—El dimecres 12 de novembre del 2025 vaig participar al VI Cicle Literari, MONSTRES, que organitza la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola, amb la xerrada LA COMTESSA SANGUINÀRIA I VLAD L’EMPALADOR: VERITAT HISTÒRICA VERSUS MITE.
Davant d′una concurrència molt atenta primer vaig advertir que dels dos personatges explicaria allò que està mínimament documentat. No repetiré aquí el PowerPoint que vaig presentar sobre Erzsébet perquè ja és en altres entrades. A continuació reprodueixo l‘exposició que vaig fer de Vlad Draculea o Vlad l′Empalador. Es tractava de resseguir la seva vida i respondre la pregunta: Vlad Draculea va ser un príncep cruel i sanguinari o va ser un heroi?
El pare es deia Vlad Dracul i va ser el quart fill de Mircea I el Vell. Aleshores vaig plantejar als assistents el primer dilema: el sobrenom li ve perquè va ser nomenat cavaller de l’Ordre del Drac, Vlad el Drac? O el va adquirir amb el significat de Vlad el Diable per la seva astúcia? Avui dia això encara està en discussió. Vlad Dracul va tenir tres fills legítims: Mircea (1428), Vlad (c. 1431) i Radu (c. 1438). La identitat de la mare és incerta. El 1436, després de la mort del tercer germanastre, es va convertir en voivoda de Valàquia.
Per evitar un atac otomà que hauria devastat Valàquia, el 1437 Vlad II Dracul va jurar lleialtat al sultà Murat II. Sovint va actuar de mediador per al rescat de presoners cristians. El març del 1442 les tropes turques van envair el sud de Transsilvània, però el seu voivoda, János Hunyadi, les va esclafar. Tot i que Vlad II se n’havia mantingut neutral, Murat II el va convocar a Edirne. Quan s’hi va presentar amb els fills Vlad i Radu, van ser detinguts i empresonats a Gal·lípoli. A finals del 1442 Vlad II va ser alliberat, però els fills es van quedar com a ostatges a Edirne (Adrianòpolis), on van rebre una educació com a prínceps.
Imperi otomà del 1307 al 1683, mapa de Nicolas Eynaud (en occità), reproduït sota la llicència CC
János Hunyadi detestava Vlad II. El novembre del 1447, quan era regent d’Hongria, va envair Valàquia i va col·locar Vladislau II al tron. Vlad II i Mircea van ser assassinats cruelment. El 1448 Vlad Draculea, de disset anys, va deixar la cort otomana. Radu va preferir quedar-s’hi. Vlad es va apoderar de Valàquia aprofitant una absència de Vladislau II, però dos mesos després en va haver de fugir. El 1449 Vlad Draculea es va refugiar a Moldàvia, però a l’octubre del 1451 el voivoda va ser assassinat per un seu germanastre i Vlad va haver de fugir amb el fill, Ștefan. Després se’n perd el rastre. El febrer del 1451 havia mort Murat II. El seu successor, Mehmet II, va fer executar el seu germanastre Ahmet, de nou mesos, perquè mai no li disputés el tron. El maig del 1453 va conquerir Constantinoble. El saqueig posterior va ser brutal. La violència ho impregnava tot.
Mehmet II entra a Constantinoble, Fausto Zonaro (segle xıx)
Vladislau II s’havia anat apropant als otomans i a la primavera del 1456 va atacar el sud de Transsilvània. János Hunyadi en va encarregar la defensa a Vlad Draculea. El juliol del 1456 Mehmet II va assetjar Belgrad, però els exèrcits cristians, comandats per Hunyadi, li van infligir una forta derrota. Hunyadi va morir de pesta poc després. Tenia dos fills, László de vint-i-cinc anys i Mátyás de tretze. A l’agost del 1456 Vlad Draculea va aconseguir Valàquia amb el suport d’Hongria. Vladislau II va morir durant els enfrontaments. A continuació va sorgir el segon dilema: Es diu que tan bon punt Vlad III Draculea va ser entronitzat, va fer una purga dels boiars ―els nobles terratinents de Valàquia― que havien estat involucrats en la mort del pare i el germà, però l’historiador Kurt Treptow va examinar els noms dels boiars que van formar part del seu consell principesc del 1456 al 1462 i va constatar que no n’havia fet una purga dràstica en cap moment. Els va substituir gradualment per partidaris més lleials.
Mapa del regne d′Hongria, Transsilvània, Valàquia i Moldàvia al segle xv
Amb qui segur que Vlad III va tenir problemes va ser amb els saxons, que eren una ètnia d’origen germànic que es van establir a Transsilvània a partir del segle xıı. Van prosperar en el comerç, van adquirir alguns privilegis concedits pels reis hongaresos, ja queTranssilvània formava part del regne d’Hongria, i gaudien d’una gran autonomia.
