Costa de creure que pugui existir la capacitat de comunicar-se mentalment: llegir el pensament dels altres o transmetre missatges a distància i rebre’n, però tot això és el que defineix la telepatia, un tipus de percepció extrasensorial o ESP (per les sigles en anglès dels mots extrasensory perception) que junt amb la psicocinèsia o PK constitueixen els dos grans pilars de la parapsicologia actual. El terme psi engloba tant els fenòmens ESP com PK.
L’ESP fa referència a qualsevol percepció que no arriba a través dels sentits ordinaris, per això sovint se l’anomena el sisè sentit. Com que m’hi refereixo en el meu llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ, transcric un fragment del capítol 32, pàgina 379, en el qual la Christine Howell parla amb en Michael i la Sharon, parapsicòlegs de la CIFE, de la seva estranya sensació:
- —Segons l’informe del seu psicoterapeuta —va prosseguir la Sharon—, vostè no ha rebut cap sensació a través dels sentits ja que no ha vist, escoltat, tocat, degustat ni olorat res. En aquest cas nosaltres parlem de percepcions extrasensorials, i és perquè actuen a través d’uns canals independents de les formes de percepció conegudes.
- —[…] Us escolto amb molta atenció, però realment creieu que estic experimentant una percepció extrasensorial?
- —Aquí ve el motiu de la nostra petició inicial. Tenim diversos mètodes per comprovar la capacitat de percepció extrasensorial d’una persona i volem intentar objectivar el que en direm la teva ESP. Perquè t’hi vagis acostumant, quan ens referim a percepció extrasensorial sempre utilitzem les sigles ESP.
- —I com penseu estudiar la meva ESP?
Es fa difícil trobar experiments per objectivar el fenomen ESP que no permetin l’engany per part dels subjectes que s’hi sotmeten, o que els escèptics no hi puguin trobar errors metodològics. En un experiment, a cada ESP observada se li ha de donar una probabilitat subjectiva de què ha estat fruit de l’atzar o un error d’observació. Estadísticament hi ha uns valors establerts que fan que els resultats siguin significatius o no. S’anomena nivell de significació la probabilitat que uns resultats que ens condueixen a rebutjar una hipòtesi nul·la (expressa el contrari del que intentem demostrar) siguin en realitat fruit de l’atzar, i per tant ens indueixin a un error de tipus I (falsos positius). Per conveni se sol utilitzar el valor de 5% o 0,05. Quan un estudi hi arriba vol dir que les probabilitats són de vint a una en contra que els resultats hagin estat fruit de l’atzar. Des dels anys trenta que es fan experiments per provar que existeix l’ESP i els resultats globals són significatius. Ara bé, els crítics o escèptics sempre hi han posat objeccions.
CHARLES HONORTON és un dels parapsicòlegs que considero més solvent i preparat. En un capítol del seu llibre Charles Honorton i l’empobrit estat de l’escepticisme, publicat el juliol del 1994, es lamenta de la hipervigilància a què els sotmeten els escèptics i fa un repàs de la investigació parapsicològica dels anys trenta als vuitanta. Per desgràcia va morir el 4 de novembre de 1992, abans que el seu llibre veiés la llum. La seva exposició és prou convincent i per això en transcric uns quants punts amb unes quantes aportacions meves:
—Els crítics són molt exigents amb els parapsicòlegs, en canvi, ells es permeten fer afirmacions que no se sostenen científicament, com dir que després de cent cinquanta anys d’investigacions psíquiques no hi ha evidència de cap fenomen (Brown, 1992), quan la investigació parapsicològica no va existir fins el 1882 i les proves de laboratori amb mètodes estadístics no van començar fins a principis dels trenta i sempre amb molt poc finançament. També argüeixen que, al contrari de la ciència, en la parapsicologia no hi ha acumulació de coneixements, i obvien que les metanàlisis que ells mateixos critiquen són resultat d’una acumulació de dades d’estudis anteriors. Una metanàlisi és una anàlisi estadística que integra els resultats de diferents assaigs clínics independents que són considerats combinables. En medicina també se’n diu revisió sistemàtica i és una de les peces essencials de la medicina basada en l’evidència.
—Encara ara es creu que els experiments amb resultats significatius que van fer Rhine et al. no han sigut reproduïts per fonts independents. Això no és cert, trenta-tres dels cinquanta estudis publicats entre el 1930 i el 1950 eren d’investigadors independents, dels qual un 60% aportaven efectes ESP significatius (Honorton, 1975).
