Categoria: El cor de les llavors

—CLUB DE LECTURA sobre el llibre El cor de les llavors a Taradell, Biblioteca Antoni Pladevall i Font, 9 de febrer de 2017

Per tercera vegada vaig tenir la satisfacció de conduir un club de lectura d’un meu llibre davant unes quinze persones, totes dones, i compartir-hi molts dels seus continguts.

Després que la directora Eva Leucó fes la presentació vaig referir-me al model d’agricultura intensiva que les llavors transgèniques perpetuen, així com al model de societat que condicionen atès que el mercat està en mans dels sis gegants agronòmics: Monsanto, Syngenta, Bayer, DuPont, BASF i Dow-Chemical.

Monocultiu de soja transgènica resistent a l’herbicida glifosat 

Cal dir que aquestes corporacions biotecnològiques també dominen el mercat de les llavors convencionals i els productes agroquímics i que amb les seves estratègies afavoreixen la pèrdua d’agrobiodiversitat, cosa que no solament fa més vulnerables els cultius, sinó que a la llarga també n’afecta la rendibilitat. A sobre, per si no estaven prou concentrades, Dow i Dupont es van unir a finals del 2015 i Bayer va comprar Monsanto el setembre del 2016. Per ara, les seves fusions estan subjectes a l’aprovació de les entitats reguladores de la Unió Europea, però s’espera que a finals del 2017 es concretin els processos de compra. Val a dir que aquestes propostes de megafusions són el resultat de la pressió dels inversos financers que no volen renunciar als seus alts rendiments.

Totes vam tenir clar que si el lobby transgènic acapara encara més poder el panorama per a l’agricultura i el futur del planeta s’enfosquirà. Per fer front a aquest escenari incert ens haurem de mobilitzar i defensar la nostra sobirania alimentària. 

Interior de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font

Diverses intervencions van coincidir a veure l’agricultura ecològica com l’alternativa més adient per equilibrar el mercat, protegir els drets dels consumidors, així com els dels petits i mitjans agricultors, i preservar el medi ambient. 

També vam parlar de l’idil·li entre la protagonista, la doctora en biologia Laura Alemany, i el president de l’OHBE, Richard Osborn, i de com es pot gaudir de la conversa, d’un bon sopar i del sexe a la maduresa.

Per últim, va ser un plaer retrobar-hi la poeta Rosa Codina.

Maria Lluïsa Latorre, 11 de març de 2017

El cor de les llavors, ressenya de Santiago Gorgas

—L’AUTOR I EL SEU LLIBRE. Ressenya de Santiago Gorgas publicada a la revista Foc Nou, núm. 473, març / maig del 2016.  Transcripció de l’escrit:

La junta directiva de la companyia Osborn Human Body Explorer, una important empresa americana de tecnologia de la imatge mèdica, es reuneix per valorar una interessant oferta per adquirir una empresa que treballa en l’àmbit dels cultius transgènics. Davant les divergències entre els diferents membres de la junta, es decideix contractar una especialista per conèixer a fons el tema abans de prendre decisions. Aleshores, es posen en contacte amb la Laura Alemany, una coneguda doctora barcelonina que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i li demanen impartir un curs de dues setmanes sobres els organismes modificats genèticament (OMG). Abans d’acceptar el requeriment, la Laura els adverteix que, tot i no estar en contra de les innovacions de l’enginyeria genètica, s’oposa rotundament a com s’aplica en alguns àmbits, sobretot l’agricultura.

