Autor: Maria Lluïsa Latorre

COMTESSA DUODA (segle IX)

Dona lúcida i d’extraordinària cultura que va ser comtessa de Barcelona durant uns divuit anys. Li va tocar viure un període molt complicat del segle IX a causa de les baralles constants entre els descendents de Carlemany, fins al punt que es va veure apartada dels seus dos estimats fills. Des de la distància, la comtessa Duoda els va escriure un manual d’educació que avui dia es considera un veritable tresor literari.

JACOBA FÉLICIÉ (segle XIV) 

L’any 1322 va tenir lloc a París el judici promogut pel degà i els mestres de la Facultat de Medicina contra Jacoba Félicié, una metgessa sense títol. Però no se la va jutjar per cap negligència, sinó per practicar la medicina il·legalment.

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA (Alexandria, c. 355 – 415) 

D’ençà que a la tardor del 2009 es va estrenar la pel·lícula Àgora, d’Alejandro Amenábar, Hipàtia d’Alexandria va deixar de ser una dona invisible; tanmateix, tractant-se d’una dona tan polifacètica, encara queden molts aspectes de la seva biografia per descobrir.

L’actriu Rachel Weisz interpreta Hipàtia a la pel·lícula Àgora (2009), del director Alejandro Amenábar 

LOUISE MICHEL (Vroncourt-la-Côte, 1830 – Marsella, 1905) 

Coneguda com la «verge roja» va participar activament en la Comuna de París (període revolucionari que va durar del 18 de març al 28 de maig de l’any 1871). Va ser una dona compromesa, gran oradora i avançada al seu temps. La seva gesta de dona rebel va ser cantada per Víctor Hugo i Paul Verlaine. 

La detenció de Louise Michel, Jules Girardet (1871) 

ANI CHOYING DROLMA (Katmandú, 1971) 

L’escola Arya Tara és el projecte emblemàtic de la monja budista Ani Choying i la Nuns Welfare Foundation of Nepal (NWF) que ella mateixa va crear l’any 1998. Les nenes hi aprenen literatura, matemàtiques, ciències, medicina i filosofia budista, entre altres matèries. Podeu seguir-ne les activitats al web: 

http://choying.com/

LES BEGUINES (segles XII al XV)

Durant més de dos segles unes dones laiques van viure la seva religiositat en llibertat alhora que exercien una gran activitat social envers els més desvalguts. Després de repetits intents de posar fi al moviment, l’Església les va obligar a la vida de clausura a mitjan segle XV.

RITA LEVI-MONTALCINI (Torí, 1909 – Roma 2012) 

«El cos se m’arruga, és inevitable, però no el cervell!», són paraules d’aquesta neurobiòloga centenària que enamora i que va ser guardonada amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1986. 

VANDANA SHIVA (Dehradun, Uttarakhand, Índia, 1952)

«Tu no pots monopolitzar allò que és necessari per a l’existència», reclama la doctora Vandana Shiva per denunciar els acords comercials internacionals que permeten a les grans corporacions patentar plantes, llavors i altres recursos que abans mai no s’havien considerat propietat de ningú. Com és possible que la diversitat de la natura i la innovació col·lectiva de milions de grangers de tot el món puguin passar a ser monopoli d’una corporació? En el següent vídeo d’uns vuit minuts de duració podeu veure com ho explica la mateixa Vandana Shiva: 

https://www.youtube.com/watch?v=3Beqdeao-ZE 

Si hi voleu aprofundir podeu trobar més informació a: 

http://www.vandanashiva.org/  

OLYMPE DE GOUGES (Montalban, 1748 – París, 1793) 

    

«La dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna». Aquest és el primer article de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania, redactada l’any 1791 per Olympe de Gouges. En plena Revolució Francesa va escriure el primer document que postula la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes. 

TROTA DE SALERN (Salern, entre els segles XI i XII) 

Metgessa autora de la Practica secundum Trota (la medicina pràctica segons Trota). Durant molts anys es va discutir si també va ser l’autora de l’obra De passionibus mulierum, també coneguda com a Tròtula, un tractat sobre la salut de les dones.

La fetillera, John William waterhouse (c. 1911)

COMTESSA DE DIA 

Durant molt temps, les trobairitz van estar considerades com una figura ociosa i intrusa en l’àmbit de l’amor cortès que només esgotava les fórmules i tòpics dels trobadors. En aquest capítol descobrireu el valor de la poesia amorosa i sensual de les trobairitz. La comtessa de Dia és l’autora de l’única canso que ha arribat als nostres dies amb la música intacta, «A chantar m’er de so qu’ieu non volria». És una exquisida joia de l’edat mitjana. La podeu escoltar a: 

https://www.youtube.com/watch?v=BizT7CyZ2jo

ELISABET MARTINA (Viladrau, ? – Seva, 1620) 

Aquesta dona tan invisible va ser una víctima més de la cacera de bruixes que hi va haver a tot Europa del 1450 al 1750. L’any 1620 va ser acusada de bruixa per les autoritats civils de Seva, declarada culpable i condemnada a ser turmentada i després penjada a la forca. 

HEDY LAMARR (Viena, 1913 – Orlando, 2000) 

Molts us preguntareu què hi fa entre les Dones invisibles una glamurosa estrella de Hollywood dels anys quaranta i cinquanta. 

BERTHE MORISOT (Bourges, 1841 – París, 1895)

Berthe Morisot, 1875

Com a pintora, tot i tenir un cert reconeixement en vida, Berthe va ser infravalorada durant més d’un segle i són molts els que ignoren que va ser una de les fundadores del moviment impressionista. Camille Pissarro s’hi va referir com «una gran dona d’extraordinari talent que va honrar el nostre grup impressionista».

A l’herba, 1874

AUNG SAN SUU KYI (Rangun, Birmània, 1945) 

Alliberada del seu llarg arrest domiciliari el 13 de novembre de 2010, la Dama de Rangun va haver d’afrontar el difícil repte de construir la democràcia des de l’oposició. A les eleccions del novembre del 2015, el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), va aconseguir una aclaparadora majoria absoluta (390 de 491 escons en joc, el 80%). Ara bé, com que la Constitució birmana, heretada de la Junta Militar, li prohibeix ser presidenta perquè té fills amb passaport estranger, des del març del 2016 Suu Kyi ostenta els càrrecs de ministra d’Exteriors i consellera d’Estat (actualitzat el juny del 2016). 

Suu Kyi amb el seu marit Michael Aris (foto de l’any 1973)

ALMODIS DE LA MARCA (c. 1020 – Barcelona, 1071) 

Com a comtessa de Barcelona, Almodis es va saber guanyar la confiança de Ramon Berenguer I i va  governar al seu costat. Això, en part, va ser possible gràcies a la llei visigoda, que era molt favorable per a la dona. Tanmateix, al llarg del segle XII, el ressorgiment del dret romà i el dot femení van anar desplaçant la llei goda i el dot marital, i les dones van retrocedir en presència i drets.

