu comprovar.

AGNÒDICE D’ATENES 

«Una donzella anomenada Agnòdice volia estudiar medicina, […] es va tallar els cabells, es va posar la roba d’un home i va assistir a les conferències d’un metge anomenat Hieròfil, dedicant-se principalment a l’estudi de l’obstetrícia i la ginecologia. Un cop instruïda en la medicina, va sentir una dona que cridava […] i la va anar a assistir. La dona, pensant que era un home, va refusar la seva ajuda, però Agnòdice es va aixecar la roba, es va revelar com una dona i així va poder tractar la seva pacient. Quan els altres metges es van adonar que els seus serveis no eren requerits per les dones, van acusar Agnòdice de seduir-les perquè només volguessin ser ateses per ella, i van acusar les dones de fingir-se malaltes [per rebre visites d’Agnòdice]. Quan va ser portada davant el tribunal de justícia, […] Agnòdice una vegada més va aixecar la seva túnica per demostrar que era una dona. Els metges la van acusar amb més vehemència.»  

Medalló que representa Agnòdice, es va fer a principis del segle XX, junt amb altres que representen metges grecs, per decorar la façana de la Facultat de Medicina de París

Medalló que representa Agnòdice. Es va fer a principis del segle XX, junt amb altres que representen metges grecs, per decorar la façana de la Facultat de Medicina de París.  

HENRIETTA LEAVITT (Lancaster, 1868 – Cambridge, 1921) 

Henrietta

Una astrònoma minuciosa i creativa que va proporcionar la clau per descobrir la immensitat de l’Univers.

Dones invisibles: 34 a 50

50invisibles

CAÇADORES PREHISTÒRIQUES 

En l’estudi de la prehistòria sempre s’havien relacionat eines i armes amb homes, fins al punt que, si se’n trobaven al costat d’un cadàver, es donava per fet que es tractava d’un home. Un exemple: l’any 1939 es va recuperar un esquelet complet junt amb una punta i un cisell d’os en un sepulcre de Barum, al sud de Suècia, i va ser catalogat com a «pescador mesolític», però l’any 1970 els estudis osteològics van demostrar que es tractava d’una dona d’uns trenta-cinc anys que havia parit unes quantes criatures. També s’atribuïa el gènere masculí a totes les representacions de figures humanes, tant si dansaven, recol·lectaven aliments o caçaven, excepte quan els seus trets femenins eren tan evidents, com és el cas de les venus paleolítiques, que no oferien dubte. El resultat és que les activitats de les dones prehistòriques van esdevenir invisibles. 

No us sembla una intrèpida caçadora?

No us sembla una intrèpida caçadora?

ELLEN BOUDREAUX (Califòrnia, 1957)

Amb una memòria i habilitat musical prodigioses, Ellen és un exemple sorprenent de l’enigmàtica síndrome de savant (o del savi).

       Ellen_B

A continuació trobareu l’enllaç a un documental sobre els savants realitzat l’any 2006 i titulat Beautiful minds. Són tres capítols dividits en quinze fraccions d’uns deu minuts cada una. S’hi analitza, també, per què hi ha molts més savants homes, però s’hi expressen algunes idees que són meres especulacions, no sustentades en proves. Alguns fins i tot cauen en prejudicis que denuncio en altres capítols. 

https://www.youtube.com/watch?v=FxO6tkibZpU&feature=related 

KATE SHEPPARD (Liverpool, Anglaterra, c. 1847 – Christchurch, Nova Zelanda, 1934) 

Kate_S

La dama que va liderar el moviment sufragista a Nova Zelanda, el primer país del món que va introduir el sufragi universal sense restriccions (1893). 

Foto de la primera reunió del Consell Nacional de la Dona de Nova Zelanda (NCW), abril del 1896

Foto de la primera reunió del Consell Nacional de la Dona de Nova Zelanda (NCW), abril del 1896

CADDY ADZUBA (Bukavu, Congo, 1981) 

Caddy_1

Caddy fa temps que denuncia la violència salvatge que s’exerceix sobre les congoleses en una part de la República Democràtica del Congo (RDC).

ABADESSA EMMA (c. 880 – Sant Joan de les Abadesses, 942)

Filla de la comtessa Guinedilda i el comte Guifré el Pelós, Emma va regir el monestir de Sant Joan i el seu territori adscrit —un domini equivalent a un comtat— més de quaranta anys. 

LADY GRACE MILDMAY (Lacok Abbey, 1552 – Apethorpe, 1620) 

Grace_Mildmay

La voluntat d’una dona de preservar la seva àmplia gamma de sabers —que inclouen medicina, cirurgia i estudis d’herbaris— i transmetre-la a altres dones. 

ADA AHARONI (El Caire, 1933) 

Ada creu en el poder de la paraula i treballa perquè per mitjà de la literatura i la cultura es posi fi al terror i el conflicte no sols a Israel, sinó a tot el món. 

El grup de «Poetes de l’Orient mitjà» a l’edició del festival Poetes à Paris de la tardor del 2009: Ada és asseguda al costat de la poetessa de l’Iran Mehri Shah Hosseini, del poeta algerià Amar Banni i del poeta de l’Irak Al Seidi Mohammed

El grup de «Poetes de l’Orient mitjà» a l’edició del festival Poetes à Paris de la tardor del 2009: Ada Aharoni és asseguda al costat de la poetessa de l’Iran Mehri Shah Hosseini, del poeta algerià Amar Banni i del poeta de l’Irak Al Seidi Mohammed. 

El 8 de juliol de 2011 va morir la filla d’Ada, Tali Winkler. A més de preciosos poemes, Ada li va dedicar paraules com «ara descansa en pau, canta, balla i titil·la per sempre amb les immortals estrelles». 

BARBARA STROZZI (Venècia, 1619 – Pàdua, 1677) 

Retrat de Barbara Strozzi pintat entre 1635 i 1639 per Bernardo Strozzi (sense relació de parentesc)

Retrat de Barbara Strozzi pintat entre 1635 i 1639 per Bernardo Strozzi (sense relació de parentesc) 

Perquè pugueu apreciar la creativitat musical d’aquesta compositora barroca us deixo un enllaç amb una de les seves cançons, «Che si può fare», un lament preciós interpretat per la soprano Mariana Flores.

https://www.youtube.com/watch?v=aDBPfhG-gVk

ANNA KEICHLINE (Bellefonte, Pennsilvània, 1889 – 1943) 

     Annak      AnnaK1

Una reeixida arquitecta de Bellefonte que amb una mentalitat molt moderna i pràctica va patentar molts invents.

MARIE MEURDRAC (França, segle XVII)

Autora de La Chymie charitable et facile en faveur des dames (la química caritativa i fàcil a favor de les dones), el primer llibre de química escrit per una dona.

LISE MEITNER (Viena, 1878 – Cambridge, Anglaterra, 1968) 

Lise

Lise Meitner, foto de l’any 1928

Lise fumava i va treballar en radioactivitat tota la seva vida, en canvi, va arribar als noranta anys.