El viatge de la Laura Alemany a Boston és el punt de partida a través del qual Maria Lluïsa Latorre, autora d’aquest llibre, ens submergeix en el món dels transgènics. A partir de les conferències de la protagonista de la història, el lector s’assabenta què s’amaga darrere dels cultius transgènics: els riscos potencials de consumir-los, les conseqüències de l’ús intensiu de l’herbicida glifosat, els possibles danys sobre insectes beneficiosos per a l’ecosistema o la contaminació dels camps de cultius convencionals per fuites de material transgènic. Les dissertacions de la Laura serveixen per articular un discurs contundent i acurat en relació amb els transgènics. Però la gran virtut de la novel·la rau en la capacitat d’enllaçar aquesta informació amb una intriga vinculada amb uns experiments abominables fets en un centre psiquiàtric de Wisconsin els anys 70, en relació amb un programa de la CIA que investigava tècniques de control mental. La narració combina equilibradament informació objectiva —conseqüència d’una acurada investigació— i els elements característics d’un thriller que sap mantenir viva la intriga fins a l’última pàgina.

El cor de les llavors comença amb una reflexió sobre les creences derrotistes que ens inciten a pensar que la humanitat està sentenciada a forces que no podem controlar. En contraposició a aquesta tendència, la protagonista és una dona coratjosa, perseverant i compromesa que lluita contra la visió reduccionista que el sistema intenta imposar. Evidentment, aquest personatge té reminiscències de l’anterior llibre de Maria Lluïsa Latorre —Dones invisibles—, un recull de cinquanta relats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. La combativitat d’una dona que, des de les seves possibilitats, planta cara al destí i procura viure amb plenitud dins d’aquest món ple de contradiccions.

La protagonista afirma que la població general s’exposa a un còctel de concentracions baixes de centenars de substàncies químiques amb la capacitat de disrupció endocrina, una mena de microenverinament que afecta molta gent sense que se n’adoni. Això posa en evidència els problemes ètics als quals ens enfrontem davant de qüestions mèdiques, ambientals, transgèniques, i amb relació a la lluita de poders, pròpies del sistema en el qual vivim. La lluita per a defugir d’aquestes imposicions són el veritable rerefons d’aquesta narració.

Article de Santiago Gorgas publicat a la revista Foc Nou, núm. 473, març / maig del 2016

PRESENTACIÓ del llibre El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics a la ciutat de Girona:

—GIRONA, a l’auditori petit (segona planta) de la Biblioteca Carles Rahola, 27 de maig de 2016

Quan al matí del mateix dia 27 vaig sentir a la ràdio que Jane Goodall oferiria una conferència a Girona, a les set de la tarda, vaig pensar que a la presentació del meu llibre, que començava a dos quarts de set, no hi vindria ningú. No em vaig equivocar gaire, van venir set persones. Almenys van mostrar molt interès pel tema i al final van fer moltes preguntes. 

Pel que fa a la conferència de Jane Goodall, hi van acudir un miler de persones repartides en tres sales, i unes sis-centes van seguir-ho en directe a través d’Internet. No ho dic molesta, al contrari, jo també en sóc una admiradora i celebro que una dona resolta a salvar el planeta tingui tant poder de convocatòria. A més, vaig dedicar el capítol vint-i-dos del meu llibre Dones invisibles a Biruté Galdikas, la primatòloga que va estudiar els orangutans i que el paleontòleg Louis Leakey va apadrinar junt amb Jane Goodall i Dian Fossey perquè duguessin a terme els seus treballs amb els grans simis. Per això se les coneix com els «àngels de Leakey». 

En tot cas, va ser un privilegi poder fer la presentació a la Biblioteca Carles Rahola i ho vull agrair a la Mònica Marquès i a la directora, Lourdes Reyes. 

Maria Lluïsa Latorre, 1 de juny de 2016 

—BARCELONA, entrevista a l’Ateneu L’Harmonia, 15 de maig de 2016

Els dies 13, 14 i 15 de maig de 2016 es va celebrar la segona edició de Literal, fira d’idees & llibres radicals, a Barcelona, a l’antic complex fabril Fabra i Coats. 

Literal és una fira oberta al públic amb la intenció de connectar els diferents projectes editorials independents i llibreries de Barcelona amb el públic lector amb inquietuds polítiques. Tal com diuen els organitzadors, es tracta d’una «fira plena de conferències, entrevistes, concerts, debats i sobretot molts i molts llibres». Enguany va comptar amb la presència de la Premi Nobel de Literatura 2015, Svetlana Aleksiévitx.

Quant a mi, hi vaig ser convidada per parlar del meu últim llibre, El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics, el diumenge 15 a les set de la tarda a l’Ateneu L’Harmonia. Al següent enllaç podeu veure les entrevistes del diumenge dia 15 de maig a la tarda, la meva comença a les 3:41:45

https://www.youtube.com/watch?v=bJDJl15Gtyg 

Com es pot veure al vídeo, faig mala cara i és que la mateixa setmana havia estat malalta i el diumenge encara no estava del tot recuperada. A continuació, una foto de les parades amb llibres en què surt en Jesús Aumatell, l’editor d’Emboscall: 

Vull fer notar que el periodista que m’havia de fer l’entrevista no es va presentar i, uns minuts abans, vam fer un petit intercanvi de com enfocar-ho amb la noia que finalment em va fer les preguntes, i penso que ens en vam sortir prou bé. 

Maria Lluïsa Latorre, 30 de maig de 2016

PRESENTACIÓ del llibre El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics a la ciutat de Solsona:

—SOLSONA, al Saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató, 6 de maig de 2016

Cartell informatiu de la presentació

El viatge de Tordera a Solsona és llarg però durant el trajecte pots gaudir de la visió de llocs meravellosos, com ara el castell de Cardona. Un cop arribes, la ciutat de Solsona impressiona per la seva bellesa. Tot seguit, l’entrada pel Portal del Pont et transporta a l’època medieval. Després de recórrer uns quants carrers encisadors fas cap a la Biblioteca Carles Morató, inaugurada gairebé fa un any, que és un edifici preciós totalment integrat al casc antic. Doncs bé, quan vaig entrar al Saló de les Homilies d’Organyà em vaig sentir en un indret de somni. 

Façana de la Biblioteca Carles Morató

Pel que fa a l’acte, organitzat per la biblioteca dins la programació de la Fira de Sant Isidre, el va encetar la Mercè Augé, una mestra retirada molt coneguda i apreciada a Solsona, que va explicar la meva biografia. A continuació en Jesús Aumatell, l’editor, va parlar de la trama del llibre. Per últim, vaig oferir la meva exposició en powerpoint que he reproduït al següent enllaç: 

EXPOSICIÓ TRANSGÈNICS 

Algunes persones del públic ja havien llegit el llibre i van afavorir la roda de preguntes final. Hi va haver una intervenció per corregir el nom de males herbes o maleses que jo havia fet servir. En realitat són plantes silvestres que apareixen de manera espontània a tot arreu i que poden ser molt beneficioses. Un assistent veí de Pinós, que comercialitza productes ecològics, ens va il·lustrar amb algunes dades sobre l’agricultura ecològica, com l’ús de productes biològics a base de bacillus thurigiensis —un bacteri que habita el sòl— per neutralitzar alguns insectes lepidòpters i el risc que s’hi facin resistents a causa de l’augment exponencial dels cultius transgènics Bt. 

Tot plegat, el viatge, la ciutat de Solsona i la xerrada a la biblioteca van convertir la jornada en fantàstica i, abans d’acabar, aprofito per donar les gràcies a la Mercè Augé, a l’Ester Barniol, directora de la biblioteca, i a la llibreria Pellicer. 

Maria Lluïsa Latorre, 14 de maig de 2016

PRESENTACIÓ del llibre El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics al municipi de Tona: 

—TONA, a la Biblioteca Caterina Figueras, 19 d’abril de 2016 

Emmarcada en la novena setmana cultural que se celebra al municipi de Tona i anunciada com «un acte que ens permetrà endinsar-nos en la literatura, el procés de creació i els organismes transgènics i conclourà amb un piscolabis i degustació de Cervesa del Montseny», la presentació va començar amb unes càlides paraules de la directora de la biblioteca, Mar Cuxart, que també és regidora de l’Ajuntament.

