Els peons de l’assassí: presentació a Vic

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Vic, 24 de novembre de 2006, al cafè-llibreria L’Occità 

cartellVic

TRANSCRIPCIÓ DE LA PRESENTACIÓ DE L’EDITOR JESÚS AUMATELL: 

Els peons de l’assassí és una obra excepcional en molts sentits, cosa que fa difícil, ara mateix, precisar-ne la transcendència. Crec que caldran mots lectors, i força més temps, per situar aquesta obra en el lloc que li correspongui dins la història de la literatura. 

En principi, es tracta d’una novel·la que es podria catalogar dins el gènere d’intriga policial. Hi ha crims, i, sobretot, un misteri per resoldre. Amb tot, però, hi ha una idea subjacent diàfana —clara, com és el nom de la protagonista—, la qual ens permetria dir que es tracta d’una novel·la de tesi: el propòsit últim seria exposar a través de la ficció novel·lesca un seguit de plantejaments científics que es resumirien en (o es derivarien de) el pes del bagatge genètic en els comportaments humans. 

Alhora, el desenvolupament dels personatges, la forma en què aquests evolucionen al llarg de les més de 800 pàgines d’aquest llibre, ens permetria dir que es tracta d’una novel·la psicològica. Però, a mesura que avancem pàgines, es prefigura un vast univers imaginari que, lògicament, escapa a cap mena d’etiqueta. I també percebem, de forma no del tot racional, sinó més aviat intuïtiva, que allò característic d’aquesta obra —o sia, allò que la singularitza— no està tant en els continguts com en la forma en què aquests apareixen i s’oculten, s’ordenen i es confonen. El seu mecanisme es construeix i es mou per mitjà de la relació especular que s’estableix en tots els ordres de la novel·la: en l’àmbit de l’espai, del temps, de la trama i dels personatges. Es tracta d’un conjunt de miralls que no estan posats al llarg del camí (com proposava Stendhal), sinó que, disposats en un fragment d’aquest camí (del món, de la realitat), giren al seu voltant, creant un joc de relacions especulars, en una estratègia singular que vol donar compte d’una realitat molt més vasta que no pas aquella que reflectiria un mirall immòbil. 

Hi ha, en definitiva, un plantejament dual, de contraposició dels oposats. Una contraposició que no és necessàriament conflictiva, ans sovint esdevé complementària: racional i irracional, bé i mal són les parelles estel·lars d’aquesta dansa de contraris, seguides d’altres com femení i masculí, bellesa i lletjor, vida i mort, llum i ombra… De vegades, les parelles s’intercanvien entre si, o es fan grups, i fins i tot algú, durant un temps, dansa sol.

Al final, però, tot torna a ocupar el lloc que li pertoca, no perquè es resolgui el misteri del món, sinó perquè aquest singular joc de miralls ha acomplert l’objectiu que se li demanava: donar-nos una imatge quadridimensional de la realitat.

Com he dit al principi, Els peons de l’assassí és una obra tan excepcional que em veig incapaç de precisar-ne l’abast. Però més enllà de quin pugui ser el seu destí en el marc de la literatura, sí que li vull reconèixer a la seva autora, des d’ara, una capacitat excepcional per dur a bon terme una empresa tan gran. Un projecte d’aquestes dimensions només podia produir-se (per molt que a algú pugui semblar-li el contrari) al marge de les modes literàries, i de les capelletes que pretenen dictar-les. D’aquí també la dificultat que ha trobat l’obra en obrir-se camí al públic. Personalment només puc felicitar-me de contribuir-hi, tant pel valor literari intrínsec, com per la generositat i l’entusiasme de Maria Lluïsa Latorre, que n’és l’autora. 

A continuació vaig dirigir unes paraules a una munió d’amics, familiars i coneguts. Era la primera vegada que presentava un llibre i va ser extraordinari. Per últim, Pep Poblet ens va oferir, amb el saxo soprano, una deliciosa interpretació del tema Clavat, un dels més emblemàtics de Duble Buble. La podeu veure a: 

https://www.youtube.com/watch?v=BerEXjznm1E&mode=related&search= 

Els peons de l’assassí: escenaris

rosae

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Escenaris de la meva primera novel·la. Publicada el 2006, es tracta d’una història d’intriga que té lloc a Nova York i Barcelona. 

NOVA YORK 

jones_beach2

Un cadàver a la platja. La història comença amb el descobriment del cadàver duna actriu, la Jenny Scott, a la població de Jones Beach.

brooklynHeights

Brooklyn Heights. La protagonista, la doctora Clara Verdaguer, viu en una Brownstone a Brooklyn Heights amb el seu pare i un amic de la família.  

forest1

Una urbanització exclusiva. Linspector John Calthrop i el subinspector Phil Abbott entrevisten la Jacqueline Selwyn, la cap de la Stanboard Enterprise Films (SEF), a la seva casa de Forest Hills, al districte de Queens.

Church

The Little Church Around the Corner. La doctora Clara Verdaguer acompanya les seves veïnes octogenàries, la Clàudia Davis i la Charlotte Robbins, a la celebració dels funerals per lactriu assassinada. 

