Dones invisibles: tertúlia al magazín televisiu Ben Trobats

TERTÚLIA SOBRE DONES INVISIBLES

—Magazín matinal Ben Trobats, La Xarxa Televisions, 27 de setembre de 2017

La Clara Tena presenta i dirigeix el programa Ben Trobats que s’emet de dilluns a divendres a La Xarxa de televisions locals. Els dimecres hi té lloc la tertúlia de dones, un espai en què es reivindica la igualtat i que modera la Clara Armengol, periodista de VOTV (Vallès Oriental Televisió). De nou vaig tenir el plaer de participar-hi, en aquesta ocasió per parlar de dones inspirant-nos en el meu llibre DONES INVISIBLES. 50 RETRATS DE DONES QUE HAN CANVIAT LA HISTÒRIA SENSE QUE LA HISTÒRIA HO RECONEGUI. 

D’esquerra a dreta Sònia Casas, Carme Lluveras, Clara Armengol, Clara Tena, Maria Lluïsa Latorre i Maria Àngels Cabré.

A més de les presentadores Clara Armengol i Clara Tena, i la seva col·laboradora habitual Carme Lluveras, vam intervenir-hi la Sònia Casas, cap de redacció de la revista Sàpiens, una servidora, Maria Lluïsa Latorre, i l’escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Maria Àngels Cabré. Sobretot vam parlar de dones que són poc o gens conegudes, però que han aconseguit fites importants. Són les dones que la història ha silenciat. Podeu seguir la tertúlia al següent enllaç:

http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/dones-invisibles

La Sònia Casas es va referir al fet que a vegades les dones són eclipsades per altres dones. Per exemple tothom coneix la gran comtessa Ermessenda i, en canvi, una dona tan notable com Arsenda d’Àger és molt desconeguda. Com va dir la Clara Armengol és allò que «en destaquem una i ja pensem que el greuge històric està reparat i no ens fixem en la resta de dones de la mateixa època». La Maria Àngels Cabré va matissar que és la trampa del patriarcat, són els homes que només destaquen una dona perquè només deixen un petit espai per a les dones.

Precisament el capítol vint-i-sis del meu llibre el dedico a Arsenda d’Àger, una dona de la petita noblesa que va governar al costat del seu espòs, Arnau Mir de Tost, en terres de frontera. El dia 23 de maig de l’any 1068 va dictar un testament que avui dia valorem com un document excepcional. Al seu marit li va deixar els escacs, unes boniques peces de cristall de roca d’origen àrab que identifica com a «nostres». Actualment es conserven al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Al testament, per amor prega i demana a Arnau, per Déu i per la caritat i l’amor que Déu ha posat entre l’home i la dona, que per la seva ànima es compleixi tot el que ella ha demanat en el testament. ¿No us sembla bonic que al segle XI una esposa demani al seu marit que compleixi les seves últimes voluntats en nom de l’amor? 

Maria Lluïsa Latorre, 14 d’octubre de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *