LA COMTESSA SANGUINÀRIA. ERZSÉBET BÁTHORY, REALITAT O LLEGENDA? (2024)
La idea fonamental del llibre és donar resposta a la següent pregunta: Erzsébet Báthory va ser una assassina despietada o va ser acusada falsament?
Publicat el novembre del 2024 per l’editorial VIENA EDICIONS. Col·lecció ASSAIG
UN EXEMPLE REAL DE COM LA HISTÒRIA HA FALSIFICAT LA BIOGRAFIA D’UNA DONA CULTA, INTEL·LIGENT I IMPLICADA
No, Erzsébet Báthory no va ser una vampira sanguinària, ni va matar sis-centes cinquanta donzelles per banyar-se amb la seva sang creient que així es rejoveniria i podria recuperar la bellesa. Tampoc no estava emparentada amb Vlad III Draculea, el príncep de Valàquia que va inspirar a Bram Stoker el personatge del comte Dràcula. Però no només això: Erzsébet no va ser filla d’un matrimoni endogàmic. Els pares, Anna Báthory i György Báthory, portaven el mateix cognom, sí, però tenien una relació de parentiu molt llunyana. Per descomptat que no va tenir cap afer amb un tal László Bende, ni va ser mare quan era una adolescent de tretze anys. I tampoc no és cert que la seva tia, Klára Báthory, fos una nimfòmana bisexual que la iniciés en el sexe.
Totes aquestes falsedats, i moltes més, són les que es poden llegir a la majoria de llibres, articles de premsa i entrades a internet sobre aquesta aristòcrata hongaresa. En canvi, en aprofundir en la seva vida mitjançant dades ben documentades, Maria Lluïsa Latorre hi va descobrir una dona culta, intel·ligent, molt treballadora, amb una gran visió per gestionar les seves finques i que es preocupava per les persones que vivien als seus dominis. Per a l’autora és un deure moral reparar-ne la memòria, no només per desmuntar totes les fake news que encara se n’expliquen, sinó per convidar l’audiència a entendre per què és aquesta la imatge que ens n’arriba encara avui dia.
COMENTARI DE L’AUTORA. L’aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory va ser una de les protagonistes del meu tercer llibre, Dones invisibles. D’ençà que li vaig dedicar un capítol vaig anar descobrint que les nombroses entrades a internet que en parlen són plenes d’invencions, falsedats i inexactituds. I en els últims anys han continuat proliferant llibres i articles que en perpetuen les mateixes injúries i difamacions. Aprofundint en la seva biografia, em vaig adonar que jo també n’havia reproduït dades errònies. L’enllaç següent porta al capítol ja revisat.
Erzsébet Báthory (1560 – 1614)
Per no cometre més errors, vaig anar reconstruint la seva vida només amb dades ben contrastades i els documents i les cartes que se’n conserven. Buscar documentació fidedigna sobre Erzsébet Báthory no va ser gens fàcil, ni tampoc estudiar el context històric de la seva època, amb la dificultat afegida que la major part de la informació és en anglès i en hongarès.
Per acabar, vull aclarir que no solament he escrit aquest llibre per desmuntar totes les fake news que encara se n’expliquen, el seu objectiu final es convidar-vos a desxifrar si Erzsébet va perpetrar o no la tortura i assassinat d’unes noies innocents.
Maria Lluïsa Latorre (novembre del 2024)
EL COR DE LES LLAVORS. PER UN PLANETA LLIURE DE TRANSGÈNICS (2015)
La idea central del llibre, una biòloga de Barcelona que imparteix un curs sobre organismes transgènics a la junta directiva d’una companyia de Boston, pretén situar el lector/a en un lloc privilegiat per entendre les claus d’un tema tan complex i polèmic com és el dels OMG. La història transcorre durant tres setmanes de l’abril del 2014 i presenta una subtrama amb tocs de misteri, drama i denúncia que s’intercala amb les classes que fa la protagonista, la doctora Laura Alemany.