Faig un incís per agrair l’interès i amabilitat tant de la llibreria Sant Jordi com de l’equip de treball de la Biblioteca Caterina Figueras. 

A continuació vaig fer l’exposició i, malgrat que el powerpoint em va fallar una mica, el públic la va seguir atentament. Us en deixo l’enllaç:  

EXPOSICIÓ TRANSGÈNICS

Entre el públic hi havia cares conegudes i estimades com la poeta Rosa Codina i l’escriptora Maria Dolors Farrés, uns quants amics i amigues, i un munt de persones inquietes i molt interessades per conèixer la realitat que ens envolta. Va ser molt estimulant reviure l’experiència del contacte amb la gent mentre els dedicava el llibre i degustàvem el pica-pica. 

En definitiva, la meva segona visita a la Biblioteca Caterina Figueras —la primera va ser com a convidada per conduir el col·loqui sobre el meu llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa a la trobada mensual del club de lectura de Tona— va tornar a ser un èxit de participació, a més d’entranyable i inoblidable. 

Maria Lluïsa Latorre, 23 d’abril de 2016

PRESENTACIONS del llibre El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics a Santa Coloma de Farners, Barcelona, Tordera i Vic: 

—SANTA COLOMA DE FARNERS, a la Biblioteca Joan Vinyoli, 15 d’abril de 2016 

De nou va ser un plaer parlar per a la població de Santa Coloma de Farners. El mateix dia i a la mateixa hora es presentava el llibre sobre el president Puigdemont Em dic Carles, escrit pel periodista Josep Riera, a la Casa de la Paraula. A més, hi va assistir per sorpresa el mateix president. Convençuda que només vindrien quatre gats va ser una grata sorpresa veure aparèixer un públic que va seguir molt atentament la meva exposició. La prova és que van fer moltes preguntes, les quals van enriquir molt el debat sobre els transgènics, i que la majoria va adquirir el llibre.

També voldria deixar constància del meu agraïment infinit a la introducció que va fer en Joan Baptista Ferrà, del Centre Excursionista Farners, entitat que organitzava l’acte. Es notava que havia fet una lectura exhaustiva del llibre. Es va centrar més en la trama, els personatges i la subtrama d’intriga, conscient que jo parlaria del tema OMG, i va quedar la mar de bé. 

Maria Lluïsa Latorre, 9 de juliol de 2016

A la parada del mercat, Louise Moillon (c. 1630) 

NOTA. A finals d’octubre del 2015 vam haver de suspendre les presentacions previstes del llibre perquè un familiar molt proper va contraure una malaltia greu. Malgrat aquesta etapa trista i dolorosa que em toca viure, avui encara més entelada per la notícia de la mort de Muriel Casals, la vida continua i, a partir d’ara, reprendrem les presentacions que van quedar pendents. Gràcies per la vostra comprensió (Maria Lluïsa Latorre, 14 de febrer de 2016). 

—BARCELONA, a la llibreria La Impossible, 15 d’octubre de 2015 

Tot i que hi van venir poques persones, com es pot veure a la foto, l’explicació del rerefons socioeconòmic en el qual es desenvolupa l’acció de la novel·la es va seguir amb un gran interès.

Maria Lluïsa Latorre, 20 d’octubre de 2015 

—TORDERA, a la Biblioteca de Tordera, 2 de juliol de 2015 

La presentació a la Sala d’Actes de la Biblioteca de Tordera va ser tan entranyable com la de Vic. Primer va parlar la directora, la Sílvia Anfrons, després l’editor, en Jesús Aumatell, i seguidament vaig iniciar la meva exposició amb el powerpoint. Va ser fantàstic tornar a sentir el caliu del públic i escoltar-ne els comentaris mentre els signava el llibre. L’única pega és que quan vaig haver acabat gairebé no quedava res del pica-pica. Bé, en realitat em va fer molt feliç que tothom n’hagués pogut gaudir. 