—Hi ha dos casos documentats de frau en parapsicologia, analitzats i denunciats per Rhine (1974) i Markwick (1978), però la comunitat científica tampoc no se n’escapa, del frau científic.
—Els escèptics, entre ells Ray Hyman, James Alcock i James Randi, durant els vuitanta van intentar demostrar que els resultats estadístics del fenomen ESP no eren significatius, però les seves crítiques van ser refutades per estadístics. Igualment, quan van apel·lar a errors metodològics o de procediment, els parapsicòlegs van respondre millorant el disseny dels seus experiments: grups de control, tècniques de doble cec, duplicació d’estudis per investigadors independents, efecte ganzfeld…
El debat Ganzfeld consisteix en una sèrie d’intercanvis entre Hyman i Honorton (1983 a 1985) sobre la metanàlisi de quaranta-dos estudis ganzfeld fets entre 1974 i 1981. Hyman va argumentar en contra dels resultats fins que, en una anàlisi independent, dos experts en estadística (Harris i Rosenthal, 1988) el van contradir: «les nostres anàlisis dels efectes dels errors en els resultats dels estudis no donen suport a la hipòtesi segons la qual els resultats de la investigació ganzfeld són una funció significativa de variables d’error».
MÈTODE GANZFELD (significa camp total): el subjecte és col·locat en unes condicions especials per obtenir un entorn perceptiu homogeni i millorar el rendiment de psi. Al llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ la Sharon el descriu a la Christine:
—No t’hem de lligar a cap llitera ni injectar-te substàncies, ni tampoc t’hem de cobrir el cap d’elèctrodes, no has de témer res —la Sharon parlava de nou molt suaument—. Per a les proves t’hauràs de tombar en un llit molt còmode, totalment relaxada, amb els ulls tapats i un soroll de fons que no molesta gens; així entraràs en un estat de passivitat mental i aïllament sensorial que afavoreix les ESP.
—Pel que fa als resultats, els individus que creuen en l’efecte psi tenen més èxits que els escèptics. Els registres del fenomen ESP sota hipnosi són consistentment i significativament més alts que en els controls. També hi ha correlació entre un major rendiment de psi i la personalitat extravertida.
—Un dels pocs crítics considerat imparcial per parapsicòlegs i escèptics és Ray Hyman. Almenys Hyman dirigeix les seves crítiques a qüestions discutibles, però el crític James Alcock ho enfoca com si els parapsicòlegs només volguessin justificar alguna forma de creença espiritual, quan molts científics tenen creences religioses i s’admet que no han d’interferir en la seva investigació. El mag James Randi fa uns comentaris sobre la metaanàlisi que demostren que no sap l’ampli ús que se’n fa en medicina.
DOS POSSIBLES CASOS DE PERCEPCIÓ EXTRASENSORIAL O ESP
HILDEGARD VON BINGEN (1098 – 1179)
Hildegard va ser una monja de l’edat mitjana, excel·lent cosmòloga i metgessa i amb unes capacitats intel·lectuals excepcionals. Segons Rosa M. Piquer: «Des de molt petita tenia percepcions extrasensorials, unides a una gran intuïció i un agut sentit de l’observació. Aquests fenòmens sorprenien els altres i a ella l’espantaven, fins que va deixar de parlar-ne.» Als quaranta-dos anys va sentir una crida que venia de Déu i va començar a escriure les seves visions. Cal dir que si hagués expressat el mateix com a reflexions pròpies hagués perdut autoritat, en canvi, amb les visions, era com si Déu parlés per mitjà d’ella, la seva humil servidora.
Així s’expressa Hildegard en una carta a Guibert de Gembloux l’any 1175: «Des de la meva infància […] fins ara, que ja tinc més de setanta anys, sempre he tingut en la meva ànima el do de veure-hi. En la meva visió el meu esperit s’eleva, tal com Déu vol, a les altures celestes i fins al canvi dels diversos aires, i s’escampa entre pobles diversos, en regions llunyanes i en llocs que són per a mi remots. […] No sento aquestes coses amb les meves orelles corporals, ni amb els pensaments del meu cor, no les percebo amb cap dels meus cinc sentits, solament amb la meva ànima, amb els ulls exteriors oberts, de tal manera que mai no he conegut la pèrdua [de consciència] de l’èxtasi, perquè veig aquestes imatges en estat de vetlla, tant de dia com de nit.»
