De Susqueda a Tübingen: opinions

Paula_2

DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA

OPINIONS DE LECTORES I LECTORS. Per respectar-ne l’anonimat només apareixen les inicials del nom i cognoms, el sexe i l’edat: 

—LLMV ♂ (58): He gaudit molt del teu llibre, i encara que explica una història dramàtica, hi ha moments que et fa riure, i tot relatat amb un ritme trepidant. És molt bo i s’hauria de vendre a cabassos. (maig del 2016) 

—NPA ♀ (50): Hola Lluïsa, finalment m’he llegit De Susqueda a Tübingen! I m’ha agradat. L’he trobat ben escrit, es llegeix molt bé i la Paula és un personatge molt maco. El que m’ha agradat molt és la recreació que fas de com funcionava el món de la medicina. Perquè ara ens sembla la mar de natural, però fins fa quatre dies la gent no tenien el CAP al costat i bé s’havien d’espavilar. (juliol del 2015) 

—EJM ♀ (37): Amb molta humilitat m’atreveixo a escriure’n quatre ratlles i ho faig perquè crec que la història de la Paula s’ho val. Gràcies per aquesta novel·la tan meravellosa, plena de sentiments però també de reivindicacions. M’admira moltíssim com aquesta història transmet la innocència, la felicitat i la curiositat d’una nena, però també la tristor, la impotència, la ràbia, la incertesa, l’atreviment i la seguretat d’una noia, i la valentia, la dedicació, la saviesa i l’amor d’una dona que és capaç de vèncer una vida plena d’obstacles gràcies a la seva bondat. Quina sort que aquest llibre hagi passat per les meves mans! (16 de febrer 2012) 

—PAS ♀ (26): El passat mes  d’octubre vas venir a presentar el teu llibre «Dones Invisibles» a la Vocalia de Dones de Vista Alegre (Mataró). Aquell mateix dia ens vas fer un altre bon regal: el teu llibre «De Susqueda a Tübingen». Vaig ser la primera a agafar-lo i el vaig començar a llegir després d’acabar el que estava llegint en aquells moments. M’ha acompanyat durant els esmorzars dels darrers mesos, on aprofitava per llegir un capítol entre glop de suc i torrada. Avui l’acabo d’enllestir i he de dir que m’ha agradat molt la història de la Paula, la seva força i valentia, però sobretot com has tractat tot tipus de temes, des dels més polítics i socials, fins als més emotius i fins i tot sexuals. Serà un d’aquells llibres a recomanar, sense dubte! (8 de gener 2012) 

comenta

Al meu estudi, abril del 2010

—RCC ♀ (62): No  m’he oblidat d’aquella tertúlia [club de lectura a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font, Taradell, 24 de novembre de 2011], en especial, de la persona – escriptora, ni tampoc puc oblidar el contingut del llibre i de l’estil. Encara que hagués durat una hora més no hauríem acabat de fer-te’n més comentaris. És del llibres que requereixen una segona lectura, subratllar detalls per copsar i interioritzar  els  diferents matisos. Personalment vaig trobar, en ell, una gran humanitat, tendresa i…, no acabaria. Valdria la pena fer un: tu a tu. (11 de desembre 2011) 

—TGR ♂ (51): He llegit la teva novel·la i m’ho he passat de conya. Una història apassionant amb tots els ingredients per fer de la novel·la una autèntica joia. Trepidant, apassionant, plena d’intriga i d’emocions intenses. (1 d’agost 2011) 

—AGFM ♀ (55): Creo que lo tuyo, por ahora, es el ensayo, porque la novela no está bien lograda; la leí y me hizo gracia porque es fresca y clara como tú, pero carece de solidez narrativa, quizá porque te falta ponerte como modelo a los grandes autores, no a la literatura comercial. (20 de juliol 2011

—Club de lectura a la Biblioteca de Tona: Estava pendent d’escriure’t perquè a hores d’ara encara rebo comentaris de lectors/es que van estar tant contents amb la teva xerrada. Mira si va tenir èxit, que no he fet cap gestió per donar els teus llibres a la Xarxa perquè en tinc molts de deixats! Sense anar més lluny ahir va venir una senyora que havia llegit el teu primer llibre i que li havia agradat tant, tant, que quan va saber que havies vingut a la Biblioteca, va venir corrents a buscar el segon. A més va dir que era una llàstima que no el tinguéssim perquè de segur que tindria també molt d’èxit, fins i tot va comentar que te l’haurien de reeditar! (1 de juliol 2011) 

N_Tubingen

Una lectora amb el llibre i la ciutat de Tübingen de fons (gràcies, Núria!), maig del 2011