REMEDIOS VARO (Anglès, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1963) 

Remedios_V

Un mil·lenni separa la pintora Remedios Varo de la il·lustradora Ende, del Beatus de Girona, però les uneix el seu geni artístic.

Hacia la torre, Remedios Varo (1960)

Babilònia en flames, miniaturista i religiosa Ende (975)

1- Babilònia en flames, miniaturista i religiosa Ende (975). 2- Hacia la torre, Remedios Varo (1960)

HORTÈNSIA HORTALA (Roma, segle I a.n.e.) 

Una gran oradora que es va enfrontar al poder establert sense recórrer a les estratègies del model masculí patriarcal. Totes les fonts consultades es refereixen sempre a Hortènsia, filla de Quint Hortensi Hòrtal. El cognom Hortala és la forma feminitzada del cognom del pare: al final de la República les dones afegirien al nom el cognomen patern feminitzat; en llatí Hortalus / Hortala, en català Hòrtal / Hortala. 

Segur que recordeu la inoblidable interpretació que l’actriu Siân Phillips va fer de Lívia Drusil·la a la sèrie Jo, Claudi. Ens va quedar la idea d’una Lívia perversa, sense escrúpols i intrigant, que no respon al que se’n coneix. En canvi, Hortènsia encara resta invisible. 

Livia4

HILDEGARD VON BINGEN (Bermersheim, 1098 – Rupertsberg, 1179) 

Una dona excepcional, però durant molts anys, la fama de visionària va enfosquir-ne les facetes de predicadora, teòloga, compositora musical, poetessa, cosmòloga, metgessa i herbolària. 

HERMINIE CADOLLE (1845 – 1926) 

Feminista i innovadora va patentar un invent que va alliberar moltes dones del suplici de la cotilla.

MARIA SIBYLLA MERIAN (Frankfurt, 1647 – Amsterdam, 1717) 

Mare de l’entomologia moderna, durant els segles XIX i XX aquesta gran naturalista va ser considerada «una inofensiva pintora de papallones i flors». 

Meriansurinam

PAM REYNOLDS (Detroit, 1956 – Atlanta, 2010) 

      Pam_R

Música, compositora i cantant de prestigi, era una atrafegada mare de família quan va tenir una experiència propera a la mort fascinant i desconcertant alhora. Al següent enllaç podeu veure com ella mateixa l’explica en el documental de la BBC, The Day I Died (2002):

http://www.dailymotion.com/video/x8n628_experiencias-cercanas-a-la-muerte-p_school 

Dones invisibles: Ada Lovelace

Capítol 23– Ada Lovelace (Londres, 1815 1852) 

50invisibles

Són moltes les dones que han fet aportacions al món de la informàtica, però només una compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El Departament de Defensa dels Estats Units el va presentar el 1980 i el va anomenar ADA en reconeixement a la matemàtica Ada Lovelace, una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica. 

Augusta Ada Byron va néixer a Londres el 10 de desembre de 1815. Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord Byron, però no el va arribar a conèixer perquè la seva mare, Annabella Milbanke, se la va endur a casa dels seus pares el 16 de gener de 1816 a instàncies del mateix Byron. Unes setmanes després van formalitzar la separació i el mes d’abril Lord Byron va deixar Anglaterra. 

Lord Byron vestit d’albanès, retrat de Thomas Phillips (1835)

Lord Byron vestit d’albanès, retrat de Thomas Phillips (1835)

Byron tenia greus dificultats financeres i durant l’estiu de 1815 havia començat a beure en excés i a descarregar el seu mal humor sobre Annabella. Els seus continus canvis d’humor van fer pensar a Annabella que s’havia tornat boig. Quan Byron li va recomanar que es traslladés temporalment a la casa dels seus pares, mentre ell resolia els seus deutes, no s’esperava que unes setmanes després Annabella li demanaria la separació. Els seus esforços per recuperar-la no van reeixir i, finalment, a contracor, el març del 1816 va signar l’acta de separació. La llei anglesa donava la custòdia dels fills al pare, però Byron no la va reclamar i Ada va ser criada per la mare. Tot i així, Byron va intercanviar cartes amb Annabella per estar al corrent dels progressos d’Ada, li va dedicar moltes i emotives poesies —en va escriure: «Ada! Única filla de la meva casa i del meu cor»— i l’any 1824, quan s’estava morint a Grècia, va demanar que enviessin a buscar-la junt amb la mare, però el retrobament no va ser possible.

Ada va rebre una excel·lent educació. Encara que girava entorn de les matemàtiques —matèria que també havia estudiat la seva mare; per això, quan Byron la pretenia, l’anomenava «my Princess of Parallelograms»—, també incloïa francès, llatí, música, geografia i història entre altres. Als disset anys ja excel·lia en les matemàtiques, poc després va conèixer la brillant científica i matemàtica Mary Somerville, i per a Ada va ser un model a seguir. També li van presentar el matemàtic i inventor Charles Babbage, que aleshores estava treballant en el disseny de la Màquina Diferencial, una idea que va suscitar l’entusiasme d’Ada.

El 1834 Ada va ser presentada en societat i el 8 de juliol de 1835 es va casar amb William King, baró i més tard primer comte de Lovelace; Ada en va adoptar el nom. Van tenir tres fills, Byron, Annabella i Ralph Gordon. Els successius naixements dels seus fills (entre el maig del 1836 i el juliol del 1839) la van mantenir apartada de les matemàtiques, però el 1840 en va reprendre l’estudi amb Augustus De Morgan de tutor. Aquest va escriure que si qualsevol principiant, a Cambridge, hagués mostrat la mateixa capacitat que Ada shauria convertit en un investigador matemàtic de primera categoria. Mentrestant, Charles Babbage estava immers en un nou projecte, la Màquina Analítica (MA), però el govern britànic no estava disposat a subvencionar-la després del fracàs de la primera, la Màquina Diferencial. Aleshores Babbage va buscar suport a lestranger i en va parlar en un seminari a Torí. 

Ada Lovelace

Ada Lovelace

Per construir la Màquina Diferencial, Charles Babbage havia aconseguit unes 17.500 lliures esterlines del govern —ja que se suposava que amb els seus càlculs facilitaria la navegació a la Marina Britànica— i ell hi havia aportat una quantitat semblant de la seva fortuna personal; en total, doncs, hi havia invertit unes 34.000 lliures esterlines. El novembre del 1842, Charles Babbage es va tornar a reunir amb el primer ministre britànic, Sir Robert Peel, per tractar el tema del finançament de la MA, però la trobada va anar molt malament. Babbage es va passar més temps atacant el govern que explicant el seu projecte. El seu caràcter irascible no hi va ajudar gens.