ROSALIND FRANKLIN (Londres, 1920 – 1958) 

«La nostra obscura dama ens deixa la setmana que ve», va escriure Maurice Wilkins a James Watson i Francis Crick referint-se a aquesta científica de primera línia que, tot i que no se li va reconèixer, va fer una contribució fonamental en la resolució del misteri de l’ADN.    

    

ALICE STEWART (Sheffield, 1906 – Oxford, 2002)

Pionera en el camp de l’epidemiologia, gràcies a la seva aportació avui dia s’accepta sense discussió que fins i tot l’exposició a dosis baixes de radiacions ionitzants suposa un risc per a la salut. Per això, qualsevol exploració radiogràfica només s’ha de fer quan és estrictament necessària. 

 MARIA SANZ DE SAUTUOLA (c. 1871 – 1946) 

Encara era una nena quan el seu pare es va veure desacreditat per la comunitat científica de l’època. Una nena amb els cabells curts com un vailet que el seu pare s’emportava amb ell, sense discriminar-la per no ser un nen, i que, empesa per la curiositat, va descobrir una obra artística meravellosa. Per això, ella millor que ningú sabia que el seu pare no anava errat. 

ERZSÉBET BÁTHORY (Nyírbátor, Hongria, 1560 – Čachtice, Eslovàquia, 1614) 

El propòsit del capítol 20 és rehabilitar aquesta comtessa hongaresa que tothom presenta com l’assassina de més de sis-centes donzelles. Els suposats banys amb sang de les donzelles van ser una invenció posterior, escrita pel jesuïta László Turóczi i publicada l’any 1729. En el llibre, al final del capítol explico que Erzsébet va llegar les seves possessions als seus quatre fills, però Orsika ja havia mort i només eren tres, Anna, Kata i Pál. 

IRENA SENDLER (Otwock, Polònia, 1910 – Varsòvia, 2008) 

L’any 1942, a Varsòvia, una treballadora social va crear i dirigir una conspiració de dones que, disfressades d’infermeres, van salvar la vida de molts nens i nenes. 

      

BIRUTÉ GALDIKAS (Wiesbaden, Alemanya, 1946) 

Fa més de quatre dècades que aquesta científica estudia els orangutans en el seu hàbitat natural i treballa incansablement per evitar-ne l’extinció. Podeu consultar el seu web a: 

https://orangutan.org/about/

Biruté Galdikas als anys setanta

ADA LOVELACE (Londres, 1815 – 1852) 

Una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica. 

MINA AHADI (Abhar, Iran, 1956) 

Activista contra la pena de mort —és portaveu del Comitè Internacional contra la Lapidació— i fundadora del Consell Central dels Exmusulmans a Alemanya, fa temps que reclama el dret a la laïcitat. Una posició que no és gens fàcil i per la qual ha rebut amenaces de mort. 

MURASAKI SHIKIBU (entre els segles X i XI) 

Una escriptora japonesa va recrear l’esplendor de la cort imperial Heian en una obra que es considera la primera gran novel·la de la literatura universal, Genji monogatari (El relat de Genji). 

ARSENDA D’ÀGER (segle XI) 

Dona de la petita noblesa que va governar al costat del seu espòs, Arnau Mir de Tost, en terres de frontera. El dia 23 de maig de l’any 1068 va dictar un testament que avui dia valorem com un document excepcional. Al seu marit li va deixar els escacs, unes boniques peces de cristall de roca d’origen àrab que identifica com a «nostres». Actualment es conserven al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Al testament, per amor prega i demana a Arnau, per Déu i per la caritat i l’amor que Déu ha posat entre l’home i la dona, que per la seva ànima es compleixi tot el que ella ha demanat en el testament. No us sembla bonic que al segle XI una esposa demani al seu marit que compleixi les seves últimes voluntats en nom de l’amor? 

       

SHERE HITE (St. Joseph, Missouri, 1942) 

La investigadora i sexòloga que va fer trontollar la societat nord-americana de l’any 1976 amb el seu Informe Hite sobre sexualitat femenina, va aportar moltes dades sobre la sexualitat, però el cinema gairebé sempre escenifica el sexe amb un coit. Per sort hi ha excepcions, una d’elles és la pel·lícula Coming Home, de l’any 1978. John Voight hi interpreta un veterà del Vietnam afectat de paràlisi a la meitat inferior del cos que, en una escena sensual, excitant i tendra alhora, fa estremir de plaer una guapíssima Jane Fonda. Penso que resumeix molt bé, en imatges, el que Shere explica incansablement des de fa més de tres dècades. A continuació el seu web oficial: 

http://www.hiteresearchfoundation.org/home.aspx 

ROSA PARKS (Tuskegee, Alabama, 1913 – Detroit, 2005) 

L’any 1955, als estats del sud dels EUA, seguien vigents les polítiques de segregació racial en escoles, autobusos, banys, restaurants… fins que un dia, una dona negra i desconeguda va desencadenar grans canvis amb un petit acte de coratge i dignitat. 

                

BERTHA BENZ (Pforzheim, 1849 – Ladenburg, 1944) 

Bertha Benz (foto del 1871)

El 29 de gener de 1886, l’enginyer Karl Benz va aconseguir la seva primera patent pel Benz Motorwagen, el primer vehicle automotor de la història. Però qui va donar l’empenta definitiva perquè l’invent tirés endavant va ser la seva decidida i intrèpida esposa Bertha. 

Reproducció idèntica del Benz Motorwagen feta l’any 1986

ROSA BONET (Sant Cugat Sesgarrigues, 1918) 

Una dona inquieta que es va avançar al seu temps i que vaig conèixer personalment el desembre del 2009. Després de sentir-li explicar la seva biografia no em vaig poder resistir a incloure-la en aquest recull. 

LOU ANDREAS SALOMÉ (Sant Petersburg, 1861 – Göttingen, 1937) 

El gener del 2011 em va sorprendre descobrir-la en un llibre al costat d’altres suposades dones perverses —un llibre que és l’antítesi del Dones invisibles— perquè «va posar en escac emocional alguns dels més destacats intel·lectuals i artistes del seu temps, com Nietzsche, Rilke o Freud». Deixant de banda que això no és pervers, res més lluny de la veritat i en aquest capítol ho podreu comprovar.

AGNÒDICE D’ATENES 

«Una donzella anomenada Agnòdice volia estudiar medicina, […] es va tallar els cabells, es va posar la roba d’un home i va assistir a les conferències d’un metge anomenat Hieròfil, dedicant-se principalment a l’estudi de l’obstetrícia i la ginecologia. Un cop instruïda en la medicina, va sentir una dona que cridava […] i la va anar a assistir. La dona, pensant que era un home, va refusar la seva ajuda, però Agnòdice es va aixecar la roba, es va revelar com una dona i així va poder tractar la seva pacient. Quan els altres metges es van adonar que els seus serveis no eren requerits per les dones, van acusar Agnòdice de seduir-les perquè només volguessin ser ateses per ella, i van acusar les dones de fingir-se malaltes [per rebre visites d’Agnòdice]. Quan va ser portada davant el tribunal de justícia, […] Agnòdice una vegada més va aixecar la seva túnica per demostrar que era una dona. Els metges la van acusar amb més vehemència.»  