Publicat per l’editorial EMBOSCALL el maig del 2015. Col·lecció Moment Angular (exhaurit)
EL COR DE LES LLAVORS és una història de ficció que proposa una anàlisi crítica dels organismes modificats genèticament o OMG. L’argument gira a l’entorn d’una prestigiosa companyia de Boston del sector de la imatge mèdica, l’OHBE (Osborn Human Body Explorer), que davant la disjuntiva de comprar una empresa de llavors transgèniques contracta la doctora Laura Alemany, una experta en el tema, de Barcelona, perquè formi i assessori els membres de la Junta Directiva. En el rerefons hi ha unes maniobres per disputar el lloc al president, en Richard Osborn.
Al llarg dels capítols, la protagonista desgrana per a un auditori molt atent aspectes aparentment tan dispars com la revolució verda, la contaminació dels camps de cultius convencionals per fuites de material transgènic, els riscos potencials de consumir aliments transgènics, les conseqüències de l’ús intensiu de l’herbicida glifosat i el fet que n’hagin aparegut herbes resistents, o els possibles danys a insectes beneficiosos per a l’ecosistema. Posa l’èmfasi en la idea del sòl com una estructura viva, dinàmica i receptora de vida i la necessitat d’una agricultura que el preservi. També deixa clar que l’agricultura transgènica, a més de totes les incerteses que suscita, és la continuació del model d’agricultura intensiva actual, que es basa en un alt consum d’aigua i energia fòssil, en l’ús de productes fitosanitaris i fertilitzants a gran escala i en grans extensions de monocultius.
Paral·lelament, el Club Verne, un grup de sis persones que investiga operacions encobertes del poder, i del qual formen part tres dels assistents al curs de transgènics, té entre mans el misteriós cas d’una jove psicòloga i un centre psiquiàtric on es van fer experiments abominables amb els interns, en relació amb un programa de la CIA sobre tècniques de control mental que es va destapar els anys setanta.
Pel que fa a Boston, la Laura hi descobreix una ciutat moderna, dinàmica i acollidora, que recorda constantment al visitant que s’hi va gestar la rebel·lió contra la Corona britànica per aconseguir la independència, i es meravella de les similituds que hi troba amb el procés en què actualment estan immersos els catalans per recuperar la seva sobirania.
Quan finalitza el curs, un seguit de circumstàncies fan que la Laura allargui l’estada a Boston i es converteixi en testimoni d’excepció de revelacions insospitades i de com es resolt la lluita pel poder a l’OHBE.
Maria Lluïsa Latorre (juny del 2015)
DONES INVISIBLES. 50 RETRATS DE DONES QUE HAN CANVIAT LA HISTÒRIA SENSE QUE LA HISTÒRIA HO RECONEGUI (2011)
Publicat el març del 2011 per l’editorial VIENA EDICIONS. Col·lecció CARTA BLANCA (exhaurit)
«Farta de sentir comentaris, tant per part d’homes com de dones, que atribueixen a les dones una naturalesa des de més maliciosa, intrigant, falsa, deslleial, histriònica, malintencionada i tants tòpics més, m’he proposat compondre una sèrie d’articles amb exemples de dones reals, de tots els temps, que contradiuen aquests tòpics, i fer-los arribar a totes les persones de les quals tinc l’adreça electrònica. El títol d’aquesta sèrie és DONES INVISIBLES.» Amb aquestes paraules introduïa la primera dona d’aquest recull, era el dia onze de juny de 2009.