L’octubre del 1842, el matemàtic italià Federico Luigi, comte de Menabrea, va publicar a Suïssa un article titulat Notions sur la machine analytique, en què descrivia i analitzava la MA de Babbage. El científic i inventor Charles Wheatstone va proposar a Ada que el traduís a langlès. Babbage va suggerir a Ada que hi afegís els seus comentaris i, després dun intens període de treball, amb intercanvis de cartes entre tots dos, lagost del 1843 l’article va sortir publicat. Lescrit era tres vegades més llarg que loriginal i el superava. Ada i Babbage van rebre felicitacions de personalitats com Michael Faraday, Mary Somerville i De Morgan. Aconsellada pel seu marit, Lord Lovelace, Ada va firmar larticle amb les inicials A. A. L. perquè era considerat de mal gust que una dama de lalta societat firmés un treball científic o literari. 

No és possible sintetitzar aquí els conceptes informàtics que Ada va avançar en les seves notes fa més d’un segle i mig, però perquè us en feu una idea: 

● Ada va explicar molt millor que Menabrea les possibilitats i avantatges del bucle, un mecanisme fonamental en la programació. 

● Es va adonar que la MA faria més que resoldre càlculs analítics, podria actuar sobre objectes no numèrics i tindria usos molt més generals, com compondre música: «Si les relacions fonamentals dels sons de la ciència de l’harmonia i la composició musical fossin susceptibles d’adaptació a la notació i el mecanisme de la màquina, podria compondre peces musicals elaborades i científiques de qualsevol grau de complexitat i extensió». 

● Es va referir a possibles aplicacions que encara no podia anticipar, però que es generarien a mesura que avancessin els requeriments de la ciència i el coneixement sobre la capacitat de la màquina. 

● Perquè no li atribuïssin poders miraculosos va escriure: «La MA no té pretensions d’originar res. Pot fer qualsevol cosa sempre que coneguem la manera d’ordenar-li que l’executi. […] La seva funció és assistir-nos, posant a la nostra disposició resultats dels quals ja coneixem la manera d’obtenir-los». 

● Va especificar un programa per calcular una seqüència de números de Bernoulli. 

● Va assenyalar que, per la rapidesa i facilitat amb què la MA podria realitzar les anàlisis, un benefici indirecte seria una comprensió més profunda i més àgil de la naturalesa dels diversos fenòmens, cosa que possibilitaria expandir amb més celeritat els coneixements humans. 

Després d’aquest primer èxit, Ada tenia moltes ganes dinvolucrar-se en algun projecte científic, però necessitava col·laborar amb un científic home a les dones sels negava, fins i tot, laccés a la Biblioteca de la Royal Society i no el va trobar. Hauria col·laborat amb Babbage en la construcció de la MA en el que avui dia en diríem la part del software, però Babbage va seguir treballant sol (i el fet és que mai no va aconseguir construir la MA). 

Mentre Ada es trobava en aquest atzucac, l’any 1844 va anar a visitar un amic de la família que experimentava amb electricitat i va conèixer el seu fill, John Crosse. Ada va col·laborar amb Crosse en la ressenya del llibre Vestiges of the Natural History of Creation, però Crosse també la va introduir en les apostes a les curses de cavalls. Ada hi va perdre molts diners, però no les enormes quantitats de què a vegades es parla. És cert que van mantenir una relació amorosa, en canvi, no és cert que Ada coquetegés amb tots els homes que es movien en el seu cercle, com es diu en alguns webs. També trobareu esmentada a Internet una suposada filla dAda anomenada Scherezada que va néixer el 1845, fruit de la passió entre Ada i el físic Sir David Brewster, linventor del calidoscopi. És una informació falsa. 

Ada sempre va tenir una salut delicada, els seus metges li havien prescrit preparats que podien contenir brandi, vi, cervesa i opi, entre altres, i va desenvolupar una dependència que finalment va superar. Fins i tot es va plantejar un estudi científic dels efectes de l’opi i el vi basat en la seva experiència, però no és correcte interpretar-ho com una addicció a lalcohol i a les drogues en el sentit modern, com sha dit, perquè en aquella època encara no existia la noció daddicció. 

El mes d’agost del 1850, Ada i el seu marit van visitar Newstead Abbey, la que havia estat la llar ancestral dels Byron a Nottinghamshire, i Ada va aprofundir en lobra i la vida del seu pare, cosa que va fer enutjar la seva mare. El juny del 1851, Ada va patir unes fortes hemorràgies vaginals i el mes dagost va saber que patia càncer dúter, però ella va mostrar una gran fortalesa i va continuar els seus estudis científics fins poc abans de la seva mort. Un any després, lagost del 1852, Ada va expressar al seu marit que volia que lenterressin amb el seu pare. Es creu que poc després Ada li va confessar que li havia estat infidel amb John Crosse, i està ben documentat que, després de la mort dAda, Crosse va acceptar tornar a Lord Lovelace, a canvi duna certa quantitat de diners, més de cent cartes íntimes que havia rebut dAda. 

Ada va morir a l’edat de trenta-sis anys, la mateixa que el seu pare, la nit del 27 de novembre de 1852, després que els metges, en un gest humanitari, li van administrar belladona. Tal com ella desitjava, el dia 3 de desembre de 1852 va ser enterrada al costat del seu pare, a lesglésia de Santa Maria Magdalena de la població de Hucknall, Nottingham. 

Ada Lovelace s’ha guanyat amb escreix ser considerada una precursora de la programació i una autèntica visionària de la informàtica. El seu mèrit principal és que va ser capaç de pensar de manera creativa i crítica, va tenir una idea molt clara de la utilitat de la MA i va saber traslladar la seva admirable visió a lescriptura amb metàfores meravelloses. Ada va unir rigor científic, imaginació i intuïció duna manera brillant. Tant la ciència com lart ens apropen al coneixement, en Ada van confluir i el resultat va ser extraordinari.

Maria Lluïsa Latorre (14 de gener de 2010, revisat el juliol del 2011) 

Dones invisibles: Erzsébet Báthory

Capítol 20– Erzsébet Báthory (Nyírbátor, Hongria 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614) 

50invisibles

Segur que la majoria heu sentit a parlar de la comtessa sagnant, una aristòcrata hongaresa que va passar a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles. Segons es diu, obsessionada per la pèrdua de la seva bellesa pel pas dels anys, va torturar i matar centenars de noies joves per banyar-se en la seva sang, basant-se en la creença —que ja existia a l’edat mitjana— que beure sang o banyar-s’hi feia rejovenir. Un cop descoberts els crims, va ser empresonada en una habitació del seu castell de per vida. A Internet hi ha nombroses entrades que en parlen, però són plenes de falsedats i inexactituds, i, encara que és una tasca difícil, m’he proposat rehabilitar la comtessa Erzsébet Báthory. 

Erzsébet va néixer a Nyírbátor el 7 d’agost de 1560, en el si d’una família molt rica i poderosa del Regne d’Hongria (la part d’Hongria sota l’imperi dels Habsburg). Tot i que la mare, Anna Báthory, era germana d’Istvan Báthory, rei de Polònia i gran duc de Lituània del 1576 al 1586, i catòlic practicant, ella i el marit eren de confessió calvinista. Erzsébet va passar la infància al castell d’Ecsed. Quan tenia quatre o cinc anys va patir uns atacs que s’ha especulat si eren d’epilèpsia, però que van remetre quan encara era petita. Va rebre una educació excepcional i podia llegir i escriure en hongarès, grec, llatí i alemany —quan molts nobles hongaresos eren pràcticament analfabets—. Li agradava comportar-se i jugar com un nen, i va aprendre esgrima i equitació. 