—SAC ♀ (72): Estimada, ahir al vespre vaig acabar el teu «De Susqueda a Tübingen». Estic impressionada pel teu saber d’història, de medicina tradicional, d’herbes remeieres, de costums de dones, de bruixes! Per com escrius i et mous entre una colla de protagonistes. Pel sentit del deure i de l’ètica que desprèn. Per la llibertat de la protagonista. Per l’art d’estimar fet explícit amb tanta delicadesa, etc. Vaig començar-lo i no l’he deixat fins acabar de llegir-lo. M’ha enganxat i m’ha agradat molt. Com em desitges a la dedicatòria, la Paula m’ha arribat al cor. Et felicito. (14 de juny 2011) 

—NBP ♀ (62): El teu llibre em va entusiasmar, ja li vaig dir a en Joan. La personalitat de la Paula em va impressionar, i la forma en què defenses les dones també. Per això aquest nou llibre [Dones invisibles] amb la història de tantes dones, que segurament mai se’ls ha reconegut, em crida molt l’atenció. (maig del 2011) 

—MUS ♀ (38): Que tinguis un molt bon dia de Sant Jordi. Segur que estaràs molt enfeinada. Acabo de fer-me una fart de plorar. Sí, amb les tortures i les injustícies que la malevolència va practicar a la Paula, com a representació de tantes i tantes dones i també homes de bona fe. Estic en aquell punt del llibre en què un cop finalitzat no pares de donar-li voltes i més voltes. Aquest, penso jo, és l’èxit dels escriptors. (22 d’abril de 2011) 

—SAC ♀ (45): Recomano llegir aquesta novel·la perquè, malgrat la foscor, la crueltat, la pobresa, la ignorància del món que s’hi relata, en ella s’hi expressa i s’hi transmet aquest desig d’abastar un món màgic i reparador, un món de pau i d’harmonia. I és així com jo m’he sentit després de llegir-la: reparada i en pau. (10 de març 2011) 

—FPL ♂ (57): Ja he acabat de llegir la teva novel·la, és que jo sóc un poc retardat. La lectura m’ha fet companyia molts dies, abans d’anar dormir. M’ha agradat molt, tens una forma molt amena i afectuosa d’escriure, que fa que visquis els personatges! A més, per mi també em porta records i evocacions de quan era petit, dels paisatges de Rupit, l’Esquirol, i tot el Collsacabra, i els noms dels personatges, fins i tot una Pallejana! (24 de febrer 2011) 

—JTS ♂ (68): Després de llegir les peripècies de la Paula he arribat a la conclusió que l’autora és una persona amb una gran càrrega emotiva, fidel defensora de les llibertats i la justícia, però sempre al servei dels més desvalguts. Valenta en la narració i de sentiments sincers. Lluïsa, estic molt content que hagis escrit aquesta història, perquè, ja comença a ser hora que els fets s’expliquin amb tota la seva cruesa igual com varen succeir. Encara que moltes de les humiliacions i escarnis de l’època, i fins i tot del segle XIX, començaments del XX, sobrepassaven amb escreix les de la Paula. Enhorabona, espero que aquesta història sigui el primer graó que comenci a desmuntar la teoria (d’intel·lectuals de primera fila) que aquestes històries son fruit de ments desequilibrades o persones incultes —com per exemple, que les mal anomenades bruixes varen deixar d’existir quan va arribar el corrent elèctric—. Gràcies per la Paula! (6 de setembre 2010) 

—MVB ♀ (56): De Susqueda a Tübingen transcorre durant gairebé 40 anys de la seva protagonista, Paula Krüger. La Maria Lluïsa Latorre en fa un relat fluid, àgil, que salta de Catalunya a Baden-Württemberg contextualitzant amb facilitat dues cultures ben diferents però sovint paral·leles en els prejudicis i les supersticions. M’ho he passat molt bé llegint la novel·la, i he arribat a travar una autèntica complicitat amb la Paula i el seu compromís amb la compassió, la llibertat i el lliure albir. Felicitats, Maria Lluïsa! (20 d’agost 2010) 

—ABF ♀ (50): Em varem regalar el teu llibre i m’ha encantat. He gaudit molt de la lectura i l’he trobat molt amè. Penso que tens molta imaginació i fas que la lectura ens engresqui a dins la història que ens expliques. Només et volia felicitar i encoratjar-te a què continuïs escrivint. (9 d’agost 2010) 

—ASM ♀ (43): Abans de res, felicitar-te per la presentació del teu llibre al Barri Gòtic de Barcelona i desitjar-te’n moltes més per fer possible que molts més lectors gaudeixin i visquin, com ho estic fent jo, el món de la Paula, ple d’aventures, informació històrica, trames romàntiques, poesia, colors i paisatges que tan bé hi descrius. També comentar-te que estic patint molt: primer, perquè em veig a venir el pitjor sobre si acusaran la Paula o no i, segon, perquè cada dia veig que falten menys pàgines per acabar el llibre, i cada dia llegeixo més a poc a poc per si així s’allarga i s’omple de més pàgines; em consolo pensant que quan l’acabi el tornaré a llegir i així, amb l’excusa que estic treballant amb la recerca de l’ofici de les dones remeieres, podré descobrir nous secrets i més informació sobre la novel·la. Sincerament: M’ENCANTA! (3 d’agost 2010) 

—CCV ♀ (50): La història de la Paula és una història molt romàntica que m’ha atret des del principi del llibre fins al final. Està situada en un marc geogràfic que conec bé i per això m’agrada. La novel·la està basada en uns fets històrics verídics i la Maria Lluïsa retrata molt bé l’època històrica on ha situat el personatge. M’ha agradat molt la manera de ser de la protagonista, una dona molt avançada per la seva època, forta, culta, molt liberal i sobretot molt apassionada i molt feminista. Els personatges estan molt ben lligats i en un moment o altre els personatges secundaris es converteixen en protagonistes, com és el cas d’en Felip, el primer amor de la Paula, o bé la Palmira, la bruixa de la cabanya. Les descripcions dels llocs i ambients són excel·lents. I ja no cal dir totes les explicacions en medicina… Vaig pensar que la història acabaria malament, però em va agradar molt el final tan romàntic. Només he de dir que potser hi ha un excés de personatges secundaris, és clar que la novel·la és molt llarga, però quan vaig llegir-ne la relació que hi havia al final, d’alguns ja ni me’n recordava. (2 d’agost 2010) 

—MMV (82): És una obra de lectura amena, personatges sòlids i una protagonista entranyable, un argument que atrapa, aventures amb moments trepidants, moments emotius, alguns tocs de misteri i un final ben resolt, és a dir, té tots els ingredients de les bones novel·les. (1 d’agost 2010) 

—SLL ♀ (59): No he parat fins que m’he acabat la novel·la. Moltes gràcies per saber endinsar-nos en aquest món tan tenebrós de la cacera de bruixes. Jo reivindico la nostra condició de bruixes, totes ho som d’alguna manera, en el millor sentit del terme. Et felicito per la teva valentia en el tractament de les qüestions de sexe, ets clara i directa. Quant al personatge de l’heroïna, tota l’estona estava pensant… «ai, que la penjaran… no, la Paula, No!». Un altre aspecte destacable és la il·lustració dels temes mèdics. Es nota que ets una metgessa (potser hauries estat una Paula en el segle XVI). Res més, encoratjar-te perquè continuïs endavant. (31 de juliol 2010) 

—JSM ♂ (49): M’ha agradat molt, té molt bona lectura, de seguida et capta l’interès, la protagonista ha de viure moltes aventures i és molt feminista en el sentit més positiu del terme. Penso que el teu llibre guanyaria molts premis si el presentessis als concursos de literatura. (20 de juliol 2010) 

—IOC ♀ (58): La història de la Paula m’ha entusiasmat, la vaig llegir en un temps rècord. També et vull dir que tens molta imaginació. Ah, i com a historiadora puc garantir que l’obra està molt ben documentada. Per últim, la protagonista sembla inspirada en una guaridora contemporània que m’agradaria presentar-te. Et vaig felicitar pel teu primer llibre, que he llegit dues vegades, doncs ara hi torno! (16 de juliol 2010) 

—IVP ♀ (46): Es llegeix molt bé, la trama està molt ben travada, les dades reals estan molt ben introduïdes i no entorpeixen la ficció, al contrari, la història és molt emocionant i el desenllaç m’ha agradat molt, paga molt la pena. (19 de juny 2010) 

—JCS ♀ (75): Només començar ja m’ha enganxat i l’he llegit amb molt interès i emoció, fins i tot alguns trossos m’han fet plorar. El final m’ha agradat molt i desitjo que arribi a molta gent. (10 de juny 2010) 

—AYCG ♂ (68): El llibre és de lectura molt amena i la història m’ha agradat molt, a més, m’han fet molta gràcia alguns paral·lelismes entre la meva vida i la de la protagonista: Jo visc a Sau, que és molt a prop de Susqueda i, per altra banda, la Paula aprèn la medicina oficial a la ciutat de Tübingen i jo vaig estudiar a la veïna ciutat de Reutlingen. (5 de juny 2010) 

—Maria Lluïsa del Río: Felicitacions per la teva novel·la! M’ha agradat i interessat molt, ara et faig un petit avenç i em comprometo a fer un comentari més ample en el meu bloc, així com a difondre-la a través de la xarxa. És interessant pel tema, el tractament, la prosa clara, concisa, la capacitat de transmissió d’una etapa de la història de la societat i del paper de les dones, tan oblidat i desconegut, d’aquí el seu valor i interès. Enhorabona i tant de bo creixi l’interès per d’altres dones i col·lectius, en especial el mèdic. Rep una forta abraçada i tot el meu reconeixement, intel·lectual i humà. Salut i creativitat feminista. (3 de juny 2010) 

ENTRADA ACTUALITZADA el maig del 2016 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *