Exposició que faig a les presentacions de LA COMTESSA SANGUINÀRIA. ERZSÉBET BÁTHORY, REALITAT O LLEGENDA? En primer lloc explico que, bàsicament, el llibre intenta donar resposta a la pregunta: Erzsébet Báthory va ser una assassina despietada o va ser acusada falsament?
Retrat pòstum d’Erzsébet Báthory, atribuït a Benjamin von Block (c. 1656)
Erzsébet Báthory ha passat a la història com la cruel assassina de més de sis-centes donzelles perquè estava convençuda que banyar-se amb la seva sang la rejovenia i l’embellia. La seva figura ha inspirat llibres, articles, pel·lícules, obres de teatre, òperes i fins i tot videojocs, però la majoria es basen en falsedats i contenen moltes errades i invencions. A internet hi ha nombroses entrades que en parlen, però també estan plenes de mentides i errors. Algunes fan servir com a imatge d’Erzsébet el retrat de la dama Lucrezia Panciatichi, pintat per Agnolo Bronzino entre el 1541 i el 1545, quan Erzsébet encara no havia nascut.
Retrat de la dama Lucrezia Panciatichi, Agnolo Bronzino (1541 − 1545)
Qui va començar a escriure fake news sobre Erzsébet? El 1729 un jesuïta hongarès, László Thuróczi, va publicar a Trnava un llibre sobre la topografia i la història d’Hongria, Ungaria suis cum regibus compendio data, en el qual va dedicar una dotzena de pàgines al castell de Čachtice (imatge de dalt) i a la seva senyora, Erzsébet Báthory. El pastor luterà Mátyás Bél va incloure el capítol de Thuróczi sobre Erzsébet al seu llibre Notitia Hungariae novae historico-geographica, publicat el 1742. Máyás Bél gaudia de molt prestigi i va autentificar el relat de Thuróczi.
Retrat de Mátyás Bél, còpia d’un autor desconegut basat en un retrat pintat per Ján Kupecký abans del 1749.
Els banys de sang van quedar desmentits quan a principis del segle XIX van aparèixer els documents amb les declaracions dels tres-cents tres testimonis interrogats durant les investigacions contra Erzsébet, entre els anys 1610 i 1611, i les confessions sota tortura dels seus quatre pressumptes còmplices: Fickó, Ilona, Dorkó i Katalin. Cap ni un en feia menció. Però la invenció de Thuróczi havia fet furor i es va seguir propagant fins als nostres dies.
Context històric. Al segle XV el regne d’Hongria era un país independent i una potència europea, però l’Imperi otoma s’estava expandint i pressionava pel sud. El 1526 es van entrontar a la batalla de Mohács. La derrota aclaparadora que va patir l’exèrcit hongarès enfront del turc va deixar el país en estat de xoc. Hi van morir el rei, una gran part de la noblesa magiar i milers de soldats hongaresos.
El regne d’Hongria al segle XV. El voivodat de Transsilvània en formava part.
El rei Lajos II Jagelló era molt jove i no tenia fills. De seguida es van proposar dos candidats per succeir-lo, l’arxiduc Ferran d’Habsburg, germà de l’emperador Carles V, i el voivoda de Transsilvània, János Szapolyai. Els partidaris de János el van coronar rei a Székesfehérvar i els de Ferran ho van fer a Pózsony. Així doncs, l’any 1526 va acabar amb la insòlita situació d’un país amb dos reis. Els enfrontaments no van trigar a començar.
Per entendre el daltabaix que va suposar per a Hongria la desfeta de Mohács només cal veure el mapa d’Hongria del segle XVI que trobareu a continuació. Quinze anys després de la batalla, el 1541, Hongria es va dividir en tres parts: El regne d’Hongria, controlat pels Habsburg (en verd), Transsilvània, que malgrat la seva independència era un estat vassall de l’Imperi otomà (en groc), i l’eyalet de Buda, la part dominada pels otomans (en beix).
Dorottya Kanizsai es va convertir en una figura venerada a Hongria perquè va anar al camp de batalla a buscar el cadàver del seu fillastre. Un cop en allà, assistida per sacerdots i serfs de la zona, va organitzar l’enterrament dels soldats caiguts.