La van prometre al comte Ferenc Nádasdy l’any 1571 —ella tenia onze anys, i ell, setze, però a tot arreu trobareu que ell li doblava l’edat— i un any després va anar a viure al castell dels Nádasdy, a Sárvár, sota la tutela de la seva futura sogra —és fals que entre elles hi hagués una mala relació tal com també s’explica—. Mentrestant, el jove Ferenc va anar a servir a l’exèrcit. Es van casar el 8 de maig de 1575 al petit palau de Varannó (a l’actual Eslovàquia) i hi van assistir uns 4.500 convidats. Ferenc va adoptar el cognom Báthory de la seva esposa, perquè era més il·lustre que el seu. 

Després van anar a viure al castell de Čachtice (també a l’actual Eslovàquia), situat a prop dels Petits Carpats; va ser el regal de noces de la família Nádasdy. L’any 1578 Ferenc es va convertir en el comandant en cap de les tropes d’Hongria i, a causa de les contínues guerres contra els turcs, havia de passar molt temps fora de casa. Vol dir que, amb divuit anys, Erzsébet va haver d’exercir de senyora i fer-se càrrec de tots els afers relacionats amb les seves hisendes, i entre ella i Ferenc havien reunit un immens patrimoni. Això incloïa proveir els pagesos hongaresos i eslovacs fins i tot de l’atenció mèdica. Com a senyora també era la responsable de mantenir la llei i l’ordre en els seus dominis i aplicar els càstigs previstos per als diversos delictes tipificats. Hi ha documentat un intercanvi epistolar entre la parella on parlen de les maneres més adequades de castigar els servents, una pràctica considerada normal en aquell temps. 

Erzsébet Báthory, c. 1585

Erzsébet Báthory, c. 1585

L’amenaça de saqueig per part dels turcs sempre era present i Erzsébet també s’havia d’encarregar de la defensa dels béns del seu marit a Sárvár, població situada a prop de la frontera que dividia el Regne d’Hongria amb la part d’Hongria sota l’Imperi otomà. D’aquesta època, hi ha escrits que mostren com Erzsébet va intercedir a favor de dones que havien quedat en la indigència perquè el marit havia estat capturat pels turcs. 

Erzsébet i Ferenc van estar tantes temporades separats que fins a l’any 1585, deu anys després del casament, no va néixer la seva primera filla, Anna. Després van venir Orsolya (Orsika), Katalin (Kata), András, que va morir el 1603, i l’any 1598 va néixer el més petit, Pál. A continuació us transcric una carta d’Erzsébet a Ferenc amb data de 24 de maig de 1596: «Pel que fa als nens, puc informar que Anna i Orsika estan sanes. Pel que fa a Kata, però, hi ha un problema a la boca, això és, la podridura és tan enorme que la infecció s’ha estès cap a la mandíbula. El barber la va treure de la dent amb un ferro; ell diu que va ser un cop de sort que no caigués ni una sola dent. […] Quant a mi mateixa, puc escriure que les coses estan anant molt millor que en els darrers dies…». 

El gener del 1604 Ferenc va morir al castell de Sárvár i Erzsébet va quedar com la senyora feudal d’uns dominis molt cobejats. És a partir d’aquest moment que se suposa que va començar l’escalada d’assassinats de donzelles i, sis anys després, la nit del 29 de desembre de 1610, el comte palatí d’Hongria, György Thurzó, seguint ordres del rei Matthias II d’investigar els rumors que arribaven de Čachtice, va entrar al castell acompanyat d’una escorta armada i van trobar els cossos de les víctimes escampats pertot arreu… 

Com que no m’és possible resumir-vos el context polític d’aquella època i el interessos contraposats que hi havia, assenyalaré, cronològicament, unes quantes dades ben documentades: 

● Un cop vídua, amb excepció de les visites de rutina que feia a les diferents propietats i les vacances d’hivern que passava a Sárvár, Erzsébet vivia la major part de l’any al castell de Čachtice.

● L’any 1605 va casar la filla gran, Anna, amb el comte Miklós Zrínyi, un cosí del comte György Thurzó. L’any 1607 Thurzó va convidar Erzsébet a un casament. 

● Un cosí d’Erzsébet, Gábor Báthory, ambicionava ser el príncep de Transsilvània i ho va aconseguir el març del 1608. Les seves maniobres polítiques contra els Habsburg posaven en perill els interessos de nobles hongaresos com el comte György Thurzó, i Erzsébet li va deixar clar, en més d’una ocasió, que donaria suport al seu cosí contra el rei.

● L’arxiduc d’Àustria, Matthias d’Habsburg, es va convertir en el rei d’Hongria l’any 1608 i Erzsébet va assistir a la cerimònia de coronació. Anys abans, Ferenc havia prestat una fortuna al rei d’Hongria per finançar les contínues guerres contra els turcs i Matthias II va heretar aquest deute.

● El març del 1609, els rumors sobre pràctiques sinistres al castell de Čachtice van arribar a György Thurzó i al rei Matthias. 

● El desembre del 1609 György Thurzó va ser nomenat comte palatí d’Hongria. 

Recreació del castell de Čachtice per a la pel·lícula Bathory (2008)

Recreació del castell de Čachtice per al film Bathory (2008), del director eslovac Juraj Jakubisko

Reprenent la versió oficial, el desembre del 1610 Thurzó va entrar al castell de Čachtice acompanyat dels dos gendres d’Erzsébet, els comtes Drugeth d’Homonnay i Miklós Zrínyi. A més dels cadàvers, van trobar algunes noies moribundes, malferides i algunes d’empresonades. Van detenir la comtessa, que va quedar sota arrest domiciliari. Pel que fa als suposats còmplices, eren tres ancianes, Ilona Jó Nagy, Dorottya Szent i Katalin Beneczky, i un noi geperut que anomenaven Ficzkó. Després de patir terribles turments, van reconèixer els assassinats i tots van dir que Anna Darvolya, una antiga «sòcia» que aleshores ja havia mort, els havia ensenyat a torturar i matar les joves i en van responsabilitzar la seva mestressa. Fixeu-vos que la temible banda criminal al servei de la comtessa estava formada per quatre ancianes i un jove! 

La xifra de sis-centes joves assassinades no s’aguanta per enlloc: sota tortura, Ficzkó va admetre la mort de trenta-set noies d’entre onze i vint-i-set anys, i Dorottya Szent, de trenta-sis. Els tres-cents testimonis que van declarar durant el judici es van referir a rumors de tercers, xafarderies i segones intencions. I Erzsébet… mai no es va poder defensar. 