Medalló que representa Agnòdice. Es va fer a principis del segle XX, junt amb altres que representen metges grecs, per decorar la façana de la Facultat de Medicina de París.  

HENRIETTA LEAVITT (Lancaster, 1868 – Cambridge, 1921) 

Una astrònoma minuciosa i creativa que va proporcionar la clau per descobrir la immensitat de l’Univers.

CAÇADORES PREHISTÒRIQUES 

En l’estudi de la prehistòria sempre s’havien relacionat eines i armes amb homes, fins al punt que, si se’n trobaven al costat d’un cadàver, es donava per fet que es tractava d’un home. Un exemple: l’any 1939 es va recuperar un esquelet complet junt amb una punta i un cisell d’os en un sepulcre de Barum, al sud de Suècia, i va ser catalogat com a «pescador mesolític», però l’any 1970 els estudis osteològics van demostrar que es tractava d’una dona d’uns trenta-cinc anys que havia parit unes quantes criatures. També s’atribuïa el gènere masculí a totes les representacions de figures humanes, tant si dansaven, recol·lectaven aliments o caçaven, excepte quan els seus trets femenins eren tan evidents, com és el cas de les venus paleolítiques, que no oferien dubte. El resultat és que les activitats de les dones prehistòriques van esdevenir invisibles. 

No us sembla una intrèpida caçadora?

ELLEN BOUDREAUX (Califòrnia, 1957)

Amb una memòria i habilitat musical prodigioses, Ellen és un exemple sorprenent de l’enigmàtica síndrome de savant (o del savi).

       

A continuació trobareu l’enllaç a un documental sobre els savants realitzat l’any 2006 i titulat Beautiful minds. Són tres capítols dividits en quinze fraccions d’uns deu minuts cada una. S’hi analitza, també, per què hi ha molts més savants homes, però s’hi expressen algunes idees que són meres especulacions, no sustentades en proves. Alguns fins i tot cauen en prejudicis que denuncio en altres capítols. 

https://www.youtube.com/watch?v=FxO6tkibZpU&feature=related 

KATE SHEPPARD (Liverpool, Anglaterra, c. 1847 – Christchurch, Nova Zelanda, 1934) 

La dama que va liderar el moviment sufragista a Nova Zelanda, el primer país del món que va introduir el sufragi universal sense restriccions (1893). 

Foto de la primera reunió del Consell Nacional de la Dona de Nova Zelanda (NCW), abril del 1896

CADDY ADZUBA (Bukavu, Congo, 1981) 

Caddy fa temps que denuncia la violència salvatge que s’exerceix sobre les congoleses en una part de la República Democràtica del Congo (RDC).

ABADESSA EMMA (c. 880 – Sant Joan de les Abadesses, 942)

Filla de la comtessa Guinedilda i el comte Guifré el Pelós, Emma va regir el monestir de Sant Joan i el seu territori adscrit —un domini equivalent a un comtat— més de quaranta anys. 

LADY GRACE MILDMAY (Lacok Abbey, 1552 – Apethorpe, 1620) 

La voluntat d’una dona de preservar la seva àmplia gamma de sabers —que inclouen medicina, cirurgia i estudis d’herbaris— i transmetre-la a altres dones. 

ADA AHARONI (El Caire, 1933) 

Ada creu en el poder de la paraula i treballa perquè per mitjà de la literatura i la cultura es posi fi al terror i el conflicte no sols a Israel, sinó a tot el món. 

El grup de «Poetes de l’Orient mitjà» a l’edició del festival Poetes à Paris de la tardor del 2009: Ada Aharoni és asseguda al costat de la poetessa de l’Iran Mehri Shah Hosseini, del poeta algerià Amar Banni i del poeta de l’Irak Al Seidi Mohammed. 

El 8 de juliol de 2011 va morir la filla d’Ada, Tali Winkler. A més de preciosos poemes, Ada li va dedicar paraules com «ara descansa en pau, canta, balla i titil·la per sempre amb les immortals estrelles». 

BARBARA STROZZI (Venècia, 1619 – Pàdua, 1677) 

Retrat de Barbara Strozzi pintat entre 1635 i 1639 per Bernardo Strozzi (sense relació de parentesc) 

Perquè pugueu apreciar la creativitat musical d’aquesta compositora barroca us deixo un enllaç amb una de les seves cançons, «Che si può fare», un lament preciós interpretat per la soprano Mariana Flores.

https://www.youtube.com/watch?v=aDBPfhG-gVk

ANNA KEICHLINE (Bellefonte, Pennsilvània, 1889 – 1943) 

           

Una reeixida arquitecta de Bellefonte que amb una mentalitat molt moderna i pràctica va patentar molts invents.

MARIE MEURDRAC (França, segle XVII)

Autora de La Chymie charitable et facile en faveur des dames (la química caritativa i fàcil a favor de les dones), el primer llibre de química escrit per una dona.

LISE MEITNER (Viena, 1878 – Cambridge, Anglaterra, 1968) 

Lise Meitner, foto de l’any 1928

Lise fumava i va treballar en radioactivitat tota la seva vida, en canvi, va arribar als noranta anys.

REMEDIOS VARO (Anglès, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1963) 

Un mil·lenni separa la pintora Remedios Varo de la il·lustradora Ende, del Beatus de Girona, però les uneix el seu geni artístic.

1- Babilònia en flames, miniaturista i religiosa Ende (975). 2- Hacia la torre, Remedios Varo (1960)

HORTÈNSIA HORTALA (Roma, segle I a.n.e.) 

Una gran oradora que es va enfrontar al poder establert sense recórrer a les estratègies del model masculí patriarcal. Totes les fonts consultades es refereixen sempre a Hortènsia, filla de Quint Hortensi Hòrtal. El cognom Hortala és la forma feminitzada del cognom del pare: al final de la República les dones afegirien al nom el cognomen patern feminitzat; en llatí Hortalus / Hortala, en català Hòrtal / Hortala. 

Segur que recordeu la inoblidable interpretació que l’actriu Siân Phillips va fer de Lívia Drusil·la a la sèrie Jo, Claudi. Ens va quedar la idea d’una Lívia perversa, sense escrúpols i intrigant, que no respon al que se’n coneix. En canvi, Hortènsia encara resta invisible. 

HILDEGARD VON BINGEN (Bermersheim, 1098 – Rupertsberg, 1179) 

Una dona excepcional, però durant molts anys, la fama de visionària va enfosquir-ne les facetes de predicadora, teòloga, compositora musical, poetessa, cosmòloga, metgessa i herbolària. 

HERMINIE CADOLLE (1845 – 1926) 

Feminista i innovadora va patentar un invent que va alliberar moltes dones del suplici de la cotilla.

