—REUS, al Centre de Lectura, 18 de març de 2011
El divendres 18 de març a les vuit del vespre, Daniel Pi va fer la presentació de la novel·la DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA al Centre de Lectura de Reus. En un discurs molt interessant i amè, va desgranar per a l’audiència unes quantes reflexions que la novel·la li havia suscitat, com també en va remarcar la vigència de molts elements i successos, tot i que la història transcorre en els segles XVI i XVII.
Daniel Pi i Maria Lluïsa Latorre
Per la meva part, vaig parlar del context històric de la cacera de bruixes, de com hi va influir la forta misogínia que venia de segles anteriors i, sobretot, vaig donar un gran protagonisme a les víctimes de la cacera.
Durant la xerrada vaig aclarir que no va ser la Inquisició qui va liderar la persecució de la bruixeria, una creença errònia molt estesa. Majoritàriament la van dur a terme els poders civils i locals. La cacera de bruixes no es va donar de manera lineal: notícies o rumors sobre processos d’una regió podien precipitar l’inici en altres, i la seva evolució depenia de la mentalitat de les autoritats locals i les pressions a què es trobaven sotmeses.
Imatge de la pel·lícula Báthory (2008), del director eslovac Juraj Jakubisko. A Europa, les persones condemnades a mort per bruixeria eres cremades vives, però a Catalunya i Anglaterra eren penjades a la forca.
Per exemple, el dia divuit de gener de 1621 des de Gualba van enviar una lletra a Hostalric, dirigida al doctor Galderic Crestina. Li feien saber que se sospitava que hi havia bruixes i demanaven ajut monetari per iniciar una persecució. Als pocs dies el doctor Galderic va contestar al batlle de Gualba que no hi creien, en bruixes, i pel que fa als diners que no els n’enviarien, i que si volien jutjar algun sospitós que es paguessin les despeses del seu propi erari municipal. És possible que això aturés la cacera a Gualba. Cosa que em porta al motiu de situar la trama entre Susqueda i Tübingen. Buscava dos llocs on s’havia actuat de manera diferent. A la ciutat de Tübingen no hi va haver persecució de bruixes; només una dona hi va ser condemnada i executada per bruixa el 1505. En canvi a Susqueda, poc abans del deu de juny de 1619 van penjar a la forca dues dones, Joana Trias, vídua de Pere Genís Masgrau, i Eufrasina Puig de Rajols, vídua de Gabriel Puig de Rajols.
Després de la presentació ens vam reunir unes quantes persones per anar a sopar i vaig descobrir dues doules en el grup. Les doules són dones que acompanyen i donen suport emocional i físic a altres dones durant l’embaràs, el part i després del part. Mentre menjàvem va ser molt enriquidor escoltar la seva experiència com a doula.
Maria Lluïsa Latorre, 11 d’abril de 2011