Transcripció del Manifest de Sant Jordi 2021:
Bon vespre a tothom,
El dia 1 d’octubre del 2017 una part majoritària de la ciutadania de Catalunya vam quedar en estat de xoc. Poc després, començava una ofensiva de l’Estat espanyol contra el moviment independentista sense precedents. Per si no fos prou, mentre encara estàvem immersos en aquest cicle repressiu, el febrer del 2020 va irrompre a les nostres vides la pandèmia de la covid-19, una crisi sanitària que encara no sabem quan acabarà, que està fent estralls en la nostra economia i que està minant la nostra moral.
Però avui, tot i que el panorama és desolador, hem tornat a treure el millor de nosaltres per celebrar la diada de Sant Jordi. A les parades a l’aire lliure, hi hem hagut d’afegir la distància de seguretat, les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i el fluir de la gent sense aglomeracions. Tot per fer possible que l’amor i la cultura tornessin a inundar els nostres carrers en forma de roses i d’aquestes càrregues de profunditat contra el pensament únic que són els llibres. Llibres, però, que només reflecteixen una part de la diversitat de llengües que hi ha al món.
Una diversitat que també és present a Catalunya perquè, no només s’hi parla català i castellà. Naturalment s’hi parla l’aranès, que és la llengua pròpia de la Vall d’Aran, però també l’amazig, el ruandès, el quítxua, el bengalí, el portuguès, el basc, l’asturià, el panjabi, l’àrab, el romanès, l’armeni, l’anglès, el rus… i podria seguir fins a més de 300 llengües, que es parlen a Catalunya! Això representa un ric patrimoni cultural que, si sabem gestionar bé, redundarà en molts beneficis per a la nostra societat. I el català és el punt de trobada d’aquesta diversitat social, ètnica i cultural. Ara, la immersió lingüística en català té més sentit que mai. Vull recordar que es va fer perquè, els nens que no tenien el català com a llengua familiar, el coneguessin oralment abans d’aprendre’l a llegir i a escriure.
I alguns em podrien dir per què el català i no el castellà? Doncs perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya. El català va néixer a Catalunya, n’és la llengua autòctona. I estareu d’acord amb mi que el castellà no es va originar a Catalunya. Contràriament al que alguns ens han volgut fer creure, el castellà no és una llengua amenaçada a Catalunya, és la llengua majoritària en cinemes, plataformes digitals com Netflix, videojocs, còmics, publicacions periòdiques digitals i en paper, cadenes de televisió i de ràdio, naturalment en els tribunals de justícia, i un llarg etcètera.
Per això vull demanar als torderencs i torderenques que no acostumeu a parlar en català, que us atreviu a fer-ho, com també a llegir en català. I als que teniu com a llengua materna el català, que no canvieu al castellà si el vostre interlocutor no parla en català, no doneu per fet que no us entendrà! I no li esteu fent cap favor! Molts estudis han demostrat que conèixer i fer servir dues llengües beneficia el funcionament del cervell. Com a catalans, a tots ens incumbeix promoure l’ús del català per assegurar-ne la pervivència. Cada vegada que desapareix una llengua mor la manera de pensar i el saber d’un poble. Expressar-nos en català no ens ho pot impedir ni una pandèmia, només és una qüestió de voluntat. I com va dir el president Lluís Companys: «Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres».
Encara que la situació actual de pandèmia pesa com una llosa, la jornada d’avui ha sigut com un raig de llum. El ritme de vacunacions s’ha accelerat en les últimes setmanes i, tot plegat, fa augurar un canvi cap a un futur esperançador. Haurem de fer un esforç col·lectiu immens per superar aquest temps infaust que ens ha tocat viure, però confio en la capacitat de sacrifici i esforç de la societat catalana. Gràcies al poble de Tordera, gràcies a La Peixera i espero que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi.
Maria Lluïsa Latorre, 23 d’abril del 2021