MARIA SIBYLLA MERIAN (Frankfurt, 1647 – Amsterdam, 1717) 

Mare de l’entomologia moderna, durant els segles XIX i XX aquesta gran naturalista va ser considerada «una inofensiva pintora de papallones i flors». 

PAM REYNOLDS (Detroit, 1956 – Atlanta, 2010) 

      

Música, compositora i cantant de prestigi, era una atrafegada mare de família quan va tenir una experiència propera a la mort fascinant i desconcertant alhora. Al següent enllaç podeu veure com ella mateixa l’explica en el documental de la BBC, The Day I Died (2002):

http://www.dailymotion.com/video/x8n628_experiencias-cercanas-a-la-muerte-p_school 

Capítol 23– Ada Lovelace (Londres, 1815 – 1852) 

Són moltes les dones que han fet aportacions al món de la informàtica, però només una compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El Departament de Defensa dels Estats Units el va presentar el 1980 i el va anomenar ADA en reconeixement a la matemàtica Ada Lovelace, una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica. 

Augusta Ada Byron va néixer a Londres el 10 de desembre de 1815. Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord Byron, però no el va arribar a conèixer perquè la seva mare, Annabella Milbanke, se la va endur a casa dels seus pares el 16 de gener de 1816 a instàncies del mateix Byron. Unes setmanes després van formalitzar la separació i el mes d’abril Lord Byron va deixar Anglaterra. 

Lord Byron vestit d’albanès, retrat de Thomas Phillips (1835)

Byron tenia greus dificultats financeres i durant l’estiu de 1815 havia començat a beure en excés i a descarregar el seu mal humor sobre Annabella. Els seus continus canvis d’humor van fer pensar a Annabella que s’havia tornat boig. Quan Byron li va recomanar que es traslladés temporalment a la casa dels seus pares, mentre ell resolia els seus deutes, no s’esperava que unes setmanes després Annabella li demanaria la separació. Els seus esforços per recuperar-la no van reeixir i, finalment, a contracor, el març del 1816 va signar l’acta de separació. La llei anglesa donava la custòdia dels fills al pare, però Byron no la va reclamar i Ada va ser criada per la mare. Tot i així, Byron va intercanviar cartes amb Annabella per estar al corrent dels progressos d’Ada, li va dedicar moltes i emotives poesies —en va escriure: «Ada! Única filla de la meva casa i del meu cor»— i l’any 1824, quan s’estava morint a Grècia, va demanar que enviessin a buscar-la junt amb la mare, però el retrobament no va ser possible.

Ada va rebre una excel·lent educació. Encara que girava entorn de les matemàtiques —matèria que també havia estudiat la seva mare; per això, quan Byron la pretenia, l’anomenava «my Princess of Parallelograms»—, també incloïa francès, llatí, música, geografia i història entre altres. Als disset anys ja excel·lia en les matemàtiques, poc després va conèixer la brillant científica i matemàtica Mary Somerville, i per a Ada va ser un model a seguir. També li van presentar el matemàtic i inventor Charles Babbage, que aleshores estava treballant en el disseny de la Màquina Diferencial, una idea que va suscitar l’entusiasme d’Ada.

El 1834 Ada va ser presentada en societat i el 8 de juliol de 1835 es va casar amb William King, baró i més tard primer comte de Lovelace; Ada en va adoptar el nom. Van tenir tres fills, Byron, Annabella i Ralph Gordon. Els successius naixements dels seus fills (entre el maig del 1836 i el juliol del 1839) la van mantenir apartada de les matemàtiques, però el 1840 en va reprendre l’estudi amb Augustus De Morgan de tutor. Aquest va escriure que si qualsevol principiant, a Cambridge, hagués mostrat la mateixa capacitat que Ada s’hauria convertit en un investigador matemàtic de primera categoria. Mentrestant, Charles Babbage estava immers en un nou projecte, la Màquina Analítica (MA), però el govern britànic no estava disposat a subvencionar-la després del fracàs de la primera, la Màquina Diferencial. Aleshores Babbage va buscar suport a l’estranger i en va parlar en un seminari a Torí. 

Ada Lovelace

Per construir la Màquina Diferencial, Charles Babbage havia aconseguit unes 17.500 lliures esterlines del govern —ja que se suposava que amb els seus càlculs facilitaria la navegació a la Marina Britànica— i ell hi havia aportat una quantitat semblant de la seva fortuna personal; en total, doncs, hi havia invertit unes 34.000 lliures esterlines. El novembre del 1842, Charles Babbage es va tornar a reunir amb el primer ministre britànic, Sir Robert Peel, per tractar el tema del finançament de la MA, però la trobada va anar molt malament. Babbage es va passar més temps atacant el govern que explicant el seu projecte. El seu caràcter irascible no hi va ajudar gens.

L’octubre del 1842, el matemàtic italià Federico Luigi, comte de Menabrea, va publicar a Suïssa un article titulat Notions sur la machine analytique, en què descrivia i analitzava la MA de Babbage. El científic i inventor Charles Wheatstone va proposar a Ada que el traduís a l’anglès. Babbage va suggerir a Ada que hi afegís els seus comentaris i, després d’un intens període de treball, amb intercanvis de cartes entre tots dos, l’agost del 1843 l’article va sortir publicat. L’escrit era tres vegades més llarg que l’original i el superava. Ada i Babbage van rebre felicitacions de personalitats com Michael Faraday, Mary Somerville i De Morgan. Aconsellada pel seu marit, Lord Lovelace, Ada va firmar l’article amb les inicials A. A. L. perquè era considerat de mal gust que una dama de l’alta societat firmés un treball científic o literari. 

No és possible sintetitzar aquí els conceptes informàtics que Ada va avançar en les seves notes fa més d’un segle i mig, però perquè us en feu una idea: 

● Ada va explicar molt millor que Menabrea les possibilitats i avantatges del bucle, un mecanisme fonamental en la programació. 

● Es va adonar que la MA faria més que resoldre càlculs analítics, podria actuar sobre objectes no numèrics i tindria usos molt més generals, com compondre música: «Si les relacions fonamentals dels sons de la ciència de l’harmonia i la composició musical fossin susceptibles d’adaptació a la notació i el mecanisme de la màquina, podria compondre peces musicals elaborades i científiques de qualsevol grau de complexitat i extensió». 

● Es va referir a possibles aplicacions que encara no podia anticipar, però que es generarien a mesura que avancessin els requeriments de la ciència i el coneixement sobre la capacitat de la màquina. 

● Perquè no li atribuïssin poders miraculosos va escriure: «La MA no té pretensions d’originar res. Pot fer qualsevol cosa sempre que coneguem la manera d’ordenar-li que l’executi. […] La seva funció és assistir-nos, posant a la nostra disposició resultats dels quals ja coneixem la manera d’obtenir-los». 

● Va especificar un programa per calcular una seqüència de números de Bernoulli. 

