ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Presentació a Reus, 12 de desembre de 2008, al Centre de Lectura
El passat divendres dia 12 de desembre va tenir lloc l’última presentació del llibre Els peons de l’assassí, que es va fer a la sala de projeccions del Centre de Lectura de Reus. La presidenta de la secció de Llengua i Literatura, Txell Granados, va donar la paraula al reusenc Daniel Pi, un bon amic i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa Verds. De les diferents facetes de Maria Lluïsa Latorre —metgessa, teclista del grup Duble Buble, escriptora…—, Daniel Pi en va destacar que s’hagués presentat a les eleccions municipals de Tordera pel PSC en dues ocasions, i va aportar unes interessants reflexions sobre l’alt grau de participació de metges i metgesses en qüestions polítiques.
D’esquerra a dreta Txell Granados, Daniel Pi, Maria Lluïsa Latorre i Jesús Aumatell
Seguidament, l’editor Jesús Aumatell va parlar de l’obra: «En principi, es tracta d’una novel·la que es podria catalogar dins el gènere d’intriga policial. Hi ha crims, i, sobretot, un misteri per resoldre. […] Alhora, el desenvolupament dels personatges, la forma en què aquests evolucionen al llarg de les més de 800 pàgines d’aquest llibre, ens permetria dir que es tracta d’una novel·la psicològica. Però, a mesura que avancem pàgines, es prefigura un vast univers imaginari que, lògicament, escapa a cap mena d’etiqueta.» La va qualificar d’excepcional en molts sentits, fins al punt que es veia incapaç de precisar-ne l’abast: «Crec que caldran molts lectors, i força més temps, per situar aquesta obra en el lloc que li correspongui dins la història de la literatura.» Finalment es va felicitar d’haver-hi contribuït, tant pel valor literari intrínsec de l’obra, com per la generositat i l’entusiasme de l’autora.
Per la meva banda, vaig començar per aclarir que el contacte de metges i metgesses amb els problemes de la gent els fa molt més conscients de la necessitat de prendre mesures col·lectives per resoldre’ls, d’aquí ve la meva vocació política: «Ja en les epidèmies de segles anteriors es van adonar que la coordinació entre poblacions veïnes era molt més eficaç que els tractaments individuals.»
Després vaig parlar del llibre, la història se situa a Nova York i Barcelona, l’any 2001, i com que la trama principal tracta de la resolució d’unes morts misterioses vaig fer la protagonista metgessa forense. Mentre l’escrivia la sèrie CSI encara no havia envaït les nostres llars, però vaig reconèixer la influència de la sèrie de culte Expedient X.
Per il·lustrar què vull dir amb l’imaginari col·lectiu de la meva generació vaig parlar de les tres humiliacions que ha patit la humanitat segons Freud. La primera quan Copèrnic ens va treure del centre de l’Univers, la segona quan Darwin ens va treure del centre de la Creació, i la tercera quan Freud ens va treure de la nostra pròpia casa amb el seu concepte del subconscient i les pulsions que sovint fan que no siguem amos de les nostres accions. «Justament ens trobem aquí reunides unes quantes generacions que hem assumit aquestes tres teories més properes a la realitat sense complexos i compartim un interès tant per l’exterior, saber més d’aquest Univers immens i desconegut, com pel nostre interior, sovint tan enigmàtic i desconcertant.»
També vaig explicar que el 31 de març de 2007 vaig haver de suspendre els actes previstos per a la promoció de la novel·la, entre ells la presentació a Reus, per la malaltia greu d’un familiar proper. A sota el cartell que anunciava la presentació prevista a Montblanc el 31 de març de 2007 i que no es va poder fer:
Finalment vaig expressar el meu agraïment als assistents i als organitzadors perquè, amb la seva càlida rebuda, ara podria cloure aquesta etapa amb una sensació molt més gratificant.
Maria Lluïsa Latorre, 15 de desembre de 2008