CAÇADORES PREHISTÒRIQUES
En l’estudi de la prehistòria sempre s’havien relacionat eines i armes amb homes, fins al punt que, si se’n trobaven al costat d’un cadàver, es donava per fet que es tractava d’un home. Un exemple: l’any 1939 es va recuperar un esquelet complet junt amb una punta i un cisell d’os en un sepulcre de Barum, al sud de Suècia, i va ser catalogat com a «pescador mesolític», però l’any 1970 els estudis osteològics van demostrar que es tractava d’una dona d’uns trenta-cinc anys que havia parit unes quantes criatures. També s’atribuïa el gènere masculí a totes les representacions de figures humanes, tant si dansaven, recol·lectaven aliments o caçaven, excepte quan els seus trets femenins eren tan evidents, com és el cas de les venus paleolítiques, que no oferien dubte. El resultat és que les activitats de les dones prehistòriques van esdevenir invisibles.
No us sembla una intrèpida caçadora?
ELLEN BOUDREAUX (Califòrnia, 1957)
Amb una memòria i habilitat musical prodigioses, Ellen és un exemple sorprenent de l’enigmàtica síndrome de savant (o del savi).
A continuació trobareu l’enllaç a un documental sobre els savants realitzat l’any 2006 i titulat Beautiful minds. Són tres capítols dividits en quinze fraccions d’uns deu minuts cada una. S’hi analitza, també, per què hi ha molts més savants homes, però s’hi expressen algunes idees que són meres especulacions, no sustentades en proves. Alguns fins i tot cauen en prejudicis que denuncio en altres capítols.
https://www.youtube.com/watch?v=FxO6tkibZpU&feature=related
KATE SHEPPARD (Liverpool, Anglaterra, c. 1847 – Christchurch, Nova Zelanda, 1934)
La dama que va liderar el moviment sufragista a Nova Zelanda, el primer país del món que va introduir el sufragi universal sense restriccions (1893).
Foto de la primera reunió del Consell Nacional de la Dona de Nova Zelanda (NCW), abril del 1896
CADDY ADZUBA (Bukavu, Congo, 1981)
Caddy fa temps que denuncia la violència salvatge que s’exerceix sobre les congoleses en una part de la República Democràtica del Congo (RDC).
ABADESSA EMMA (c. 880 – Sant Joan de les Abadesses, 942)
Filla de la comtessa Guinedilda i el comte Guifré el Pelós, Emma va regir el monestir de Sant Joan i el seu territori adscrit —un domini equivalent a un comtat— més de quaranta anys.
LADY GRACE MILDMAY (Lacok Abbey, 1552 – Apethorpe, 1620)
La voluntat d’una dona de preservar la seva àmplia gamma de sabers —que inclouen medicina, cirurgia i estudis d’herbaris— i transmetre-la a altres dones.
ADA AHARONI (El Caire, 1933)
Ada creu en el poder de la paraula i treballa perquè per mitjà de la literatura i la cultura es posi fi al terror i el conflicte no sols a Israel, sinó a tot el món.
El grup de «Poetes de l’Orient mitjà» a l’edició del festival Poetes à Paris de la tardor del 2009: Ada Aharoni és asseguda al costat de la poetessa de l’Iran Mehri Shah Hosseini, del poeta algerià Amar Banni i del poeta de l’Irak Al Seidi Mohammed.
El 8 de juliol de 2011 va morir la filla d’Ada, Tali Winkler. A més de preciosos poemes, Ada li va dedicar paraules com «ara descansa en pau, canta, balla i titil·la per sempre amb les immortals estrelles».
BARBARA STROZZI (Venècia, 1619 – Pàdua, 1677)
Retrat de Barbara Strozzi pintat entre 1635 i 1639 per Bernardo Strozzi (sense relació de parentesc)
Perquè pugueu apreciar la creativitat musical d’aquesta compositora barroca us deixo un enllaç amb una de les seves cançons, «Che si può fare», un lament preciós interpretat per la soprano Mariana Flores.
https://www.youtube.com/watch?v=aDBPfhG-gVk
ANNA KEICHLINE (Bellefonte, Pennsilvània, 1889 – 1943)
Una reeixida arquitecta de Bellefonte que amb una mentalitat molt moderna i pràctica va patentar molts invents.
MARIE MEURDRAC (França, segle XVII)
Autora de La Chymie charitable et facile en faveur des dames (la química caritativa i fàcil a favor de les dones), el primer llibre de química escrit per una dona.
LISE MEITNER (Viena, 1878 – Cambridge, Anglaterra, 1968)
Lise Meitner, foto de l’any 1928
Lise fumava i va treballar en radioactivitat tota la seva vida, en canvi, va arribar als noranta anys.
REMEDIOS VARO (Anglès, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1963)
Un mil·lenni separa la pintora Remedios Varo de la il·lustradora Ende, del Beatus de Girona, però les uneix el seu geni artístic.
1- Babilònia en flames, miniaturista i religiosa Ende (975). 2- Hacia la torre, Remedios Varo (1960)
HORTÈNSIA HORTALA (Roma, segle I a.n.e.)
Una gran oradora que es va enfrontar al poder establert sense recórrer a les estratègies del model masculí patriarcal. Totes les fonts consultades es refereixen sempre a Hortènsia, filla de Quint Hortensi Hòrtal. El cognom Hortala és la forma feminitzada del cognom del pare: al final de la República les dones afegirien al nom el cognomen patern feminitzat; en llatí Hortalus / Hortala, en català Hòrtal / Hortala.
Segur que recordeu la inoblidable interpretació que l’actriu Siân Phillips va fer de Lívia Drusil·la a la sèrie Jo, Claudi. Ens va quedar la idea d’una Lívia perversa, sense escrúpols i intrigant, que no respon al que se’n coneix. En canvi, Hortènsia encara resta invisible.
HILDEGARD VON BINGEN (Bermersheim, 1098 – Rupertsberg, 1179)
Una dona excepcional, però durant molts anys, la fama de visionària va enfosquir-ne les facetes de predicadora, teòloga, compositora musical, poetessa, cosmòloga, metgessa i herbolària.
HERMINIE CADOLLE (1845 – 1926)
Feminista i innovadora va patentar un invent que va alliberar moltes dones del suplici de la cotilla.
MARIA SIBYLLA MERIAN (Frankfurt, 1647 – Amsterdam, 1717)
Mare de l’entomologia moderna, durant els segles XIX i XX aquesta gran naturalista va ser considerada «una inofensiva pintora de papallones i flors».
PAM REYNOLDS (Detroit, 1956 – Atlanta, 2010)
Música, compositora i cantant de prestigi, era una atrafegada mare de família quan va tenir una experiència propera a la mort fascinant i desconcertant alhora. Al següent enllaç podeu veure com ella mateixa l’explica en el documental de la BBC, The Day I Died (2002):
http://www.dailymotion.com/video/x8n628_experiencias-cercanas-a-la-muerte-p_school