● Va assenyalar que, per la rapidesa i facilitat amb què la MA podria realitzar les anàlisis, un benefici indirecte seria una comprensió més profunda i més àgil de la naturalesa dels diversos fenòmens, cosa que possibilitaria expandir amb més celeritat els coneixements humans. 

Després d’aquest primer èxit, Ada tenia moltes ganes d’involucrar-se en algun projecte científic, però necessitava col·laborar amb un científic home —a les dones se’ls negava, fins i tot, l’accés a la Biblioteca de la Royal Society— i no el va trobar. Hauria col·laborat amb Babbage en la construcció de la MA —en el que avui dia en diríem la part del software—, però Babbage va seguir treballant sol (i el fet és que mai no va aconseguir construir la MA). 

Mentre Ada es trobava en aquest atzucac, l’any 1844 va anar a visitar un amic de la família que experimentava amb electricitat i va conèixer el seu fill, John Crosse. Ada va col·laborar amb Crosse en la ressenya del llibre Vestiges of the Natural History of Creation, però Crosse també la va introduir en les apostes a les curses de cavalls. Ada hi va perdre molts diners, però no les enormes quantitats de què a vegades es parla. És cert que van mantenir una relació amorosa, en canvi, no és cert que Ada coquetegés amb tots els homes que es movien en el seu cercle, com es diu en alguns webs. També trobareu esmentada a Internet una suposada filla d’Ada anomenada Scherezada que va néixer el 1845, fruit de la passió entre Ada i el físic Sir David Brewster, l’inventor del calidoscopi. És una informació falsa. 

Ada sempre va tenir una salut delicada, els seus metges li havien prescrit preparats que podien contenir brandi, vi, cervesa i opi, entre altres, i va desenvolupar una dependència que finalment va superar. Fins i tot es va plantejar un estudi científic dels efectes de l’opi i el vi basat en la seva experiència, però no és correcte interpretar-ho com una addicció a l’alcohol i a les drogues en el sentit modern, com s’ha dit, perquè en aquella època encara no existia la noció d’addicció. 

El mes d’agost del 1850, Ada i el seu marit van visitar Newstead Abbey, la que havia estat la llar ancestral dels Byron a Nottinghamshire, i Ada va aprofundir en l’obra i la vida del seu pare, cosa que va fer enutjar la seva mare. El juny del 1851, Ada va patir unes fortes hemorràgies vaginals i el mes d’agost va saber que patia càncer d’úter, però ella va mostrar una gran fortalesa i va continuar els seus estudis científics fins poc abans de la seva mort. Un any després, l’agost del 1852, Ada va expressar al seu marit que volia que l’enterressin amb el seu pare. Es creu que poc després Ada li va confessar que li havia estat infidel amb John Crosse, i està ben documentat que, després de la mort d’Ada, Crosse va acceptar tornar a Lord Lovelace, a canvi d’una certa quantitat de diners, més de cent cartes íntimes que havia rebut d’Ada. 

Ada va morir a l’edat de trenta-sis anys, la mateixa que el seu pare, la nit del 27 de novembre de 1852, després que els metges, en un gest humanitari, li van administrar belladona. Tal com ella desitjava, el dia 3 de desembre de 1852 va ser enterrada al costat del seu pare, a l’església de Santa Maria Magdalena de la població de Hucknall, Nottingham. 

Ada Lovelace s’ha guanyat amb escreix ser considerada una precursora de la programació i una autèntica visionària de la informàtica. El seu mèrit principal és que va ser capaç de pensar de manera creativa i crítica, va tenir una idea molt clara de la utilitat de la MA i va saber traslladar la seva admirable visió a l’escriptura amb metàfores meravelloses. Ada va unir rigor científic, imaginació i intuïció d’una manera brillant. Tant la ciència com l’art ens apropen al coneixement, en Ada van confluir i el resultat va ser extraordinari.

Maria Lluïsa Latorre (14 de gener de 2010, revisat el juliol del 2011) 

La bibliografia del llibre DONES INVISIBLES no segueix un ordre alfabètic. Tampoc no mostra el total del material consultat perquè la pàgina es faria interminable. L’he dividit en dues parts perquè tanta informació no cap en sola una entrada. Actualment, algunes pàgines consultades ja no estan disponibles a Internet (última actualització juliol del 2016). 

LLIBRES 

—Duoda, comtessa de Barcelona (2008), Renada Laura Portet. Rafael Dalmau, Editor.

—Història de les dones a la Catalunya medieval (2005), Teresa Vinyoles Vidal. Eumo Editorial i Pagès Editors: Comtessa Duoda, pàgines 16 – 22; Les beguines, pàgines 205 – 207; Almodis de la Marca, pàgines 58 – 72; Arsenda d’Àger, pàgines 74 – 79; Abadessa Emma, pàgines 42 – 44. 

—Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII – XX (2001). Icaria editorial. Tres articles: 

• «Poder académico versus autoridad femenina: la Facultad de Medicina de París contra Jacoba Félicié (1322)». Article de Montserrat Cabré i Pairet i Fernando Salmón Muñiz. Pàgines 55 – 75. 
• «En busca de una “autèntica” medicina de mujeres: los extraños destinos de Trota de Salerno e Hildegarda de Bingen». Article de Monica Green. Pàgines 27 – 54. 
• «Lady Grace Mildmay, una sanadora inglesa del siglo XVI». Article de Jennifer Hellwarth. Pàgines 93 – 114. 

—Cartas (1995), Sinesi de Cirene. Editorial Gredos. 

—Les beguines. La Raó il·luminada per Amor (2002). Elena Botinas Montero, Júlia Cabaleiro Manzanedo i Maria dels Àngels Duran Vinyeta. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

—Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII (2006). Magda Bodin i Alfred Badia. Horsori Editorial. 

—Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII (1974). Antoni Pladevall. Barcelona: s.e.

—Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya (2007). Autores i autors dels textos: Agustí Alcoberro, Joan Bada, Mariano Barriendos, Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Pladevall, Jaume de Puig, Josefina Roma, Ramon Sarobe, Eva Serra i Teresa Vinyoles. Museu d’Història de Catalunya.

—Les bruixes segrestades (1994). Lluís Orriols i Monset. Rafael Dalmau, Editor (col·lecció Camí Ral, 5). 

—Condemnades per bruixes (2007). Rafael Ginebra. Museu de Granollers.  

—Berthe Morisot (1995), Anne Higonnet. California Paperback Printing. 

—Quan els vescomtes de Barcelona eren (2006). José Enrique Ruiz-Domènec. Pagès Editors. Barcelona. 

—La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l’art romànic (2000). Antoni Pladevall. Institut d’Estudis Catalans. 

Maria Lluïsa Latorre al seu estudi (2011)

—ROSALIND FRANKLIN: The Dark Lady of DNA (2002). Brenda Maddox. HarperCollins Publishers. 

—The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation (1999). Gayle Greene. University of Michigan. 