També s’explica que la llei impedia que la comtessa fos processada perquè era noble i que per això es va escapar de la pena de mort, com si fos un privilegi, però això tampoc no és cert. Erzsébet va demanar per testificar reiteradament, però Thurzó no li va permetre que comparegués. Va ser ell qui va negociar amb el rei que, en vista de les proves, es recomanés la cadena perpètua en lloc de la pena de mort; volia evitar el judici perquè representaria la confiscació dels béns de la comtessa i els volia preservar per als gendres d’Erzsébet. A canvi, el deute del rei va quedar saldat. Una resolució del Parlament va decretar que el nom d’Erzsébet Báthory no es pronunciaria mai més en tot el país. 

Els banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta László Turóczi i publicada l’any 1729. Va quedar desmentida quan al segle XIX es van conèixer els relats dels acusats, que van declarar sota tortura i no en van fer cap menció. 

El 31 de juliol de 1614, en un esforç per aturar la confiscació dels seus béns, Erzsébet va dictar les seves últimes voluntats a dos sacerdots. Va demanar que les possessions familiars fossin dividides entre els seus tres fills: Anna, Kata i Pál. Va morir el 21 d’agost de 1614 a l’habitació del castell de Čachtice on era confinada. 

Com a conclusió, descartades del tot les més de sis-centes suposades morts, l’única xifra que tenim és la de trenta-sis o trenta-set noies assassinades, però arrencada a dos acusats mentre eren turmentats. Les declaracions dels testimonis es basen sempre en rumors. Seria interessant conèixer la declaració de les víctimes que van sobreviure, però n’hi va haver? Estudis recents apunten com a molt probable que Thurzó i el seus homes no van atrapar Erzsébet in fraganti al castell de Čachtice, ell ho va argüir per poder-la tancar i evitar el judici a tota costa. Els còmplices d’Erzsébet van ser jutjats sense cap garantia, però ella no va tenir ni el dret a ser jutjada. 

No puc aportar proves que demostrin la innocència d’Erzsébet, però sí que hi ha un dubte racional respecte a la culpabilitat de l’acusada, un dubte raonable. Aleshores, no tocaria un veredicte de no culpable? 

Maria Lluïsa Latorre (19 de novembre de 2009, revisat el juny del 2011) 

Dones invisibles: bibliografia I

50invisibles

La bibliografia del llibre DONES INVISIBLES no segueix un ordre alfabètic. Tampoc no mostra el total del material consultat perquè la pàgina es faria interminable. L’he dividit en dues parts perquè tanta informació no cap en sola una entrada. Actualment, algunes pàgines consultades ja no estan disponibles a Internet (última actualització juliol del 2016). 

LLIBRES 

Duoda, comtessa de Barcelona (2008), Renada Laura Portet. Rafael Dalmau, Editor.

Història de les dones a la Catalunya medieval (2005), Teresa Vinyoles Vidal. Eumo Editorial i Pagès Editors: Comtessa Duoda, pàgines 16 – 22; Les beguines, pàgines 205 – 207; Almodis de la Marca, pàgines 58 – 72; Arsenda d’Àger, pàgines 74 – 79; Abadessa Emma, pàgines 42 – 44. 

Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII – XX (2001). Icaria editorial. Tres articles: 

  • «Poder académico versus autoridad femenina: la Facultad de Medicina de París contra Jacoba Félicié (1322)». Article de Montserrat Cabré i Pairet i Fernando Salmón Muñiz. Pàgines 55 – 75. 
  • «En busca de una “autèntica” medicina de mujeres: los extraños destinos de Trota de Salerno e Hildegarda de Bingen». Article de Monica Green. Pàgines 27 – 54. 
  • «Lady Grace Mildmay, una sanadora inglesa del siglo XVI». Article de Jennifer Hellwarth. Pàgines 93 – 114. 

Cartas (1995), Sinesi de Cirene. Editorial Gredos. 

Les beguines. La Raó il·luminada per Amor (2002). Elena Botinas Montero, Júlia Cabaleiro Manzanedo i Maria dels Àngels Duran Vinyeta. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII (2006). Magda Bodin i Alfred Badia. Horsori Editorial. 

Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII (1974). Antoni Pladevall. Barcelona: s.e.

Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya (2007). Autores i autors dels textos: Agustí Alcoberro, Joan Bada, Mariano Barriendos, Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Pladevall, Jaume de Puig, Josefina Roma, Ramon Sarobe, Eva Serra i Teresa Vinyoles. Museu d’Història de Catalunya.

Les bruixes segrestades (1994). Lluís Orriols i Monset. Rafael Dalmau, Editor (col·lecció Camí Ral, 5). 

Condemnades per bruixes (2007). Rafael Ginebra. Museu de Granollers.  

Berthe Morisot (1995), Anne Higonnet. California Paperback Printing. 

Quan els vescomtes de Barcelona eren (2006). José Enrique Ruiz-Domènec. Pagès Editors. Barcelona. 

La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l’art romànic (2000). Antoni Pladevall. Institut d’Estudis Catalans. 

lluidonin

Maria Lluïsa Latorre al seu estudi (2011)

ROSALIND FRANKLIN: The Dark Lady of DNA (2002). Brenda Maddox. HarperCollins Publishers. 

The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation (1999). Gayle Greene. University of Michigan. 

Sanz de Sautuola y el descubrimiento de Altamira (2002). Benito Madariaga de la Campa. Fundación Marcelino Botín, Santander. 

Planeta humà (2000). Eudald Carbonell i Robert Sala. Editorial Empúries. 

Infamous Lady: The True Story of Countess Erzsébet Báthory (2009). Kimberly L. Craft. Estats Units.

Walking with the Great Apes. Jane Goodall, Dian Fossey, Biruté Galdikas (2009). Sy Montgomery. Chelsea Green Publishing. 

ADA, THE ENCHANTRESS OF NUMBERS. A Selection from the Letters of Lord Byron’s Daughter and Her Description of the First Computer (1992). Narrated and Edited by Betty Alexandra Toole. Ed. D. (Strawberry Press, Mill Valley, California). 

La cotidianeidad en la prehistoria. La vida y su sostenimiento (2007). Encarna Sanahuja Yll. Icaria & Antrazyt. 

Historia del Arte. Prehistoria. África negra. Oceanía (2006). Editorial Salvat. 

Lou Andreas Salomé. La aliada de la vida (2001). Stéphane Michaud. Ares y Mares. 

El temps i el regiment del comte Guifred el Pilós (1989). Ramon d’Abadal i de Vinyals. Editorial Ausa (pàgina 53). 

Viajes inesperados. El arte y la vida de Remedios Varo (2007). Janet A. Kaplan (traducció Amalia Martín-Gamero). Coedició de Walter Gruen i Ediciones Era, segona reimpressió. 

La Chymie charitable et facile en faveur des dames (1711). Marie Meurdrac. Troisième édition, Laurent d’Houry. 

El hombre y sus símbolos, (1976). Carl G. Jung i col·laboradors. Traducció Luis Escobar Bareño. Caralt Editor.

TESIS 

—Las pioneras de la medicina en Gran Bretaña, capítols 1, 2 i 6. Pilar Iglesias Aparicio (2003). Tesi doctoral. Universitat de Màlaga. 

—Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c. 991 – 1 de marzo de 1058). Xavier Gil i Roman (2004). Tesi doctoral. UAB.

