Dones invisibles: Presentacions II

—26 de novembre de 2011, presentació a Llegim…? Llibreria, Igualada. La presentació a Llegim…? Llibreria es va escaure en dissabte a les set de la tarda. La ubicació d’aquesta botiga coquetona i acollidora en un carreró encisador d’aire medieval —en ple nucli antic de la ciutat d’Igualada—, i la col·laboració de la música i compositora Concepció Ramió i Diumenge per parlar del llibre a la gent d’Igualada que s’hi va apropar, van afavorir que la reunió es convertís en un petit esdeveniment, una vetllada entranyable que no oblidaré. 

Llegim...? Llibreria, passatge Capità Galí, 2 (Igualada)

Igualada_2Llegim…? Llibreria, passatge Capità Galí, 2 (Igualada)

―Divendres, 25 de novembre de 2011, Els lectors que sí estimen els llibres – 134 – Dones invisibles. Article de J. M. Solé – «Vols llegir?» – Ràdio Nova – Igualada:  

https://volsllegir.blogspot.com/2011/11/els-lectors-que-si-estimen-els-llibres_25.html 

—17 de novembre de 2011, Ràdio Ona (Torelló), Entrevista en temps de nit. Era un vespre una mica fred quan vaig dirigir-me a Torelló per compartir amb Montserrat Font el seu programa de 8 a 9 del vespre als estudis de Ràdio Ona. Va ser una hora intensa, que va passar sense adonar-nos-en, durant la qual vaig gaudir moltíssim. Llàstima que l’entrevista no va quedar ben gravada i no es pot reproduir!

—3 de novembre de 2011, presentació a Vilafranca. La biblioteca Torras i Bages (plaça de l’Oli, 20) va tornar a ser l’escenari de la presentació d’un llibre meu en un mateix any. Flanquejada per Ramona Suriol, regidora de Benestar Social i Família, Sílvia Amigó, poeta i rapsoda, i amb la presència estel·lar d’una dona invisible, Rosa Bonet (capítol XXX, memòria històrica i viva), va resultar una reunió memorable. Totes les intervencions van pagar la pena, tant les del públic com de les que presentàvem l’acte, però vull remarcar la brillant presentació de Sílvia Amigó, la podeu llegir clicant a continuació:

INTERVENCIÓ DE SÍLVIA AMIGÓ 

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa Latorre i Sílvia Amigó

D’esquerra a dreta Ramona Suriol, Maria Lluïsa i Sílvia Amigó 

Maria Lluïsa Latorre signant el llibre Dones invisibles

Maria Lluïsa Latorre signant el Dones invisibles

—21 d’octubre de 2011, presentació a Mataró. La vocalia de Dones de Vista Alegre (carrer d’Almeria s/n) va organitzar un acte de presentació impecable i alhora entranyable. El local feia molt de goig, el micròfon, el canó i el portàtil van funcionar amb total perfecció. La intervenció de les psicòlogues Montse Damont i Patrícia Alba va ser molt escaient i en sintonia amb el missatge que el Dones invisibles vol transmetre i em vaig sentir molt a gust al seu costat. El públic va ser molt participatiu i va fer moltes aportacions interessants, i el pica-pica amb Cervesa del Montseny va ser boníssim. Crec que no es pot demanar més. Totes les dones de l’associació es van esforçar molt perquè tot anés tan bé i des d’aquí vull elogiar la tasca que duen a terme des de fa temps per situar la dona en el lloc que li pertoca. 

Maria Lluïsa Latorre acompanyada de Montse Damon i Patrícia Alba al local de la vocalia de Dones de Vista Alegre, Mataró

Maria Lluïsa Latorre acompanyada de Montse Damon i Patrícia Alba al local de la vocalia de Dones de Vista Alegre, Mataró. 

—20 d’octubre de 2011, Dones invisibles: La vida de 50 dones que van fer història. Article de Cristina Salad a Mataró Ràdio:  

http://mataroradio.cat/mataronoticies/cultura/noticia/dones-invisibles-la-vida-de-50-dones-que-van-fer-historia

—20 d’octubre de 2011, Mataró Ràdio, programa Viu la vida dia a dia. Maria Lluïsa Aranaz, directora i presentadora del Viu la vida dia a dia, em va fer una entrevista molt càlida i ben conduïda —malgrat que va haver de ser a través del telèfon— i m’hi vaig sentir molt a gust. La podeu seguir al següent enllaç: 

http://www.ivoox.com/2011-10-20-viu-vida-dia-a-dia-2a-audios-mp3_rf_852891_1.html

—7 d’octubre de 2011, presentació a Arenys de Munt. La presentació a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori organitzada per lentitat Donaviva – Associació de dones dArenys de Munt va resultar molt agradable. La participació del públic al final de la meva exposició va generar una tertúlia ben animada. Crec que tots i totes en vam sortir molt satisfets/es. A sota una foto de l’acte: 

Arenys_2

—Dilluns, 26 de setembre de 2011, Dones en xarxa. Secció Llibres Recomanats: 

http://www.donesenxarxa.cat/dones-invisibles?lang=ca 

—Setembre de 2011, Setmana del Llibre en Català. Dels dies 9 al 18 de setembre es va celebrar la Setmana del Llibre en Català al parc de la Ciutadella. El matí de la Diada vaig tenir el privilegi de signar llibres al costat del dibuixant Fer a lestand de Viena Edicions: 

El conseller de Cultura Ferran Mascarell, el dibuixant Fer, d’esquena, i la Maria Lluïsa al parc de la Ciutadella (11 de setembre de 2011)

El conseller de Cultura Ferran Mascarell, el dibuixant Fer, d’esquena, i la Maria Lluïsa al parc de la Ciutadella (11 de setembre de 2011)  

SLlC_2

Les dedicatòries acolorides d’en Fer són fantàstiques i vaig ser-hi present quan dedicava el seu llibre al conseller Ferran Mascarell. Lendemà es comentava al diari El País: «Entre los visitantes ayer, el consejero de Cultura Ferran Mascarell (con Més de cent raons per ser culé bajo el brazo, dedicado por Fer), que se mostraba muy satisfecho de la feria.» 

—7 de setembre de 2011, COMRàdio, programa Tots x tots. Eva Corbacho va parlar del Dones invisibles a la secció «Recomanacions en Femení». Actualment ja no disponible el podcast.

—17 de juliol de 2011, el Periódico Mediterráneo, escrit de Josep Palomero a la secció COMENTARIS LITERARIS. 

«L’autora Maria Lluïsa Latorre Casellas és una metgessa que, preocupada per la poca atenció que han merescut les dones dedicades al camp de la salut, va investigar per què les ignoraven els llibres d’història de la medicina. Quan va començar la recerca va entropessar amb un munt de texts misògins que, dissortadament, tenen continuïtat amb els habituals comentaris maliciosos que, a propòsit de les dones, s’escolten a vegades en determinats cercles masculins. Tot plegat, el mes de juny del 2009 va prendre la decisió d’escriure cada setmana un article biogràfic sobre dones singulars ignorades. Amb la finalitat de divulgar la seua vida i obra, va enviar aquests articles als seus contactes i els va penjar en el seu web. 

»Aquest llibre n’és el resultat. S’hi recuperen cinquanta petites biografies de dones excepcionals per una o altra raó, editades amb la mateixa seqüència que es van publicar en internet. N’hi ha de totes les èpoques, d’arreu el món i de diverses activitats i professions, des de l’astrònoma, filòsofa i matemàtica Hipàtia d’Alexandria, fins a l’epidemiòloga anglesa Alice Stewart o la periodista congolesa Caddy Adzuba.» JP

JPmediterrani—10 de juliol de 2011, article de Toni Mata i Riu al Regió 7. Reivindicació en clau femenina. Recull de mig centenar de breus ressenyes biogràfiques que donen testimoni del pes de les dones en la història del coneixement. TONI MATA I RIU, Manresa. Transcripció de l’article: 

La doctora Maria Lluïsa Latorre (l’Esquirol, Osona, 1961) es va indignar. Tot recercant referents històrics de la pràctica sanitària protagonitzada per dones, es va trobar que el relat mèdic està escrit pensant només a destacar l’aportació masculina. No tan sols això, «també vaig topar amb alguns textos molt misògins que em van deixar estupefacta». Decidida a posar-hi remei d’alguna manera, va posar el seu granet de sorra a la necessària reivindicació del treball fet per les dones començant a escriure esbossos biogràfics de figures que, al llarg de la història, han demostrat que la naturalesa femenina no té res a veure amb febleses ni perversions. Els articles tenien com a destinataris les persones les adreces de les quals Latorre —els aficionats a la música la reconeixeran com a teclista de Duble Buble als anys 80— conservava al seu correu electrònic, una relació que va pujar de 80 a 275 en una clara demostració de la simpatia que va despertar la seva iniciativa. Fa unes setmanes, Viena edicions va posar aquest treball en paper en un llibre que aplega mig centenar de retrats.

L’índex mostra la volguda heterogeneïtat amb què Latorre va emprendre el repte: hi ha figures medievals i altres del segle XXI, dones amb trajectòries professionals brillants i altres que han viscut experiències vitals intenses. En el recull hi trobem des de la cèlebre erudita Hipàtia d’Alexandria, símbol de les víctimes de la intolerància i el fanatisme religiós masclista, fins a Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau del 1991, que viu reclosa a casa seva per la por que genera la seva popularitat entre les autoritats del règim militar birmà. 

