Dones invisibles: bibliografia I

50invisibles

La bibliografia del llibre DONES INVISIBLES no segueix un ordre alfabètic. Tampoc no mostra el total del material consultat perquè la pàgina es faria interminable. L’he dividit en dues parts perquè tanta informació no cap en sola una entrada. Actualment, algunes pàgines consultades ja no estan disponibles a Internet (última actualització juliol del 2016). 

LLIBRES 

Duoda, comtessa de Barcelona (2008), Renada Laura Portet. Rafael Dalmau, Editor.

Història de les dones a la Catalunya medieval (2005), Teresa Vinyoles Vidal. Eumo Editorial i Pagès Editors: Comtessa Duoda, pàgines 16 – 22; Les beguines, pàgines 205 – 207; Almodis de la Marca, pàgines 58 – 72; Arsenda d’Àger, pàgines 74 – 79; Abadessa Emma, pàgines 42 – 44. 

Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII – XX (2001). Icaria editorial. Tres articles: 

  • «Poder académico versus autoridad femenina: la Facultad de Medicina de París contra Jacoba Félicié (1322)». Article de Montserrat Cabré i Pairet i Fernando Salmón Muñiz. Pàgines 55 – 75. 
  • «En busca de una “autèntica” medicina de mujeres: los extraños destinos de Trota de Salerno e Hildegarda de Bingen». Article de Monica Green. Pàgines 27 – 54. 
  • «Lady Grace Mildmay, una sanadora inglesa del siglo XVI». Article de Jennifer Hellwarth. Pàgines 93 – 114. 

Cartas (1995), Sinesi de Cirene. Editorial Gredos. 

Les beguines. La Raó il·luminada per Amor (2002). Elena Botinas Montero, Júlia Cabaleiro Manzanedo i Maria dels Àngels Duran Vinyeta. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII (2006). Magda Bodin i Alfred Badia. Horsori Editorial. 

Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII (1974). Antoni Pladevall. Barcelona: s.e.

Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya (2007). Autores i autors dels textos: Agustí Alcoberro, Joan Bada, Mariano Barriendos, Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Pladevall, Jaume de Puig, Josefina Roma, Ramon Sarobe, Eva Serra i Teresa Vinyoles. Museu d’Història de Catalunya.

Les bruixes segrestades (1994). Lluís Orriols i Monset. Rafael Dalmau, Editor (col·lecció Camí Ral, 5). 

Condemnades per bruixes (2007). Rafael Ginebra. Museu de Granollers.  

Berthe Morisot (1995), Anne Higonnet. California Paperback Printing. 

Quan els vescomtes de Barcelona eren (2006). José Enrique Ruiz-Domènec. Pagès Editors. Barcelona. 

La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l’art romànic (2000). Antoni Pladevall. Institut d’Estudis Catalans. 

lluidonin

Maria Lluïsa Latorre al seu estudi (2011)

ROSALIND FRANKLIN: The Dark Lady of DNA (2002). Brenda Maddox. HarperCollins Publishers. 

The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation (1999). Gayle Greene. University of Michigan. 

Sanz de Sautuola y el descubrimiento de Altamira (2002). Benito Madariaga de la Campa. Fundación Marcelino Botín, Santander. 

Planeta humà (2000). Eudald Carbonell i Robert Sala. Editorial Empúries. 

Infamous Lady: The True Story of Countess Erzsébet Báthory (2009). Kimberly L. Craft. Estats Units.

Walking with the Great Apes. Jane Goodall, Dian Fossey, Biruté Galdikas (2009). Sy Montgomery. Chelsea Green Publishing. 

ADA, THE ENCHANTRESS OF NUMBERS. A Selection from the Letters of Lord Byron’s Daughter and Her Description of the First Computer (1992). Narrated and Edited by Betty Alexandra Toole. Ed. D. (Strawberry Press, Mill Valley, California). 

La cotidianeidad en la prehistoria. La vida y su sostenimiento (2007). Encarna Sanahuja Yll. Icaria & Antrazyt. 

Historia del Arte. Prehistoria. África negra. Oceanía (2006). Editorial Salvat. 

Lou Andreas Salomé. La aliada de la vida (2001). Stéphane Michaud. Ares y Mares. 

El temps i el regiment del comte Guifred el Pilós (1989). Ramon d’Abadal i de Vinyals. Editorial Ausa (pàgina 53). 