—Vida y obra de Lou Andreas Salomé. Una aportación al estudio psicoanalítico de la feminidad. Pilar García Pardo (2008). Tesi doctoral. Universidad Complutense de Madrid.

ARTICLES 

—Darold A. Treffert i Gregory L. Wallace. «Trets genials». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 311, agost del 2002.

—Michael S. Gazzaniga. «Dos cervells en un». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 264, setembre del 1998. 

—Ruth Lewin Sime. «Lise Meitner i el descobriment de la fissió nuclear». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 258, març del 1998.

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

—«Historia de las matemáticas / Biografías de matemáticos ilustres, Hipatia». Adela Salvador Alcaide (Universidad Politécnica de Madrid) i María Molero Aparicio (Liceo Español de París). DivulgaMAT, 27 de novembre de 2008 [consultada el juny del 2009]. Disponible a: 

http://vps280516.ovh.net/divulgamat15/index.php?option=com_content&view=article&id=3351:hipatia-i-415&catid=37:biograf-de-matemcos-ilustres&directory=67 

—«Sinesio de Cirene, intelectual. La escuela de Hypatia en Alejandría». José María Blázquez. Gerión, vol. 22, núm. 1, 2004 [consultada el juny del 2009]. Disponible en format PDF a: 

sinesio-de-cirene-intelectual-la-escuela-de-hypatia-en-alejandra-0 

—«Louise Michel en Ca la dona». Pepe Gutiérrez-Álvarez. Kaos en la Red, 12 de gener de 2009 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://hernanmontecinos.com/2009/02/17/louise-michel-en-ca-la-dona/ 

—Louise Michel: «anarquista, luchadora incansable y enamorada de la vida». Nic Maclellan. ENcontrARTE, març del 2004 [consultada el juliol del 2009]. Disponible en format PDF a: Louise_Michel_ENcontrARTE

—Ani Choying Drolma. Nuns’ Welfare Foundation of Nepal, official website [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://choying.com/ 

ANI CHOYING DROLMA, monja budista y cantante: «El loto nace en el fango pero su flor permanece siempre blanca y limpia». El Blog alternativo, extret d’una entrevista publicada a El periódico el 24 / 6 / 2009. [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.elblogalternativo.com/2009/06/25/ani-choying-dolma-monja-budista-y-cantante-el-loto-nace-en-el-fango-pero-su-flor-permanece-siempre-blanca-y-limpia/ 

«Les beguines: una autoritat espiritual a lEuropa medieval». Lídia Roig. Publicacions Recerca, núm. 41, 2009. Edita Caputxins de Catalunya i Balears [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.caputxins.cat/publicacions/recerca/any2009/recerca43.pdf 

Miranda – The Tempest, John William Waterhouse (1916)

Miranda – The Tempest, John William Waterhouse (1916)

—RITA LEVI-MONTALCINI, NEURÓLOGA Y PREMIO NOBEL DE MEDICINA DE 1986, ENTREVISTA: «Vivimos dominados por impulsos de bajo nivel, com hace 50.ooo años». Enric Gonzàlez. ELPAIS.com, 15 / 5 / 2005 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://elpais.com/diario/2005/05/15/domingo/1116129153_850215.html 

«Vandana Shiva: una dona entre dones, l’aigua i la llavor». Luís Ángel Fernández Hermana. Dones i medi ambient, núm. 40, pàgines 20 a 25, octubre del 2007 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://www.yumpu.com/es/document/view/13624446/01-ma35-ok-generalitat-de-catalunya/23 

—«La democracia de la Tierra. Reportaje a Vandana Shiva». Kazim Tirmizey. EcoPortal.net, 19 / 7 / 2006 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.ecoportal.net/content/view/full/61480 

—PROCÈS DE MARIE–OLYMPE DE GOUGES DEVANT LE TRIBUNAL RÉVOLUTIONNAIRE. Le droit criminel [consultada l’agost del 2009]. Disponible a:

http://ledroitcriminel.free.fr/le_phenomene_criminel/crimes_et_proces_celebres/gouges_proces.htm 

—«Olympe de Gouges and the Rights of Woman» [consultada l’agost del 2009]. Disponible a: 

http://womenshistory.about.com/od/olympedegouges/a/Olympe-De-Gouges-And-The-Rights-Of-Woman.htm 

—Breve estudio en torno a la «Condesa de Dia». Rosario Delgado Suárez. Espéculo, núm. 32. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid, 2006 [consultada el setembre del 2009]. Disponible a: 

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero32/conddia.html 

—Hedy Lamarr. Las mujeres en la guerra. Exordio, la segunda guerra mundial (1939 – 1945) 26 de març de 2002 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: http://www.exordio.com/1939-1945/civilis/cine/lamarr.html 

«Hedy Lamarr, de Hollywood a la telefonía móvil». Francesc Comellas i Javier Ozón. Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica, UPC. Buran, núm. 15, maig del 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/Buran/article/viewFile/178719/240320 

—«Hedy Lamarr, Q & A whit Author Patrick Agan». Alt Film Guide. 13 de febrer de 2007 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.altfg.com/film/hedy-lamarr-patrick-agan/ 

—Berthe Morisot, primera impresionista. Gloria Valdés-Bango, autora oficial de YoMujer.com, 22 de setembre de 2008 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a:

http://mujeres.es/berthe-morisot-primera-impresionista/

—Berthe Morisot, French Impressionist Painter. The Art History Archive [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.arthistoryarchive.com/arthistory/impressionism/Berthe-Morisot.html 

Aung San Suu Kyi

Aung San Suu Kyi

—Aung San Suu Kyi. Biografías Líderes Políticos. Editado por Roberto Ortiz de Zárate. Fundació CIDOB [consultada el gener del 2011]. Disponible a: 

http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/asia/myanmar/aung_san_suu_kyi 

—Rosalind Franklin y el descubrimiento de la estructura del DNA. Un estudio de caso sobre la (in)visibilidad de las mujeres en ciencia. Catalina Lara, Profesora Titular de Bioquímica y Biología Molecular en la Universidad de Sevilla. El Segundo Escalón. Desequilibrios de Género en Ciencia y Tecnologia. ArCiBel, Sevilla, 2006 [consultada el desembre del 2010]. Disponible en format PDF a: Rosalind Franklin 

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

—«The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation». Richard Wakeford. Journal of Radiological Protection, Volume 20, Number 4, December 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://iopscience.iop.org/article/10.1088/0952-4746/20/4/703/meta;jsessionid=2470600F70F209D1E6A0CE651C87F593.c5.iopscience.cld.iop.org 

—Visita a la reproducción de las pinturas de Altamira. Mariano Ayarzagüena Sanz. Museo Arqueológico Nacional [consultada el novembre del 2009]. Disponible a:

http://www.cuevadelapileta.org/textos_archivos/seha.pdf 

—«Countess Elizabeth Báthory: icon of evil». Tony Thorne. The Telegraph, 29 June 2008 [consultada el novembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.telegraph.co.uk/culture/film/3555482/Countess-Elizabeth-Bathory-icon-of-evil.html 