La principal virtut d’aquest aplec és la voluntat de donar llum a la vida d’unes dones que, malgrat els seus assoliments, han sofert l’estigma de la invisibilitat. El cas més paradigmàtic és el d’Elisabet Martina, de qui se sap que va néixer a Viladrau en una data desconeguda i va morir a Seva el 1620, víctima del furor amb què es va emprendre la cacera de bruixes a la Catalunya del segle XVII. Latorre exposa amb detall els mètodes de tortura a què va ser sotmesa aquesta dona d’extracció social humil, un horror que, malgrat tot, no va fer l’efecte que els seus botxins esperaven i no va delatar ningú. Un fet trist, esfereïdor i, malgrat tot, excepcional que l’autora inclou a la llista per retre un emotiu homenatge a tantes i tantes dones que han estat víctimes de l’oblit i la injustícia al llarg de la història. 

DI_Regio_7

—28 de juny de 2011, Televisió i Ràdio l’Hospitalet, programa Tots els matins. Va ser un dia molt calorós de final de juny, el de la meva visita als mitjans de comunicació de l’Hospitalet, però va pagar la pena per la bona rebuda del productor, Jordi Caixàs, i l’entrevista que em va fer la presentadora Elisabeth Pavón al seu magazín matinal. La podeu trobar seguint el següent enllaç: 

http://lhdigital.cat/c/journal/view_article_content?groupId=10911&articleId=3802946 

—19 de juny de 2011, «Dones sorgides de l’oblit», escrit de Raphel Pherrer al Diari de Balears. 

«PALMA. Dones invisibles es troba en el primer lloc de classificació quant a novetats de la llibreria Lluna…», podeu seguir llegint el text de Raphel Pherrer a: 

http://www.vienaeditorial.com/fitxers/Dones%20invisibles%20-Diari%20de%20Balears%2020110619.pdf 

—13 de juny de 2011, reportatge de Jordi Vilarrodà a El 9 Nou d’Osona i el Ripollès. L’escriptora de l’Esquirol reivindica l’aportació femenina amagada en la història. Transcripció de l’article: 

LLUÏSA LATORRE RECULL EN UN LLIBRE LA TRAJECTÒRIA DE 50 DONES «INVISIBLES». Han fet aportacions al progrés de la humanitat, han estat importants en la història, heroiques en les seves accions o pioneres en diversos camps… però són poc conegudes, perquè són dones. L’escriptora i metgessa Maria Lluïsa Latorre (l’Esquirol, 1961) treu de la foscor 50 personatges femenins de tots els temps a Dones invisibles (Viena Edicions), al seu tercer llibre i primer d’assaig. Publicat l’abril passat, es va presentar divendres a VicDones, en el darrer acte presidit per la regidora Gràcia Ferrer.

L’origen del llibre es troba en una recerca que duia a terme Lluïsa Latorre sobre les pràctiques sanitàries de les dones. La recerca d’informació la va portar «a trobar dones, en aquest i en tots els àmbits» que, tot i els seus mèrits, no figuraven en lloc destacat en les enciclopèdies. «A més d’invisibles, moltes vegades la imatge tòpica de les dones és de dolenteria, perversitat…». Una reacció visceral —«ja n’hi ha prou!»— la va portar a escriure fa dos anys el primer retrat, el de Duoda, comtessa de Barcelona al segle IX, una dona valenta que en veure’s separada dels seus fills els va escriure «un manual d’educació» modèlic per a l’època. «El vaig enviar a tots els meus contactes de correu i vaig rebre molt bona resposta», explica Latorre. Els comentaris la van animar a continuar escrivint retrats, una cada setmana, fins arribar a mig centenar. Les reaccions que rebia pel correu electrònic, amb una llista de contactes que s’anava ampliant, «van ser un estímul potent per seguir escrivint». La cadena va arribar fins a Viena Edicions, que al veure els textos es va interessar per publicar el llibre.

Les dones que afloren gràcies al llibre són científiques com Rita Levi-Montalcini, premi Nobel de Medicina, Ada Lovelace, pionera de la informàtica, o Rosalind Franklin, investigadora de l’ADN; són artistes com Berthe Morisot, fundadora de l’impressionisme, o Barbara Strozzi, compositora barroca; són lluitadores com Louise Michel, a la Comuna de París, Caddy Adzuba, veu de les dones congoleses víctimes de la guerra. «Tota la història de la humanitat es pot explicar a través de les dones», constata Lluïsa Latorre. Cada retrat està contextualitzat a la seva època i proporciona al lector «una visió més equànime» de la trajectòria de la humanitat. Des de les dones caçadores representades amb arcs i fletxes a les pintures prehistòriques, fins a la metgessa [en realitat sexòloga] Shere Hite, descobridora dels secrets de l’orgasme femení. Sense oblidar, per exemple, que ni tan sols va ser un home el que va conduir per primer cop un cotxe, activitat tan paradigmàticament masculina: l’honor correspon a Bertha Benz, la dona de Karl Benz, que l’any 1888 va recórrer els 104 quilòmetres que separen Mannheim de Pforzheim a Alemanya.

Latorre9Nou_4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.