Els neuròlegs consideren que l’èxtasi dels místics obeeix a una complexa descàrrega neuronal sovint en el context d’una epilèpsia, però Hildegard experimentava les seves visions sense perdre el coneixement ni entrar en èxtasi. Tampoc no eren al·lucinacions ni somnis. Alguns autors les han atribuït a la migranya amb aura, però per mi eren unes visions massa estructurades perquè aquesta explicació sigui suficient.
Durant molts anys es va considerar l’abadessa Hildegard von Bingen una dona ingènua, mística i ignorant que es va basar en les seves visions celestials, i no en l’experiència mèdica ni els sabers tradicionals, per escriure les seves obres. Però les investigacions més recents situen Hildegard com un dels exponents més brillants de la medicina monàstica del seu temps.
Quan Hildegard descriu el món com un ou còsmic i subratlla la idea d’aquesta totalitat com una cosa viva, en creixement, ens recorda la teoria del big bang amb un univers en expansió oposat a l’univers estàtic de Plató. Les seves narracions apocalíptiques de l’univers deixen entreveure una idea de creació contínua, magnetisme, energia oculta en la matèria… conceptes totalment vigents en astrofísica.
Hildegard va fer més de setanta composicions musicals
Per Hildegard la música hi va ser des del principi i segueix ressonant en el cosmos, en l’ànima humana i en els instruments. Tot tendeix a una simfònica reunió. Va deixar escrit que no tenia experiència musical: «Vaig composar el cant en lloança a Déu i als Sants, malgrat no haver estudiat mai notació musical ni interpretació vocal», i que les partitures li eren revelades de la mateixa manera que experimentava les seves visions. L’estil, la intensitat i l’harmonia d’aquests cants és innovador; per exemple, el cant gregorià es desenvolupa en una octava i ella en feia servir dues.
El saber de la seva època era global, no existia l’especialització, i Hildegard va ser metgessa, herbolària, psicòloga, compositora musical, cosmòloga, predicadora i teòloga, és a dir, una dona observadora que prenia nota de tot allò que veia i en buscava les causes. El seu coneixement científic era experimental i amb un gran sentit de la realitat. Les seves obres de medicina, de farmacologia i de plantes medicinals van ser fruit de l’observació de la natura, de les malalties de les monges i dels veïns, i de les parteres del poble que ella atenia. I una dona tan sàvia fins fa una dècada només era considerada una visionària.
—SIR HUBERT WILKINS & HAROLD SHERMAN
El famós explorador Sir Hubert Wilkins (1888 – 1958)
Hi ha molts casos descrits de comunicació transtelepàtica, però un dels que més em va cridar l’atenció és el de Sir Hubert Wilkins i el seu amic Harold Sherman. L’experiment es va fer quan Wilkins va anar a una expedició a l’Àrtic. Van acordar que tres cops a la setmana es comunicarien mentalment i Sherman, que residia a Nova York, va anar registrant les activitats de Wilkins a mesura que les rebia per telepatia durant un període de sis mesos, a l’hivern del 1937–38. Els seus registres es van guardar de manera que no hi hagués possibilitat de frau.
Més tard es van comparar, el resultat de coincidència no va ser del 100%, però sí que hi havia un percentatge extraordinari de lectures correctes. Sherman va registrar un incendi en una comunitat d’Alaska que, efectivament, va succeir. L’experiment està ben documentat i el va supervisar el doctor Gardner Murphy, un prestigiós psicòleg pioner en la parapsicologia.
SUPOSEM QUE EL FENOMEN ESP ÉS UNA REALITAT, COM INTERPRETAR-LO?
La majoria de casos de telepatia recopilats es presenten com un fenomen involuntari, espontani i instantani que sol transmetre una informació poc precisa. En canvi, la comunicació via sentits ordinaris està sotmesa al control de la voluntat i és molt més exacta i fiable, per tant, és més útil per resoldre els problemes de la vida diària. Seria versemblant pensar que en temps remots, quan els nostres avantpassats no tenien ni el foc per comunicar-se des d’una certa distància —i el seu llenguatge era poc estructurat i menys eficient que el nostre—, els somnis, pressentiments, estats de trànsit, visions fugaces… tinguessin la seva funció i el fenomen ESP fos bastant comú. Ara bé, en el moment que el llenguatge es va perfeccionar i la tecnologia va permetre millorar els sistemes de comunicació via sentits ordinaris, es va anar perdent fins quedar com una cosa atàvica. En l’últim capítol de la novel·la ELS PEONS DE L’ASSASSÍ, pàgina 827, em permeto fer una hipòtesi en aquest sentit:
»En el cas de la Milena, la Christine, la Nadine, i m’atreviria a dir de l’Anna, ens trobem amb unes persones que semblen tenir un sisè sentit per captar informació que no utilitza les vies dels sentits coneguts. Sigui a través del somni, d’entrar en estat de trànsit, o visions fugaces… capten dades que els altres no som capaços de detectar. Potser en elles s’han conjuminat forces mentals i físiques donant lloc a un desenvolupament especial del seu sistema nerviós? Un pas més a l’evolució? O és tot el contrari? Potser en elles es mantenen capacitats remotes dels nostres ancestres que la majoria hem anat perdent en ser ofegades per la preponderància de la nostra part racional?