Maria Lluïsa Latorre, 14 de juliol de 2015

Enllaç a l’entrevista amb Ràdio Tordera

http://radiotordera.cat/radio/?p=38906 

—VIC, a la Sala Modernista del Casino, 19 de juny de 2015 

Poc després de les vuit del vespre, en Jesús Aumatell, editor d’Emboscall, començava la presentació del llibre El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics davant d’un auditori molt atent amb les següents paraules: 

«L’obra literària publicada de Lluïsa Latorre s’amplia amb una nova novel·la, cosa que vol dir que ja en són tres, amb l’afegit de Dones invisibles, un volum que aplega aproximacions biogràfiques a un conjunt de cinquanta dones que, com es diu al subtítol, «han canviat la història sense que la història ho reconegui». Aquest conjunt d’obra, cadascuna de les quals assegura l’entreteniment i enriquiment del lector, dóna compte de la categoria i ambició de l’autora, perquè demostren la fidelitat tant a un estic dom a una visió del món.» 

El vaig escoltar emocionada, perquè em va tocar el cor i per això he reproduït algunes parts de la seva exposició: «En aquesta obra, la construcció argumental està explícitament al servei de la idea: comença amb una nota de l’autora que exposa de forma concisa tant el tema com el seu posicionament i intencions. Més clar, aigua. L’etiqueta que li escau, doncs, és la de «novel·la de tesi». Però no és només això, perquè com apuntava abans, al llarg del relat s’hi dibuixa el retrat d’una dona en la seva maduresa, és a dir, plenitud: moral, psicològica, física i sexual. I, lligada a la trama principal, bàsica, n’hi ha una altra, més elaborada, per on s’introdueix el misteri, la intriga, fins i tot l’esotèric. És una obra amb una intenció molt clara, però enriquida amb múltiples matisos que fan que funcioni a molts nivells i pugui satisfer les expectatives d’un públic molt ampli. Molt recomanable, doncs.» 

A continuació us deixo l’enllaç a un petit esbós del powerpoint que vaig presentar i que el públic va seguir amb molt interès; molts m’ho van poder comentar després, mentre gaudíem del pica-pica: 

http://www.lluisalatorre.com/el-cor-de-les-llavors-exposicio/

Maria Lluïsa Latorre, 27 de juny del 2015

—LLETRES CONTRA LA MANIPULACIÓ GENÈTICA

Transcripció de l’article de Jordi Vilarrodà publicat al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, 31 de juliol de 2015: 

L’acció es barreja amb la informació, la literatura és al servei d’una causa

Maria Lluïsa Latorre, de l’Esquirol, publica la novel·la El cor de les llavors (Vic) J. V. 

La darrera novel·la de la metgessa i escriptora Maria Lluïsa Latorre, El cor de les llavors (Emboscall Editorial), parteix d’una presa de posició personal: «Estic en contra de la modificació genètica de les llavors», diu l’autora. I es posa al servei d’aquesta idea per construir un relat on l’acció es barreja amb informació que el lector rep sobre una qüestió controvertida i fonamental. 

Amb els seus coneixements professionals, Latorre ja desconfiava dels defensors del que hem anomenat transgènics, però la documentació que ha recollit en l’elaboració de la novel·la l’ha convençuda encara més. «Vaig haver d’aprendre moltes coses que no sabia perquè també toca l’economia i altres àmbits, és una qüestió en què hi ha de dir la seva molta gent, no només els biòlegs». Ha escollit com a protagonista la Laura Alemany, una jove doctora catalana que viatja a Boston per assessorar els possibles compradors d’una empresa de transgènics. Les conferències que imparteix guien el relat per qüestions com els riscos de consumir transgènics, l’afectació de la natura, el model d’agricultura intensiva o el poder de les grans multinacionals del sector. 

Paral·lelament es desenvolupa una trama sobre un grup que investiga operacions encobertes del poder i, en concret, un projecte de control mental de la CIA. 

«És una acció que serveix per donar un respir al lector», explica Latorre, que admet que la novel·la demana «una certa concentració». Situar l’acció a Boston —la ciutat on va néixer el moviment per la independència dels Estats Units— li permet relacionar-ho amb el moment actual que viu Catalunya.

L’autora no amaga que la novel·la és, en aquest cas, l’instrument per comunicar un missatge: «Dono una visió crítica a través d’una història de ficció». La novel·la es va presentar fa uns dies al Casino de Vic. 

Maria Lluïsa Latorre, exteclista del grup Duble Buble, va debutar en la literatura amb una novel·la d’intriga, Els peons de l’assassí (2006) i va continuar amb De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (2010). El seu tercer llibre va ser un assaig, Dones invisibles (2011), amb la voluntat de donar a conèixer personatges femenins que han canviat el curs de la història i que, malgrat això, han quedat oblidats.

Article de Jordi Vilarrodà publicat al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, 31 de juliol de 2015 

EL COR DE LES LLAVORS. PER UNA PLANETA LLIURE DE TRANSGÈNICS (llibre publicat el juny del 2015)

La idea central de l’últim llibre de Maria Lluïsa Latorre, una biòloga de Barcelona que imparteix un curs sobre organismes transgènics a la junta directiva d’una companyia de Boston, pretén situar el lector/a en un lloc privilegiat per entendre les claus d’un tema tan complex i polèmic com és el dels OMG. La història transcorre durant tres setmanes de l’abril del 2014 i presenta una subtrama amb tocs de misteri, drama i denúncia que s’intercala amb les classes que fa la protagonista, la doctora Laura Alemany. 

SINOPSI

El cor de les llavors és una història de ficció que proposa una anàlisi crítica dels organismes modificats genèticament o OMG. L’argument gira a l’entorn d’una prestigiosa companyia de Boston del sector de la imatge mèdica, l’OHBE (Osborn Human Body Explorer), que davant la disjuntiva de comprar una empresa de llavors transgèniques contracta la doctora Laura Alemany, una experta en el tema, de Barcelona, perquè formi i assessori els membres de la Junta Directiva. En el rerefons hi ha unes maniobres per disputar el lloc al president, en Richard Osborn. 

Al llarg dels capítols, la protagonista desgrana per a un auditori molt atent aspectes aparentment tan dispars com la Revolució Verda, la contaminació dels camps de cultius convencionals per fuites de material transgènic, els riscos potencials de consumir aliments transgènics, les conseqüències de l’ús intensiu de l’herbicida glifosat i el fet que n’hagin aparegut herbes resistents, o els possibles danys a insectes beneficiosos per a l’ecosistema. Posa l’èmfasi en la idea del sòl com una estructura viva, dinàmica i receptora de vida i la necessitat d’una agricultura que el preservi. També deixa clar que l’agricultura transgènica, a més de totes les incerteses que suscita, és la continuació del model d’agricultura intensiva actual, que es basa en un alt consum d’aigua i energia fòssil, en l’ús de productes fitosanitaris i fertilitzants a gran escala i en grans extensions de monocultius. 

Paral·lelament, el Club Verne, un grup de sis persones que investiga operacions encobertes del poder, i del qual formen part tres dels assistents al curs de transgènics, té entre mans el misteriós cas d’una jove psicòloga i un centre psiquiàtric on es van fer experiments abominables amb els interns, en relació amb un programa de la CIA sobre tècniques de control mental que es va destapar els anys setanta. 

Pel que fa a Boston, la Laura hi descobreix una ciutat moderna, dinàmica i acollidora, que recorda constantment al visitant que s’hi va gestar la rebel·lió contra la Corona britànica per aconseguir la independència, i es meravella de les similituds que hi troba amb el procés en què actualment estan immersos els catalans per recuperar la seva sobirania. 

Quan finalitza el curs, un seguit de circumstàncies fan que la Laura allargui l’estada a Boston i es converteixi en testimoni d’excepció de revelacions insospitades i de com es resolt la lluita pel poder a l’OHBE.

Publicat per l’editorial Emboscall (col·lecció moment angular)  http://www.emboscall.com 

Distribució Nordest  http://www.nordest.es