Biografia

La Maria Lluïsa Latorre Casellas va néixer el 28 de febrer de 1961 a l’Esquirol, un petit poble de la comarca d’Osona. Quan tenia cinc anys es va traslladar a Vic amb la seva família. Va estudiar tres cursos de mecanografia, però als deu anys va canviar la màquina d’escriure pel piano. Té set cursos de piano clàssic i va cursar estudis de medicina a la ciutat de Reus. 

Durant aquests anys d’universitat va formar part, tocant els teclats, del grup de pop rock Duble Buble, una formació que escrivia les cançons en català, que era la llengua materna dels seus membres i que durant anys havia estat reprimida pel règim franquista. Amb els Duble Buble va enregistrar tres discs de llarga durada i va fer molts concerts arreu dels països catalans. Entremig de l’enrenou de l’activitat del grup va acabar la carrera de medicina, era el juliol del 1985, i va haver de conciliar les primeres substitucions i guàrdies com a metgessa amb les nombroses actuacions de la banda.

La formació es va desfer el 1989 però dotze anys després, el 6 de juliol de 2001, es va celebrar un concert a Montesquiu per commemorar els vells temps, i es va editar un CD amb un recull dels seus temes més coneguts.

dubletele

Promoció del disc CLAVA’T (1986)

Finalitzada l’etapa amb Duble Buble, la Maria Lluïsa va practicar la disciplina de ballet clàssic durant nou anys amb la professora Marèlia, de Suïssa, i posteriorment amb la Mireia, de Vic. Totes dues li van deixar una forta empremta. 

balletmarelia

¿A veure si algú reconeix la Maria Lluïsa?

Professionalment es va concentrar en la pràctica de la medicina. L’any 1992 es va independitzar i es va instal·lar en un pis molt acollidor del carrer Verdaguer, a Vic, lloc on va viure moments molt entranyables amb els seus amics i on, pel juliol del 1993, va començar a forjar la història que donaria lloc a la seva primera novel·la, Els peons de l’assassí, que no acabaria fins al gener del 2004. 

American Museum of Natural History, 1994: la Maria Lluïsa amb els seus avantpassats

American Museum of Natural History, Nova York, 1995: la Maria Lluïsa amb els seus avantpassats 

L’any 1994 va aconseguir una plaça de medicina general a Tordera, un poble de la comarca del Maresme. 

La Maria Lluïsa diu que gaudeix amb la seva professió perquè pot ser molt polifacètica. Sens dubte té una vessant científica, el metge ha d’actuar amb coneixement contrastat i actualitzat. Però existeixen moltes qüestions que la ciència no ha resolt, i això dóna oportunitat a una vessant en la qual la intuïció i l’experiència juguen un paper molt rellevant, la de l’art de la medicina. I tot això s’ha de personalitzar perquè cada individu és únic i genuí. I és que els metges no valoren malalties sinó persones. 

Dali-Enigma

El camí de l’enigma, Salvador Dalí (1981)

shigella-spp

Encara que ha tingut una educació preeminentment científica, opina que l’art ens apropa al coneixement amb la mateixa força que la ciència. Li suscita tantes reflexions una pintura de Dalí com la imatge engrandida d’un bacteri.                   

No cal dir que les principals afeccions de la Maria Lluïsa són la literatura i la música però també l’apassionen el cinema, la física, l’astronomia, la història i la paleoantropologia.

El 6 de juliol de 1997 es va casar amb en Xavier a l’església de Sant Domènec, a Vic. 

fotginkgobiloba

Després van passar uns dies a la Vall d’Aran. 

valldaran

El novembre del 2006 va sortir a la llum Els peons de l’assassí i se’n van fer presentacions a Vic, Tordera, Girona, Barcelona i Rubí. Es va haver de suspendre la presentació a Montblanc el dia 31 de març de 2007 per malaltia greu d’un familiar de la Maria Lluïsa. El desembre del 2008 va fer una última presentació del llibre a Reus per cloure aquesta etapa.

L’abril del 2007 es va posar a la venda el CD Revisitant Duble Buble. Conté els temes més emblemàtics del grup posats al dia, amb unes versions més reposades i intimistes, i enregistrats amb uns mitjans tècnics molt diferents als dels anys vuitanta. 

A partir del juliol del 2007 la Maria Lluïsa es va dedicar a la seva segona novel·la, De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa, i el dia 5 de juny de 2010 en va fer la primera presentació al Temple Romà de Vic. 

El juny del 2009 havia començat a enviar la sèrie Dones invisibles als seus contactes de correu electrònic i la va finalitzar l’octubre del 2010. Després va rebre una proposta de Viena Edicions per fer-ne l’adaptació en format de llibre i el 8 d’abril de 2011 es va presentar al Corte Inglés amb el títol Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. A continuació, durant més d’un any, va viure una etapa apassionant i meravellosa d’entrevistes i presentacions per tot Catalunya. 

L’estiu del 2012 va començar a treballar en el seu quart llibre: una història de ficció que gira a l’entorn dels organismes modificats genèticament o OMG. Analitzar-ne tots els aspectes li va comportar una tasca ingent perquè, a més d’actualitzar els seus coneixements d’enginyeria genètica, va haver d’estudiar temes d’agronomia i agricultura, ecologia, biologia, química, epidemiologia, alimentació, comerç i economia, entre altres. La idea central de la història, una biòloga que imparteix un curs sobre organismes transgènics a la junta directiva d’una companyia de Boston, pretén proporcionar al lector/a un lloc privilegiat per entendre les claus d’un tema tan complex i polèmic. El va publicar l’editorial Emboscall amb el títol El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics. Se’n va fer la primera presentació el 19 de juny de 2015 al Casino de Vic.

Actualment resideix a Tordera, on ha exercit de metgessa de família al Centre d’Atenció Primària més de vint-i-vuit anys. Des de l’1 de gener del 2023 està en situació d’excedència per dedicar-se plenament al llibre que està acabant sobre Erzsébet Báthory, una aristòcrata hongaresa que ha passat a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles i de banyar-se amb la seva sang. Basant-se en la documentació que se n’ha preservat desmenteix totes les fake news que se n’han escrit i que campen per Internet.

La Maria Lluïsa viu amb en Xavier i no tenen fills. Tots dos se senten molt compromesos amb la causa per un món més just i solidari, amb la lluita contra l’emergència climàtica i amb l’esforç necessari per aconseguir la independència de Catalunya (abril del 2023).