«Irena Sendler: a Holocaust heroine». Louette Harding. Mail Online, 1 August 2008 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-1037057/Irena-Sendler-Holocaust-heroine.html

—About the Project. Life in a Jar, The Irena Sendler Project, 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.irenasendler.org/about-the-project/ 

«Professor Biruté Galdikas. President Orangutan Foundation International». Interviewed in Palangkaraya, Indonesia on 21 June, 2002. Stephen Mc Donell. Four Corners, ABC [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.abc.net.au/4corners/content/2002/timber_mafia/interviews/interviews_galdikas.htm 

Biruté Galdikas (1972)

Biruté Galdikas (1972)

—Biruté Galdikas: «El problema para los orangutanes no es la tala ilegal, sino la legal». Tana Oshima. El Mundo, suplemento, natura, núm. 7, octubre 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.elmundo.es/suplementos/natura/2006/7/1160776821.html  

Dones invisibles: Bibliografia II

DOCUMENTS ELECTRÒNICS (continua) 

—«Augusta Ada King, Condesa de Lovelace». Virginia Berrón Lara. Revista Digital Matemáticas, Educación e Internet, vol. 8, núm. 2. Universidad Tecnológica de la Mixteca, Huajuapan de León, Oaxaca, México, 2008 [consultada el gener del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

—«Interview with Founder of Council of Ex-Muslims “Not Possible to Modernize Islam”». Spiegel Online International, February 27, 2007 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://www.spiegel.de/international/spiegel/interview-with-founder-of-council-of-ex-muslims-not-possible-to-modernize-islam-a-468828.html

Mina Ahadi – Iran. World People’s Blog, October 30th, 2007 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://word.world-citizenship.org/wp-archive/1647 

—Annotated bibliography for the study of women’s literature. Murasaki Shikibu. Dr. Kathleen Collins. Creighton University [consultada el gener del 2010]. Actualment no disponible a Internet.

—Background of The Tale of Genji. Contact sit owner at taleofgenji1008@gmail.com Última actualització novembre del 2008 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://www.taleofgenji.org/background.html

—Emociones, por Shere Hite. Artículos diversos publicados en el País Semanal, del 2002 al 2003 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://www.ehu.eus/sarrikosolidario/temas/hiteindex.htm  

The Munition Girls, Stanhope Alexander Forbes (1918)

The Munition Girls, Stanhope Alexander Forbes (1918) 

Shere Hite and the Hite Reports on SexualityArticle in DateHookup.com [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://www.datehookup.com/singles-content-shere-hite-and-the-hite-reports-on-sexuality.htm

Official website – Rosa and Raymond Parks Institute. Disponible a

http://www.rosaparks.org/

«Rosa Parks, la mujer negra que desafió a la América blanca». Jesús Centeno. Público.es, 9 / 12 / 2007 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://www.publico.es/culturas/rosa-parks-mujer-negra-desafio.html 

—«Bertha Benzs Ride». By John H. Lienhard. The Engines of Our Ingenuity, núm. 2402 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://uh.edu/engines/epi2402.htm

—Carl Benz – El inventor – Primera patente para Auto de Motor. Luis Mariano Muñoz. Autos Clásicos e Históricos, Biografías, núm. 14 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://autosclasicosehistoricos.com/index.php/archivo/biografias/67-carl-benz-el-inventor-primer-patente-para-auto-de-motor.html

—«Lou Andreas-Salomé, algo más que una coleccionista de genios». Reyes Vallejo Orellana i Antonio Sánchez-Barranco Ruiz, Universidad de Sevilla. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiquiatría, núm. 86, Madrid, abril – Junio 2003 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://scielo.isciii.es/pdf/neuropsiq/n86/n86a06.pdf

—«Agnodice, la mujer médico». Nacaveva Morales Zepeda. Historia de la Medicina, Boletín Médico UAS, núm. 13, vol. 2, mayo – julio de 2006 [consultada el març del 2010]. Disponible en format PDF a: Agnodice

Henrietta Swan Leavitt. El survey del Harvard College Observatory. Astrogea Grup dEstudis Astronòmics [consultada el març del 2010]. Disponible a: 

http://astrogea.org/surveys/Henrietta_Leavitt_c.htm

Henrietta Swan Leavitt. Biography from Answers.com [consultada el març del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

Les dones en la prehistòria. Autores i autors dels textos per ordre alfabètic: Yolanda Aixelà, Maria Jesús de Pedro, Mª Paz de Miguel, Paloma González, Pere Guillem, Rafael Martínez, Cristina Masvidal, Teresa Orozco, Josep Lluís Pascual, M. Ángeles Querol, Encarna Sanahuja, Margarita Sánchez, Begoña Soler. Museu de Prehistòria de València, 2006 [consultada l’abril del 2010]. Disponible a:

http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/publicaciones/?q=en&id=215 

aranya_mel

Escena pintada a la cova de l’Aranya: la figura que recol·lecta mel podria ser una dona

—Ellen. With a song in her heart. Darold Treffert. Wisconsin Medical Society, 2001 [consultada l’abril del 2010]. Disponible a:

https://www.wisconsinmedicalsociety.org/professional/savant-syndrome/profiles-and-videos/profiles/ellen-with-a-song-in-her-heart/ 

—Kate Sheppard, 1847 – 1934. Christchurch City Libraries [consultada l’abril del 2010]. Disponible a: 

http://my.christchurchcitylibraries.com/kate-sheppard/

—Caddy Adzuba, periodista congoleña: «Mis ojos han visto lo que nadie debería ver». Ima Sanchís, publicat a La Vanguardia el 29 / 1 / 2010, penjat al blog de Mildre Rojas el 4 / 2 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.amnistia.ong/profiles/blogs/caddy-adzubaperiodista?xg_source=activity

—«Entrevista: cena con… Caddy Adzuba». Carmen Pérez-Lanzac. ELPAIS.com, 22 / 1 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://elpais.com/diario/2010/01/22/ultima/1264114803_850215.html

Caddy Adzuba

Caddy Adzuba

«En Congo hay criminales en cargos públicos y no pasa nada». Isabel Coello. Público.es, 21 / 1 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.publico.es/internacional/congo-hay-criminales-cargos-publicos.html

—«Dos concilis de la província Narbonense, dels segles X i XI, fins ara ignorats». Ramon Ordeig i Mata. RCatT XX/2 (1995) 367 – 382. Facultat de Teologia de Catalunya [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/viewFile/70535/94179

—Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 – 897). Ramon Ordeig i Mata. Acta Històrica, 2001 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/188813/254670

—Ada Aharoni’s Homepage. CULTURE AND LITERATURE OF PEACE. Disponible a: 

https://iflac.wordpress.com/ 

—«New Light on the Life and Career of Barbara Strozzi». Beth L. Glixon. The Musical Quarterly 83, 1999 [consultada el maig del 2010]. Només disponible amb pay per view:

http://mq.oxfordjournals.org/content/81/2/311.full.pdf

«More on the Life and Death of Barbara Strozzi». Beth L. Glixon. The Musical Quarterly 83, 1999 [consultada el maig del 2010]. Només disponible amb pay per view: 

http://mq.oxfordjournals.org/content/83/1/134.full.pdf

—Barbara Strozzi, la Virtuosissima Cantatrice. Dr. Candace A. Magner. Last updated 05 / 11 / 2009 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://barbarastrozzi.blogspot.com.es/