Soho. Lactriu Marta Carrington protagonitza la pel·lícula que rodava la Jenny Scott abans de ser assassinada. Viu en un loft situat al Soho. 

aeroportjfk

Aeroport John F. Kennedy. Durant la investigació arriben a Nova York uns amics de la Clara, leminent físic Wolfgang Leinberger i la seva esposa Marjorie, procedents de Viena, i la coneguda escriptora Mariel Curtis.

Zoo_BronxParc Zoològic del Bronx. En Joan Verdaguer, el pare de la Clara, i la Marjorie Leinberger parlen de la mort mentre, al seu voltant, els animals salvatges fan vida als hàbitats simulats del zoo. 

dakota_building

Dakota Building. L’actriu Emily Butler viu a ledifici Dakota, famós perquè hi van viure John Lennon i Yoko Ono i perquè Roman Polanski hi va filmar la pel·lícula Rosemarys Baby amb Mia Farrow de protagonista. 

BARCELONA 

Epinos

Carrer Elisenda Pinós. Loncle Ricard Pujol, el que va ser tutor de les germanes Margenet, acull la Clara Verdaguer al seu domicili, situat en aquest carrer proper als consolats del Canadà i dels EUA, perquè pugui fer la seva investigació. 

bruc_gran via

Cantonada carrer Bruc amb Gran Via. Mentre tem per la Brígida Daufí, la Clara pateix una forta empenta i cau a la calçada; un cotxe frena just a temps. 

Plaça Major de Vic. Les investigacions porten la Clara a viatjar a la ciutat de Vic per entrevistar-se amb la Carme Clos. 

Rambles

Les Rambles. La Clara es passeja pels carrers de Barcelona i visita diferents punts de Catalunya acompanyada de lEulàlia Font i la Núria Soler. 

Batlloescala

Casa Batlló, Antoni Gaudí. La Clara deixa Barcelona i torna a Nova York amb una nebulosa de dubtes i sospites. La seva confusió augmenta quan s’esdevenen més assassinats, però, a poc a poc, anirà destriant el gra de la palla i descobrirà la veritat. 

Maria Lluïsa Latorre (octubre del 2006) 

Els peons de l’assassí: bibliografia

ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Novel·la d’intriga publicada el novembre del 2006. BIBLIOGRAFIA classificada seguint l’ordre alfabètic del títol: 

Cómo dar las malas noticias en medicina, Marcos Gómez Sancho (1998) 

Cosmos, Carl Sagan (1982) 

De la paradoxa a la realitat, Els nostres conceptes bàsics del món físic, Fritz Rohrlich (1997)

Diccionario del Cosmos, John Gribbin (1997) 

El Bosco (Hieronymus Bosch), Stefano Peccatori i Stefano Zuffi (1998) 

El hombre y sus símbolos (sisena edició), Carl G. Jung i col·laboradors (1997)

cartjordi2cartjordi

CARTELL DE PROMOCIÓ SANT JORDI 2007 

Formaciones de lo inconsciente, Carl G. Jung (1992) 

Historia de la psiquiatría, Ana Martos Rubio (2000) 

Historia del psicoanálisis después de Freud, J. B. Fages (1979) 

Informe Lugano, Susan George (2001) 

Introducción al psicoanálisis, Pierre Daco (1980) 

La materia-espacio-tiempo, Gilles Cohen-Tannoudji i Michel Spiro (1988) 

Medicina Legal y Toxicología (quarta edició), J. A. Gisbert Calabuig (1991) 

New York City, John Gatusso (1992) 

New York State, Hans Hoefer i Louisa Campbell (1992) 

Origen i evolució de l’Univers, Santiago Riera i Tuèbols (1996) 

Planeta humà, Eudald Carbonell i Robert Sala (2000) 

Scully_Mulder

Expediente X, sèrie de televisió amb nou temporades creada per Chris Carter (1993 – 2002) 

Misterios del mundo, sèrie de televisió presentada per Arthur C. Clarke (1980)

—Revista KARMA 7, enigmas y misterios del mundo, núm. 292, Juny del 1998 

—Revista JANO, Medicina y Humanidades, Març del 2002 

—Sumario del crimen. Viaje a lo más profundo del delito, cent fascicles, 1991

—Diversos articles de la revista Investigación y Cienciaedició espanyola de Scientific American: 

  • «Arrels de la violència», Roy F. Baumeister, núm. 297, juny del 2001 
  • «El temps en psicologia», Giovanni Bruno Vicario, núm. 253, octubre del 1997
  • «Jules Verne», Arthur B. Evans i Ron Miller, núm. 251, agost del 1997
  • «El problema de la consciència», David J. Chalmers, núm. 233, febrer del 1996
  • «¿Com calcula el nostre cervell?», Stanislas Dehaene, núm. 253, octubre del 1997
  • «El temps mental», Antonio R. Damasio, núm. 314, novembre del 2002
  • «El temps cultural», Carol Ezzell, núm. 314, novembre del 2002
  • «El poder dels mems», Susan Blackmore, núm. 291, desembre del 2000
  • «Hipnosi», Michael R. Nash, núm. 300, setembre del 2001 
  • «Prehistòria del canibalisme», Tim D. White, núm. 301, octubre del 2001
  • «Trets genials», Darold A. Treffert i Gregory L. Wallace, núm. 311, agost del 2002
  • «Dos cervells en un», Michael S. Gazzaniga, núm. 264, setembre del 1998