Dorottya Kanizsai reuneix els morts després de la batalla de Mohács, Soma Orlai Petrich (c. 1860). Dorottya és la dona asseguda a terra que recolza al seu braç el cap d’un dels caiguts.
Els pares d’Erzsébet no eren cosins germans. A la primera meitat del segle XIV la família Báthory es va dividir en dues branques. El pare d’Erzsébet, György Báthory, descendia de la branca Ecsed i la mare, Anna Báthory, de la branca Somlyó. Set generacions des de l’últim avantpassat comú de la parella.
Escultura a la ciutat de Nyírbator que representa el casament dels pares d’Erzsébet l’any 1550.
György i Anna Báthory van pujar els fills en la fe calvinista i els van proporcionar una molt bona educació. El febrer del 1570 van firmar un preacord amb Orsolya Kanizsai conforme reservaven al seu fill Ferenc la primera opció de matrimoni amb la seva filla Erzsébet fins al dia 1 de novembre del 1570. El mateix any 1570 Hongria i Transsilvània van negociar un acord de pau i va començar un període de més estabilitat. Ferenc era l’únic fill de Tamás Nádasdy († 1562), que havia estat palatí d’Hongria, i Orsolya Kanizsai, l’única hereva d’una família immensament rica. Ferenc, de confessió luterana, era uns dels hereus més cobejats d’Hongria. Completava la seva formació a Viena i rebia instrucció militar quan va ser promès a Erzsébet.
Casament. El 8 de maig del 1575 Erzsébet de quinze anys i Ferenc de dinou, tots dos orfes, van celebrar les noces a Varannó amb 4.500 convidats. Erzsébet es va mantenir calvinista. Entre els regals que va rebre del nuvi hi havia el castell de Čachtice. Després de l’enllaç van establir la seva llar a Sárvár. Des dels temps del pare de Ferenc era un centre de cultura humanista freqüentat per intel·lectuals i artistes hongaresos, alemanys, italians i neerlandesos. La construcció tenia una forma pentagonal molt elegant amb un gran pati interior. El conjunt estava envoltat per un ample fossat que es nodria de les aigües del riu Gyöngyös i del riu Rába, que conflueixen a Sárvár.
Castell dels Nádasdy a Sárvár
A partir del 1577 els otomans van tornar a fer petites incursions a les parts frontereres del regne d’Hongria i alguns nobles afectats, com Ferenc Nádasdy, es van organitzar amb els seus exèrcits privats per fer-hi front. Això comportava que passés llargs períodes fora de casa i alguns autors ho han aprofitat per sostenir que Erzsébet es devia trobar molt sola i avorrida i que va començar a visitar la seva tia paterna, Klára Báthory, una insaciable aventurera bisexual que la va iniciar en «els misteris de la carn». El poeta i escriptor Andrei Codrescu va publicar el 1995 la novel·la The Blood Countess. Klára Báthory hi apareix com una dona soltera, viciosa i decadent que inicia la jove Erzsébet en una vida pecaminosa i depravada. En el meu llibre dedico uns quants paràgrafs a desmentir-ho. El cert és que Ferenc de seguida va delegar a Erzsébet la gestió de les seves finques.
La Guerra dels Quinze Anys. El 1591 el beglerbegi de l’eyalet de Bòsnia va començar diverses campanyes contra la Croàcia dels Habsburg, però el juny del 1593 les tropes aliades el van derrotar a la batalla de Sisak. Ferenc Nádasdy hi va participar. En una pintura mural al sostre del saló de ball del castell de Sárvár apareix en aquesta batalla lluitant contra els turcs. L’obra (imatge de sota) la va encarregar el seu net, el comte Ferenc III Nádasdy, al pintor austríac Hans Rudolf Miller. Després de Sisak l’Imperi otomà va declarar la guerra a l’Imperi dels Hasburg.
Durant la Guerra dels Quinze Anys Ferenc va destacar com un gran líder militar. Fins i tot els otomans el van honorar amb un sobrenom: el Bei Negre. A Hongria encara avui dia se’l considera un heroi. Erzsébet i Ferenc van tenir cinc fills: Anna (1585), Orsolya (c. 1590), Katalin (c. 1594), András (c. 1596) i Pál (c. 1598). A finals del 1603, mentre passava les vacances d’hivern a Sárvár, Ferenc va caure greument malalt i va morir el 4 de gener del 1604. Tenia quaranta-vuit anys.