Viajes inesperados. El arte y la vida de Remedios Varo (2007). Janet A. Kaplan (traducció Amalia Martín-Gamero). Coedició de Walter Gruen i Ediciones Era, segona reimpressió. 

La Chymie charitable et facile en faveur des dames (1711). Marie Meurdrac. Troisième édition, Laurent d’Houry. 

El hombre y sus símbolos, (1976). Carl G. Jung i col·laboradors. Traducció Luis Escobar Bareño. Caralt Editor.

TESIS 

—Las pioneras de la medicina en Gran Bretaña, capítols 1, 2 i 6. Pilar Iglesias Aparicio (2003). Tesi doctoral. Universitat de Màlaga. 

—Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c. 991 – 1 de marzo de 1058). Xavier Gil i Roman (2004). Tesi doctoral. UAB.

—Vida y obra de Lou Andreas Salomé. Una aportación al estudio psicoanalítico de la feminidad. Pilar García Pardo (2008). Tesi doctoral. Universidad Complutense de Madrid.

ARTICLES 

—Darold A. Treffert i Gregory L. Wallace. «Trets genials». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 311, agost del 2002.

—Michael S. Gazzaniga. «Dos cervells en un». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 264, setembre del 1998. 

—Ruth Lewin Sime. «Lise Meitner i el descobriment de la fissió nuclear». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 258, març del 1998.

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

—«Historia de las matemáticas / Biografías de matemáticos ilustres, Hipatia». Adela Salvador Alcaide (Universidad Politécnica de Madrid) i María Molero Aparicio (Liceo Español de París). DivulgaMAT, 27 de novembre de 2008 [consultada el juny del 2009]. Disponible a: 

http://vps280516.ovh.net/divulgamat15/index.php?option=com_content&view=article&id=3351:hipatia-i-415&catid=37:biograf-de-matemcos-ilustres&directory=67 

—«Sinesio de Cirene, intelectual. La escuela de Hypatia en Alejandría». José María Blázquez. Gerión, vol. 22, núm. 1, 2004 [consultada el juny del 2009]. Disponible en format PDF a: 

sinesio-de-cirene-intelectual-la-escuela-de-hypatia-en-alejandra-0 

—«Louise Michel en Ca la dona». Pepe Gutiérrez-Álvarez. Kaos en la Red, 12 de gener de 2009 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://hernanmontecinos.com/2009/02/17/louise-michel-en-ca-la-dona/ 

—Louise Michel: «anarquista, luchadora incansable y enamorada de la vida». Nic Maclellan. ENcontrARTE, març del 2004 [consultada el juliol del 2009]. Disponible en format PDF a: Louise_Michel_ENcontrARTE

—Ani Choying Drolma. Nuns’ Welfare Foundation of Nepal, official website [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://choying.com/ 

ANI CHOYING DROLMA, monja budista y cantante: «El loto nace en el fango pero su flor permanece siempre blanca y limpia». El Blog alternativo, extret d’una entrevista publicada a El periódico el 24 / 6 / 2009. [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.elblogalternativo.com/2009/06/25/ani-choying-dolma-monja-budista-y-cantante-el-loto-nace-en-el-fango-pero-su-flor-permanece-siempre-blanca-y-limpia/ 

«Les beguines: una autoritat espiritual a lEuropa medieval». Lídia Roig. Publicacions Recerca, núm. 41, 2009. Edita Caputxins de Catalunya i Balears [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.caputxins.cat/publicacions/recerca/any2009/recerca43.pdf 

Miranda – The Tempest, John William Waterhouse (1916)

Miranda – The Tempest, John William Waterhouse (1916)

—RITA LEVI-MONTALCINI, NEURÓLOGA Y PREMIO NOBEL DE MEDICINA DE 1986, ENTREVISTA: «Vivimos dominados por impulsos de bajo nivel, com hace 50.ooo años». Enric Gonzàlez. ELPAIS.com, 15 / 5 / 2005 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://elpais.com/diario/2005/05/15/domingo/1116129153_850215.html 

«Vandana Shiva: una dona entre dones, l’aigua i la llavor». Luís Ángel Fernández Hermana. Dones i medi ambient, núm. 40, pàgines 20 a 25, octubre del 2007 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://www.yumpu.com/es/document/view/13624446/01-ma35-ok-generalitat-de-catalunya/23 

—«La democracia de la Tierra. Reportaje a Vandana Shiva». Kazim Tirmizey. EcoPortal.net, 19 / 7 / 2006 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.ecoportal.net/content/view/full/61480 

—PROCÈS DE MARIE–OLYMPE DE GOUGES DEVANT LE TRIBUNAL RÉVOLUTIONNAIRE. Le droit criminel [consultada l’agost del 2009]. Disponible a:

http://ledroitcriminel.free.fr/le_phenomene_criminel/crimes_et_proces_celebres/gouges_proces.htm 

—«Olympe de Gouges and the Rights of Woman» [consultada l’agost del 2009]. Disponible a: 

http://womenshistory.about.com/od/olympedegouges/a/Olympe-De-Gouges-And-The-Rights-Of-Woman.htm 

—Breve estudio en torno a la «Condesa de Dia». Rosario Delgado Suárez. Espéculo, núm. 32. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid, 2006 [consultada el setembre del 2009]. Disponible a: 

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero32/conddia.html 

—Hedy Lamarr. Las mujeres en la guerra. Exordio, la segunda guerra mundial (1939 – 1945) 26 de març de 2002 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: http://www.exordio.com/1939-1945/civilis/cine/lamarr.html 

«Hedy Lamarr, de Hollywood a la telefonía móvil». Francesc Comellas i Javier Ozón. Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica, UPC. Buran, núm. 15, maig del 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/Buran/article/viewFile/178719/240320 

—«Hedy Lamarr, Q & A whit Author Patrick Agan». Alt Film Guide. 13 de febrer de 2007 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.altfg.com/film/hedy-lamarr-patrick-agan/ 

—Berthe Morisot, primera impresionista. Gloria Valdés-Bango, autora oficial de YoMujer.com, 22 de setembre de 2008 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a:

http://mujeres.es/berthe-morisot-primera-impresionista/

—Berthe Morisot, French Impressionist Painter. The Art History Archive [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.arthistoryarchive.com/arthistory/impressionism/Berthe-Morisot.html 

Aung San Suu Kyi

Aung San Suu Kyi

—Aung San Suu Kyi. Biografías Líderes Políticos. Editado por Roberto Ortiz de Zárate. Fundació CIDOB [consultada el gener del 2011]. Disponible a: 

http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/asia/myanmar/aung_san_suu_kyi 

—Rosalind Franklin y el descubrimiento de la estructura del DNA. Un estudio de caso sobre la (in)visibilidad de las mujeres en ciencia. Catalina Lara, Profesora Titular de Bioquímica y Biología Molecular en la Universidad de Sevilla. El Segundo Escalón. Desequilibrios de Género en Ciencia y Tecnologia. ArCiBel, Sevilla, 2006 [consultada el desembre del 2010]. Disponible en format PDF a: Rosalind Franklin 

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

—«The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation». Richard Wakeford. Journal of Radiological Protection, Volume 20, Number 4, December 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://iopscience.iop.org/article/10.1088/0952-4746/20/4/703/meta;jsessionid=2470600F70F209D1E6A0CE651C87F593.c5.iopscience.cld.iop.org 

—Visita a la reproducción de las pinturas de Altamira. Mariano Ayarzagüena Sanz. Museo Arqueológico Nacional [consultada el novembre del 2009]. Disponible a:

http://www.cuevadelapileta.org/textos_archivos/seha.pdf 

—«Countess Elizabeth Báthory: icon of evil». Tony Thorne. The Telegraph, 29 June 2008 [consultada el novembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.telegraph.co.uk/culture/film/3555482/Countess-Elizabeth-Bathory-icon-of-evil.html 

«Irena Sendler: a Holocaust heroine». Louette Harding. Mail Online, 1 August 2008 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-1037057/Irena-Sendler-Holocaust-heroine.html

—About the Project. Life in a Jar, The Irena Sendler Project, 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.irenasendler.org/about-the-project/ 

«Professor Biruté Galdikas. President Orangutan Foundation International». Interviewed in Palangkaraya, Indonesia on 21 June, 2002. Stephen Mc Donell. Four Corners, ABC [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.abc.net.au/4corners/content/2002/timber_mafia/interviews/interviews_galdikas.htm 

Biruté Galdikas (1972)

Biruté Galdikas (1972)

—Biruté Galdikas: «El problema para los orangutanes no es la tala ilegal, sino la legal». Tana Oshima. El Mundo, suplemento, natura, núm. 7, octubre 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.elmundo.es/suplementos/natura/2006/7/1160776821.html  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *