Dones invisibles: 17 a 33

50invisibles

ROSALIND FRANKLIN (Londres, 1920 – 1958) 

«La nostra obscura dama ens deixa la setmana que ve», va escriure Maurice Wilkins a James Watson i Francis Crick referint-se a aquesta científica de primera línia que, tot i que no se li va reconèixer, va fer una contribució fonamental en la resolució del misteri de l’ADN.    

    rosalind

ALICE STEWART (Sheffield, 1906 – Oxford, 2002)

Pionera en el camp de l’epidemiologia, gràcies a la seva aportació avui dia s’accepta sense discussió que fins i tot l’exposició a dosis baixes de radiacions ionitzants suposa un risc per a la salut. Per això, qualsevol exploració radiogràfica només s’ha de fer quan és estrictament necessària. 

alice_stewart MARIA SANZ DE SAUTUOLA (c. 1871 1946) 

Maria-Sanz-Sautuola

Encara era una nena quan el seu pare es va veure desacreditat per la comunitat científica de l’època. Una nena amb els cabells curts com un vailet que el seu pare semportava amb ell, sense discriminar-la per no ser un nen, i que, empesa per la curiositat, va descobrir una obra artística meravellosa. Per això, ella millor que ningú sabia que el seu pare no anava errat. 

Altamira_cova

ERZSÉBET BÁTHORY (Nyírbátor, Hongria, 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614) 

El propòsit del capítol 20 és rehabilitar aquesta comtessa hongaresa que tothom presenta com lassassina de més de sis-centes donzelles. Els suposats banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta László Turóczi i publicada lany 1729. En el llibre, al final del capítol explico que Erzsébet va llegar les seves possessions als seus quatre fills, però Orsika ja havia mort i només eren tres, Anna, Kata i Pál. 

IRENA SENDLER (Otwock, Polònia, 1910 – Varsòvia, 2008) 

irena anciana

Lany 1942, a Varsòvia, una treballadora social va crear i dirigir una conspiració de dones que, disfressades d’infermeres, van salvar la vida de molts nens i nenes. 

      irena-sendler

BIRUTÉ GALDIKAS (Wiesbaden, Alemanya, 1946) 

Fa més de quatre dècades que aquesta científica estudia els orangutans en el seu hàbitat natural i treballa incansablement per evitar-ne l’extinció. Podeu consultar el seu web a: 

https://orangutan.org/about/

Biruté Galdikas als anys setanta

Biruté Galdikas als anys setanta

ADA LOVELACE (Londres, 1815 1852) 

Una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica. 

MINA AHADI (Abhar, Iran, 1956) 

Mina Ahadi

Activista contra la pena de mort —és portaveu del Comitè Internacional contra la Lapidació— i fundadora del Consell Central dels Exmusulmans a Alemanya, fa temps que reclama el dret a la laïcitat. Una posició que no és gens fàcil i per la qual ha rebut amenaces de mort. 

MURASAKI SHIKIBU (entre els segles X i XI) 

Una escriptora japonesa va recrear l’esplendor de la cort imperial Heian en una obra que es considera la primera gran novel·la de la literatura universal, Genji monogatari (El relat de Genji). 

genji

ARSENDA D’ÀGER (segle XI) 

Dona de la petita noblesa que va governar al costat del seu espòs, Arnau Mir de Tost, en terres de frontera. El dia 23 de maig de l’any 1068 va dictar un testament que avui dia valorem com un document excepcional. Al seu marit li va deixar els escacs, unes boniques peces de cristall de roca d’origen àrab que identifica com a «nostres». Actualment es conserven al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Al testament, per amor prega i demana a Arnau, per Déu i per la caritat i l’amor que Déu ha posat entre l’home i la dona, que per la seva ànima es compleixi tot el que ella ha demanat en el testament. No us sembla bonic que al segle XI una esposa demani al seu marit que compleixi les seves últimes voluntats en nom de l’amor? 

       Escacs_Arsenda

SHERE HITE (St. Joseph, Missouri, 1942) 

Shere_H

La investigadora i sexòloga que va fer trontollar la societat nord-americana de l’any 1976 amb el seu Informe Hite sobre sexualitat femeninava aportar moltes dades sobre la sexualitat, però el cinema gairebé sempre escenifica el sexe amb un coit. Per sort hi ha excepcions, una d’elles és la pel·lícula Coming Home, de l’any 1978. John Voight hi interpreta un veterà del Vietnam afectat de paràlisi a la meitat inferior del cos que, en una escena sensual, excitant i tendra alhora, fa estremir de plaer una guapíssima Jane Fonda. Penso que resumeix molt bé, en imatges, el que Shere explica incansablement des de fa més de tres dècades. A continuació el seu web oficial: 

http://www.hiteresearchfoundation.org/home.aspx 

ROSA PARKS (Tuskegee, Alabama, 1913 – Detroit, 2005) 

L’any 1955, als estats del sud dels EUA, seguien vigents les polítiques de segregació racial en escoles, autobusos, banys, restaurants… fins que un dia, una dona negra i desconeguda va desencadenar grans canvis amb un petit acte de coratge i dignitat. 

        rosa_parks        rosa_parks3

BERTHA BENZ (Pforzheim, 1849 – Ladenburg, 1944) 

Bertha Benz (foto del 1871)

Bertha Benz (foto del 1871)

El 29 de gener de 1886, l’enginyer Karl Benz va aconseguir la seva primera patent pel Benz Motorwagen, el primer vehicle automotor de la història. Però qui va donar l’empenta definitiva perquè l’invent tirés endavant va ser la seva decidida i intrèpida esposa Bertha. 

Reproducció idèntica del Benz Motorwagen feta l’any 1986

Reproducció idèntica del Benz Motorwagen feta l’any 1986

ROSA BONET (Sant Cugat Sesgarrigues, 1918) 

Una dona inquieta que es va avançar al seu temps i que vaig conèixer personalment el desembre del 2009. Després de sentir-li explicar la seva biografia no em vaig poder resistir a incloure-la en aquest recull. 

LOU ANDREAS SALOMÉ (Sant Petersburg, 1861 – Göttingen, 1937) 

Lou_Salome

El gener del 2011 em va sorprendre descobrir-la en un llibre al costat d’altres suposades dones perverses un llibre que és l’antítesi del Dones invisiblesperquè «va posar en escac emocional alguns dels més destacats intel·lectuals i artistes del seu temps, com Nietzsche, Rilke o Freud»Deixant de banda que això no és pervers, res més lluny de la veritat i en aquest capítol ho podreu comprovar.

AGNÒDICE D’ATENES 

«Una donzella anomenada Agnòdice volia estudiar medicina, […] es va tallar els cabells, es va posar la roba d’un home i va assistir a les conferències d’un metge anomenat Hieròfil, dedicant-se principalment a l’estudi de l’obstetrícia i la ginecologia. Un cop instruïda en la medicina, va sentir una dona que cridava […] i la va anar a assistir. La dona, pensant que era un home, va refusar la seva ajuda, però Agnòdice es va aixecar la roba, es va revelar com una dona i així va poder tractar la seva pacient. Quan els altres metges es van adonar que els seus serveis no eren requerits per les dones, van acusar Agnòdice de seduir-les perquè només volguessin ser ateses per ella, i van acusar les dones de fingir-se malaltes [per rebre visites d’Agnòdice]. Quan va ser portada davant el tribunal de justícia, […] Agnòdice una vegada més va aixecar la seva túnica per demostrar que era una dona. Els metges la van acusar amb més vehemència.»  

Medalló que representa Agnòdice, es va fer a principis del segle XX, junt amb altres que representen metges grecs, per decorar la façana de la Facultat de Medicina de París

Medalló que representa Agnòdice. Es va fer a principis del segle XX, junt amb altres que representen metges grecs, per decorar la façana de la Facultat de Medicina de París.  

HENRIETTA LEAVITT (Lancaster, 1868 – Cambridge, 1921) 

Henrietta

Una astrònoma minuciosa i creativa que va proporcionar la clau per descobrir la immensitat de l’Univers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *