PRESENTACIÓ conjunta del llibre DÓNA’T de l’actriu i escriptora Àngels Bassas i del meu llibre DONES INVISIBLES
—CARDEDEU, al Casal de la Gent Gran, 26 de setembre de 2016.
Organitzat pel taller d’escriptura la Tec-Ca, l’acte girava entorn de la dona i el va encetar la també escriptora Rosa Maria Pascual, que va presentar les dues convidades, Àngels Bassas i una servidora.
Il·lustració del llibre La ciutat de les dames (1405)
En la meva intervenció em vaig referir a l’escriptora i intel·lectual Christine de Pizan (1364 – c. 1430) perquè fa sis-cents anys, al seu llibre La ciutat de les dames, ja es preguntava «quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants d’homes, clergues i laics, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits. […] per arribar a la conclusió que la dona, dolenta per essència i naturalesa, sempre s’inclina cap al vici».
Avui dia encara són moltes les idees misògines i prejudicis contra les dones que impregnen la nostra societat, sovint d’una manera inconscient, i si no arriben a la consciència es van perpetuant. La resposta a la misogínia és fer història de dones per oferir exemples de dones reals que neutralitzin aquests prejudicis, però també per mostrar referents femenins en tots els àmbits que es contraposin als estereotips que sovint ens mostren els mitjans de comunicació, que no ensenyen la imatge real del món, sinó la versió que els convé.
Àngels Bassas i Maria Lluïsa Latorre escoltant les preguntes i intervencions del públic
De les cinquanta dones del meu llibre em vaig centrar en tres, l’actriu Hedy Lamarr (1914 – 2000), la sexòloga Shere Hite (1942) i la intel·lectual i psicoanalista Lou Andreas Salomé (1861 – 1937). Són les que més connecten amb la protagonista del llibre d’Àngels Bassas, la Maria, una actriu que viu la seva professió intensament alhora que exerceix la seva sexualitat amb llibertat i sense complexos.
Abans de ser coneguda com a Hedy Lamarr, l’actriu Hedwig Eva Maria Kiesler va causar sensació per dues escenes en una pel·lícula txeca titulada Ecstasy del 1933. En una apareix nua nedant al riu i corrent pel bosc. En l’altra experimenta un orgasme mentre la càmera només ens mostra el rostre de l’actriu, oferint una visió deliciosa de la sexualitat femenina que no sols es va avançar a la seva època, sinó que avui dia deixa enrere les pel·lícules actuals, que gairebé sempre escenifiquen el sexe amb un coit.
Hedy Lamarr en dues escenes de la pel·lícula Ecstasy (1933)
Durant la meva exposició vaig tenir el privilegi que Àngels Bassas llegís algunes citacions i ho va fer de manera brillant. Després, la seva intervenció va captivar tots els assistents. Us deixo un enllaç amb un resum de la xerrada realitzat per Salvador Coll :
https://www.youtube.com/watch?v=7g32q1DDhfM
Maria Lluïsa Latorre, 14 d’octubre de 2016