—Sanz de Sautuola y el descubrimiento de Altamira (2002). Benito Madariaga de la Campa. Fundación Marcelino Botín, Santander. 

—Planeta humà (2000). Eudald Carbonell i Robert Sala. Editorial Empúries. 

—Infamous Lady: The True Story of Countess Erzsébet Báthory (2009). Kimberly L. Craft. Estats Units.

—Walking with the Great Apes. Jane Goodall, Dian Fossey, Biruté Galdikas (2009). Sy Montgomery. Chelsea Green Publishing. 

—ADA, THE ENCHANTRESS OF NUMBERS. A Selection from the Letters of Lord Byron’s Daughter and Her Description of the First Computer (1992). Narrated and Edited by Betty Alexandra Toole. Ed. D. (Strawberry Press, Mill Valley, California). 

—La cotidianeidad en la prehistoria. La vida y su sostenimiento (2007). Encarna Sanahuja Yll. Icaria & Antrazyt. 

—Historia del Arte. Prehistoria. África negra. Oceanía (2006). Editorial Salvat. 

—Lou Andreas Salomé. La aliada de la vida (2001). Stéphane Michaud. Ares y Mares. 

—El temps i el regiment del comte Guifred el Pilós (1989). Ramon d’Abadal i de Vinyals. Editorial Ausa (pàgina 53). 

—Viajes inesperados. El arte y la vida de Remedios Varo (2007). Janet A. Kaplan (traducció Amalia Martín-Gamero). Coedició de Walter Gruen i Ediciones Era, segona reimpressió. 

—La Chymie charitable et facile en faveur des dames (1711). Marie Meurdrac. Troisième édition, Laurent d’Houry. 

—El hombre y sus símbolos, (1976). Carl G. Jung i col·laboradors. Traducció Luis Escobar Bareño. Caralt Editor.

TESIS 

—Las pioneras de la medicina en Gran Bretaña, capítols 1, 2 i 6. Pilar Iglesias Aparicio (2003). Tesi doctoral. Universitat de Màlaga. 

—Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c. 991 – 1 de marzo de 1058). Xavier Gil i Roman (2004). Tesi doctoral. UAB.

—Vida y obra de Lou Andreas Salomé. Una aportación al estudio psicoanalítico de la feminidad. Pilar García Pardo (2008). Tesi doctoral. Universidad Complutense de Madrid.

ARTICLES 

—Darold A. Treffert i Gregory L. Wallace. «Trets genials». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 311, agost del 2002.

—Michael S. Gazzaniga. «Dos cervells en un». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 264, setembre del 1998. 

—Ruth Lewin Sime. «Lise Meitner i el descobriment de la fissió nuclear». Revista Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, núm. 258, març del 1998.

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

—«Historia de las matemáticas / Biografías de matemáticos ilustres, Hipatia». Adela Salvador Alcaide (Universidad Politécnica de Madrid) i María Molero Aparicio (Liceo Español de París). DivulgaMAT, 27 de novembre de 2008 [consultada el juny del 2009]. Disponible a: 

http://vps280516.ovh.net/divulgamat15/index.php?option=com_content&view=article&id=3351:hipatia-i-415&catid=37:biograf-de-matemcos-ilustres&directory=67 

—«Sinesio de Cirene, intelectual. La escuela de Hypatia en Alejandría». José María Blázquez. Gerión, vol. 22, núm. 1, 2004 [consultada el juny del 2009]. Disponible en format PDF a: 

sinesio-de-cirene-intelectual-la-escuela-de-hypatia-en-alejandra-0 

—«Louise Michel en Ca la dona». Pepe Gutiérrez-Álvarez. Kaos en la Red, 12 de gener de 2009 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://hernanmontecinos.com/2009/02/17/louise-michel-en-ca-la-dona/ 

—Louise Michel: «anarquista, luchadora incansable y enamorada de la vida». Nic Maclellan. ENcontrARTE, març del 2004 [consultada el juliol del 2009]. Disponible en format PDF a: Louise_Michel_ENcontrARTE

—Ani Choying Drolma. Nuns’ Welfare Foundation of Nepal, official website [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://choying.com/ 

—ANI CHOYING DROLMA, monja budista y cantante: «El loto nace en el fango pero su flor permanece siempre blanca y limpia». El Blog alternativo, extret d’una entrevista publicada a El periódico el 24 / 6 / 2009. [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.elblogalternativo.com/2009/06/25/ani-choying-dolma-monja-budista-y-cantante-el-loto-nace-en-el-fango-pero-su-flor-permanece-siempre-blanca-y-limpia/ 

—«Les beguines: una autoritat espiritual a l’Europa medieval». Lídia Roig. Publicacions Recerca, núm. 41, 2009. Edita Caputxins de Catalunya i Balears [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.caputxins.cat/publicacions/recerca/any2009/recerca43.pdf 

Miranda – The Tempest, John William Waterhouse (1916)

—RITA LEVI-MONTALCINI, NEURÓLOGA Y PREMIO NOBEL DE MEDICINA DE 1986, ENTREVISTA: «Vivimos dominados por impulsos de bajo nivel, com hace 50.ooo años». Enric Gonzàlez. ELPAIS.com, 15 / 5 / 2005 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://elpais.com/diario/2005/05/15/domingo/1116129153_850215.html 

—«Vandana Shiva: una dona entre dones, l’aigua i la llavor». Luís Ángel Fernández Hermana. Dones i medi ambient, núm. 40, pàgines 20 a 25, octubre del 2007 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

https://www.yumpu.com/es/document/view/13624446/01-ma35-ok-generalitat-de-catalunya/23 

—«La democracia de la Tierra. Reportaje a Vandana Shiva». Kazim Tirmizey. EcoPortal.net, 19 / 7 / 2006 [consultada el juliol del 2009]. Disponible a: 

http://www.ecoportal.net/content/view/full/61480 

—PROCÈS DE MARIE–OLYMPE DE GOUGES DEVANT LE TRIBUNAL RÉVOLUTIONNAIRE. Le droit criminel [consultada l’agost del 2009]. Disponible a:

http://ledroitcriminel.free.fr/le_phenomene_criminel/crimes_et_proces_celebres/gouges_proces.htm 

—«Olympe de Gouges and the Rights of Woman» [consultada l’agost del 2009]. Disponible a: 

http://womenshistory.about.com/od/olympedegouges/a/Olympe-De-Gouges-And-The-Rights-Of-Woman.htm 

—Breve estudio en torno a la «Condesa de Dia». Rosario Delgado Suárez. Espéculo, núm. 32. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid, 2006 [consultada el setembre del 2009]. Disponible a: 

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero32/conddia.html 

—Hedy Lamarr. Las mujeres en la guerra. Exordio, la segunda guerra mundial (1939 – 1945) 26 de març de 2002 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: http://www.exordio.com/1939-1945/civilis/cine/lamarr.html 

—«Hedy Lamarr, de Hollywood a la telefonía móvil». Francesc Comellas i Javier Ozón. Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica, UPC. Buran, núm. 15, maig del 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/Buran/article/viewFile/178719/240320 

—«Hedy Lamarr, Q & A whit Author Patrick Agan». Alt Film Guide. 13 de febrer de 2007 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.altfg.com/film/hedy-lamarr-patrick-agan/ 

—Berthe Morisot, primera impresionista. Gloria Valdés-Bango, autora oficial de YoMujer.com, 22 de setembre de 2008 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a:

http://mujeres.es/berthe-morisot-primera-impresionista/

—Berthe Morisot, French Impressionist Painter. The Art History Archive [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://www.arthistoryarchive.com/arthistory/impressionism/Berthe-Morisot.html 

Aung San Suu Kyi

—Aung San Suu Kyi. Biografías Líderes Políticos. Editado por Roberto Ortiz de Zárate. Fundació CIDOB [consultada el gener del 2011]. Disponible a: 

http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/asia/myanmar/aung_san_suu_kyi 

—Rosalind Franklin y el descubrimiento de la estructura del DNA. Un estudio de caso sobre la (in)visibilidad de las mujeres en ciencia. Catalina Lara, Profesora Titular de Bioquímica y Biología Molecular en la Universidad de Sevilla. El Segundo Escalón. Desequilibrios de Género en Ciencia y Tecnologia. ArCiBel, Sevilla, 2006 [consultada el desembre del 2010]. Disponible en format PDF a: Rosalind Franklin 

Rosalind Franklin

—«The Woman Who Knew Too Much: Alice Stewart and the Secrets of Radiation». Richard Wakeford. Journal of Radiological Protection, Volume 20, Number 4, December 2000 [consultada l’octubre del 2009]. Disponible a: 

http://iopscience.iop.org/article/10.1088/0952-4746/20/4/703/meta;jsessionid=2470600F70F209D1E6A0CE651C87F593.c5.iopscience.cld.iop.org 

—Visita a la reproducción de las pinturas de Altamira. Mariano Ayarzagüena Sanz. Museo Arqueológico Nacional [consultada el novembre del 2009]. Disponible a:

http://www.cuevadelapileta.org/textos_archivos/seha.pdf 

—«Countess Elizabeth Báthory: icon of evil». Tony Thorne. The Telegraph, 29 June 2008 [consultada el novembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.telegraph.co.uk/culture/film/3555482/Countess-Elizabeth-Bathory-icon-of-evil.html 

—«Irena Sendler: a Holocaust heroine». Louette Harding. Mail Online, 1 August 2008 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-1037057/Irena-Sendler-Holocaust-heroine.html

—About the Project. Life in a Jar, The Irena Sendler Project, 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a: 

http://www.irenasendler.org/about-the-project/ 

—«Professor Biruté Galdikas. President Orangutan Foundation International». Interviewed in Palangkaraya, Indonesia on 21 June, 2002. Stephen Mc Donell. Four Corners, ABC [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.abc.net.au/4corners/content/2002/timber_mafia/interviews/interviews_galdikas.htm 

Biruté Galdikas (1972)

—Biruté Galdikas: «El problema para los orangutanes no es la tala ilegal, sino la legal». Tana Oshima. El Mundo, suplemento, natura, núm. 7, octubre 2006 [consultada el desembre del 2009]. Disponible a:

http://www.elmundo.es/suplementos/natura/2006/7/1160776821.html  

DOCUMENTS ELECTRÒNICS (continua) 

—«Augusta Ada King, Condesa de Lovelace». Virginia Berrón Lara. Revista Digital Matemáticas, Educación e Internet, vol. 8, núm. 2. Universidad Tecnológica de la Mixteca, Huajuapan de León, Oaxaca, México, 2008 [consultada el gener del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

—«Interview with Founder of Council of Ex-Muslims “Not Possible to Modernize Islam”». Spiegel Online International, February 27, 2007 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://www.spiegel.de/international/spiegel/interview-with-founder-of-council-of-ex-muslims-not-possible-to-modernize-islam-a-468828.html

—Mina Ahadi – Iran. World People’s Blog, October 30th, 2007 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://word.world-citizenship.org/wp-archive/1647 

—Annotated bibliography for the study of women’s literature. Murasaki Shikibu. Dr. Kathleen Collins. Creighton University [consultada el gener del 2010]. Actualment no disponible a Internet.

—Background of The Tale of Genji. Contact sit owner at taleofgenji1008@gmail.com Última actualització novembre del 2008 [consultada el gener del 2010]. Disponible a: 

http://www.taleofgenji.org/background.html

—Emociones, por Shere Hite. Artículos diversos publicados en el País Semanal, del 2002 al 2003 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://www.ehu.eus/sarrikosolidario/temas/hiteindex.htm  

The Munition Girls, Stanhope Alexander Forbes (1918) 

—Shere Hite and the Hite Reports on Sexuality. Article in DateHookup.com [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://www.datehookup.com/singles-content-shere-hite-and-the-hite-reports-on-sexuality.htm

—Official website – Rosa and Raymond Parks Institute. Disponible a: 

http://www.rosaparks.org/

—«Rosa Parks, la mujer negra que desafió a la América blanca». Jesús Centeno. Público.es, 9 / 12 / 2007 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://www.publico.es/culturas/rosa-parks-mujer-negra-desafio.html 

—«Bertha Benz’s Ride». By John H. Lienhard. The Engines of Our Ingenuity, núm. 2402 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a:

http://uh.edu/engines/epi2402.htm

—Carl Benz – El inventor – Primera patente para Auto de Motor. Luis Mariano Muñoz. Autos Clásicos e Históricos, Biografías, núm. 14 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://autosclasicosehistoricos.com/index.php/archivo/biografias/67-carl-benz-el-inventor-primer-patente-para-auto-de-motor.html

—«Lou Andreas-Salomé, algo más que una coleccionista de genios». Reyes Vallejo Orellana i Antonio Sánchez-Barranco Ruiz, Universidad de Sevilla. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiquiatría, núm. 86, Madrid, abril – Junio 2003 [consultada el febrer del 2010]. Disponible a: 

http://scielo.isciii.es/pdf/neuropsiq/n86/n86a06.pdf

—«Agnodice, la mujer médico». Nacaveva Morales Zepeda. Historia de la Medicina, Boletín Médico UAS, núm. 13, vol. 2, mayo – julio de 2006 [consultada el març del 2010]. Disponible en format PDF a: Agnodice

—Henrietta Swan Leavitt. El survey del Harvard College Observatory. Astrogea Grup d’Estudis Astronòmics [consultada el març del 2010]. Disponible a: 

http://astrogea.org/surveys/Henrietta_Leavitt_c.htm

—Henrietta Swan Leavitt. Biography from Answers.com [consultada el març del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