—Anna Keichline. Nancy J. Perkins. Association of Women Industrial Designers, 2001 [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.awidweb.com/pages/anna/anna_1.html

—Anna Wagner Keichline (1889 1943). National Women’s History Museum [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.nwhm.org/education-resources/biography/biographies/anna-wagner-keichline/ 

—Anna Wagner Keichline: Bellefonte Architect. Kathleen Wunderly. BHCA Local History Series [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.bellefontearts.org/local_history_files/local_hist2_new.htm

—«Marie Meurdrac, Química Paracelsiana e Feminista do Século XVII». Lucia Tosi (Laboratoire de Physique et Chimie Biomoléculaire – Université Pierre et Marie Curie – Paris). Química Nova, vol. 19, núm. 4, 1996 [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://quimicanova.sbq.org.br/imagebank/pdf/Vol19No4_440_v19_n4_17.pdf

—«Lise Meitner. A Life in Physics. Chapter One: Girlhood in Vienna». Ruth Lewin Sime. The Washington Post, University of California, 1996 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/books/chap1/lisemeitner.htm

Lise Meitner. Patricia Rife. Jewish Women’s Archive, 2005 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://jwa.org/encyclopedia/article/meitner-lise

Trobada, Remedios Varo (1959)

Trobada, Remedios Varo (1959)

—«Remedios Varo, el retorn de la surrealista desconeguda». Pau Lanao i Ferrández. Revista de Girona, núm. 132, 1989, pàgines 88 – 95 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/86710/111724

—«Remedios Varo al país de les metamorfosis». Eva Vázquez i Ramió. Revista de Girona, núm. 227, 2004, pàgines 48 – 57 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/95843/156901

—Las mujeres de la nobilitas romana (44 – 30 a. C.). María Concepción Rosado Martín. Universidad de Salamanca, 2009. [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/79925/1/TFM_EstudiosInterdisciplinaresGenero_RosadoMartin_M.pdf

—«Sobre la situación de la mujer en la Antigüedad Clásica». Juan Carlos Tello Lázaro (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla). Revista de Aula de Letras. Humanidades y Enseñanza [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.auladeletras.net/revista/articulos/tello.pdf

Traducció al castellà de Voice of the Living Light. Hildegard of Bingen and her World, editat per Barbara Newman (1998). Del web d’Azucena Fraboschi [consultada l’agost del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

—Cadolle Histoire. Cadolle, un monde à part [consultada el setembre del 2010]. Actualment no disponible a Internet.

A les imatges de sota cotilla del 1882 i, al costat, el model creat per Herminie Cadolle, el bien-être o corselet gorge 

cotilla1882       corset1889  

—Maria Sibylla Merian. Michon Scott (última actualització gener del 2011). Strange Science. The Rocky Road to Modern Paleontology and Biology [consultada el gener del 2011]. Disponible a: 

http://www.strangescience.net/merian.htm

—Maria Sibylla Merian. Wikipedia (alemany). [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

https://de.wikipedia.org/wiki/Maria_Sibylla_Merian

—Maria Sibylla Merian. Wikipedia (anglès). [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

https://en.wikipedia.org/wiki/Maria_Sibylla_Merian 

Amaranthus tricolor, Maria Sibylla Merian (1695)

Amaranthus tricolor, Maria Sibylla Merian (1695)

—Dr. Michael Sabom Documents One of the Most Unusual Cases: Pam Reynolds. Kewin Williams. People Have Near-Death Experiences While Brain Dead, 2007 [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

http://www.near-death.com/science/evidence/people-have-ndes-while-brain-dead.html

—Pam Reynolds Lowery, noted for near-death episode. J. E. Geshwiler. For the AJC (Atlanta Journal-Constitution), maig del 2010 [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

http://www.ajc.com/news/news/local/pam-reynolds-lowery-noted-for-near-death-episode/nQgP3/

Última revisió dels enllaços juliol del 2016

Maria Lluïsa Latorre 

Dones invisibles: article de Sílvia Soler

—Article de Sílvia Soler publicat al diari Avui sobre la sèrie Dones Invisibles, octubre del 2009

La col·leccionista. Duoda, Berthe, Rita, Maria Lluïsa 

Des de fa un parell de mesos cada dijous arriben al meu correu electrònic petits relats que em parlen de Dones Invisibles. La remitent és Maria Lluïsa Latorre, metgessa de capçalera de Tordera, a qui no conec personalment. Sé que tot plegat, així, d’entrada, sona una mica estrany. I probablement ho és: estrany, sorprenent i admirable. La Maria Lluïsa va començar aquesta sèrie sobre Dones Invisibles «farta de sentir comentaris, tant per part d’homes com de dones, que atribueixen a les dones una naturalesa maliciosa, intrigant, falsa, deslleial, histriònica, malintencionada i tants tòpics més». Per això es va proposar compondre una sèrie d’articles amb exemples de dones reals, de tots els temps, que contradiuen aquests tòpics, i fer-los arribar a totes les persones que hi havia a la seva agenda de correu electrònic. Un amic que rebia els articles de la Maria Lluïsa va pensar que podien interessar-me i li va suggerir que m’afegís a la llista. Ara, com per art de màgia, rebo un regal cada dijous. 

Així he conegut la comtessa Duoda, casada amb Bernat de Septimània, a qui el rei Carles el Calb va prendre els dos fills com a ostatges per assegurar-se la fidelitat del pare. La comtessa, apartada dels seus fills, va escriure un tractat d’educació per al seu fill Guillem… O Rita Levi-Montalcini, una italiana de família jueva que es va enfrontar al seu pare per poder estudiar una carrera universitària. Va convertir-se en neuropsiquiatra i va acabar guanyant el Nobel de medicina el 1986… O Elisabet Martina, nascuda a Viladrau, al segle XVII, que va ser acusada de bruixeria i no va delatar cap de les seves presumptes companyes, malgrat les tortures més salvatges… O Berthe Morisot, pintora francesa del XIX, amiga de Manet —acabaria casant-se amb el germà del pintor— i una de les fundadores del grup dels impressionistes. Com que Berthe pintava sobre escenes de la vida quotidiana, majoritàriament protagonitzades per dones i nens, la seva obra va ser relegada a la categoria «d’artistes femenines»… O la mateixa Maria Lluïsa Latorre, que roba moments al seu temps per reivindicar la memòria d’aquestes dones i regalar-nos la seva recerca. Gràcies! 

Un dia d’estiu, Berthe Morisot (1879)

Una dia d’estiu, Berthe Morisot (1879)

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dissabte, 24 d’octubre de 2009. Paraules clau: Maria, Lluïsa, Berthe, Duoda, Rita.