Tots hem experimentat situacions com les següents: Tenir notícies o rebre la trucada d’algú que fa temps que no hem vist just quan hi acabem de pensar o somiar. Expressar pensaments a l’uníson amb altres persones. Mirar algú que de cop es gira cap a nosaltres com si se n’hagués adonat, o sentir-nos observats i, en girar-nos, atrapar una mirada clavada en nosaltres. Potser són vestigis d’aquestes capacitats dels nostres avantpassats?
PUNTS QUE CONSIDERO INQÜESTIONABLES
—La parapsicologia s’ha vist forçada a existir als marges de la ciència establerta i la seva investigació ha comptat amb molts pocs recursos econòmics.
—Els crítics assumeixen que l’existència del fenomen psi és incompatible amb els principis científics fonamentals i no se senten obligats a provar el que ells defensen. Però és com donar per fet que el coneixement científic és complet, i la ciència encara està molt lluny d’explicar-ho tot. Tal com diu Honorton, «la ciència representa una aproximació al coneixement, les veritats científiques sempre porten l’advertència: “fins a noves notícies”». A més, l’existència del fenomen psi no entra necessàriament en conflicte amb el coneixement establert. Quan a principis del segle passat alguns fenòmens com la radiació de cos negre no podien ser explicats per la física clàssica, es va obrir pas una visió nova i radical, la física quàntica. De nou un fragment de l’últim capítol del llibre ELS PEONS DE L’ASSASSÍ, pàgina 826:
—Els humans experimentem els fenòmens naturals a través dels cinc sentits —va explicar la Clara—, però hi ha sorolls i olors que no podem sentir i que el gossos sí que perceben. Nous aparells d’observació permeten detectar ones de llum que l’ull humà no veu, però hi són i actuen, i el món microscòpic, tant el dels éssers vius com el de les molècules i els àtoms i les partícules encara més petites, l’hem conegut a través de sistemes fiables que en demostren la seva existència. Per tant, la nostra manera de percebre l’Univers ens pot enganyar molt. Rebutjar una explicació perquè no lliga amb la nostra lògica i el nostre sentit comú no és acceptable. El món quàntic, per exemple, desafia totes les normes del sentit comú i, en canvi, existeix i molts experiments l’avalen.
—La figura de Hildegard von Bingen exemplifica que un suposat poder psi no és incompatible amb una mentalitat científica: les seves ESP no van impedir que prengués nota de tot allò que observava i en busqués explicacions.
—Gran part de la ciència moderna es basa en la teoria de probabilitat, si no s’admeten els resultats de metanàlisis a favor de l’existència de psi, s’haurien de qüestionar moltes evidències científiques que avui dia es consideren provades.
—Els escèptics plantegen que si el fenomen ESP és una realitat, per què no es munten empreses que n’aprofitin els avantatges honradament? El mag Randi ofereix el premi d’un milió de dòlars a qui sigui capaç de demostrar la possessió de poders paranormals i de moment ningú no l’ha aconseguit.
Representació de Sant Joan evangelista en què el pintor i muralista Josep Maria Sert mostra com l’àguila li transmet el seu missatge
En definitiva, per mi la qüestió és oberta. Crec possible que existeixi un fenomen ESP que es presenta de manera imprevisible i incontrolable. Com que, aparentment, no aporta cap avantatge ni valor afegit a la vida quotidiana dels humans, no té més transcendència ni progressa, però, en cas de confirmar-se’n l’existència plantejaria un intent de comprensió del fenomen mental subjacent i una visió més matisada de la nostra realitat.
Maria Lluïsa Latorre (12 de juliol de 2007)
