De Susqueda a Tübingen: presentació a Vic

ANUNCI DE LA PRESENTACIÓ

El proper dissabte 5 de juny tindrà lloc la presentació de la meva segona novel·la, DE SUSQUEDA A TÜBINGEN. DIARI D’UNA METGESSA, al Temple Romà de Vic. La idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa. He volgut presentar-la al Temple Romà perquè moltes de les acusades per bruixeria d’Osona van ser turmentades a les presons del palau dels Montcada. Les restes es troben just al costat del Temple Romà —de fet les parets del temple configuraven el pati interior del palau—. Serà un petit homenatge a les víctimes de la cacera de bruixes a Osona. 

cartell susqueda

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ

En un escenari sobri però alhora imponent i elegant com és el Temple Romà de Vic, emmarcat per l’exquisida i suggerent exposició de poesia i pintura de Gerard Sala que aquests dies s’hi pot admirar, amb l’al·licient que una part de la novel·la transcorre al palau dels Montcada, només puc dir que va ser tot un privilegi tenir-hi l’oportunitat de parlar de la història de la Paula Krüger a una vuitantena de persones. 

D’esquerra a dreta Montserrat Saborit, Maria Lluïsa Latorre i Antoni Ylla-Català

D’esquerra a dreta Montserrat Saborit, Maria Lluïsa Latorre i Antoni Ylla-Català

En primer lloc, el president del Patronat d’Estudis Osonencs, Antoni Ylla-Català, va dirigir unes paraules a l’audiència i va fer referència al paral·lelisme de la seva vida amb la de la Paula: ell viu a Sau, que és molt a prop de Susqueda, i va estudiar a Reutlingen, una ciutat veïna a Tübingen. Això i els seus comentaris positius sobre la novel·la, que ja s’havia llegit, van ser la segona grata sorpresa de la nit. A continuació l’editora, Montserrat Saborit, va elogiar la història i va explicar perquè s’havia decidit a publicar-la.

Durant la meva intervenció vaig situar el públic en el context de la cacera de bruixes de l’edat moderna i vaig donar unes pinzellades sobre unes quantes dones acusades i executades per bruixes per oferir-ne un retrat més humà i entranyable. Com el cas de Felipa Gallifa, de quaranta-sis anys i vídua, que va confiar els seus temors a la seva filla Anna Gallifa: «Seria tant, Anna, que a mi me vinguessin a cercar per anarhi aquexa gent, per causa que feyan fama de bruxa a ma sogra.» Un seu fill, Jaume Gallifa, va demanar la seva llibertat mitjançant un suplicatori que consta en el procés. 

Temple3

Vaig tenir una molt bona acollida al Temple Romà de Vic, com posa de manifest la llarga cua que es va fer mentre signava exemplars de la novel·la. (fotos de Marta Ollich) 

També vaig tenir el gust de conèixer en persona l’historiador Rafel Ginebra, vicepresident del patronat, els escrits del qual m’han sigut molt útils per documentar la història. Per últim, comprovar que havia suscitat l’interès dels assistents mentre els dedicava el llibre em va fer molt feliç i va arrodonir una nit que per mi ja serà inesborrable. Moltíssimes gràcies a tots els que la van fer possible! 

Maria Lluïsa Latorre, 12 de juny de 2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.