—Les dones en la prehistòria. Autores i autors dels textos per ordre alfabètic: Yolanda Aixelà, Maria Jesús de Pedro, Mª Paz de Miguel, Paloma González, Pere Guillem, Rafael Martínez, Cristina Masvidal, Teresa Orozco, Josep Lluís Pascual, M. Ángeles Querol, Encarna Sanahuja, Margarita Sánchez, Begoña Soler. Museu de Prehistòria de València, 2006 [consultada l’abril del 2010]. Disponible a:

http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/publicaciones/?q=en&id=215 

Escena pintada a la cova de l’Aranya: la figura que recol·lecta mel podria ser una dona

—Ellen. With a song in her heart. Darold Treffert. Wisconsin Medical Society, 2001 [consultada l’abril del 2010]. Disponible a:

https://www.wisconsinmedicalsociety.org/professional/savant-syndrome/profiles-and-videos/profiles/ellen-with-a-song-in-her-heart/ 

—Kate Sheppard, 1847 – 1934. Christchurch City Libraries [consultada l’abril del 2010]. Disponible a: 

http://my.christchurchcitylibraries.com/kate-sheppard/

—Caddy Adzuba, periodista congoleña: «Mis ojos han visto lo que nadie debería ver». Ima Sanchís, publicat a La Vanguardia el 29 / 1 / 2010, penjat al blog de Mildre Rojas el 4 / 2 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.amnistia.ong/profiles/blogs/caddy-adzubaperiodista?xg_source=activity

—«Entrevista: cena con… Caddy Adzuba». Carmen Pérez-Lanzac. ELPAIS.com, 22 / 1 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://elpais.com/diario/2010/01/22/ultima/1264114803_850215.html

Caddy Adzuba

—«En Congo hay criminales en cargos públicos y no pasa nada». Isabel Coello. Público.es, 21 / 1 / 2010 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.publico.es/internacional/congo-hay-criminales-cargos-publicos.html

—«Dos concilis de la província Narbonense, dels segles X i XI, fins ara ignorats». Ramon Ordeig i Mata. RCatT XX/2 (1995) 367 – 382. Facultat de Teologia de Catalunya [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/viewFile/70535/94179

—Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 – 897). Ramon Ordeig i Mata. Acta Històrica, 2001 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/188813/254670

—Ada Aharoni’s Homepage. CULTURE AND LITERATURE OF PEACE. Disponible a: 

https://iflac.wordpress.com/ 

—«New Light on the Life and Career of Barbara Strozzi». Beth L. Glixon. The Musical Quarterly 83, 1999 [consultada el maig del 2010]. Només disponible amb pay per view:

http://mq.oxfordjournals.org/content/81/2/311.full.pdf

—«More on the Life and Death of Barbara Strozzi». Beth L. Glixon. The Musical Quarterly 83, 1999 [consultada el maig del 2010]. Només disponible amb pay per view: 

http://mq.oxfordjournals.org/content/83/1/134.full.pdf

—Barbara Strozzi, la Virtuosissima Cantatrice. Dr. Candace A. Magner. Last updated 05 / 11 / 2009 [consultada el maig del 2010]. Disponible a: 

http://barbarastrozzi.blogspot.com.es/

—Anna Keichline. Nancy J. Perkins. Association of Women Industrial Designers, 2001 [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.awidweb.com/pages/anna/anna_1.html

—Anna Wagner Keichline (1889 – 1943). National Women’s History Museum [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.nwhm.org/education-resources/biography/biographies/anna-wagner-keichline/ 

—Anna Wagner Keichline: Bellefonte Architect. Kathleen Wunderly. BHCA Local History Series [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://www.bellefontearts.org/local_history_files/local_hist2_new.htm

—«Marie Meurdrac, Química Paracelsiana e Feminista do Século XVII». Lucia Tosi (Laboratoire de Physique et Chimie Biomoléculaire – Université Pierre et Marie Curie – Paris). Química Nova, vol. 19, núm. 4, 1996 [consultada el juny del 2010]. Disponible a: 

http://quimicanova.sbq.org.br/imagebank/pdf/Vol19No4_440_v19_n4_17.pdf

—«Lise Meitner. A Life in Physics. Chapter One: Girlhood in Vienna». Ruth Lewin Sime. The Washington Post, University of California, 1996 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/books/chap1/lisemeitner.htm

—Lise Meitner. Patricia Rife. Jewish Women’s Archive, 2005 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://jwa.org/encyclopedia/article/meitner-lise

Trobada, Remedios Varo (1959)

—«Remedios Varo, el retorn de la surrealista desconeguda». Pau Lanao i Ferrández. Revista de Girona, núm. 132, 1989, pàgines 88 – 95 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/86710/111724

—«Remedios Varo al país de les metamorfosis». Eva Vázquez i Ramió. Revista de Girona, núm. 227, 2004, pàgines 48 – 57 [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/95843/156901

—Las mujeres de la nobilitas romana (44 – 30 a. C.). María Concepción Rosado Martín. Universidad de Salamanca, 2009. [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/79925/1/TFM_EstudiosInterdisciplinaresGenero_RosadoMartin_M.pdf

—«Sobre la situación de la mujer en la Antigüedad Clásica». Juan Carlos Tello Lázaro (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla). Revista de Aula de Letras. Humanidades y Enseñanza [consultada el juliol del 2010]. Disponible a: 

http://www.auladeletras.net/revista/articulos/tello.pdf

—Traducció al castellà de Voice of the Living Light. Hildegard of Bingen and her World, editat per Barbara Newman (1998). Del web d’Azucena Fraboschi [consultada l’agost del 2010]. Actualment no disponible a Internet. 

—Cadolle Histoire. Cadolle, un monde à part [consultada el setembre del 2010]. Actualment no disponible a Internet.

A les imatges de sota cotilla del 1882 i, al costat, el model creat per Herminie Cadolle, el bien-être o corselet gorge 

         

—Maria Sibylla Merian. Michon Scott (última actualització gener del 2011). Strange Science. The Rocky Road to Modern Paleontology and Biology [consultada el gener del 2011]. Disponible a: 

http://www.strangescience.net/merian.htm

—Maria Sibylla Merian. Wikipedia (alemany). [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

https://de.wikipedia.org/wiki/Maria_Sibylla_Merian

—Maria Sibylla Merian. Wikipedia (anglès). [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

https://en.wikipedia.org/wiki/Maria_Sibylla_Merian 

Amaranthus tricolor, Maria Sibylla Merian (1695)

—Dr. Michael Sabom Documents One of the Most Unusual Cases: Pam Reynolds. Kewin Williams. People Have Near-Death Experiences While Brain Dead, 2007 [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

http://www.near-death.com/science/evidence/people-have-ndes-while-brain-dead.html

—Pam Reynolds Lowery, noted for near-death episode. J. E. Geshwiler. For the AJC (Atlanta Journal-Constitution), maig del 2010 [consultada el setembre del 2010]. Disponible a: 

http://www.ajc.com/news/news/local/pam-reynolds-lowery-noted-for-near-death-episode/nQgP3/

Última revisió dels enllaços juliol del 2016

Maria Lluïsa Latorre