L’acollida inicial va ser tan bona que també les vaig penjar al meu web. El número de contactes que les rebia va augmentar de setmana en setmana. El seguiment es va fer tan entusiàstic i fidel que l’aventura es va convertir en una sèrie de cinquanta dones que posteriorment he tingut el gust de poder oferir en forma de llibre, en el mateix ordre en què les vaig escriure i enviar. Com a conseqüència immediata les vaig haver de retirar del web, tot i així hi podreu trobar la informació completa de:
Erzsébet Báthory (1560 – 1614) Capítol reescrit perquè contenia dades errònies i inexactes
Vull dedicar unes paraules a aquestes persones que, setmana rere setmana, rebien una dona invisible a través del correu electrònic. Quan l’onze de juny de 2009 els vaig enviar la primera, la comtessa Duoda, no m’imaginava ni de bon tros la bona resposta que vindria a continuació, ni que acabaria enviant cinquanta dones a molta més gent que quan vaig començar —el set d’octubre de 2010 els enviava l’última, Pam Reynolds—. I encara menys que Viena Edicions em proposaria adaptar-les en format de llibre. Crec que no es pot demanar més i vull aprofitar per manifestar el meu agraïment a totes les persones que seguien els meus enviaments de dones, que els transmetien a tercers, i que m’encoratjaven amb els seus comentaris; sense un estímul tan potent no hauria arribat tan enllà. El llibre DONES INVISIBLES. 50 RETRATS DE DONES QUE HAN CANVIAT LA HISTÒRIA SENSE QUE LA HISTÒRIA HO RECONEGUI és fruit d’aquesta suma d’esforços i sinèrgies.
Dono gràcies, especialment, a Fàtima Alemany per haver-me animat a començar les dones invisibles. A Jesús Aumatell, editor del meu primer llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ. Al poeta, filòleg i libidinòleg Lluís Urpinell per haver-me proporcionat tants contactes de gent interessant. A Marcel Riera pels seus comentaris tan estimulants i per haver enviat les dones invisibles a Isabel Monsó de Viena Edicions. A Marta Ollich pels seus suggeriments i les seves amistats. Al senyor Joan Solergibert pel seu seguiment inquisitiu i alhora tan esperonador. A Montserrat Urpinell per la seva generositat. A Sílvia Amigó per la seva sensibilitat i calidesa. A Mercè Vallejo per il·luminar-me tantes vegades. I no sé com expressar la meva enorme gratitud a totes les poetes i els poetes que em van cedir els seus poemes per acompanyar les dones invisibles, només els puc dir que tinc el convenciment que la poesia no sols fa el món més habitable i agradable, sinó que conté la força per canviar-lo a millor.
Maria Lluïsa Latorre (abril del 2011)
DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA (2010)
La idea central de la segona novel·la de la Maria Lluïsa Latorre és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa.
Publicat per l’editorial OSEDI el juny del 2010
La història comença al poble de Susqueda, l’any 1582, quan la protagonista té dotze anys. És just la dècada en què es va intensificar la cacera de bruixes a Europa, una obstinada persecució que va portar més de seixanta mil persones a la tortura i a la mort, la majoria dones.
Per endinsar-nos en aquest fenomen repressiu tan cruent, llarg —entre 1450 i 1750— i mal conegut com és la cacera de bruixes, l’autora explica, en tres parts, la vida d’una guaridora. La primera mostra com l’àvia i la mare, que són llevadores i remeieres, li transmeten els seus sabers, alhora que el pare, un alemany erudit, li dóna una instrucció privilegiada. La segona descriu el seu pas per la ciutat suaba de Tübingen, on aprèn la medicina oficial.
La tercera i última desenvolupa la pràctica de la seva professió en el marc dels canvis i les tensions socials de la Catalunya de finals del segle XVI i principis del XVII, fins que, l’any 1618, és acusada de bruixa per les elits locals de Susqueda i Rupit. Després d’un judici ple d’irregularitats —com van ser la majoria— és condemnada a morir penjada a la forca. Mentre té lloc la tortura per tal que delati les còmplices, en una cel·la tenebrosa del palau dels Montcada, a Vic, un gir inesperat conduirà el relat a un desenllaç sorprenent.
Per als lectors/es que desitgin més informació:
L’argument, la majoria de personatges i la protagonista, la Paula Krüger, són inventats, però el context on evolucionen és verídic, i alguns dels personatges que hi surten van existir, com per exemple el pastor Pere Torrent, àlies Cufí, o l’Eufrasina Puig de Rajols, tots dos acusats i executats per bruixeria. O el noble senyor Antoni Vila i de Savassona, governador general de Rupit, un dels principals impulsors de la cacera de bruixes a Osona.
Per aprofundir en el fenomen de la cacera de bruixes i entendre la mentalitat d’aquells temps he hagut de remuntar-me a èpoques anteriors a l’edat moderna. Igualment, he hagut de repassar l’evolució de la medicina des de l’antiguitat i, el més difícil, buscar informació fidedigna sobre les pràctiques sanitàries de les dones en el passat, cosa que ha estat possible gràcies a les metgesses i historiadores que fa un segle van començar a investigar la història de la pràctica mèdica femenina, fins aleshores invisible. Des d’aquí els vull expressar la meva gratitud, a elles i a les que han continuat la seva línia d’investigació. Amb la història de la Paula Krüger espero fer-hi la meva petita contribució.
Maria Lluïsa Latorre (juny del 2010)
ELS PEONS DE L′ASSASSÍ (2006)
La primera novel·la de Maria Lluïsa Latorre és la història d’una metgessa forense, la doctora Clara Verdaguer, i un seguit de circumstàncies insòlites que afectaran profundament la seva tranquil·la vida a Nova York.
Publicat per l’editorial EMBOSCALL el novembre del 2006. Col·lecció Moment Angular (exhaurit)
Tot comença amb l’assassinat d’una coneguda actriu a qui la Clara practica l’autòpsia. El cas comporta que conegui i col·labori estretament amb un jove inspector i que es relacioni amb el fascinant món del cinema.
Durant la investigació arriben a la ciutat uns vells amics de la Clara, un eminent físic i la seva esposa, i una coneguda escriptora. A poc a poc els successos es van encadenant menant la Clara a concórrer a un Congrés d’Expedients X, a cooperar amb els socis de la CIFE, una fundació que investiga fenòmens paranormals, a tractar un grup de prostitutes… fins que una periodista ressentida amb ella publica un escrit sobre una tràgica història de la seva família, la qual cosa farà que la Clara es bolqui a investigar l’assassinat de la seva mare, a Barcelona, fa trenta anys
La Clara viatja a la seva ciutat natal encetant una odissea que, a través dels que van viure aquells últims temps de la dictadura franquista, la va apropant a un passat inquietant, enigmàtic i esquiu, sense que li pugui arrancar els seus secrets més pregons, en canvi desperta un assassí implacable que acaba amb una mèdium que la seva mare visitava assíduament.
En tornar a Nova York els esdeveniments es precipiten amb més assassinats. Es comença a esbossar una relació d’aquests amb Barcelona però, ¿quin és el nexe?
L’estranya odissea de la Clara culmina amb un descobriment inesperat.
TRADUCCIÓ A L’ANGLÈS DE LA SINOPSI:
THE MURDERER’S PAWNS (2006)
M. Lluïsa Latorre’s first novel is the story of a forensic doctor, Dr Clara Verdaguer, and a series of unusual circumstances that are to have a profound effect on her quiet life in New York.
The story starts with the murder of a well-known actress whose autopsy Clara is called on to perform. In studying the case she meets and works closely with a young inspector, and plunges into the fascinating world of cinema.
During the investigation, some old friends of Clara’s, an eminent physicist and his wife and a well-known writer, arrive in the city. Events gradually unfold and Clara gets caught up in an X-Files Congress where she co-operates with members of CISP, a foundation that researches into paranormal phenomena, has dealings with a group of prostitutes… until a journalist with a grudge against her publishes an article about the tragic story of Clara’s family. This then leads her to investigate the murder of her own mother, thirty years earlier, in Barcelona.
Travelling to the city where she was born, Clara sets out on an odyssey during which, through the experiences of people who lived during those final years of the Franco regime, she gets closer to a disturbing, enigmatic and evasive past, yet without quite managing to unravel its deepest secrets. Instead, her probing arouses an implacable killer who murders a medium her mother regularly visited.
On returning to New York, events speed up and yet more murders take place. In some vague way it seems that these latest killings are related to events in Barcelona, but just what is the connection?
Clara’s strange odyssey culminates with an unexpected discovery.