Duble Buble: concert a Manlleu

Concert a Manlleu (1 de juny de 2007): Nit inoblidable tant per als Duble Buble i col·laboradors com per al públic 

Tot i la pluja, que al llarg de la tarda no va permetre fer proves de so, a dos quarts d’onze del vespre ja es congregava una munió de gent davant les portes dels jardins de Can Puget. L’amenaça de pluja no havia desmotivat el personal.  

DbMtot

Els Duble Buble van arrancar sense complexos amb un convincent «Cristina» davant d’unes sis-centes persones, una bona part d’elles assegudes. Van seguir «Urbi et Orbi», «M’estimes tant que m’abonyegues» i «M’agrada», amb una excel·lent versió gospell acompanyada per Ramon Ferrer al teclat. «La meva nòvia era equilibrista» va donar pas a una part més intimista del recital amb temes com «Pels carrers del món», «La roda de la fortuna» i dues peces de la Maria i en Rob, «La força» i «Ocell». Aquestes cançons «lentes» van mantenir la solidesa i qualitat del concert i el públic les va rebre amb interès i admiració. 

        DbMMar         DbMMet

«El teu nom» i «Pecats» van tornar els espectadors a un so reforçat i potent gràcies a la bona conjunció instrumental i la sonoritat de les veus. «Mai no diguis ai! si et trepitja un xai» va donar un toc molt alegre que va sintonitzar amb uns moments d’humor que van protagonitzar en Ramon i en Met —el qual va fer gala de la seva faceta més de show mani que van provocar unes quantes rialles. 

       DbMval           DbMcharlie

Carles Olivé a la bateria i Valen Nieto a la guitarra, uns magnífics col·laboradors 

«Deu-me la fe dels meus pares» va comptar amb la col·laboració de Pep Sala al teclat i en Met va aprofitar per fer la presentació dels músics i veus. «Clava’t» i «Perduts al mig de l’espai» van cloure el repertori previst, però un públic entusiasta i que s’havia aixecat de les cadires per ballar va aconseguir uns quants bisos.

        DbMlluiqui       DbMrape

En aquesta recta final del concert la correspondència entre músics i públic va ser total i l’intercanvi de bones vibracions va portar a un final apoteòsic. Tot seguit els Duble Buble es van acomiadar i, com és habitual, van fer una reverència al públic com a salutació i agraïment davant d’una gran ovació. 

DbMfi

Fotos cedides per Pere Galobardes, músic de la Diminuta Swing Orquestra.

Crònica de Maria Lluïsa Latorre, juny del 2007 

Reportatge a El 9 Nou (4 de juny de 2007): A Manlleu els Duble Buble es retroben amb el seu públic per un dia 

Transcripció de dos fragments: 

Tot i que el disc presenta noves versions d’alguns clàssics de la banda de l’Esquirol, el grup es va decantar, durant l’actuació de divendres, per interpretar les versions de sempre en un concert que va anar de menys a més. 

DbManlleu

Mari Martínez, Met Coromina, Ramon Ferrer, Lluïsa Latorre i Quico Latorre van demostrar l’energia pròpia de qui es redescobreix per un dia. Durant la nit no hi van faltar autèntics himnes de tota una generació com Pecats, Cristina, Pels carrers del mónM’estimes tant que m’abonyegues i M’agrada. En el concert hi va col·laborar també Pep Sala, inventor d’aquest retorn discogràfic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *