—Juny del 2010, El 9 NOU d’Osona i el Ripollès. Transcripció de la crònica de Jordi Vilarrodà:
UNA METGESSA DEL SEGLE XVI. Maria Lluïsa Latorre relata a «De Susqueda a Tübingen», la seva segona novel·la, la història d’una guaridora acusada falsament de bruixeria.
Mitjans de l’any 1618. Paula Krüger, una dona guaridora de Susqueda, és traslladada a les masmorres del castell dels Montcada de Vic —l’actual Temple Romà— on la Inquisició la vol torturar per obligar-la a confessar que practica la bruixeria. Al mateix escenari, es presentava dissabte De Susqueda a Tübingen, la segona novel·la que ha escrit Maria Lluïsa Latorre, que té com a protagonista aquesta dona singular.
Amb aquest relat, que ha publicat Osedi Serveis Editorials, amb seu a Manlleu, l’autora ha volgut recordar uns personatges femenins que no tenien res de bruixes, i sí de «precursores de les actuals metgesses, i també psicòlogues, llevadores…». Al capdavall, precedents «de les dones independents que treballem», afirma Latorre, que és metgessa de professió.
La novel·la té tres parts, a través de les quals el lector pot resseguir la trajectòria vital de Paula Krüger, una dona de Susqueda, filla i néta de remeieres que li han transmès els seus coneixements. Del pare, un alemany erudit, n’hereta una elevada instrucció cultural, que la porta a la ciutat de Tübingen a estudiar la medicina oficial. De tornada a Catalunya, es dedicarà a la seva professió fins que serà acusada de bruixeria, en un procés que acaba amb la seva condemna a la forca. Al lector, però, se li reserva la sorpresa d’un inesperat final. El conjunt de la trama és fruit de la imaginació de l’autora, i els personatges principals no van existir, però es barregen amb altres que sí eren històrics, com Antoni Vila i de Savassona, el governador general de Rupit. El rigor en la documentació també dóna versemblança a un relat que «és de ficció, però podia haver estat real», explica Montse Saborit, de l’editorial Osedi.
L’autora constata que les dones remeieres tenien autoritat moral, la gent hi confiava, i per això despertaven les suspicàcies de les autoritats, que amb les acusacions de bruixeria intentaven «treure-se-les de sobre». Al contrari del tòpic, no les veu com unes pobres ancianes analfabetes: «No eren marginades, sinó integrades al teixit social de la seva època.» El problema de fons, ben actual encara, era la consideració de la dona, en general, com a «ésser dolent per naturalesa».
Retall de l’article de Jordi Vilarodà al periòdic El 9 Nou d’Osona i el Ripollès
SEGONA NOVEL·LA. Maria Lluïsa Latorre (Esquirol, 1961) va ser teclista del grup de pop Duble Buble entre els anys 1979 i 1989. Després de la dissolució del grup, va deixar la música i l’any 2006 va reaparèixer com a escriptora amb l’extensa novel·la policíaca Els peons de l’assassí (Emboscall Editorial).