El setembre del 1456 Vlad III va restaurar als saxons la llibertat de comerç a Valàquia, però el desembre van començar les desavinences perquè Vlad III volia que els comerciants valacs es beneficiessin dels mateixos tractes a Transsilvània. El març del 1457 Vlad III va escriure als saxons de Sibiu perquè deixessin d’acollir un fill il·legítim de Vlad II Dracul, i per tant germanastre de Vlad III, que es deia Vlad el Monjo i aspirava al tron valac.
Mapa del sud-est de Transsilvània al segle xvıı. Autor Andrei-Nicolae Nacu. A Transsilvània vivien tres ètnies, la majoritària era l’hongaresa. Les zones de color blau i verd corresponen als territoris de majoria saxona. En groc els territoris dels székely.
A Hongria, unes intrigues havien enfrontat László Hunyadi amb el rei, László V, de setze anys. El 16 de març va ser decapitat a Buda i el seu germà Mátyás va quedar arrestat. La mare, Erzsébet Szilágyi, i el seu germà Mihály, casat amb Margit Báthory, ¹ van incitar una rebel·lió contra el rei. Al juny el seu exèrcit va atacar els saxons de Transsilvània, perquè es mantenien lleials al rei László V. Vlad III es va posicionar a favor dels Szilágyi i va aprofitar per atacar alguns pobles de Brașov, ciutat que promovia per al tron valac un germà de Vladislau II anomenat Dan. Els saxons capturats van ser empalats, però segons l’historiador Constantin Rezachevici Vlad III ho va fer perquè a Brașov havien empalat partidaris seus. Les lleis saxones contemplaven el càstig de l’empalament per a alguns delictes, un càstig que també formava part del repertori de penes capitals tant al regne d’Hongria com a l’Imperi otomà. Mehmet II havia ordenar diversos empalaments durant el setge de Constantinoble. I ara ve el tercer dilema: Com es feia l’empalament? Segons una versió, lligaven el reu en una creu en forma d’aspa, a terra, que estiraven lentament per baix mentre un altre apuntava una estaca a l’anus que anava travessant el cos fins que sortia per l’espatlla. Després l’aixecaven. Segons una altra, el reu jeia a terra amb l’estaca inserida a l’anus i les cames lligades a cordes. Uns estiraven les cordes per baix mentre un altre subjectava l’estaca.
El dol per László Hunyadi, Viktor Madarász (1859)
El 1457 Vlad III va acceptar pagar un tribut anual a l’Imperi otomà. Mentrestant es va poder dedicar a organitzar el país, reformar l’administració i construir, reparar i ampliar fortaleses. El 23 de novembre del mateix any el rei László V va morir inesperadament mentre els seus representants enllestien un armistici amb Mihály Szilágyi. El 24 de gener de 1458 Mátyás Hunyadi, de catorze anys, va ser elegit rei d’Hongria i Croàcia.
En aquest temps, no se sap l’any exacte, Vlad III va haver de fer front a la revolta d’un boiar molt influent, Albu cel Mare. Després de derrotar-lo el va fer executar junt amb tota la família, però no els va fer empalar.
El 1458 Vlad III va concedir alguns privilegis als seus comerciants i el dret a celebrar fires a algunes ciutats de Valàquia. Els saxons de Brașov es van enfurismar perquè això els restringia alguns privilegis. A finals del 1458, a Brașov van confiscar els béns als comerciants valacs i fins i tot en van empalar alguns. El gener del 1459 Vlad III va convocar urgentment els mercaders valacs que eren a Brașov. El març va fer empalar els mercaders de Brașov que eren a Valàquia, una quarantena, a més de confiscar-los els béns. La resposta de Brașov va ser tornar a promoure Dan com a pretendent al tron valac. A l’abril del 1460, el pretendent Dan va envair Valàquia, però el seu exèrcit va ser vençut per les tropes de Vlad III. Els presoners i els soldats ja morts van ser empalats. Vlad III va obligar Dan a cavar la seva pròpia tomba mentre escoltava el seu funeral i després va ser decapitat. A continuació, les tropes de Vlad III van saquejar i cremar els pobles que es van trobar fins arribar a Brașov, on van cremar els barris perifèrics. Els presoners van ser empalats als vessants del mont Tâmpa. Segons cròniques posteriors, Vlad va menjar assegut en una taula entre els morts i moribunds, mentre patien un dolor insuportable, i va sucar pa en la sang de les víctimes, que van ser unes 30.000. Tot plegat és una invenció, però sí que van ser empalats uns centenars de presoners.
Xilografia acolorida que representa Vlad III, Ambrosius Huber (1499)
El 1459 Vlad III havia deixat de pagar el tribut a Mehmet II. Just aleshores, el papa Pius II havia començat a planejar una gran croada contra els otomans que havia de ser liderada per Mátyás I. Per activar la croada, el desembre del 1461 Vlad III va començar una campanya contra els otomans al sud del riu Danubi amb l’objectiu de destruir els punts de pas del riu per dificultar una previsible invasió otomana. El febrer del 1462 va escriure al rei Mátyás I per informar-lo que havien matat 23.844 turcs (van apilar els caps), però, sobretot, per reclamar-li que reunís un exèrcit i que el portés a Valàquia. A la primavera del 1462 Mehmet II, acompanyat de Radu, el germà de Vlad III, es va dirigir a Valàquia amb uns 60.000 soldats. Vlad en va aplegar uns 20.000. Els otomans van creuar el Danubi el 4 de juny davant la fortalesa de Turnu i, malgrat les dificultats que els van posar els soldats de Vlad, van avançar cap a la ciutat de Târgovişte. Quan hi van arribar la van trobar deserta, però, molt a prop, van descobrir uns 20.000 otomans empalats segons les cròniques (en realitat es calcula que van ser uns 1.700). ² Vlad III i el seu exèrcit s’havien refugiat als Carpats, on esperaven l’arribada de l’exèrcit de Mátyás I. Mehmet II va nomenar el germà de Vlad III, Radu el Bell, voivoda de Valàquia i va tornar a Constantinoble.
El novembre del 1462 Vlad III per fi es va reunir amb Mátyás I al sud de Transsilvània. Després d’unes setmanes de converses, sorprenentment, Mátyás el va fer arrestar, acusat de traïció, i va acabar empresonat al palau reial de Visegrád, al nord de Buda. L’excusa va ser una carta de Vlad III dirigida a Mehmet II, que haurien interceptat els homes del rei Mátyás I, en què li demanava perdó i li proposava una campanya conjunta contra Hongria. Segons els historiadors va ser una falsificació. Mátyás I no es va voler involucrar en una croada i per justificar-se davant el papa Pius II, del qual ja havia rebut 40.000 monedes d’or, va fer servir la traïció de Vlad. A continuació, Mátyás I va reconèixer Radu III el Bell com a voivoda de Valàquia.
Crida l’atenció que durant el 1462 va néixer un fill natural de Vlad III, Mihnea, de mare desconeguda i que, el mateix any 1462, Vlad III es va casar amb una filla natural de János Hunyadi, és a dir, germanastra de Mátyás I, amb qui més endavant va tenir un altre fill (Mircea).
El 1463 ja es recitava un poema a la cort de l’emperador del Sacre Imperi, Frederic III, sobre un «dèspota anomenat Dràcula». A partir d’aquí se’n van començar a escriure i difondre manuscrits i pamflets alemanys, alguns amb gravats, que el retrataven com un governant cruel, sanguinari, violent i irracional fins al punt de la bogeria. La recent aparició de la impremta (a l’entorn del 1450) va contribuir molt a la seva propagació per tot Europa i van ser un èxit de vendes. Tanmateix, també se’n desprèn que era enèrgic, valent, implacable, lleial, bel·ligerant, un gran estrateg militar i que tenia molt d’amor propi.
Crist davant Ponç Pilat (personificat per Vlad III), Meister der Tafeln von Velenje (c. 1462-65)
Vlad va enviudar el 1472-73 i va ser alliberat a la primavera del 1475. A la tardor es va casar amb una cosina de Mátyás I, Jusztina Szilágyi. El novembre del 1476 Vlad i István Báthory, germà d’un besavi d’Erzsébet, van lluitar al capdavant d’un exèrcit hongarès contra el voivoda de Valàquia, Basarab III Laiotă, al qual van derrotar en una batalla molt sanguinària, en què van morir 10.000 soldats a cada bàndol. Vlad III tornava a ser príncep de Valàquia, però Basarab III Laiotă de seguida va tornar amb tropes otomanes. Vlad va morir en un dels enfrontaments a finals del 1476. El seu tercer fill, de nom Vlad, va néixer en algun moment del 1476-77. El malnom de l’Empalador va ser pòstum. El primer que es va referir a Vlad III com a Kazıklı Voyvoda (Príncep Empalador), va ser el cronista otomà Tursun Bei cap al 1500. A Valàquia, el sobrenom Țepeş va ser esmentat per primera vegada el 1505 en un document del voivoda Radu IV el Gran.
Vlad III Draculea, anònim (segle xvıı). El text diu: Dràcula, príncep i voivoda de Valàquia, enemic aferrissat dels turcs, 1466.
Bram Stoker, l’autor de la novel·la Dràcula (1897), coneixia molt poc el Vlad III Draculea històric. Va consultar un llibre publicat el 1820 sobre Valàquia i Moldàvia que deia: «El seu voivoda, també anomenat Dràcula, ³ no quedà satisfet amb les mesures de defensa […]». En les seves notes va escriure en majúscules DRÀCULA i DIMONI. Al seu vampir el va fer comte i el va situar a Transsilvània, per tant hongarès, mentre que Vlad era un príncep valac. I si bé és cert que Vlad va ser cruel i sanguinari en moltes ocasions, també ho és que va dedicar tot el seu talent i energia a fer de Valàquia un país fort i independent.
Maria Lluïsa Latorre, 28 de maig del 2026
¹ Margit Báthory era germana d’un besavi d‘Erzsébet Báthory, András III Báthory.
² A Vlad III se li han atribuït entre 40.000 i 100.000 empalaments, però actualment s’estimen en poc més de 2.000.
³ Dràcula en valac vol dir «dimoni».