La revolta de Bocskai. A Hongria i Transsilvània la situació es va complicar molt per la deriva autoritària de l’emperador Rodolf II i la tardor del 1604, des de Transsilvània va començar una revolta liderada per István Bocskai, amb el suport de l’Alta Hongria, que va posar contra les cordes els Habsburg. El germà d’Erzsébet, István Báthory d’Ecsed, es va unir a Bocskai, però Erzsébet es va mantenir fidel els Habsburg. Convé saber que les seves propietats estaven molt a prop de Viena i Bratislava. Les tropes de Bocskai van arribar fins als dominis d’Erzsébet i van passar moltes penúries i dificultats. Es pot veure a les cartes que es va intercanviar amb Ferenc Batthyány, un veí i amic de la família. El juny del 1606 es va negociar un acord de pau entre els Habsburg i István Bocskai, el Tractat de Viena, i el novembre del mateix any un acord de pau amb els otomans, la Pau de Zsitvatorok. Erzsébet va poder començar a reconstruir les seves finques.
Una confabulació contra els Báthory? El 16 de febrer del 1610 l’expríncep de Transsilvània, Zsigmond Báthory, que vivia retirat al regne de Bohèmia, va ser arrestat per ordre de l’emperador Rodolf II sota l’acusació de conspiració i portat al castell de Praga, on va quedar empresonat. El 5 de març del 1610, el palatí György Thurzó va ordenar investigar unes acusacions contra Erzsébet Báthory per l’assassinat d’un nombre incert de noies a les seves finques, que li havien arribat «tant en el passat com en el present». El 20 de març del 1610 es va produir un atemptat fallit contra el príncep de Transsilvània, Gábor Báthory, nebot d’Erzsébet, planejat per un grup de nobles catòlics transsilvans que es van refugiar al regne d’Hongria.
Estàtua de Gábor Báthory, autor Imre Nagy (2008). Es va erigir davant l’església reformada de Nyírbátor en el 400è aniversari de la seva elecció com a príncep de Transsilvània.
La tardor del 1610, el palatí Thurzó va rebre dos informes amb les declaracions de persones que vivien als dominis d’Erzsébet i va decidir arrestar-la. Erzsébet passava les festes de Nadal a Čachtice quan el 29 de desembre del 1610 un destacament de soldats va arribar a la casa senyorial i la va detenir mentre sopava. També van agafar quatre criats, Fickó, Ilona, Dorkó i Katalin, i els van sotmetre a un primer interrogatori sota tortura. L’endemà, el palatí Thurzó va condemnar Erzsébet a ser empresonada al castell de Čachtice a perpetuïtat. Cal saber que va ser una decisió contrària a la llei. El 7 de gener del 1611 van ser jutjats els quatre pressumptes còmplices d’Erzsébet. Fickó, Ilona i Dorkó va ser condemnats a mort i executats el mateix dia. Katalin va quedar detinguda «fins que s’en determinés la culpa».
Thurzó va escriure al rei Maties II per informar-lo de la detenció i condemna d’Erzsébet, però el rei li va contestar que, tal com dictava la llei, Erzsébet havia de ser sotmesa a un judici. Entre el gener i l’abril del 1611 Maties II va escriure fins a quatre cartes al palatí Thurzó insistint que Erzsébet havia de ser jutjada, però Thurzó ho va anar esquivant. El context polític dels anys següents va ser intens i caòtic i va afavorir el desig de Thurzó de no portar Erzsébet a judici. Durant el 1611 es van fer noves rondes de declaracions ordenades pel rei Maties II, però els informes van romandre en un racó. Erzsébet va quedar oblidada i va morir la matinada del 21 d’agost del 1614 al castell de Čachtice. Mai no es va poder defensar davant d’un tribunal de l’acusació de la tortura i assassinat d’un nombre indeterminat de noies.
Maria Lluïsa Latorre, 23 de desembre del 2024