ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Resum i fragments de l’entrevista que em va fer Josep Guijarro al programa Enigmes i misteris. Emès a Ràdio 4 el diumenge 23 de juliol de 2007.
Josep Guijarro anuncia el sumari del programa: llibres que tracten «l’essència del misteri», i comença fent referència a la novel·la Els peons de l’assassí i em felicita per un treball tan voluminós. Després comença l’entrevista amb una breu biografia i em demana de què parla el llibre. Això ens porta a comentar la influència de la sèrie Expedient X:
Lluïsa- Jo sóc una fan de la sèrie Expedient X ja quan la van fer al seu temps, i és el que vaig explicant sempre… sóc metgessa, tinc allò que en diem una preparació científica, que… s’ha d’actuar amb rigor, comprovar dades, buscar sempre la major objectivitat possible, i aquesta sèrie m’agradava perquè hi havia l’agent Scully que representava aquesta part, però també hi havia la part…
Guijarro- Més romàntica, més visceral, més intuïtiva… no? De l’agent Mulder.
Lluïsa- Sí! Igualment, a l’experiència de la vida et trobes amb anècdotes, amb coses que la ciència no explica, no té resposta per a tot i, en canvi, veus moltes coses que et criden l’atenció. Aquesta doble visió estava molt bé i a la novel·la es reflecteix.
Guijarro- Maria Lluïsa, això vol dir que tu tens una certa inquietud o tendència cap al misteri, es pot conjugar amb la teva formació científica?
Maria Lluïsa amb la seva llibreria de fons
Lluïsa- Sí, és el que jo defenso perquè… sembla que per molta gent és incompatible: qui té una visió científica no acceptarà mai res de coses sobrenaturals o que no en tenim cap explicació, ja les nega per sistema. Si no està d’acord amb els coneixements científics actuals ja ho nega. Quan precisament la ciència està molt lluny de conèixer la veritat de tot, això per començar. Segona, la mentalitat científica precisament es caracteritza per la humilitat, els veritables científics més que ningú saben que tots els coneixements són provisionals, t’apropen a la veritat, però sempre pot sortir una cosa que ho superi. Les teories vigents en un moment, després s’han hagut de canviar. Mai una cosa pot ser… dogmàtica perquè llavors ja no fem ciència, estaríem fent religió i, precisament, en la ciència sempre s’ha d’estar obert a totes les possibilitats. I una persona amb inquietuds de coses misterioses, que no responen al nostre món del sentit comú, és compatible amb tenir una visió científica i ser capaç d’observar la realitat de manera rigorosa.
Guijarro- La veritat és que ens fa feliç sentir una declaració d’aquesta mena d’una metgessa, i a mesura que et sento parlar, no sé si hi ha quelcom de biogràfic entre la Clara Verdaguer, que és la protagonista d’Els peons de l’assassí, i la Maria Lluïsa Latorre.
Li contesto que en principi no, que per reflectir l’imaginari col·lectiu de la meva generació vaig utilitzar personatges de la que la precedeix, el pare de la Clara, i de la de després, la mateixa Clara, i la vaig fer metgessa forense perquè havia de parlar de la resolució d’uns crims. A la pregunta de com sorgeix la idea de fer aquesta novel·la, tenint en compte que abans havia estat vinculada al món de la música amb el grup Duble Buble, contesto que justament la vaig començar poc després de plegar el grup, i plantejo que potser aquesta part d’artista que tots tenim a dintre —i aclareixo que de científic, artista i enigmàtic tots en tenim una mica, però que a vegades no ho traiem— tenia necessitat de sortir.
Sobre el fet d’escriure’l en català, Josep Guijarro comenta que hi ha pocs llibres que tractin temes misteriosos en català i que això s’agraeix moltíssim. Després de fer un breu resum de la història, Josep Guijarro es refereix a què el llibre incorpora certs fenòmens paranormals sobre els quals m’atreveixo a conjecturar i fer algunes hipòtesis, com el cas de la telepatia:
Lluïsa- Com que hi ha estudis fets en estat d’hipnosi o sota l’èxtasi místic, en els quals s’han practicat proves neurològiques que han mostrat com algunes àrees del cervell s’activen i altres s’inhibeixen, cosa que de moment no se sap ben bé com interpretar. Però bé, jo parteixo d’aquest fet i faig les meves hipòtesis en el que pot passar en persones que experimenten la telepatia. Aquesta capacitat no seria llegir el pensament literal, sinó una idea aproximada, i a la vida quotidiana actual no és útil. Però en els homínids, quan no existia el foc i el llenguatge era molt rudimentari —no cal dir que no tenien ni fax ni telèfons ni res semblant—, la possibilitat que a través de somnis, o de pressentiments, obtinguessin algunes dades, encara que fossin confoses, els podia ajudar a sortir-se de les coses, dels perills, del que fos… I potser aquestes són capacitats que els nostres ancestres van tenir i, en canvi, les hem anat perdent, han quedat…
Guijarro- Atrofiades, eh?
Lluïsa- Sí, perquè han sortit altres coses que han fet que no les féssim servir, i el predomini del nostre racional cervell esquerre ha ofegat el dret que sí que s’ha vist que és més…
Guijarro- Intuïtiu.
Lluïsa- Exacte, però és clar, ofegat per l’esquerre, tot plegat, ens ha fet perdre capacitats que els nostres avantpassats tenien, bé, és que ara és difícil d’explicar…
Guijarro- No, jo crec que tothom ha entès perfectament quina és, una mica, la tessitura.
Josep Guijarro esmenta també que al llibre es parla del big bang entre altres temes interessants i em demana si preparo una altra novel·la. Contesto que m’estic documentant per situar la meva propera història en el context de la cacera de bruixes. Explico que moltes de les dones que van ser acusades de bruixes eren guaridores que tenien uns coneixements molt acceptables per al saber d’aquella època. Josep Guijarro em desitja sort i em recomana que no faci patir tant l’editor i la faci més curta, cosa que tinc molt clar. Per últim, m’invita a parlar-ne quan estigui acabada, ja que la bruixeria entre de ple en els temes del programa, i m’acomiada tot recomanant Els peons de l’assassí.
El programa ENIGMES I MISTERIS s’emet la matinada de dissabte a diumenge, de 00:00 a 02:00, i s’hi exposen temes que van des de les incògnites científiques, els fenòmens paranormals i els misteris de la vida. Conduït per Josep Guijarro, periodista i investigador caracteritzat pel seu rigor professional, disposa de dos blocs ben diferenciats. Un tema central amb reportatges, entrevistes i testimonis sonors, i una segona part oberta a la participació dels oients, en la qual s’incorporen diverses seccions com llegendes urbanes, nova era, conspiracions i civilitzacions desaparegudes.
Maria Lluïsa Latorre, 30 de juliol de 2007